Influències externes en el procés de traducció per al doblatge

Quaderns Divulgatius, 49: XXI Seminari sobre la Traducció a Catalunya
Lluís Comes i Arderiu

Les traduccions audiovisuals cap al català han de conviure en el mateix espai geogràfic que les traduccions cap al castellà i aquesta situació obliga els traductors a treballar amb uns requisits que no es donen en àmbits geogràfics on només hi ha una llengua oficial, és a dir, en la majoria de països europeus i americans. Podem veure, doncs, que el castellà influeix en la tria final de les solucions traductores.

La influència de les versions en castellà, a l’hora de traduir i ajustar guions al català, és una influència omnipresent sobretot per a les pel·lícules que s’estrenen en sales de cinema, però no tant pel que fa als doblatges per a la Televisió de Catalunya.

En els doblatges per a TV3 aquesta influència només se sol veure en els títols. Com que moltes de les pel·lícules que s’estrenen en català a TV3 ja s’han estrenat prèviament en la seva versió en castellà, els responsables de la cadena –que són a la vegada els qui decideixen els títols de les pel·lícules– solen mantenir els títols en castellà limitant-se a traduir-los al català. La raó que addueixen és que així l’espectador pot identificar la pel·lícula si ja s’havia estrenat en castellà, de manera que no es pugui arribar a pensar que la pel·lícula anunciada en català és una altra. Un exemple bastant clar podria ser la pel·lícula Divine Secrets of the Ya-Ya sisterhood, una pel·lícula de l’any 2002 protagonitzada entre altres per Ashley Judd i Maggie Smith en què un grup d’amigues de la tercera edat formen una germandat per aconseguir que una d’elles i la seva filla facin les paus i posin fi a una enemistat molt corrosiva. La paraula «sisterhood» de la versió original es va traduir en castellà com a clan, i d’aquí que el títol de la pel·lícula fos Clan Ya-ya. En català vam proposar que es traduís per «germandat», però el títol de la pel·lícula va acabar essent El clan Ia-Ia, tot i que la paraula clan no sortia en cap moment a la versió doblada. On més es fa palesa la influència externa del castellà, per això, és en les pel·lícules que s’estrenen al cinema. Les pel·lícules són un producte de consum de masses amb un temps de vida a les sales molt curt, després passen al DVD, poden arribar a tenir una presència més o menys important a les televisions i, tret que no es tracti d’obres de culte o molt comercials, sovint acaben passant a l’oblit. Per tant, les productores en volen tenir un control molt estricte, tant des del punt de vista comercial com des del punt de vista artístic i és per això que contracten «supervisors», que són les persones que s’encarreguen de mantenir un control molt rígid sobre la versió final del producte doblat.

En el cas de les pel·lícules per al cinema hi poden haver dues classes de supervisors: els supervisors que nomena directament la productora de la pel·lícula al lloc d’origen –que s’encarreguen de donar el vistiplau a la traducció i d’unificar criteris per a totes les versions doblades– i els supervisors que treballen per a la productora de cada país. Aquests són els encarregats de supervisar la versió castellana, la catalana –si és que se n’ha fet la traducció– i, en alguns casos, fins i tot, la versió portuguesa. És en aquest segon cas on és més visible la influència de les versions castellanes sobre les versions catalanes, ja que allò que més preocupa el supervisor és unificar criteris de manera que no puguin arribar a semblar dues versions diferents.

Podríem citar-ne uns quants exemples: a la pel·lícula estrenada recentment, Despicable-me 2, que en castellà es va estrenar amb el nom de Gru - Mi villano favorito 2 i en català Gru – el meu dolent preferit 2, hi ha un personatge, el dolent, que vol celebrar «La fiesta del Cinco de Mayo». Tot i que és cert que el públic difícilment pot saber que «el Cinco de Mayo» és una festa patriòtica mexicana, resultava bastant evident pel context i per la imatge, ja que el dolent, «El Macho», encarregava magdalenes amb la bandera mexicana. En la versió catalana vam optar per mantenir «Cinco de Mayo» perquè ens semblava que donava més joc. Els responsables de la versió castellana, preocupats per si el públic no entenia el referent cultural del «Cinco de Mayo»,van preferir utilitzar «fiesta mejicana». En conseqüència, no vam poder dir «el Cinco de Mayo», en la versió catalana i vam haver d’optar per la solució traductora en castellà, és a dir, «festa mexicana».

