La traducció de poesia anglesa i alemanya

Quaderns Divulgatius, 47: XX Seminari sobre la Traducció a Catalunya
Entrevista de Francesc Parcerisas a Montserrat Abelló i Feliu Formosa


Reproduïm l’entrevista que el poeta i traductor Francesc Parcerisas ha mantingut amb Montserrat Abelló i Feliu Formosa, poetes així mateix i traductors de diverses autores angleses i nord-americanes la primera i, sobretot, de Brecht i Trakl el segon. En aquesta entrevista els dos poetes han parlat de la seva formació com a traductors: en el cas de Montserrat Abelló l’anglès va ser, per raons de residència familiar a Anglaterra, la llengua de l’escola des de ben menuda; en el de Feliu Formosa, la fascinació de Brecht el va portar a aprendre alemany i a diverses estades a Alemanya per perfeccionar la llengua. L’entrevista s’ha estès, entre altres, cap a aspectes de mètode literari a l’hora de traduir i de les influències, o no, sobre la pròpia obra dels autors que han traduït.

Francesc Parcerisas: Quins van ser els primers contactes amb les llengües estrangeres?

Montserrat Abelló: Vaig aprendre a llegir en anglès als 6 o 7 anys, en una escola anglesa quan vam anar a viure a Londres un parell d’anys perquè el pare, que era enginyer naval, hi va ser destinat amb un càrrec oficial, i com que tinc una germana més gran i teníem aquells llibres en anglès per a infants tan bonics, ja no deixàrem mai de parlar anglès. Quan tot just havia ingressat a la universitat, durant la Guerra Civil, jo ja donava classe d’anglès a un institut… A més, sóc llicenciada en filologia anglesa i puc dir que l’anglès és la meva segona llengua.

Feliu Formosa: Durant els últims anys de la carrera em vaig començar a interessar pel teatre de Bertolt Brecht, que llegia en traduccions argentines i franceses. També em va interessar el teatre alemany anterior a Brecht (Goethe, Schiller, Kleist i, sobretot, Büchner). Un fet important va ser l’arribada a Barcelona del primer lector d’alemany a la universitat, el Doctor Felix Theodor Schnitzler, que també es va fer càrrec de la direcció de l’Institut Alemany de Cultura (avui Goethe Institut). Ens vam fer molt amics, vaig assistir a les seves classes d’alemany i em va convidar a passar un mes a casa seva, a Heidelberg, on posteriorment vaig passar quinze mesos fent de professor a l’Institut de Traductors i Intèrprets de la universitat. En tornar, vaig començar a dedicar-me a la traducció.

F.P.: Amb quines primeres traduccions us vau encarar?

M.A.: Vaig començar a traduir alguns autors catalans a l’anglès, algun conte de la Rodoreda, i també prosa, que considerava poc important, de l’anglès al català, com Agatha Christie, i tanmateix en vaig rebre bones crítiques. Més endavant vaig traduir Maurice, d’E. M. Forster. Però va ser després d’un viatge a Londres i del regal que el poeta Toni Turull –que era lector de català a Bristol–, em va fer del llibre de Sylvia Plath Winter trees (Arbres d’hivern), que el vaig traduir i publicar a Edicions del Mall (1985). El llibre m’havia agradat molt i per primera vegada em sentia molt propera a la manera d’entendre la poesia d’una poeta tan bona com la Plath. Per fi trobava algú que creia en la força implícita de la paraula, en el seu so i en la seva qualitat intrínseca, no necessàriament lligada a la mètrica i la rima, sinó a la intensitat i la durada, part indissoluble del seu significat profund, tal com ella mateixa deia en els seus diaris (The Journals of Sylvia Plath. Nova York: The Dial Press, p. 163): «Fer poemes molt físics, en què el mons es plasmin en les meves paraules no en abstraccions ni pur enginy... on les paraules tinguin una aura de poder místic... dir-les en veu alta, fer-les irrefutables.»

