Activitats i notícies

   

  • 20-03-14

    Ja és disponible el Butlletí de l'AELC núm. 9, el segon de l'any, publicat a mitjan març. Aquest número informa de les darreres activitats de l'Associació, com ara el Seminari sobre la Traducció a Catalunya, que va tenir lloc el primer de març al CCCB de Barcelona, el programa d'homenatge a Bartomeu Fiol i el lliurament dels Premis Cavall Verd a Palma, o les noves iniciatives que darrerament l'AELC impulsa al País Valencià.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify">Ja &eacute;s disponible el <i>Butllet&iacute; de l'AELC</i> n&uacute;m. 9, el segon de l'any, publicat a mitjan mar&ccedil;. Aquest n&uacute;mero informa de les darreres activitats de l'Associaci&oacute;, com ara el Seminari sobre la Traducci&oacute; a Catalunya, que va tenir lloc el primer de mar&ccedil; al CCCB de Barcelona, el programa d'homenatge a Bartomeu Fiol i el lliurament dels Premis Cavall Verd a Palma, o les noves iniciatives que darrerament l'AELC impulsa al Pa&iacute;s Valenci&agrave;. El Butllet&iacute; inclou un text d'alerta sobre els abusos de certes editorials, que fan pagar als autors per editar les seves obres. Tamb&eacute; s'hi informa que aquest any l'Associaci&oacute; publicar&agrave; un volum de la col&middot;lecci&oacute; Retrats, dedicat a qui fou el seu primer president, Josep Maria Castellet.</p><p align="justify">Podeu descarregar i compartir el <i>Butllet&iacute;</i> des de l'apartat de Publicacions d'aquest web.</p>
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 20-03-14

    Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, va presentar ahir, juntament amb el comissari de l'Any Vinyoli, el poeta i crític literari Jordi Llavina, i amb el conseller de Cultura Ferran Mascarell, el programa d'activitats de commemoració del centenari del naixement de Joan Vinyoli.
     