D’exemples d’aquests n’hi ha a balquena, però sobretot n’hi ha un de bastant curiós que es repeteix sovint en algunes productores que tenen com a norma prohibir la utilització de la paraula «culo» en pel·lícules infantils, una norma que obliguen a aplicar també en les versions catalanes. No cal dir que això crea un problema de traducció, ja que en català no hi ha tants sinònims, o eufemismes, com hi ha en castellà: «pompis», «trasero». En conseqüència, la traducció no pot ser tan precisa en català i a vegades s’ha hagut d’ometre informació, com és el cas d’haver de traduir «he pinched my bottom» per un senzill «m’ha pessigat», sense fer esment a la paraula «cul». Si bé és cert que una opció hauria estat «m’ha pessigat el darrere», pel context situacional vam desestimar aquesta opció.

Altres vegades la productora decideix mantenir a la versió castellana un nom o un terme en anglès i fa extensiva aquesta obligació a la versió catalana. Aquesta imposició també es va produir en una de les darreres pel·lícules de la productora Disney, Wreck-it-Ralph, que en castellà es va traduir com a Rompe Ralph i en català, curiosament, i com a excepció que confirma la regla de traduir sistemàticament els títols castellans al català, com a En Ralph el destructor. Un dels personatges d’aquesta pel·lícula d’animació era una nena, un personatge d’un joc d’ordinador, que en anglès anomenaven «Glitch». Li deien «glitch», que en anglès significa «tara», perquè tenia una tara informàtica que feia que de tant en tant es pixelés. La paraula «Tara» ens semblava prou adient, però per tal de mantenir la coherència entre les dues versions que es veien en un mateix territori, vam haver de conservar el nom «Glitch». Resumint, els supervisors no volen que en un territori on es veuen dues versions d’una pel·lícula aquestes difereixen gaire. És cert que algunes vegades la influència és al revés i algunes decisions que s’han pres en la versió catalana es fan servir a la versió castellana, però aquesta circumstància no és gaire habitual. En primer lloc perquè cal que el supervisor conegui el català i s’hi senti còmode i, per altra banda, perquè quan es dobla la versió catalana, el doblatge de la versió castellana ja sol estar molt avançat, cosa que la converteix en una mena de primera versió i crea precedent.

En pel·lícules d’animació, les versions doblades –no només la catalana– es poden veure afectades també per altres tipus de decisions. Unes de les més importants són les derivades del copyright, el màrqueting i el marxandatge. Aquesta influència va esdevenir encara més habitual a partir del moment en què, per evitar que les pel·lícules es pirategessin, van aparèixer les estrenes mundials i les pel·lícules es van començar a estrenar el mateix dia a tot el món. A partir d’aquest moment, el doblatge d’una pel·lícula ja no es va poder fer amb la versió final, sinó que la traducció, l’ajust i el doblatge de sala es va haver de fer a partir de materials preliminars, tot esperant la imatge final que sol arribar poc abans d’estrenar-se la pel·lícula i que només permet fer correccions d’última hora. Però mesos abans que s’iniciï el doblatge, les productores, a fi de preparar les campanyes de publicitat, fan arribar als traductors un llistat de noms de personatges, de llocs i de frases emblemàtiques que apareixeran a la pel·lícula. Aquests noms s’han de traduir i la dificultat rau en el fet que es tracta d’una llista de noms i frases sense context. Més tard, com que ja no es podran canviar, la versió de la pel·lícula s’haurà d’adaptar tenint en compte aquests termes aprovats prèviament. Per exemple, a la pel·lícula The Croods, Els Croods en català, hi havia un personatge que en anglès es deia «Guy», i que es va traduir, sense saber-ne gran cosa de la seva personalitat, per «Noi». En el moment de la traducció aquesta decisió va provocar un problema, ja que a la pel·lícula hi havia molts nois, però com que ja havíem fet servir la paraula «noi» per a un personatge, cada cop que a la traducció s’hagués hagut de fer servir la paraula «noi», es va haver de fer servir «xicot» o un altre sinònim.

La traducció de la pel·lícula The Croods, Els Croods, es va veure afectada per una altra qüestió de màrqueting. La paraula «Croods» és una paraula registrada amb drets de propietat intel·lectual, i tot i que fa referència a una família, quan es va fer la traducció al català es va haver de mantenir el plural de la paraula: «els Croods», una incorrecció en català, ja que en català els cognoms no tenen plural; així, en català diríem «els Kennedy» i no «els Kennedys». Evidentment aquesta imposició no només va afectar el títol de la pel·lícula sinó tota la traducció, ja que cada cop que en anglès deien «the Croods» la traducció havia de ser «els Croods».

Aquesta incorrecció en català també es pot veure a la pel·lícula Meet the Robinsons, títol que es va haver de traduir per Descobrint els Robinsons en comptes de «els Robinson».

Haver de mantenir noms per qüestions de màrqueting és bastant habitual, només cal recordar el nom del personatge de la pel·lícula Happy Feet, «Mumble Happy Feet». Rep el nom de «Mumble», (balbucejar) perquè balbuceja quan és petit i de «Happy Feet» perquè li agrada ballar. Com que el nom estava registrat així, tant per a la versió catalana com per a la castellana, es va mantenir el nom en anglès. «Mumble Happy Feet».