A més de les traduccions de poesia en català també en vaig fer en anglès, i de dones, sobretot per a recitals, entre d’altres el Woman’s Word. Paraula de Dona, organitzat el 1992 pel Comitè d’Escriptores del PEN Català dins el Congrés Internacional del PEN , i el de més de trenta poetes dones de tot el món, el juny del 1990, en el marc de la IV Fira Internacional del Llibre Feminista. D’aquest darrer recital hi havia poesies de Maria Oleart, Olga Xirinacs, Rosa Fabregat, Maria-Mercè Marçal, Maria Àngels Anglada, Margarita Ballester i meves, i les traduccions a l’anglès van ser publicades a la revista Poetry Canada («International Voices - Catalan Poets», vol. 11, núm. 4, 1990), amb una breu ressenya sobre poesia catalana.

El contacte amb poetes angleses em dugué a realitzar el projecte de la meva antologia en versió bilingüe Cares a la finestra - 20 dones poetes de parla anglesa del segle XX (Ausa, 1993, reeditada el 2010 per Galaxia Gutenberg/ Cercle de lectors).

F.F.: Vaig començar traduint sobretot al castellà diversos autors per a les editorials Seix Barral (amb Joan Ferraté com a director literari), Lumen (amb Esther Tusquets) i Labor (amb Joan Vinyoli). Les primeres traduccions de poesia que vaig fer en català van ser els poemes del llibre A la paret escrit amb guix. Poetes alemanys contra la guerra. El vaig fer en col·laboració amb l’amic Artur Quintana l’any 1963, encara que el llibre no va aparèixer fins tres anys més tard. Hi vam incloure vint-i-sis poetes de les dues Alemanyes. No cal dir que la diversitat d’autors ens obligava a traduir poemes de formes molt diverses. Vaig començar a traduir respectant, quan calia, la mètrica del poema, com ho he fet després en moltes altres traduccions. Aquest primer contacte amb la poesia alemanya va ser per a mi molt important. També l’any 1963 vaig traduir les cançons de L’òpera de tres rals, de Brecht i Weill per a l’Agrupació Dramàtica de Barcelona. El poeta i gran amic Joan Oliver-Pere Quart es va encarregar de traduir les parts dialogades. Traduir textos per a cançons o per a peces de teatre musical (per exemple l’òpera Mahagonny, també de Brecht i Weill) em va introduir en un tipus de feina que després he fet molt sovint. He traduït, per exemple, moltes cançons de diversos idiomes per als concerts de la meva filla Ester. Durant aquesta primera època, vaig traduir més al castellà, tant llibres de caire més comercial com llibres d’autors importants, entre ells Robert Musil, Peter Weiss, Friedrich Dürrenmatt i altres. Pel que fa a la traducció amb música, cal dir que sempre m’ha interessat força. Treballo amb gravacions i sobre la partitura, procurant sempre que les síl·labes tòniques del text coincideixin amb els temps forts de l’inici de cada compàs. Normalment, escric el text sota la partitura, com ho he fet força recentment per a la traducció catellana de l’òpera Mahagonny, que es va estrenar al Teatro Español de Madrid. Cal dir que la poesia de Brecht m’ha interessat sempre, tant o més que el seu teatre, del qual he traduït tretze obres. Com Goethe, Brecht va escriure més de dos mil poemes. Jo en vaig fer una primera antologia, amb poemes i cançons, per a un espectacle que es va titular Sermons domèstics (1972) i un mica més tard vaig publicar Elegies de Buckow i altres poemes (1974). Després vaig participar en un parell d’espectacles sobre cançons i poemes brechtians, fins que el 1998 vaig publicar Poemes i cançons. La diversitat, la riquesa temàtica, l’ús de la balada popular, el poema de caire més o meys polític o realista de la seva poesia m’han fet sentir molt pròxim a la lírica brechtiana, com també he sentit molt pròxim a la poesia d’un altre poeta que també he traduït: Georg Trakl, el poeta austríac que va morir als vint-i-set anys durant la guerra del 1914-18. D’ell va ser el primer llibre en llengua alemanya que vaig posseir. Era una petita antologia, obsequi del Doctor Schnitzler. Després vaig publicar un breu recull de poemes seus, Helian i altres poemes, i finalment, l’any 1990 vaig publicar la seva Obra poètica, de la qual està a punt de sortir una reedició a càrrec de l’editorial Adesiara. Trakl figuraria, doncs, entre les meves primeres experiències en la traducció de poesia en llengua alemanya. El poeta austríac, expressionista, visionari, no té res a veure amb Brecht. Un fet, però, que m’ha fet traduir-los tots dos ha estat la claredat de la seva poesia. Trakl va acumulant les seves visions, sovint de caràcter oníric, amb frases simples i d’una gran plasticitat, una plasticitat que també caracteritza la poesia brechtiana. També en aquest període més o menys inicial de la meva activitat traductora, vaig traduir al castellà una seixantena de poemes de Heinrich Heine per a Editorial Lumen, un llibre que continuo estimant-me força.