  • 17-03-14

    Fins aquest divendres, 21 de març, tots els socis poden votar per escollir el guanyador del Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana 2014, d'entre els quatre finalistes. En ordre estrictament alfabètic de cognom són Narcís Comadira, Sergi Pàmies, Jaume Pérez Montaner i Antoni Vidal Ferrando, els quals han estat els tres noms més votats pels socis de l'AELC en la primera ronda, ja que hi ha hagut un empat entre dos autors.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify">Fins aquest divendres, 21 de mar&ccedil;, tots els socis poden votar per escollir el guanyador del Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana 2014, d'entre els quatre finalistes: en ordre estrictament alfab&egrave;tic de cognom s&oacute;n Narc&iacute;s Comadira, Sergi P&agrave;mies, Jaume P&eacute;rez Montaner i Antoni Vidal Ferrando, els quals han estat els tres noms m&eacute;s votats pels socis de l'AELC en la primera ronda, ja que hi ha hagut un empat entre dos autors.</p> <p align="justify">El Premi Jaume Fuster &eacute;s un guard&oacute; destinat a posar en relleu el conjunt de l'obra d'un escriptor o escriptora de la literatura catalana. &Eacute;s un premi a la traject&ograve;ria, a la repercussi&oacute; i a la divulgaci&oacute; que ha tingut l'obra d'un autor, i que t&eacute; especial rellev&agrave;ncia pel fet de ser escollit a trav&eacute;s de les votacions dels companys d'ofici socis de l'AELC.</p> <p align="justify">Tots els socis podeu votar el guanyador fins al 21 de mar&ccedil; clicant el b&agrave;ner situat a l'esquerra d'aquesta p&agrave;gina, o b&eacute; enviant-nos un correu electr&ograve;nic, postal o un fax a l'Associaci&oacute;.</p><p align="justify">Consulteu les <a href="/premis_basesjaumefuster" target="_blank"><b>BASES</b></a> i la <a href="/cronologia_jaume_fuster" target="_blank"><b>CRONOLOGIA</b></a> de guanyadors del Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana.</p> <p align="justify"><span style="font-size: larger;"><b>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; &ndash;FINALISTES&ndash;</b></span></p><p align="justify"><a target="_blank" href="/autors/comadiran/"><b>Narc&iacute;s Comadira</b></a> (Girona, 1942) &eacute;s poeta i pintor. Tamb&eacute; ha exercit altres disciplines art&iacute;stiques o relacionades amb l'art, com la dramat&uacute;rgia, la traducci&oacute;, l'article period&iacute;stic, la cr&iacute;tica liter&agrave;ria, l'estudi de la hist&ograve;ria de l'art, l'arquitectura i la publicitat.</p> <p align="justify">La seva l&iacute;rica tendeix, a trav&eacute;s d'un progressiu rigor m&egrave;tric i ling&uuml;&iacute;stic, cap a les formes cl&agrave;ssiques, la contemplaci&oacute;, la reflexi&oacute; i la ironia. Valora el mestratge de la poesia de Gabriel Ferrater, de Josep Carner i de J. V. Foix. Ha publicat una vinena de poemaris, com ara <i>Paper privats </i>(1969), <i>Desdesigs</i> (1976), <i>&Agrave;lbum de fam&iacute;lia</i> (1980), <i>Enigma</i> (1985), <i>En quarantena</i> (1990), <i>Usdefruit</i> (1995), <i>L'art de la fuga</i> (2002), <i>Llast</i> (2007) i <i>Lent</i> (2012), entre m&eacute;s.</p> <p align="justify">De la faceta de traductor, sobretot de l'itali&agrave; i de l'angl&egrave;s, cal remarcar les antologies de poetes italians i obres de G. Bassani, E. de Filippo, L. Pirandello, W. H. Auden i R. Rowell. El 1991 es va iniciar com a dramaturg. Ha estat guardonat amb premis com el de la Generalitat de Catalunya, el Ciutat de Barcelona, el Cr&iacute;tica Serra d'Or en diverses modalitats i el Nacional de la Cr&iacute;tica i la Creu de Sant Jordi. [<a target="_blank" href="/autors/comadiran/"><b>V&eacute;s al seu web</b></a>]<br /> <br /> <a href="/autors/pamiess/" target="_blank"><b>Sergi P&agrave;mies</b></a> (Par&iacute;s, 1960). Escriptor, traductor i periodista.</p> <p align="justify">Inicia la seva carrera liter&agrave;ria amb la publicaci&oacute; dels reculls de narrativa breu <i>T'hauria de caure la cara de vergonya</i> (1986) i <i>Infecci&oacute;</i> (1987). A continuaci&oacute; publica les novel&middot;les <i>La primera pedra</i> (1990), <i>L'instint</i> (1992) &ndash;Premi Prudenci Bertrana de novel&middot;la&ndash;, i <i>Sentimental</i> (1996). Amb <i>La gran novel&middot;la sobre Barcelona</i> (1997), que rep el Premi Cr&iacute;tica Serra d'Or, l'autor retorna a la narrativa breu, g&egrave;nere que segueix conreant amb gran &egrave;xit de lectors i de cr&iacute;tica amb els t&iacute;tols <i>L'&uacute;ltim llibre de Sergi P&agrave;mies</i> (2000), <i>Si menges una llimona sense fer ganyotes</i> (2006) &ndash;premis Ciutat de Barcelona, Lletra d'Or i Setenil&ndash;, <i>La bicicleta est&agrave;tica</i> (2010) i <i>Can&ccedil;ons d'amor i de pluja</i> (2013). Les constants de la narrativa de Sergi P&agrave;mies s&oacute;n la simplicitat i precisi&oacute; del llenguatge combinades amb la reflexi&oacute; sobre l'amor, la mort, les relacions familiars, la quotidianitat o la solitud, tot cercant la complicitat amb el lector.</p> <p align="justify">Al mateix temps cal destacar la seva tasca com a traductor, principalment del franc&egrave;s al catal&agrave; i al castell&agrave;, i la publicaci&oacute; d'un gran nombre d'articles period&iacute;stics en diferents mitjans de comunicaci&oacute; com ara <i>El Temps</i>, <i>El Pa&iacute;s</i> i <i>La Vanguardia</i>, entre d'altres, que aconsegueixen un gran nombre de seguidors. Des de fa anys &eacute;s col&middot;laborador habitual en diversos programes de r&agrave;dio.</p> <p align="justify">Tota la seva obra ha estat tradu&iuml;da al castell&agrave; i al franc&egrave;s, i t&eacute; obra tradu&iuml;da a l'alemany, l'angl&egrave;s, el gallec, el grec i l'itali&agrave;. [<a href="/autors/pamiess/" target="_blank"><b>V&eacute;s al seu web</b></a>]</p> <p align="justify"><a href="/autors/perezj" target="_blank"><b>Jaume P&eacute;rez Montaner</b></a> (L'Alf&agrave;s del Pi, 1938) &eacute;s poeta i assagista, i ha exercit la doc&egrave;ncia a la Universitat de Val&egrave;ncia i com a professor convidat a diverses universitats dels EE. UU.<br /> <br /> De la seva traject&ograve;ria po&egrave;tica destaquen els reculls <i>Museu de cendres</i> (1980), Premi Val&egrave;ncia de Literatura, <i>M&agrave;scares</i> (1992), Premi de la Cr&iacute;tica dels Escriptors Valencians,&nbsp; <i>Fronteres</i> (1994), guardonat amb el Premi Vicent Andr&eacute;s Estell&eacute;s i Premi de la Cr&iacute;tica dels Escriptors Valencians,<i> L'oblit</i> (1996), Premi Ausi&agrave;s March, <i>Solatge</i> (2009), Premi de la Cr&iacute;tica dels Escriptors Valencians, <i>Geografies de l'oblit</i> (2013) i <i>La casa buida</i>, Premi Vicent Andr&eacute;s Estell&eacute;s de Burjassot.<br /> <br /> Com a assagista &eacute;s un dels m&agrave;xims especialistes en l'obra de Vicent Andr&eacute;s Estell&eacute;s, sobre el qual ha publicat antologies, estudis i edicions cr&iacute;tiques. Tamb&eacute; s'han de ressenyar els seus estudis sobre Ausi&agrave;s March, Joan Brossa i Joan Fuster. Ha tradu&iuml;t autors com Wallace Stevens, Anne Sexton, William Sttaford, Barbara Kingsolver, E. E. Cummings, Edgar Allan Poe o Edoardo Sanguinetti. Aix&iacute; mateix, ha col&middot;laborat amb articles i estudis en nombroses publicacions tant catalanes com estrangeres: <i>Lletres de canvi, Cairell, Daina</i> (de la qual va ser director, aix&iacute; com de les revistes <i>Occitan/Catalan Studies</i> i <i>Encontres</i>), <i>El Temps, Catalan Review, Revista de Occidente, Cuadernos Americanos</i> o <i>The Paris Review</i>, entre d'altres. [<a href="/autors/perezj" target="_blank"><b>V&eacute;s al seu web</b></a>]</p> <p align="justify"><a href="/autors/vferrando" target="_blank"><b>Antoni Vidal Ferrando</b></a> (Santany&iacute;, 1945) &eacute;s poeta i narrador. Mestre de professi&oacute;, la seva obra po&egrave;tica parteix de la seva identitat illenca per a construir un discurs sobre l'&eacute;sser hum&agrave; contemporani. Com a poeta ha guanyat els premis Ausi&agrave;s March (1985), Ciutat de Palma (1985 i 1995), el Cavall Verd - Josep M. Llompart (1993), i la Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona (1994), entre d'altres. Dels seus llibres podem destacar <i>Calvari</i> (1992), <i>El batec de les pedres</i> (1995), <i>Cap de cant&oacute;</i> (2004) i <i>Gebre als vidres</i> (2012). Els &uacute;ltims anys han vist la llum diverses antologies po&egrave;tiques, entre elles <i>El jard&iacute; de les del&iacute;cies</i> (2005), en edici&oacute; biling&uuml;e catal&agrave;-castell&agrave;, i <i>A cops de ferro i &agrave;lgebra</i> (2005), a cura de D. Sam Abrams. El 2008 es public&agrave; tota la seva poesia en un sol volum, <i>All&agrave; on crema l'herba: Obra po&egrave;tica</i> (1986-2007).</p> <p align="justify">Com a narrador s'ha de recordar la seva trilogia sobre la Mallorca del segle XX, iniciada amb <i>Les llunes i els cal&agrave;pets</i> (1994) i completada amb <i>La m&agrave; del jardiner</i> (1999), premi Sant Joan de novel&middot;la i <i>L'illa dels d&ograve;lmens</i> (2007), premi de la cr&iacute;tica Serra d'Or. Cal destacar tamb&eacute; el seu dietari <i>Amors i laberints</i> (2010), i el seu primer recull de narrativa, <i>Els miralls negres</i> (2013).</p> <p align="justify">Durant un temps s'ha dedicat a la hist&ograve;ria i, de resultes d'aquesta etapa han sortit alguns assaigs, el m&eacute;s important dels quals &eacute;s <i>La poblaci&oacute; i propietat de la terra en el municipi de Santany&iacute;</i> (1868-1920). Actualment viu a Santany&iacute;, la terra dels seus somnis, on va tenir com a mestres els poetes Blai Bonet i Bernat Vidal i Tom&agrave;s. [<a href="/autors/vferrando" target="_blank"><b>V&eacute;s al seu web</b></a>]</p>
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 12-03-14

