Vint esmorzars cap a la mort

Glossa llegida a l’acte de lliurament del premi, 20 d’abril de 2013
Àngels Gregori

 

Amb la traducció de Vint esmorzars cap a la mort, la poeta Gemma Gorga ens acosta per primer cop en català a la poesia de Dilip Chitre. Partint de la idea d’un fet tan bàsic i quotidià, com és l’inici del dia amb el seu corresponent àpat, l’esmorzar (i que l’autor utilitza com una mena de pretext) Chitre n’arriba a elaborar una autèntica poètica. D’aquesta manera, en el poema que obre el llibre, l’autor confessa:

«Un esmorzar, llavors, és com el propi funeral
encaminant-se cap a un dia vigorós.
L’alienació comença amb l’esmorzar.»

El poeta inicia així la primera de les vint jornades que li serveixen per reflexionar sobre un dels grans temes universals de la poesia, com és la mort, i on el cambrer que li serveix l’àpat (sempre omnipresent al llarg de l’obra) esdevé una mena d’interlocutor ideal per al poeta, malgrat el seu silenci. Escrit amb un llenguatge aparentment quotidià ple d’elements bàsics com els estris de la cuina, la mantega, la blancor dels ous o un bol de confitura, serveixen al poeta per percebre «la irrevocabilitat de tot» on s’entreveu la grandesa moral, ètica i humana del contingut de cadascun dels vint poemes que en formen part del llibre. En un dels seus versos, T. S. Eliot havia escrit: «He mesurat la meua vida amb culleretes de cafè» i semblaria que Chitre, doncs, també anava mesurant la seua al voltant d’un esmorzar i una taula ben parada, amb ganivets i forquilles.

«Cambrer –diu el poeta– l’única cosa incapaç d’enganyar un home és una barra de pa». Així doncs, el destí, l’esperança, la responsabilitat, la integritat i també la mortalitat del poeta es resumeixen, sovint, davant el plat que li serveixen i que li permet, alhora, tastar la mort, definida pel poeta com el «carboni elemental».

Aquesta tasca de traducció de l’anglès al català duta a terme per Gemma Gorga de la poesia de Chitre, no només és important perquè ens apropa, a través d’aquest petit tast, a l’obra d’un dels més considerats i també prolífics poetes que ha donat l’Índia i que fins aleshores ha restat inèdit en català, contribuint així a eixamplar el corpus d’obres estrangeres a la literatura catalana, sinó que, al mateix temps, hem de reconèixer i valorar –com ho fem avui– la delicadesa i l’afecte en què la poeta Gemma Gorga ha dut a terme la tasca d’aquesta traducció. Una traducció que ens ve avalada pel reconeixement del Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia i que, a partir d’una edició bilingüe, que no només ens acosta a la poesia de Chitre sinó que, alhora, tot i mantenint sempre la fidelitat, ens permet veure, entreveure, gaudir i sentir de fons la veu de la poeta que és Gemma Gorga.

Steiner havia escrit que «traduir és viatjar per un país estranger». Així, a través d’aquesta tasca tan lloable –i elogiable– que ens acaba de regalar Gemma Gorga, ens dóna no només un passaport per descobrir la poesia d’un dels autors contemporanis més valorats a l’Índia, sinó a enriquir la literatura catalana a través de la traducció d’obres estrangeres. Un treball que, quan és fet per una altra poeta, com és el cas, és un doble motiu d’alegria i, alhora, de celebració.