Presentació

Quaderns divulgatius, 46: Premis de la Crítica de l'AELC 2012
Àlex Broch

Aprofito la possibilitat de la presentació d'aquest nou Quadern Divulgatiu que recull la selecció de crítiques que corresponen als Premis de la Crítica 2012, per fer memòria i retornar a l'esperit fundador del projecte. Quasi quinze anys després d'aquell primer Quadern (núm. 17), que recollia tres anys de premis: 1998, 1999, 2000, em sembla un moment oportú per fer-ho. I ho és perquè no sempre es pot dir que els objectius i les finalitats d'un projecte s'han acomplert a bastament, i quan això succeeix cal dir-ho per constatar la fortalesa de la idea i la necessitat de la seva continuïtat.

El gremi dels crítics tenim una situació subsidiària en una associació d'escriptors (creadors) excepte, és clar, que reivindiquem, amb tota lògica i amb raó, el treball de la crítica com una manifestació més de la creació literària. Però tot i així l'acció de l'AELC cavalca més pensant en els gèneres tradicionals de la creació que amb aquest gènere hermafrodita que és la crítica. Per confirmar-ho només cal repassar totes les accions que al llarg dels anys l'AELC ha fet en la promoció a favor d'uns i altres a través de campanyes com «L'escriptor i la seva obra» –malauradament és una actitud d'oblit que també és donà al cicle “L'escriptor del mes”organitzat per la ILC– o similars. I això no deixa de ser una mica sorprenent quan repassem els noms i les persones que, en els darrers anys, han tingut les màximes responsabilitats en la direcció de l'Associació moltes de les quals, elles i ells, són més fills i filles de l'hermafroditisme crític que del monocultiu creador. O potser, per aquesta condició, han estat més sensibles i ara fa quasi aquests quinze anys que sorgí la idea que ha germinat en aquests Quaderns Divulgatius que seleccionen i recullen una part del millor de la crítica periòdica, d'actualitat o militant, sigui dit en funció de la seva continuïtat i immediatesa.

Justament contra aquesta immediatesa també nasqué la necessitat d'articular i construir aquests Quaderns. Sempre he entès la funció de la crítica d'actualitat o militant dins d'un doble temps: el que correspon al moment de la novetat com a seguiment del pols i el present d'una literatura i la petja que aquesta funció deixa quan es mira i es rellegeix en un futur proper, és a dir, des de la història immediata. Per això la funció de la crítica militant és important i imprescindible perquè, en construir el seu present està fonamentant, com a document crític, la mirada històrica posterior. La crítica d'avui és un bona informació per a la documentació i la interpretació històrica de demà. I això ja és un valor més afegit a la importància i l’interès d'aquests Quaderns Divulgatius que, en recollir una selecció de textos crítics dels premis literaris als quals l'AELC està vinculada, estan construint i han construït una crònica d'una part del millor de la literatura catalana d'aquest principi del segle XXI. Aquests Quaderns ja són del tot imprescindibles i per a molts, almenys per a mi, d'obligada lectura any darrere any.

La voluntat i la intenció d'aquests Quaderns era i és, doncs: 1) Recollir la millor selecció crítica d'una part dels llibres més significats de cada any a través dels premis literaris, a obra publicada, als qual està vinculada l'AELC. Això significa: 2) Reconeixement a l'obra dels autors premiats. 3) Reconeixement a la funció crítica i als crítics en valorar un llibre pel seu mèrit abans de tenir l'atribut del premi. 4) Salvar un material crític fungible i dispers en publicacions periòdiques diverses. 5) Unificar un material crític d'ús per a futures interpretacions crítiques o històriques. 6) Construir una crònica crítica d'un període a través d'un material de fàcil i accessible ús. Em sembla que les raons són irrefutables per pensar i creure en la bondat i l’oportunitat del projecte.

Allò, però, que en el seu inici no podíem preveure és que, a més, aquests Quaderns fossin i representessin, atès l'activisme que mostren els escriptors valencians a través dels seus premis de la crítica, una immillorable manera de traspassar aquest fragmentarisme polític imposat a la nostra literatura i a la nostra cultura –denunciat ja en d'altres presentacions per d'altres prologuistes– i conèixer més i millor el ritme i la producció literària del País Valencià. És un plus no previst a l'inici que avui es fa del tot necessari per tenir un millor i més exacte coneixement de la producció global de la literatura catalana avui.

Per tot plegat, i abusant de la confiança que se m'ha donat en atorgar-me l’espai d'aquesta presentació, faria dues peticions en la lògica del que he argumentat. La primera que la continuïtat d'aquests Quaderns estigui del tot assegurada més enllà de les malvestats de qualsevol possible retallada i, la segona, atès que la funció del jurat també és una funció crítica, que els noms dels jurats que atorguen aquests premis constin en els futurs Quaderns, ja a l'inici de cada premi o en un llistat final. Els motius semblen ben raonables: 1) No ha de costar gens. 2) És un reconeixement i dignifica la feina crítica del jurat. 3) És una operació de transparència i, sobretot, 4) és una informació que dóna o pot donar pistes interessants i importants a l'hora de comprendre i fer la valoració dels premis i dels títols guanyadors. Els premis són indestriables dels membres dels jurats que els atorguen i és bo que sapiguem els noms per valorar millor els resultats.

Amb aquestes reflexions generals no he deixat espai a les novetats d'aquest any però només en girar el full les podreu descobrir vosaltres mateixos.