    Ja es poden consultar els vídeos del XXII Seminari sobre la Traducció, «Traductors, pioners de la cultura», organitzat el primer de març per l'AELC al CCCB de Barcelona amb la col·laboració de les facultats de traducció de les universitats dels Països Catalans i la Institució de les Lletres Catalanes.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify">Ja es poden consultar els v&iacute;deos del XXII Seminari sobre la Traducci&oacute;, &laquo;Traductors, pioners de la cultura&raquo;, organitzat el primer de mar&ccedil; per l'AELC al CCCB de Barcelona amb la col&middot;laboraci&oacute; de les facultats de traducci&oacute; de les universitats dels Pa&iuml;sos Catalans i la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes.</p> <p align="justify">Els tres v&iacute;deos del Seminari, disponibles al Canal AELC a YouTube, permeten recuperar la magistral confer&egrave;ncia de Peter Bush &laquo;Els traductors i la S&iacute;ndrome d'Orwell&raquo;, presentada per Ronald Puppo; l'entrevista de Fracesc Parcerisas a Joaquim Gest&iacute; i Simona &Scaron;krabec, i la taula rodona moderada per Bel Olid, amb Laura Borr&agrave;s, directora de la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes, Anna Cortils, de la revista <i>Capicua,</i> Laura Huerga, del col&middot;lectiu &laquo;Llegir en catal&agrave;&raquo; i &Agrave;lex Susanna, director de l'Institut Ramon Llull. Trobareu els v&iacute;deos a <a href="http://www.youtube.com/canalaelc" target="_blank">www.youtube.com/canalaelc</a></p><p align="center"><iframe width="560" height="315" src="//www.youtube.com/embed/pkAnhRi5wMI" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></p>
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 10-03-14

