Literatura i àmbit digital. Drets i creativitat

En aquests moments de grans canvis en el sector del llibre amb la irrupció dels nous paradigmes digitals, les dues associacions d’escriptors més importants del país, l'AELC i L'ACEC, van organitzar, el 9 i 10 de juny de 2010, les primeres jornades Literatura i àmbit digital: drets i creativitat per tal de tractar la problemàtica a l’entorn dels nous formats i dels drets digitals que se’n deriven, i com afecta tot plegat al món del llibre, tant des del vessant editorial i industrial com des del vessant creatiu i de l’autor.

Els ponents provenien de tots els àmbits afectats pel nou paradigma del llibre i els drets digitals. Des d’editors com Enric Faura fins a experts en noves tecnologies com Llorenç Valverde, passant per experts en drets d’autor com Mario Sepúlveda i Raquel Xalabarder, sense oblidar els creadors, com el poeta Ramon Dachs, l’escriptora Mercè Canela, o la periodista Ada Castells.

Primera jornada

La primera de les dues jornades es va celebrar el 9 de juny amb dues taules rodones: Nous formats, nous negocis, i Drets digitals.

Nous formats, nous negocis va comptar amb la participació del professor i expert en edició digital Xavier Badosa i Enric Faura, director de les plataformes edi.cat i edibooks.com. Va moderar la taula Valentí Gómez Oliver, professor, crític i traductor. Xavier Badosa va fer un extens, molt informatiu i interessant repàs als diversos formats i dispositius de llibre digital. Des del primer, el Pockett ePub (inventat al 1998 i que encara s'utilitza), fins als dispositius iPad o Kindle, passant per l'estàndard OEB (Open EBook) o el mobipockett. Badosa va venir a dir que la tendència és anar cap a una homogeneïtzació de programari per tal que es puguin llegir llibres digitals amb dispositius diversos (exceptuant els sistemes tancats d'Apple, especialment), i cap a dues vessants en el llibre digital: el més literari, d'assaig -de text llarg, en definitiva-, que es quedarà amb un text més fixe i 'clàssic', gairebé monopolitzat pel programari de l'empresa Adobe, i un tipus de llibre digital més interactiu que incorpori tot tipus de formats com el vídeo, el so, l'àudio o la realitat augmentada, més adreçat a productes com llibre infantil, guies de viatge, de cuina, etc. En aquest segon corrent hi entrarien projectes en fase de desenvolupament com el Blio.

Tot seguit, Enric Faura va exposar un panorama de la situació actual de l'edició digital, molt confusa i amb molts camps oberts, ja que estem davant d'un canvi de paradigma amb els nous productes editorials -en part gràcies a l'aparició de la tinta electrònica, que permet una experiència de lectura semblant a la tinta de paper- , i el que han de fer els editors és encarar aquest paradigma o posar-s'hi en contra i seguint editant com les últimes dècades, perquè el negoci comença a tenir visibilitat: als EEUU l'edició digital suposa un 8-9% del total. Faura va exposar tota una sèrie de preguntes que encara no estan respostes, i que ningú sap com es respondran. Per exemple, quin tipus de model de negoci representaran els llibres digitals? De fet, n'hi haurà, de negoci? I l'autor, quin paper hi jugarà? El que està clar és que la relació entre autor i lector per força canviarà. Perquè el cert és que la gent llegeix més que mai, en tot tipus de format, i la qüestió és adaptar-se al nou paradigma i establir mecanismes perquè l'autor i l'editor puguin continuar vivint de la seva feina.

La taula es va acabar amb un debat molt participatiu i interessant entre els dos ponents i bona part del públic, que van parlar de tot de temes, com ara el pirateig, quina manera és la més intel·ligent per encarar aquesta problemàtica, o quins diversos models de negoci es poden aplicar, com per exemple el del pagament per descàrrega. També es va parlar de com es retribuirà als autors, ja que el dret de còpia amb el llibre digital gairebé no existeix, o el valor que donen -o que deixien de donar- els joves a la creació que consumeixen amb formats digitals, o si el negoci per l'autor ha d'anar encarat a una relació directa entre aquest i el lector, sense intermediaris. Tot de qüestions que es planteja el sector i que van sorgint i encarant-se a mesura que es va consolidant el nou paradigma digital.

La segona taula rodona, Drets digitals, va comptar amb la participació d’experts en els nous drets digitals i les entitats de gestió. Així, hi van intervenir l’advocat Mario Sepúlveda, la directora general de CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) i documentalista Magdalena Vinent, i la professora experta en drets d’autor Raquel Xalabarder. Va moderar la conversa el president de l’AELC, Guillem-Jordi Graells.

