Congrés dels Escriptors en Llengua Catalana

L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana celebra enguany el quarantè aniversari de la seva fundació. Aprofitant aquesta efemèride, i amb una voluntat clara de fer balanç i de projectar l'entitat cap al futur, organitzem un Congrés dels Escriptors en Llengua Catalana.
 
Tindrà lloc els dies 1 i 2 de desembre, a la Fàbrica de Creació Fabra i Coats de Barcelona. La inscripció és obligatòria.
 
El principal objectiu del Congrés és reunir les opinions, l'experiència i les propostes dels escriptors catalans d'avui i tindrà una incidència doble: per una banda, en les directrius futures de l'Associació i, per l'altra, en les polítiques culturals de les institucions del país. Un espai de trobada entre escriptors marcat per un ambient de creativitat, talent i participació.
 
Inscripcions i programa en aquest enllaç.

El Congrés començarà amb un col·loqui entre Marina Garcés i Joana Masó, presentades per Bel Olid, sobre la contribució de la literatura en la creació d'una identitat col·lectiva.

Marina Garcés és professora titular de filosofia a la Universitat de Saragossa i assagista. Participa en diversos projectes col·lectius d'experimentació pedagògica, cultural i social. És impulsora del col·lectiu de pensament crític Espai en Blanc. Ha publicat els llibres d'assaig i divulgació En las prisiones de lo posible (2002), Un mundo común (2013), Filosofía inacabada (2015), Fora de classe. Textos de filosofia de guerrilla (2016) i Nova il·lustració radical (2017); a més de nombrosos articles a la premsa i a revistes especialitzades sobre art, cultura, filosfia i pensament polític.

Joana Masó és professora lectora de literatura i assaig francesos i investigadora del Centre Dona i Literatura. Gènere, sexualitats, crítica de la cultura a la Universitat de Barcelona. Ha traduït textos de crítica i filosofia francesa contemporània d'Hélène Cixous, Jacques Derrida, Catherine Malabou, Jean-Luc Marion i Jean-Luc Nancy, i ha publicat articles i edicions sobre alguns d'aquests autors. Ha editat llibres com Escrituras de la sexualidad (2008), La llengua m'és l'únic refugi d'Hélène Cixous (2009), Cixous sous X (2010, amb M. D. Garnier), així com els textos de Jacques Derrida sobre art i estètica. Ha publicat diversos articles i estudis sobre art en francès, castellà i anglès.

L'endemà el Congrés servirà per a concloure el treball de les diverses línies temàtiques en què s'ha dividit. S'han format cinc línies temàtiques, amb un grup de treball per a cada una d'elles, amb la idea d'analitzar i debatre'n la situació des d'un punt de vista pràctic, i arribar a propostes, solucions i anàlisis concrets. Així doncs, dissabte al matí es reuniran aquests grups de treball per debatre les conclusions del diàleg que han dut a terme els dies previs, i les presentaran, després, al public, encetant un debat.

Les línies de treball són:

· La tria sobre la llengua: un debat necessari? Coordina: Silvana Vogt.
Cal seguir insistint en preguntar-se per què escrivim en català i què implica? Per què seguim qüestionant-nos sobre la nostra llengua escrita? Està realment normalitzat, el mercat editorial? Hem superat el fet identitari, de militància, respecte de la tria de la llengua? Està realment normalitzada la lectura en català? L'ensenyament del país hi fa prou? Per què no arribem a tots els catalanoparlants que, sovint, trien el castellà com a llengua de lectura? Escrivim en català amb la modernitat i sonoritat necessàries o encara sonem com els avantpassats? Els nostres referents, pel fet d’escriure en aquesta llengua, són menys moderns que en la resta de literatures? Som conscients de fer sonar la llengua amb la potència que amaga o en tenim prou amb escriure de manera correcta? Triem la llengua o triem el mercat? Petit, sí, però militant. La decisió sobre la llengua literària implica molt més que el fet formal d’unes normes gramaticals. L’herència, el passat, és, en aquest moment, un fre o un estímul per trencar amb el que ja s’ha fet i arriscar-se a innovar?

