Notícies

Entre enguany i el 2011 es celebra l'Any Joan Maragall en commemoració dels 150 anys del naixement i el centenari de la mort del gran escriptor català.

El dimecres 3 de novembre es va fer una nova sessió del Tritextuals, cicle organitzat per l'AELC i que vol dialogar sobre un tema des de visions o gèneres literaris diferents.

Fins al 6 de febrer d'enguany tots els associats han pogut escollir el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana, que arriba a l'onzena edició.

Els escriptors Jordi Puntí amb la novel·la Maletes perdudes (Empúries) i Anna Montero amb el poemari Teranyines (Edicions 62) han estat guardonats amb els Premis de la Crítica Catalana 2010 en les categories de narrativa i poesia respectivament en nota de premsa celebrada avui dissabte 9 d'abril a C

11 de gener de 2017 Ahir van començar les votacions dels socis de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana per escollir el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana.

L'Avantprojecte de Llei de simplificació, d'agilitat i reestructuració administrativa i de promoció de l'activitat econòmica, fet públic el dia 1 pel Govern de la Generalitat preveu, en la seva secció 35ª, el desmantellament de la Institució de les Lletres Catalanes, que deixaria de ser un ens autòn

5 de maig del 2017 La Junta Directiva de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana dona el seu suport a Hèctor López Bofill i condemna aquest nou atac a la llibertat d'expressió.

Al darrer apartat del menú d'inici, el de l'Històric d'arxius, es poden trobar tot tipus d'arxius i documents del web de l'AELC, que es divideixen en els Arxius pròpiament dits, les Glosses, la Fira del Llibre 2007 i les Compareixences.A la secció d'Arxius, d'altra banda, s'hi poden trobar tota una

6 d'octubre de 2016 Ahir al migdia l'Acadèmia Sueca va fer públic que l'escriptor Kazuo Ishiguro ha estat reconegut amb el Premi Nobel de literatura.Ishiguro, nascut al Japó i emigrat amb la família a Anglaterra des dels 5 anys, és un narrador en llengua anglesa.

Les diverses institucions públiques de les Illes (Govern, Consell de Mallorca, Ajuntament de Palma) han estat especialment actives, els darrers mesos, i sota el pretext de la difícil situació econòmica, a aplicar retallades en l’àmbit de la llengua i de la cultura pròpies.