Va encetar la taula Raquel Xalabarder, qui va fer un breu resum a la situació actual dels diversos tipus de drets digitals, de les llicències, i de com els autors hi poden accedir. Xalabarder va dir que l'esperança són les llicències d'obra, i que aquesta és la tendència per tal que els autors puguin viure de la seva feina. El camí a seguir és crear llicències i poder repartir el pastís de la creació i accés a l'0bra digital, perquè per la via de la prohibició s'ha demostrat que no s'aconsegueix res. L'autor s'ha d'adaptar als temps, i aprofitar-se de projectes digitals importants, com per exemple el Google Books.

Tot seguit, l'advocat expert en dret d'autor Mario Sepúlveda va oferir un panorama de la convulsa situació dels drets d'autor amb el nou paradigma digital i sobretot dels contractes d'edició. Sepúlveda va dir que les editorials ofereixen tipus de models de contracte, tot sovint molt diferents entre elles, i que algunes acaparen el màxim de drets per poder cedir-les a tercers en un futur. Va plantejar diverses qüestions candents, del tot obertes i molt importants per als interessos dels autors, com per exemple el tema de la duració i expiració dels contractes -que amb els nous lllibres digitals canviaran totalment-, el de la distribució i comunicació pública, o el del perill de lesionar la integritat moral de l'obra. Sepúlveda va finalitzar la seva intervenció advocant perquè els acords a què puguin arribar els editors i les associacions d'escriptors puguin ser vinculants en els contractes d'edició.

Magdalena Vinent, directora general de CEDRO, va exposar la complicada situació de les societats de gestió amb l'edició digital, i va reclamar que els drets de remuneració deixin de ser voluntaris i passin a ser obligatoris, ja que avui en dia ningú els paga, especialment les institucions públiques i els centres educatius. Vinent va fer un breu repàs a la feina que fan les societats de gestió, tot remarcant la baixada en la recaptació, i per tant en el repartiment als autors, per culpa de la dificultat de cobrar per la reproducció dels formats digitals. La seva intervenció es va acabar amb la demanda que les llicències que han creat, de tot tipus i per a tots els formats, comencin a comprar-les les institucions i altres entitats per tal que l'autor cobri per la reproducció de la seva obra.

Fora de temps es va acabar la segona taula rodona amb algunes intervencions del públic, que va preguntar pel concepte d'obra òrfena (aquella de la qual es desconeix l'autor, l'editor i l'impresor), i va comentar que amb els nous canvis, amb el nou paradigma digital, no només canvia el suport, la distribució i l'accés a l'obra, sinó que pot canviar l'obra en si, i es poden crear nous gèneres i noves maneres de crear.

          
    Xavier Badosa, Valentí Gómez Oliver i Enric Faura                                                       Raquel Xalabarder, Magdalena Vinent, GJ Graells i Mario Sepúlveda
    Fotos: Carme Esteve

Segona jornada

La segona i darrera jornada de Literatura i àmbit digital. Drets i creativitat es va celebrar el 10 de juny amb dues taules rodones: Alternatives al copyright i Noves perspectives en la creació i la innovació de l'escriptura.

La primera taula rodona va comptar amb la participació de tres professors experts en tecnologia digital i en com aquesta afecten el món dels drets d’autor: Ernest Abadal, professor de Biblioteconomia i Documentació i investigador sobre publicacions digitals; Ignasi Labastida, doctor en física i expert en Creative Commons, i Llorenç Valverde, vicerector de Tecnologia de la UOC.

Moderats i presentats per Mercè Canela, va iniciar la taula Ignasi Labastida, qui va explicar en què consistien les noves llicències i les cessions de drets, centrant-se en les llicències Creative Commons i en el Copyleft, i explicant que bàsicament són una altra manera d'exercir els drets per part de l'autor. Amb el copyright tots els drets estan reservats, i en canvi amb aquestes noves llicències és l'autor qui decideix quins dels drets es reserva. Es pot partir d'una llicència oberta, on l'únic que s'exigeix és el reconeixement, és a dir, la citació de l'autoria, i a partir d'aquí es poden aplicar diverses restriccions, com per exemple l'ús comercial, la reproducció, la comunicació pública, etc.

Tot seguit Ernest Abadal va complementar Ignasi Labastida parlant de casos pràctics on l'ús de les llicències Creative Commons han tingut ressó i èxit, i va citar el cas de l'autor expert en noves tecnologies Enrique Dans, que amb el llibre Todo va a cambiar ha aconseguit vendre molts exemplars tot i oferir-lo també gratuïtament en descàrrega per internet. També va parlar de la seva experiència en una revista científica, que també es publica amb llicència Creative Commons, i va esmentar que es calcula que un 10% del total de revistes científiques de tot el món ja es publiquen amb aquest tipus de llicències. Abadal va acabar la seva intervenció senyalant que el gran avantatge que tenen aquestes llicències és que permeten una gran difusió de l'obra i arribar al màxim de públic.

