Quaderns Divulgatius, 56: XXIV Seminari sobre la Traducció a Catalunya
Jordi Martín Lloret
Tot sovint hem vist nassos arrufats davant de la portada d’alguna traducció en què, a sota del nom de l’escriptor i del títol de l’obra, es poden llegir dos o tres noms més, els dels traductors. Durant molts anys s’ha tendit a pensar que aquest «escreix» de torsimanys només pot obeir a les presses editorials, que alhora són conseqüència d’una urgència internacional –perquè cal que el llibre surti arreu del món en la mateixa data–, de la malaltia sobtada del traductor que se n’havia d’encarregar o, simplement, d’una manca de previsió en la programació. Tota aquesta casuística no és gratuïta: per desgràcia, quasi tots els traductors tenim alguna anècdota per explicar que ens ha fet sentir «bombers» editorials, és a dir, apagaincendis a tant la pàgina de tants espais. Sempre recordaré el dia que un editor em va trucar per proposar-me la traducció d’un patracol de més de set-centes pàgines de Word –és a dir, que encara no estava editat en la llengua original–, l’última novel·la d’un autor anglosaxó supervendes que havia de publicar-se al mateix temps en català i en castellà. L’entusiasme moderat em va virar cap a l’estupor quan el senyor editor em va informar de la data de lliurament de la feina: abans de Nadal. Érem a mitjan novembre. Vaig empassar-me tot el que li hauria volgut etzibar i em vaig acontentar de dir-li educadament que no, que allò que demanava era impossible i que per tenir la traducció quan ell volia hauria de recórrer a més de dos traductors.
Aquesta mena de traduccions a quatre mans o a les que siguin, seran inevitables mentre hi hagi editors incapaços d’anteposar la qualitat a la possibilitat de negoci immediat. Però hi ha una altra mena de traduccions en col·laboració, i aquestes no les imposa res ni ningú, perquè són senzilla ment l’opció i la tria de dos o més traductors convençuts que la suma de cervells i de sensibilitats només poden millorar el text d’arribada. Per a qualsevol traductor literari responsable, la possibilitat de confrontar la pròpia interpretació d’un text amb la d’un col·lega només pot ser un privilegi. Per això hi ha professionals que decideixen no traduir mai sols, compartir despatx i formar un tàndem. El poeta que domina la mètrica amb l’escriptora que domina la llengua d’origen. L’hongarès que sap català amb la filòloga catalana que sap hongarès. La científica que com parteix coneixements amb el traductor d’una sèrie de novel·les sobre virus i epidèmies.
Col·laboracions enriquidores. Aquestes són les modèliques, les que ens interessen i les que hem volgut que protagonitzin aquest XXIV Seminari sobre la Traducció a Catalunya, celebrat el 5 de març a l’Ateneu Barcelonès. El títol, ben eloqüent: «Tots per a un i un per a tots: les traduccions a quatre, sis o més mans». La cèlebre frase d’Els tres mosqueters d’Alexandre Dumas suggereix l’aventura enjogassada de traduir en equip, i els participants en aquest Seminari són, en aquest sentit, uns aventurers exemplars.
La professora de traducció Caterina Riba va presentar Martha Tennent, traductora a l’anglès de Maria Àngels Anglada, Miquel Bauçà, Blai Bonet i Mercè Rodoreda, entre altres autors. Tennent ens va servir una conferència amena i interessant, farcida d’anècdotes que van fer somriure el públic, sobre l’experiència de traduir a quatre mans amb la seva filla, Maruxa Relaño. En acabat la Marta Pera va entrevistar un tàndem de veterans que també són parella fora de la ficció: Anna Rubió i Jerzy Sławomirski, traductors d’un gran nombre d’autors de la literatura polonesa com Bruno Schulz, Witold Gombrowicz, Józef Czapski, Sławomir Mrozek, Zbigniew Herbert, Ryszard Kapuściński, Adam Zagajewski, Stefan Chwin i Olga Tokarczuk. El Seminari es va cloure amb la taula rodona «Sumar mans no resta qualitat», amb Joaquim Gestí, Monika Zgustova i Xavier Montoliu. Tots tres traductors, moderats per Albert Torrescasana, van aportar la seva visió sobre el tema a partir de les seves experiències respectives: Joaquim Gestí com a traductor del grec amb la seva companya, Montserrat Franquesa; Monika Zgustova com a traductora de la poeta russa Anna Akhmàtova al costat de Maria-Mercè Marçal, i Xavier Montoliu com a traductor al català dels poetes romanesos Marin Sorescu i Nichita Stănescu amb Corina Oproae i Lilica Voicu-Brey, respectivament. Cal destacar l’èxit d’assistència, i esperem repetir-lo en l’edició del 2017, que serà ben especial perquè també celebrarem el vint-i-cinquè aniversari del Seminari.