F.P.: Què és el que considereu específic de la traducció de poesia?

M.A.: Partint del que acabo de dir sobre Winter trees i de la traducció que en vaig fer per a Edicions del Mall, vull recalcar que discrepo de les versions massa personals dels textos perquè, en certa manera, traeixen els originals. Cada vegada més baso les meves traduccions poètiques a aconseguir endinsar-me en el significat de cada paraula, en la seva cadència i el seu ritme, com a portadora del pensament poètic i, a ser possible, vers per vers, fins i tot fent servir paraules homogènies, buscant ser al més fidel possible. Fidelitat que no té res a veure amb literalitat. I en fer-ho, crec haver aconseguit plasmar no solament el seu significat i el seu ritme intern, sinó els diversos estils i veus de cada poeta. A més, això es produeix d’una manera automàtica i no sabria fer-ho altrament. Del que he anat dient he triat a l’atzar un poema de Winter trees, del qual poso la traducció catalana del títol com a exemple:

THE COURAGE OF SHUTTING UP
EL CORATGE DE CALLAR

Aquí trobem, en català, la paraula coratge homogènia quant a significat i molt semblant al so de l’anglesa courage, així com també els sons de les tòniques A gairebé idèntiques tant en anglès com en català, a més de l’afebliment de les posttòniques que li donen a les paraules un ritme similar i el mateix nombre de síl·labes.

F.F.: Tota traducció literària, sigui de narrativa, teatre o poesia, té les seves exigències pel que fa a la perfecta conjunció entre contingut i forma, amb peculiar atenció al ritme de la frase de cada unitat temàtica. En el cas de la poesia, però, ens enfrontem a unes estructures específiques que la diferencien: em refereixo a la mètrica i la rima quan el poema no és en vers lliure. En aquest cas hi ha, evidentment, una necessària fidelitat al contingut, però l’atenció a la forma ens dóna una sèrie de possibilitats que, sense trair mai el contingut, ens permeten actuar amb llibertat per escollir, entre molt diverses opcions, la més apropiada. Posaré un exemple: una estrofa d’una cançó de Brecht que vaig traduir al català i al castellà. La confrontació entre aquests dos textos em sembla que posa de manifest el que he dit sobre fidelitat al contingut i a la forma, acudint a solucions diverses:

Sota el brancam d’una prunera jove
jeia tranquil un dia de tardor.
Blanca i gentil tenia l’estimada
entre els meus braços com un somni dolç.
I damunt nostre al cel hi havia un núvol
que vaig estar una estona contemplant.
Era molt blanc i estava molt enlaire,
i en alçar els ulls ja se n’havia anat.

I en castellà:

Bajo el follaje de un ciruelo joven,
gozaba en paz del día otoñal.
Entre mis brazos, blanca y silenciosa,
mi amada estaba como un dulce sueño.
Cuando una nube, allà en el claro cielo
sobre nosotros pude contemplar.
La vi muy alta y blanca, y cuando luego
volví a mirar, se había ido ya.

