Clara Berenguer
Lletres Valencianes, núm. 43, desembre de 2015, p. 21-22.
Marc Granell és un dels autors valencians més estimats i respectats i la seua extensa trajectòria ha estat recentment motiu d’antologies i estudis diversos. Aquesta tardor, l’editorial Andana se suma a aquesta cadena d’homenatges amb la publicació La vida que creix, una selecció de Josep Vicent Garcia dels versos més coneguts d’aquest poeta, que inclou un parell de sorpreses inèdites, i s’acompanya de les delicioses il·lustracions de Paulapé.
La poesia està present al llarg de la nostra vida, forma part de la nostra quotidianitat, dels nostres sentiments, en definitiva, del nostre procés de maduració i Marc Granell bé que ho sap; és per això que entén la poesia com un mitjà d’autoconeixement i de comunicació, sobretot, quan escriu per als infants. La presentació i seqüenciació d’aquest recull s’organitza entorn de 23 poemes que segueixen un ordre estructurat a partir dels eixos temàtics següents: poemes de Marc Granell; postals; farem festa d’amor; el vers que crida, i el teu cor, un llibre. Així, mitjançant aquesta ordenació tan personal, Josep Vicent Garcia ens convida a endinsar-nos de nou en el món del poeta i a redescobrir els trets habituals dels seus versos, com ara la riquesa de recursos expressius, el compromís amb el món en què viu i amb la llengua, la sinceritat dels sentiments i el gran sentit del ritme i la musicalitat. Aquestes últimes, a més, són unes característiques especialment apreciables en la seua obra infantil i s’acusen amb força en aquesta tria.
La vida que creix, amb tot, no és només una col·lecció de versos ja que les il·lustracions de Paulapé dialoguen amb els poemes de manera que aconsegueixen un equilibri textual i visual francament suggeridor. L’economia de colors amb què es presenten les imatges és conseqüència d’haver treballat amb la tècnica de la serigrafia durant un temps però, tot i això, aquesta tendència formal és ja part del segell personal d’una il·lustradora amb un estil particular i una identitat pròpia que ha sabut fer-se un lloc dins del panorama de la il·lustració valenciana. Les il·lustracions es mouen amb subtilesa, sense destorbar, i s’acoblen amb l’obra alhora que combinen la intensitat de les tintes planes amb la senzillesa de les composicions, de manera que es converteixen en metàfores originals de les paraules del poeta.
El pròleg d’aquesta col·lecció de versos, de lectura recomanada per la petita biografia que ofereix de Marc Granell, s’enceta amb un divertit retrat de l’escriptor, qui canta en un dels poemes seleccionats que «els poetes són els éssers més inútils que hi ha sobre la terra». I, ara haurà de perdonar-me, però no puc estar més en desacord amb aquesta afirmació perquè, qui donaria als lectors el caliu que només els poetes saben transmetre amb les paraules? Qui contribuiria en el despertar de la sensibilitat literària? No se m’ocorre millor nom que el de Marc Granell. Que visquen els poetes, doncs.