Déjà lu, Helena

Maria Sanplà

Déjà lu, Helena és una obra  que inquieta i qüestiona. És la història de la Paula, que abandona el seu nom per dir-se Helena al mateix temps que perd la seva gran amiga, Violeta. Helena és totes les dones que un dia han estat ombra d’algú. Amb una prosa neta, i sense concessions al sentimentalisme, aboca al vertigen i a la impotència. El temps es torna trencadís i transparent; les paraules, escasses. Marguerite Duras és l’excusa per escriure un llibre nu, salvatge, sense ornaments. Un llibre que sembla escrit com qui respira, que busca respostes i que potser, com diu l’autora, l’única resposta és el simple fet d’escriure’l. Les obres ens remeten a un lloc comú: la vida, i la vida sovint és incòmoda i un dia apareix l’amor contra tot pronòstic com un “ja llegit”, una línia gairebé transparent que separa l’amor del dolor.

Déjà lu, Helena és la segona novel·la que publica l’escriptora Maria Sanplà, nascuda a Vilassar de Dalt, després de l’òpera prima El silenci de les cases. També ha publicat contes i articles i ha guanyat alguns premis. Amb Déjà lu, Helena continua l’expressió d’un món cruel i tendre.

Publica La banya Edicions