    La Setmana del Llibre en Català de Mallorca va tancar ahir diumenge la seva 25a edició amb una "clara sensació d'èxit", segons el Gremi de Llibreters de Mallorca, organitzador de l'esdeveniment.

  • 07-03-14

    Continua obert el període per entregar els qüestionaris sobre la professió d'escriure en català, tramesos fa unes setmanes per l'AELC a tots els seus associats amb l'objectiu de recollir dades per a l'elaboració d'un estudi sobre la situació del sector.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify">Continua obert el per&iacute;ode per entregar els q&uuml;estionaris sobre la professi&oacute; d'escriure en catal&agrave;, tramesos fa unes setmanes per l'AELC a tots els seus associats amb l'objectiu de recollir dades per a l'elaboraci&oacute; d'un estudi sobre la situaci&oacute; del sector.</p><p align="justify">Es tracta, de fet, d'una segona edici&oacute; de l'estudi que l'AELC va realitzar els anys 2006-2007, les conclusions del qual van desencadenar diverses actuacions de l'Associaci&oacute;. Molt especialment, la negociaci&oacute; amb el Gremi d'Editors dels nous models de contractes d'edici&oacute; i de traducci&oacute; (2009), i de cessi&oacute; de drets per a explotaci&oacute; digital (2011); i l'establiment, des de 2010, d'una Comissi&oacute; Parit&agrave;ria entre autors i editors que examina el grau d'aplicaci&oacute; dels nous models contractuals i totes aquelles q&uuml;estions d'interpretaci&oacute;, discrep&agrave;ncies i litigis que hi vulguin sotmetre.</p><p align="justify">Aquest segon estudi, assessorat per StatInsights-Recerca Social, t&eacute; l'objectiu d'obtenir dades concretes i s&ograve;lides sobre diversos sectors especialitzats i analitzar la incid&egrave;ncia de la crisi econ&ograve;mica general en el m&oacute;n de l'escriptura, aix&iacute; com l'evoluci&oacute; dels par&agrave;metres respecte de l'estudi anterior. L'AELC t&eacute; previst presentar les conclusions a mitjan 2014, un important diagn&ograve;stic del sector que servir&agrave; per encarrilar l'actuaci&oacute; de l'AELC en l'apartat de les reivindicacions professionals durant els propers anys.</p>
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 04-03-14

