Quaderns Divulgatius, 52: XXII Seminari sobre la Traducció a Catalunya
Ronald Puppo
Bon dia, molt bon dia, i bona hora, estudiants de traducció, que heu vingut de lluny, de la Universitat Jaume I, de Castelló, i de no tan lluny, de la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Vic, i d’altres on curseu altres estudis també afins a la literatura, o a l’escriptura, o la cultura; professors, traductors, escriptors, amics i amigues…
Si parléssim de l’aportació de Peter Bush, només com a traductor, de cara a donar a conèixer una àmplia gamma de gèneres o subgèneres narratius que va des de clàssics moderns com ara Mercè Rodoreda, Joan Sales, Josep Pla o Pere Calders, passant per novel·les i contes contemporanis més actuals, innovadors i trencadors, com ara Quim Monzó, Najat El Hachmi, Francesc Serés, Empar Moliner, Joan Cases, Sergi Pàmies o Imma Monsó, i passant per la novel·la negra de Teresa Solana ambientada en una Barcelona de segell segle vint-i-u: si només parléssim d’això, de re-escriure i projectar cap enfora un munt de mons de denominació d’origen català, de plasmar la condició de possiblitat d’encontre, on el terme d’origen és, en molts casos, un altre cultural del tot desconegut; si només parléssim d’això, llavors l’aportació de Peter Bush ja seria de magnitud gegantina, si se’m permet una metàfora un xic verdagueriana.
Però no és només això. El traductor que avui ens parlarà compta amb molts anys de dedicació de cara a optimar l’exercici de la professió, i de lideratge en programes universitaris i associacions professionals i acadèmiques. Com a catedràtic de Traducció Literària a la University of Middlesex, el doctor Bush va posar en marxa el Màster en Teoria i Pràctica de la Traducció, després del qual va impulsar el programa de doctorat a la University of East Anglia, on també hi va dirigir el British Centre for Literary Translation. Va fundar la revista In Other Words, de l’Associació de Traductors del Regne Unit, i forma part del comitè científic de Babel: Revue Internationale de la Traduction, publicada per la Fédération Internationale des Traducteurs, on durant sis anys Peter Bush va ser vicepresident, prestant servei a la professió.
Parlant ara del Peter Bush traductor, costa saber per on començar. Potser amb la desena de llibres de Juan Goytisolo traduïts a l’anglès per ell, entre altres, la seva autobiografia en dos volums Coto vedado i En los reinos de taifa, o La cuarentena, o La saga de los Marx, pel qual li varen atorgar el Premio Valle-Inclán l’any 1997. De l’autor i activista xilè Luis Sepúlveda, va traduir El viejo que leía novelas de amor, traducció premiada amb el Best Translation Award l’any 1995; del cantautor, novel·lista i activista brasiler, Chico Buarque, va traduir Estorvo, del portugués; i, del portugués Miguel Sousa Tavares, la seva novel·la Equador, traducció premiada l’any 2009 amb el Premi de Traducció Calouste Gulbenkian. Ha traduït diverses obres del novel·lista i periodista cubà Leonardo Padura, així com de l’escriptor i guionista, també cubà, Senel Paz, Strawberry and Chocolate. I com aquell que no res… la seva nova traducció de La Celestina, de Fernando de Rojas, des del 2010, figura al catàleg de Penguin Classics.
Però no és només això. Amb Peter Bush tenim un traductor prolífic, amb qui aixeca el vol tota una simfonia de veus arreu del món, això sí, però tenim també un practicant i pensador rigorós alhora, que sap extreure de la pràctica i la reflexió idees innovadores en el camp de la traducció literària. Penso, a tall d’exemple, en el seu escrit «Memory, War and Translation: Mercè Rodoreda’s In Diamond Square», el seu capítol al llibre Perspectives on Literary Translation: Creation, Circulation, Reception (Routledge, 2013), i on fa comprendre al lector que tota traducció literària és també una obra d’erudició rigorosa, el resultat de la qual és una obra d’art. Diu George Steiner, que la traducció és una art exacta. I per tant, trobar l’equilibri entre el subjecte i l’objecte, el jo i la cosa, aquesta cosa a la qual donem veu, la condició de possibilitat de l’encontre amb l’altre, i potser també amb nosaltres mateixos; trobar aquest equilibri entre el jo i el món és –igual que en el cas de tot artista– el repte que espera qui practica aquesta art.
No cal dir –però ho dic tanmateix– que és per a mi un goig de debò, i un honor dels grans, presentar-vos el pioner de la cultura, i de cultures nombroses, que ens proposa avui –per aquest vint-i-dosè Seminari de Traducció a Catalunya– un títol dels més intrigants, «El traductor i la síndrome d’Orwell», en Peter Bush.