Finalment introduiré la problemàtica de traduir els noms d’un producte audiovisual del qual ja existeix una traducció literària. En aquest cas, les decisions traductores depenen de si la productora ha arribat a un acord amb l’editorial que té els drets de traducció. Tret de comptades excepcions, se sol seguir la traducció del llibre, sobretot si s’han traduït els noms dels personatges i dels llocs, així el públic que va a veure la pel·lícula i ha llegit el llibre els pot identificar. És el que va passar en català en les sagues de Harry Potter i El Senyor dels Anells. En la saga de Harry Potter no només s’havien de mantenir els noms en català dels personatges i els llocs que apareixien als llibres, sinó també els dels conjurs. És evident que no sempre es pot mantenir la versió dels llibres, ja que a la pel·lícula la traducció depèn sempre de la imatge i a vegades l’opció traductora que s’ha fet servir al llibre no és aplicable a la pel·lícula. Per exemple, a Harry Potter, un arbre que en anglès es deia «Whomping Willow Tree» al llibre s’havia traduït pel «Pi Cabaralla», perquè era un arbre que donava cops a qui s’hi acostava. El problema va sorgir quan a la pel·lícula es veia clarament que l’arbre, el «Whomping Willow Tree», no era un pi sinó un salze. Al final es va optar per mantenir el nom que havia aparegut a la traducció del llibre, Picabaralla, però afegint la paraula «arbre» al davant, «l’arbre Picabaralla».

Utilitzar la traducció al català d’una obra literària per a una versió cinematogràfica resulta molt més problemàtica quan es tracta de cançons, ja que a la traducció literària es tracten més aviat com a poemes i no sempre és possible col·locar aquests poemes en una cançó en pantalla i en boca d’uns personatges. A la versió catalana de The Hobbit, an unexpected journey (El Hòbbit, un viatge inesperat), tot i que es va intentar de ser fidels al màxim a la versió catalana d’en Francesc Parcerisas, les traduccions que aquest poeta havia fet de les cançons no ens funcionaven amb la música ni s’ajustaven al moviments de la boca dels personatges de la pel·lícula, per la qual cosa es van haver de readaptar. Poso aquí com exemple què va passar amb una de les cançons més emblemàtiques de la pel·lícula, «Blunt the Knives». N’ofereixo la versió anglesa, la versió del llibre i la versió adaptada per a la pel·lícula.


DWARVES’ SONG (HOBBIT BOOK)

Blunt the knives and bend the forks!
Smash the bottles and burn the corks!
Chip the glasses and crack the plates!
That’s what Bilbo Baggins hates

Cut the cloth, tread on the fat!
Leave the bones on the bedroom mat!
Pour the milk on the pantry floor!
Splash the wine on every door!

Dump the crocks in a boiling bowl,
Pound them up with a thumping pole,
When you’re finished if they are whole,
Send them down the hall to roll!

That’s what Bilbo Baggins hates!


Versió llibre

Peteu els gots, trenqueu els plats,
torceu forquilles, osqueu els talls!
Això és el que Bilbo odia:
Rompeu ampolles, amb els taps feu via!

Talleu les tovalles, avieu el llard!
Aboqueu la llet del rebost enllà!
Els ossos giteu per l'habitació!
Taqueu amb el vi cada porció!

I fiqueu-ne els trossos en aigua bullent,
ben esbatussant-los amb un pal potent;
i, quan acabeu, si n'hi ha cap de bo,
feu-lo rodolar fins allà al saló!

Això és el que Bilbo odia!

Versió doblada

Osca'l tall, peta els gots
romp forquilles i trenca pots
crema'ls taps i escampa el gra
Que'xò (a) en Bilbo el fa rabiar.

Llança'l llard, buida'l rebost
Deixa'ls ossos damunt la post
Vessa'l vi per l'habitació
tira llet per un racó

bull els trossos en un perol
fes que quedin com un bunyol
quan estiguis agafa'un booooool
llança-ho tot dins un rierol

Que'xò (a) en Bilbo el fa rabiar.


Tots els exemples d’aquesta presentació fan palès que l’ofici de traductor a Catalunya té unes restriccions pròpies a causa de la situació de diglòssia que vivim. Si es vol analitzar com s’ha traduït, s’ha de conèixer bé el paper dels diversos actors que intervenen en el procés (els supervisors), les solucions traductores que s’han pres en altres llengües (com ara el castellà), la influència d’altres professionals de la indústria del cinema (els publicistes), la manera de treballar de les productores (cal començar a traduir abans que s’hagi acabat l’última fase de producció fílmica) i fins i tot el llenguatge tabú de la llengua original (com hem vist amb l’exemple de la paraula anglesa «bottom»).