    Amb motiu del 8 de març, Dia Internacional de la Dona, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana va organitzar, conjuntament amb Acció Cultural del País Valencià, un sopar i acte literari ahir a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify">Amb motiu del 8 de mar&ccedil;, Dia Internacional de la Dona, l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana va organitzar, conjuntament amb Acci&oacute; Cultural del Pa&iacute;s Valenci&agrave;, un sopar i acte literari ahir a l'Octubre Centre de Cultura Contempor&agrave;nia de Val&egrave;ncia.</p> <p align="justify">Durant el sopar, tothom que hi va participar va llegir una frase d'una escriptora de la nostra literatura, que va ser piulada a Twitter amb l'etiqueta #Escriptores i des del perfil a Twitter de l'AELC, <a target="_blank" href="http://twitter.com/EscriptorsAELC">@EscriptorsAELC</a>. Arran d'aquesta iniciativa la xarxa es va omplir espont&agrave;niament de piulets de persones que van afegir-se a la proposta.<br /> Aquesta &eacute;s una mostra dels piulets amb l'etiqueta #escriptores:</p> <p align="center"><a data-widget-id="441884645991251968" href="https://twitter.com/search?q=%23escriptores" class="twitter-timeline">Tuits sobre &quot;#escriptores&quot;</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0],p=/^http:/.test(d.location)?'http':'https';if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src=p+"://platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p>
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 01-03-14

