Figures i esbossos. Estudis sobre literatura valenciana contemporània

Saó, núm. 376, novembre de 2012
Manuel Pérez Saldanya

Cal saludar l’aparició d’aquesta obra de Vicent Salvador perquè és, entre altres coses, un llibre útil i oportú. És oportú perquè contribueix amb vigor a l’estudi de dos escriptors valencians que són actualitat d’una manera particular aquests mesos, en el pas del 2012 al 2013: Fuster pel doble aniversari –de la mort i de la seua obra més revulsiva– i Estellés perquè ara mateix s’inicia l’any que li dedica l’AVL. I és útil perquè l’aplec de textos, alguns editats en format dispers i altres d’inèdits, que Salvador ha configurat com a volum orgànic, inclou, a més d’aquests dos grans autors, altres figures de la contemporaneïtat literària valenciana no tan ateses per la crítica. Em referisc a Enric Valor, Carmelina Sánchez-Cutillas i el malaguanyat Manel Garcia Grau, amb el qual vaig compartir personalment com a company les aules universitàries. La utilitat del llibre va més enllà encara, perquè Salvador hi inclou passatges passavolants, però ben esclaridors, sobre altres autors valencians, sobre els problemes que planteja l’ensenyament d’un model de llengua als nostres escolars o les especificitats d’ensinistrar en la lectura crítica les noves generacions, marcades indeleblement pels nous hàbits de l’era digital.

Com era d’esperar, la panoràmica que ens ofereix l’autor no busca l’exhaustivitat descriptiva sinó una tria personal dels aspectes que li resulten més estimulants en el nostre panorama literari. Naturalment, els lectors són lliures d’assenyalar les llacunes que els agradaria veure omplides, però això ja són figues d’un altre paner. La cosa és que Salvador, que en certa mesura és un centaure de lingüista i crític literari, ens ofereix reflexions esmolades sobre l’estil de Fuster o sobre el propòsit final de les seues traduccions de l’italià i del francès. Sobre Estellés, un altre dels seus temes de recerca durant anys, trau a la llum no pocs replecs de la seua cultura literària i del seu laboratori idiomàtic, sempre tan sucós. Escomet també l’anàlisi de la novel·lística valoriana més ambiciosa, la trilogia de Cassana, i de la primorosa obreta de Carmelina Sánchez-Cutillas, Matèria de Bretanya. Entre els poetes, tria Garcia Grau, com a mostra d’obra lírica suggestiva segellada per una mort prematura. Crec que Salvador, amb una opció personal i en tot cas legítima, ha defugi l’exercici d’una crítica selectiva dels autors valencians vius, tot i que en un dels capítols fa un passeig per l’assagisme actual i no s’està d’opinar a pit descobert.

En síntesi, Figures i esbossos és un convit a la degustació literària: un convit fet des de la consciència lingüística, ideològica i educacional de l’autor. Una invitació no exempta d’homenatges literaris, no sols a les figures estudiades sinó a aquells als quals fa dedicatòries explícites: en concret, a Josep Iborra, model de crític intel·ligent i militant i, d’altra banda, com a dedicatari especial del llibre, a Jaume Pérez Montaner, crític i poeta, amb qui Salvador confessa compartir moltes afinitats literàries.