Josep Maria Castellet (Barcelona, 1926). Crític literari i assagista. Va ser el principal teòric i defensor a Catalunya del "realisme històric". L'antologia Poesia catalana del segle XX (1963), coescrita amb el crític Joaquim Molas, es considera el 'manifest' d'aquesta tendència. A partir de 1968, la intenció crítica de Castellet va evolucionar cap a l'estructuralisme. És des d'aquesta perspectiva eclèctica i oberta que va escriure els assajos més incisius i brillants, Iniciació a la poesia de Salvador Espriu (1971) i Josep Pla o la raó narrativa (1978).

Castellet va ser un dels crítics més influents en la renovació tècnica i estètica que va suposar la generació dels 70, tan a Catalunya com a la resta de l’Estat Espanyol. D'entre els seus llibres fonamentals cal ressenyar també L’hora del lector (1957) i Nueve novísimos poetas españoles (1970), així com les seves memòries després de tants anys en el món de l’edició: Memòries poc formals d’un director literari (1987), o les més personals d’Els escenaris de la memòria (1988).

Ha estat també impulsor d'activitats literàries, editorials, acadèmiques i associatives. El 1983 va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Va rebre l'any 2002 la Medalla d'Or de la Generalitat per la seva tasca com a editor i assagista. També va ser fundador i primer president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i actualment n'és soci d'honor i membre de la Comissió Consultiva.


Documentació: David Ventura.
Actualització: Xulio Ricardo Trigo.
Fotografies: Arxiu de l'AELC i Enciclopèdia Catalana.