Quaderns Divulgatius, 52: XXII Seminari sobre la Traducció a Catalunya.
Laura Huerga
En el passat Seminari de Traducció vaig ser convidada per parlar sobre la traducció, sobre què fem com a editorial per a la traducció i sobre Llegir en català, l’associació d’editorials independents en català.
L’estat de la traducció en català és complicat; d’una banda, per la singularitat que el caracteritza a nivell de competència, ja que rivalitza amb el castellà, i, de l’altra, pel poc mercat de catalanolectors (no dic catalanoparlants) que hi ha: només un milió, segons els últims estudis.
Llegir en català és una forma de visibilitzar els invisibles, un paral·lelisme que vaig voler aportar al Seminari com a exemple de coses que es poden fer. Llegir en català són nou editorials independents unides pel fet que publiquen narrativa en català. L’inici va ser un simple blog, un perfil de Twitter i un de Facebook. Però gràcies a la bona sintonia del grup van sorgir ràpidament moltes iniciatives i activitats que anaven més enllà de la nostra presència on-line. Com a grup hem visitat llibreters, premsa i lectors per explicar-los en persona el nostre projecte i, així, guanyar còmplices i fidelitzar-los en el projecte: literatura de qualitat treballada amb molta cura. En aquest sentit penso que són bones les iniciatives dels traductors que promocionen la seva feina a través d’un blog personal o dels seus comptes en xarxes socials, ja que donen visibilitat i creen la seva pròpia marca en tant que traductors. També la seva relació amb els altres professionals em sembla essencial, és a dir, el fet de crear una xarxa de traductors en què uns es recomanen als altres i creen converses sobre els seus llibres i les seves traduccions.
Com a Raig Verd Editorial, i també com a Llegir en català, treballem per donar visibilitat al traductor perquè creiem que això enalteix la bona feina que es fa en la traducció en català i millora la visió de la qualitat del llibre publicat en la nostra llengua. És així com vam crear durant l’any diverses activitats relacionades amb aquest tema, que van culminar en un debat a la Setmana del Llibre en català titulat «Editorials independents i traductors: cara i creu», en què vam convidar quatre traductors joves, Ferran Ràfols, Marta Pera, Maria Rossich i Bel Olid, com a moderadora, per fer crítica constructiva i crear una mirada cap al futur que ens pogués indicar quines eren les accions que podíem iniciar. Allò va derivar en un parell d’articles al Visat que van produir un seguit de reflexions internes i debat. Sobretot no volíem que tot quedés només en paraules. I comencem amb dues accions. La primera, que ja hem aplicat, reclamar un espai per al traductor en els llibres més enllà del nom en la portada: una biografia del traductor acompanyant la del autor que doni visibilitat a la seva feina i a la importància de la seva figura, sense la qual no tindríem la possibilitat de llegir aquell llibre. La segona, reformular el contracte de traducció amb l’AELC amb el compromís de fer-ne ús en totes les editorials que formen part de Llegir en català, partint de la base que el contracte pactat amb el Gremi d’Editors per part de l’AELC no és un compromís, sinó un suggeriment, i establint una base per a la millora de les condicions amb què treballen els traductors.
Són només dues petites accions, però seguim treballant per veure què més podem aportar i com podem ajudar-nos mútuament. De fet, al web de Llegir en català i a molts webs de les editorials del grup podreu trobar també els perfils dels traductors i els llibres que han traduït per a nosaltres.
Potser com a apostes de futur per als traductors, més enllà de les idees d’autopromoció i creació d’un nom-marca, caldria perseguir més les institucions perquè pressionessin més els editors sobre les condicions de mínims (com ara el preu per pàgina) amb què cal treballar (en rebre una subvenció, per exemple). I reclamar que la totalitat de les subvencions a la traducció que es reben siguin per al traductor –via factura, per exemple-.