Els clarobscurs de la música

El País. Quadern (València), 22 de desembre de 2011
Francesc Calafat

La condició de periodista de Xavier Aliaga fa que li interesse que la realitat s’escole d’alguna manera en les ficcions. I això és un punt que s’ha de valorar, perquè l’actualitat no és molt corrent en els itineraris literaris dels narradors valencians. En les primeres novel·les els fets eren filtrats per l’humor i el grotesc, més blanc en Si no ho dic, rebente i més corrosiu en Els neons de Sodoma. Ara, en Vides desafinades, llibre que ha guanyat el premi Joanot Martorell de Gandia, assaja una modulació més greu, més crua. L’humor hi és, però forma part del caràcter dels protagonistes o de les circumstàncies, ja no és la biga mestra de la trama. Però sobretot l’autor aconsegueix ací una novel·la més consistent, amb molla, ja que és profund en les giragonses psicològiques dels personatges, i, de rebot, basteix una bona banda sonora amb les pinzellades encertades que dedica a València i Barcelona i a la situació social, que denota ja els primers compassos de l’actual crisi, una crisi que va, segons els personatges, més enllà de l’economia i denota una societat podrida i malalta.

Vides desafinades és una història coral, de sis vides encreuades, de vegades perilloses, que mostren un retaule generacional d’uns joves inundats de música que dansaven entre la trentena i quarantena en el segon lustre del tercer mil·lenni. Els protagonistes es troben en un moment de prendre decisions importants i d’encarrilar les seues vides. I això passa a alguns personatges enmig d’unes circumstàncies socials i laborals que comencen a degradar-se. És el cas de Vicky i Marta, que es trenquen les banyes permirar de sobreviure amb una discogràfica menuda i independent, siga trobant fortuna amb un grup jove o reconduint el negoci mitjançant el management.

Enmig d’una existència conduïda per la música i pels circuits independents, contemplem, en primer pla i en directe, veus que despullen vides menudes, carregades d’intencions i que mostren les cicatrius d’un món equivocat. D’entrada, tots estimen la persona equivocada, cap protagonista és correspost, si més no, com vol. Hi veiem els vaivens del cor i els malentesos de la vida i com els egoismes generen desastres enormes. Així rebenten els sentiments més bàsics i corre la gelosia, el ressentiment, la sensació d’estafa, el desassossec i l’autodestrucció. És la substància amarga que amera la condició humana amb les seues febleses i forces destructives. El dolor i el drama fereixen, però no anul·len. Per això, els personatges cerquen l’equilibri en el mar de les adversitats. Encara que hi ha un neguit esquinçador flotant, Marta, Vicky, Gerard, Francesc, Alícia i Jordi aposten per la vida. Combaten la inseguretat i el drama com poden, a trompades i amb accelerades de tota mena (sexe, alcohol i altres deliris). Refan els seus fracassos amb precaució i alhora amb una vitalitat mal dissimulada.

La metralla de la vida fa que alguns personatges fabriquen una cuirassa de duresa i cinisme, encara que per davall brollen els dubtes i el sentit de culpa, l’ànsia i el sentit de culpa. Fet i debatut, Xavier Aliaga ens ofereix una reflexió veritable sobre el temps vist com la consumació del desassossec, però també com l’esforç permanent de controlar-lo, sobre les complexitats de les relacions sentimentals i la força de l’amistat, sobre la comunicació tan difícil entre generacions i el lligam íntim entre vida i art, ací música.

En Vides desafinades la ficció ha permés a l’autor pintar pedaços de vida i ho fa perquè es mostra comprensible, minuciós i clar. En els detalls i els gestos regolfa la vida, un teixit cosit per la subtilesa i el corrent soterrani que amaguen els moviments i les paraules dels personatges. Els clarobscurs que en resulten van acompanyats per una prosa plena de giragonses i matisos, i d’una forta expressivitat, allunyada de tota afectació, amb capacitat, això sí, de traure punta a la vulgaritat i l’altisonància.

Vides desafinades, al marge dels punts febles que hi puga detectar el lector, és una proposta honesta i valuosa que acompleix amb escreix els objectius que es proposava.