· Com haurem de lluitar pels nostres drets? Coordina: Guillem-Jordi Graells.
Ja fa algunes dècades que els canvis tecnològics ens plantegen reptes nous per a la defensa dels drets morals i patrimonials dels autors. Els avenços en les formes d'edició, distribució i comunicació han anat més veloços que els mecanismes per assegurar la justa retribució i controls de les nostres creacions. Les indústries que les vehiculen –editors, mitjans de comunicació, món audiovisual– no han estat de gaire ajuda o, clarament, s'han adormit amb tota manca d'imaginació fins que potser ja és massa tard. D'altra banda, sectors amplis –i sovint interessats en suplantar el negoci tradicional– reclamen una nova concepció del dret autoral, sovint amb demagògies pedestres però també amb motivacions reals i pensant en la difusió de la cultura. Quins són aquests reptes? Quins passos cal donar? Com podem incidir en una legislació i unes normatives d'àmbit europeu o global? La llibertat de creació no estarà assegurada si no hi ha respecte per a l'autoria.

· Estigmes i solucions per als gèneres populars en català. L'exemple del fantàstic. Coordina: Ricard Ruiz Garzón.
Els anomenats gèneres populars –negre, històric, romàntic, fantàstic, aventures, humor, eròtic, etc.–, malgrat ser un signe inequívoc de bona salut en qualsevol literatura, han hagut de lluitar durant dècades per fer-se un lloc de prestigi en les lletres catalanes. Avui que aquest estigma ha caducat de forma flagrant en altres llenguatges narratius, com el cinema, el còmic, les sèries i els videojocs, els llibres encara atien les restes del naufragi. Des d'aquest grup proposem analitzar la situació a partir de diferents gèneres populars però centrant-nos a tall d'exemple en un dels més desatesos malgrat el seu boom aparent al segle XXI: el fantàstic (denominació oberta per incloure-hi tots els gèneres 'no mimètics'). Amb exemples d'aquest i altres àmbits, ens preguntarem quines mancances sobreviuen en el seu conreu, com el reben i el tracten editors, crítics, lectors i mitjans de comunicació i especialment quines accions i reflexions es podrien iniciar per a potenciar-los.

· Nous canals? Nous públics? Coordina: Víctor García Tur.
Com han incidit en la literatura catalana les tecnologies digitals i el web 2.0? S'endevinen noves vies per a la pràctica literària, la difusió i la recepció de l'obra? Entenent que la literatura d'avui salta dels llibres a les pantalles i viceversa, aquest grup de treball es demana sobre qüestions com la interactivitat en la narrativa i el còmic, el màrqueting digital, el sorgiment de plataformes en línia per compartir literatura, la influència dels booktubers i la crítica no-especialitzada, l'auge i l'accessibilitat de l'autoedició, els hàbits del públic infantil o la vitalitat de la catosfera... Caldrà que el grup no desatengui cap àrea de creació literària i que estigui disposat a estudiar productes on la literatura s'hibrida amb altres disciplines.

· La traducció importa estils i corrents, però fins a quin punt pot ajudar a evolucionar la literatura pròpia? Coordina: Maria Llopis.
Sempre respectant el registre i l'estil de llengua de l'original, la traducció s'adapta a les tendències i els modes de fer d'un món que canvia constantment. Un tipus de llenguatge pot quedar obsolet en cinc anys? Cal «rebaixar» el nivell de llengua per arribar a més lectors, tot i que el registre de l'original no ho aconselli? Els nostres lectors d'aquí a vint anys trobaran «caduques» les nostres traduccions? Els traductors ens podem trobar amb anacronismes, jocs de paraules intraduïbles i referències culturals alienes que difícilment es poden entendre a Catalunya. Com ens hi enfrontem?
 
Inscripcions i programa en aquest enllaç.

Comentaris

Envia un nou comentari

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
Aquesta pregunta permet comprovar que el contingut ha estat introduit per una persona i no pas per un programa de spam. Si et registres com usuari evitaràs aquesta comprovació .
Image CAPTCHA
Escriu els caràcters de la imatge sense espais.