La Renaixença de Yeats

Caràcters, núm. 74, hivern 2016, p. 22-23
Blanca Barreto Puente

Llegir Yeats sempre és un plaer. I ara podem fer-ho també en la nostra llengua i apropar-nos a la seva sensibi­litat, al seu amor per la terra i les arrels. Nascut en una família d’origen anglès, W. B. Yeats, va dedicar gran part de la seva obra a lluitar, des de la paraula escrita, pels in­teressos del poble irlandès. Coincidint amb el 150è ani­versari del seu naixement, les Edicions de 1984 recullen cent cinquanta poemes personals i íntims que emmarquen la renaixença de l’estimat país del guanyador del Nobel. Irlanda indòmita és un recull extens, estructurat cronolò­gicament de 1889 fins a 1939, que conté els versos més emblemàtics del poeta i recorre la seva trajectòria a cavall entre els segles XIX i XX . Josep M. Jaumà els tradueix de manera rigorosa i orgànica, des de l’admiració i el respec­te, interpreta a un autor poc entès en el seu període, que a poc a poc va anar guanyant pes dins les lletres anglòfones fins a convertir-se en un dels escriptors més importants del segle XX.

L’antologia, en una edició bilingüe anglès-català, ens endinsa en el món místic, passional i de clarobscurs de Yeats. Malgrat la distància temporal que ens separa dels seus poemes, en ocasions aquests semblen ser un mirall convex del moment sociopolític del món en el qual vivim, entre canvis polítics, guerres i crisi econòmica: «Els anys futurs semblaven menyspreables / com menyspreables els anys anteriors».

El poeta manté durant la seva carrera la mateixa cadèn­cia de la publicació, malgrat que l’estil sí que es veu afectat pel seu entorn. D’una manera molt encertada, i resumint tota una trajectòria vital, el recull comença amb una com­posició de l’època més juvenil de l’autor, «La cançó del pastor feliç», i simbòlicament culmina amb una altra anomenat «Política». La voluntat poètica de l’obra és un homenatge nacional a Irlanda, que intenta –primer des de la mitologia, el folklore i el simbolisme, i després des d’una mirada més política– posar en relleu la identitat nacional –i popular i la funció de l’escriptor com a subjecte polític dins l’actualitat. Fet i fet, una de les característiques prin­cipals de la poesia de Yeats, i perfectament palpable en aquest recull, és l’evolució que experimenta amb el pas dels anys. Comença la seva carrera literària a la dècada de 1880 com a poeta romàntic, i va evolucionant cap a un estil més modernista i compromès. A la primera part de l’antologia, el to líric és familiar i se centra en temes com l’amor, la nostàlgia i els mites tradicionals irlan­desos. Tot i que «lleugera», en aquesta fase primerenca, la seva poesia ja és sofisticada. Els arguments que tracta –i les imatges, símbols, metàfores i sensibilitat poètica– són companys de viatge de la història personal de l’autor, així elements representatius de la seva pàtria durant uns anys difícils que inclouen guerra civil i postguerra. Diferents factors, com ara el seu interès pel misticisme o l’ocultisme, transfiguren la seva poètica cap a esferes més filosòfiques i de caire més complex: «La meva ànima. Cap a l’antiga escala de cargol et convoco; / fixa la teva ment en l’ascens costerut, en els trencats i arruïnats merlets, / en l’estel que assenyala el pol ocult [...]». A mesura que avança en la lectura de l’antologia, el lector s’adona que el discurs del poeta es radicalitza en el pessimisme de la modernitat, deixa enrere el simbolisme i la poesia basada en la natura i s’apropa a la política. L’estreta relació de Yeats amb els cercles intel·lectuals que buscaven la renaixença de la cultura irlandesa el va portar a experimentar i adoptar formes més modernistes i lliures pel que fa als versos. Per aquest mateix motiu, el poeta esdevé més i més compromès amb matèries de temàtica política que, conseqüentment, coloraran els seus versos fent-los derivar cap a entorns més ombrívols: «¿Per culpa d’una obra meva s’alçaren uns que els anglesos afusellaren?».