Llorenç Valverde, de la seva part, va defensar, des del seu vessant acadèmic, que el coneixement ha d'estar a l'abast de tothom, però mai sense deixar de banda l'autor i la seva remuneració. Va explicar breument com va sorgir el copyright i els drets d'autor -a finals del XIX a Anglaterra, quan uns editors volien defensar les seves publicacions de les còpies que els feien alguns col·legues escocesos-, i va distingir clarament entre copyright -interessos de la indústria- dels drets d'autor, uns autors que tot sovint queden desemparats. també va distingir entre dos tipus d'autors: el professional i que per tant vol viure del que escriu, i aquell a qui li interessa més que la seva obra tingui el màxim de difusió i que posa més en segon terme la retribució per l'obra.

La taula rodona es va acabar amb la participació activa de nombrosos assistents i dels ponents, que van treure temes com el de les societats de gestions, que algunes d'aquestes no acaben de defensar tots els autors -Labastida va citar la SGAE-; que ja han sortit demandes contra vulneració de llicències Creative Commons; el fet que algunes editorials estiguin experimentat amb models de negoci com per exemple comprar obres que ja estan disponibles a internet de manera gratuïta per posar-les a la venda en format paper, i finalment el tema que preocupa gran part del sector: de quina manera retribuir els autors amb el nou paradigma digital. Es va dir que ara mateix el tema no està gens definit, i que és a partir d'ara que s'han de buscar solucions imaginatives i que segurament no tindran res a veure amb les fórmules que s'han fet servir fins ara.

La celebració de les primeres jornades Literatura i àmbit digital. Drets i creativitat es va cloure amb la taula rodona Noves perspectives en la creació i la innovació de l'escriptura, amb la participací de dos ponents, la professora de Teoria de la Literatura a la UB i experta en literatura digital Laura Borràs, i Ramon Dachs, autor que ha escrit literatura convencional i literatura digital, i que va explicar en què consisteixen les seves aportacions a la darrera.

Laura Borràs va fer un repàs exhaustiu i interessant al que suposa la literatura digital i com les tecnologies digitals han transformat i transformen la manera d'apropar-se al fet creatiu. Va assenyalar que el nou paradigma no ha de provocar cap por en l'autor, sinó que aquest l'ha de veure com una oportunitat d'endinsar-se en uns nous tipus de creació, però que en tot cas la lectura 'convencional', en paper, lineal, existirà sempre perquè és un gran invent, i la literatura digital és només un complement, una altra manera de crear, i no pas una amenaça. Borràs va seguir amb l'exposició de diversos autors que treballen en literatura digital, com per exemple Isaías Herrero i el seu projecte La casa sota la sorra, o el cas d'autors que treballen amb xarxes socials com el Facebook o el Twitter -com ara Jordi Cervera i la seva novel·la Serial Chicken, escrita per a aquesta darrera-. Però també els nous formats digitals influeixen en el format paper. Són dos mons que es complemente i es contaminen mútuament. Finalment va parlar d'Hermeneia, un portal on es recullen tot d'obres digitals.

Ramon Dachs va començar la seva intervenció afirmant que la literatura digital no aboleix la convencional, sinó que la impulsa, la ressitua i la complementa. Tot seguit va parlar de les seves dues obres digitals: Els Poemes Intermínims i l'Intertarot de Marsella, totes dues obres provinents de poemaris en paper que, reinterpretats i posats sobre format digital adquireixen tota una sèrie de noves maneres de llegir-los i d'apropar-s'hi. Dachs va explicar que el repte sempre és trobar la forma adequada, el format més adient, per aplicar un concepte, i de vegades el format ha de ser en paper, convencional, o digital i virtual.

La taula rodona es va acabar amb un diàleg entre la moderadora, la periodista i narradora Ada Castells i els dos ponents, que va iniciar aquesta última preguntant sobre la manera d'accedir, de trobar totes aquestes obres digitals entre el magma immens del món virtual. Dachs i Borràs van assenyalar que hi ha eines a internet que ens permeten arribar a conèixer la literatura digital i els seus autors de manera ràpida, com ara els buscadors, o portals especialitzats com l'esmentat Hermeneia. Van finalitzar la taula rodona amb la idea que els autors digitals ara mateix no busquen el rendiment econòmic immediat i que la prioritat en aquests estadis inicials s'encamina més aviat cap a l'experimentació i exploració de les possibilitats digitals.

  
Els ponents de la primera taula rodona i els presidents de l'ACEC i l'AELC                 Ramon Dachs, Ada Castells i Laura Borràs
Fotos: Carme Esteve.

(Podeu escoltar aquí una entrevista a Guillem-Jordi Graells i Ramon Dachs en el programa Cel Obert (Ràdio 4), on parlen de literatura digital i de les jornades).