Realitat i fantasia

Blog Els aliments terrestres, 2 de juliol de 2015
http://elsalimentsterrestres.blogspot.com.es/2015/07/realitat-i-fantasia.html
Ximo Espinós

L’atzar ha fet que coincidisquen en les llibreries les obres de dos escriptors alacantins, Lliris Picó i Carles Cortés. Es tracta de dues novel·les adscrites al calaix de sastre de l’anomenada literatura juvenil. En el cas de la novel·la de Lliris Picó Moisés, estigues quiet, ve avalat pel prestigiós premi Enric Valor de narrativa juvenil. Moisés, estigues quiet conta la història d’un xiquet hiperactiu –bé, amb TDAH: Trastorn de Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat, tal i com se’ns precisa a la novel·la–. A partir del relat del mateix Moisés, coneixem com és la seua particular mane­ra d’estar en el món, els problemes que li ocasiona i la forma tan positiva i simpàtica que té d’afrontar-los. La seua veu, d’una versemblança i naturalitat extraordinà­ries, és sens dubte una de les grans troballes de l’obra, i genera l’adhesió lectora des del primer moment. Entre els centres d’atenció del nen estan, naturalment, la família i les xiques. Perquè Moisés ja està en una edat que comença a interes­sar-se per les coses de l’amor: «Quan anàvem a cinqué de primària, la Joana em va preguntar en una carta si volia ser el seu nuvi i jo li vaig dir que sí (encara que a mi qui més m’agradava era la Clàudia) i em pense que des d’aquell moment les pessigolles a la pell i a l’estómac han anat augmentant, sobretot en els darrers mesos». Pel que fa a la família, la mare adoptiva –perquè Moisés és un nen adoptat–, darrere de la qual s’endevina la personalitat de l’escriptora, juga un paper important, així com els seus germans. Malgrat l’orientació juvenil de text, Moisés, estigues quiet pot ser gaudit per qualsevol lector, i especialment per aquells interessats en valors com la tolerància i el respecte a la diferència.