En aquesta doble traducció cal tenir en compte l’existència de la música, a la qual cal sotmetre el text.

F.P.: Heu traduït per encàrrec o per interès vostre?

M.A.: He traduït sobretot dones poetes per donar-les a conèixer, perquè gairebé no n’hi havia cap de traduïda i, a més, tot i haver rebut molt bona crítica i fins i tot la Creu de Sant Jordi el 1998 per les meves traduccions i el 2007 el Cavall Verd Rafel Jaume de traducció poètica per l’obra de Sylvia Plath Sóc vertical. Obra poètica 1960-1963 (Proa, 2006), totes les traduccions publicades han estat a proposta meva. Tanmateix, m’agrada molt traduir poesia, perquè és una manera més aprofundida de llegir-la, de fer-la més teva, més nostra, com una manera d’enriquir el nostre llegat poètic.

F.F.: S’han donat tots dos casos, amb predomini dels encàrrecs. Va ser un encàrrec, per exemple, l’edició de les dues antologies de poesia alemanya per a «Les millors Obres de la Literatura Universal», on hi ha la quantitat més gran de poesia que mai he traduït. Sovint s’ha produït un acord previ amb l’editor sobre la possibilitat o la conveniència d’incorporar un poeta. És el cas de Trakl i de Heine.

F.P.: En traduir sonets, us heu trobat mai amb reptes formals, al·literacions, etc?
M.A.: No, perquè com que gairebé sempre he escollit jo, he triat poesia més lliure i, a més, fonèticament l’anglès s’assembla molt al català.

F.F.: És evident que més d’una vegada et trobes amb algun problema d’aquesta mena. Un exemple: en un poema de Paul Celan apareixen en dos versos consecutius els mots Zungen (llengües) i Zangen (tenalles). És obvi que el poeta relaciona fonèticament aquests dos mots. I aquest efecte fonètic és intraduïble. Podria adduir altres casos, sobretot el del còmic bavarès Karl Valentin, que he traduït i que juga constantment amb els mots, cosa que obliga a un treball d’adaptació, més que de traducció estricta.

F.P.: La vostra pròpia escriptura, és deutora del que heu traduït?

M.A.: Ben al contrari, m’hi sento deutora a posteriori, perquè m’hi veig reflectida en la seva manera d’escriure basada en la força de la paraula i el seu ritme intern, obviant mètrica i rima, i tot això s’adiu amb la meva manera d’escriure poesia. Precisament això va fer que m’aboqués a traduir aquestes magnífiques poetes de la meva antologia Cares a la finestra - Vint dones poetes de parla anglesa del segle XX les quals, trencant tabús, i escrivint des del seu cos i des dels seus ulls de dona, han contribuït a enriquir el nostre cànon poètic.

F.F.: Crec que la meva poesia és, efectivament, deutora del que he traduït, sobretot d’alguns poetes alemanys, principalment Brecht i Trakl.

F.P.: I, finalment, hi ha bones traduccions al català de poesia estrangera?

M.A.: Sí, des de la traducció de l’alemany de Teresa Pascual de la poesia completa d’Ingeborg Bachmann i les de Feliu Formosa de Brecht, a Les germanes de Safo, traduïda del grec per Maria Àngels Anglada, així com les de Maria-Mercè Marçal i Monika Zgustová de les russes Akhmàtova i Tsetàieva entre moltes d’altres.

F.F.: Òbviament hi ha L’Odissea, de Riba i La divina comèdia de Sagarra, entre moltes altres dignes traduccions de clàssics. Recentment he llegit una molt bona traducció de la poesia completa d’Anna Akhmàtova, a cura de Jaume Creus. També valoro, sens dubte, les traduccions de Montserrat Abelló i les que han fet Francesc Parcerisas de l’anglès i Joaquim Sala-Sanahuja del francès.