    Uns 200 assistents han participat, aquest dissabte, al CCCB de Barcelona, al XXII Seminari sobre la Traducció a Catalunya, que ha portat per títol «Traductors, pioners de la cultura». Ha estat organitzat per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, amb la col·laboració de les facultats de traducció de les universitats dels Països Catalans i el suport de la Institució de les Lletres Catalanes.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify"><b>Properament tindrem disponible el v&iacute;deo complet del Seminari, que podreu trobar al Canal AELC a Youtube [</b><a target="_blank" href="https://www.youtube.com/user/canalaelc"><b>enlla&ccedil;</b></a><b>]. Aquests s&oacute;n els piulets que s'han fet durant el Seminari, amb l'etiqueta </b><b>#traducci&oacute;:</b></p> <div class="rtecenter"><a class="twitter-timeline" data-widget-id="440528986976702465" href="https://twitter.com/search?q=%23traducci%C3%B3">Tuits sobre &quot;#traducci&oacute;&quot;</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0],p=/^http:/.test(d.location)?'http':'https';if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src=p+"://platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></div><p class="rtecenter">&nbsp;</p><p align="justify"><br /> &ldquo;Mantenir, ajudar i col&middot;laborar a la visibilitat dels traductors i a la defensa dels seus drets professionals i morals&rdquo;, aquesta &eacute;s la principal ra&oacute; per organitzar, anualment i des de fa vint-i-dues edicions, el Seminari sobre la Traducci&oacute; a Catalunya, ha dit el president de l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana, Guillem-Jordi Graells, durant l'obertura del Seminari.</p> <p align="justify">Ronald Puppo ha iniciat el Seminari presentant la traject&ograve;ria del primer ponent, Peter Bush. L'aportaci&oacute; de Peter Bush, nom&eacute;s pel que fa a reescriure i projectar cap a fora la literatura catalana &eacute;s enorme, per les seves traduccions a l'angl&egrave;s de cl&agrave;ssics moderns &ndash;Josep Pla, Merc&egrave; Rodoreda, Joan Sales&ndash; passant per novel&middot;les i contes m&eacute;s actuals &ndash;Najat el Hachmi, Empar Moliner, Imma Mons&oacute;, Quim Monz&oacute;, Francesc Ser&eacute;s, Teresa Solana&hellip;&ndash;. Per&ograve; Peter Bush, tamb&eacute; compta amb molts anys de lideratge en la defensa i promoci&oacute; del col&middot;lectiu de traductors: &eacute;s fundador de la revista de l'associaci&oacute; de traductors del Regne Unit <i>In Other Words</i>, ha organitzat programes de doctorat i ha dirigit, des de la universitat d'East Anglia, el British Centre for Literary Translation durant anys, a m&eacute;s d'ocupar durant sis anys la vicepresid&egrave;ncia de la International Federation of Translators. Casualment, avui, ha sortit a la llum la seva traducci&oacute; a l'angl&egrave;s del <i>Quadern gris </i>de Josep Pla [<i>The Grey Notebook.</i> Nova York: NY Review of Books].</p> <p align="justify">Peter Bush ha encetat la seva confer&egrave;ncia, &laquo;El traductors i la S&iacute;ndrome d'Orwell&raquo;, amb unes paraules de record per Josep M. Castellet i per Anna Maria Moix, desapareguts recentment. Ha recalcat que el seu punt de vista &eacute;s el d'un traductor a una llengua &ndash;l'angl&egrave;s&ndash; de la qual el percentatge d'obres tradu&iuml;des es mant&eacute; en un &iacute;nfim 3%. &ldquo;Amb aquesta rid&iacute;cula xifra del 3%&rdquo; &ndash;ha dit&ndash;, &ldquo;el traductor a l'angl&egrave;s no t&eacute; m&eacute;s remei que fer de pioner&rdquo;. &ldquo;L'evident xovinisme literari del m&oacute;n de parla anglesa&rdquo; &ndash;ha continuat Bush&ndash; &ldquo;s'explica com el llegat de la insularitat monoling&uuml;e i l'autosufici&egrave;ncia de l'imperialisme brit&agrave;nic i nordameric&agrave;&rdquo;. Tot i la dificultat, Peter Bush ha assegurat que lamentar-se no serveix: cal bellugar-se, associar-se i trucar la porta de les editorials amb projectes diferents.</p> <p align="justify">Bush ha desgranat algunes raons, t&ograve;pics i arguments per explicar la impermeabilitat manifesta de la literatura anglesa a les literatures d'expressi&oacute; no anglesa. Principalment la gran diversitat d'una llengua dominant al m&oacute;n: amb escriptors que produeixen des del Regne Unit, els Estats Units, la &Iacute;ndia, les Antilles, Austr&agrave;lia, Sud&agrave;frica, etc.; i tamb&eacute; la gran quantitat de persones de parla no anglesa que han adoptat aquest idioma com a mitj&agrave; d'expressi&oacute;, o primeres generacions d'immigrants que ja produeixen una literatura prou diversa com perqu&egrave; els editors dels segells grans no estiguin interessats a traduir. Tot i aix&iacute; ha parlat de la proliferaci&oacute; de revistes i petites editorials que estan traient traduccions per a un p&uacute;blic lector m&eacute;s restringit.</p> <p align="justify">La S&iacute;ndrome d'Orwell, ha explicat Peter Bush, consisteix en el fet que la narrativa orwelliana de tem&agrave;tica hisp&agrave;nica, i tamb&eacute; podr&iacute;em afegir la de Hemingway, anul&middot;la i substitueix els relats m&eacute;s matisats d'autors espanyols que haurien d'haver estat tradu&iuml;ts, i interpreta Espanya i Catalunya d'una manera que s'adapta a la visi&oacute; anglesa, com a continuaci&oacute; del mite rom&agrave;ntic de la Pen&iacute;nsula. En canvi, les obres de Merc&egrave; Rodoreda, Joan Sales, Josep Pla, q&uuml;estionen aquesta visi&oacute; anglesa del m&oacute;n hisp&agrave;nic, per aix&ograve; &eacute;s important fer-ne traduccions.</p> <p align="justify">Despr&eacute;s de l'aplaudida confer&egrave;ncia del Dr. Bush, Francesc Parcerisas ha iniciat l'entrevista a Simona &Scaron;krabec, traductora del catal&agrave;&nbsp;i l'eslov&egrave;, i Joaquim Gest&iacute;, que tradueix del grec cl&agrave;ssic i modern al catal&agrave;. Francesc Parcerisas ha remarcat la tasca dels traductors com a pioners, promotors i prescriptors d'idees que passen a trav&eacute;s de fronteres. Simona &Scaron;krabec ha matisat que el seu cas &eacute;s &ndash;ha dit&ndash; &ldquo;una mica extrem&rdquo;, perqu&egrave; tradueix entre dues literatures petites i que no han tingut abans cap mena de contacte. Per aix&ograve; &Scaron;krabec ha de fer tots els papers de l'auca, tant cap al catal&agrave; com cap a l'eslov&egrave;: ha tradu&iuml;t, ha preparat gires, ha fet cr&iacute;tica liter&agrave;ria. Tot i aquest buit al qual s'ha d'afrontar, ha explicat que els destins hist&ograve;rics catal&agrave; i eslov&egrave; s&oacute;n tan similars que les grans novel&middot;les i la poesia catalanes funcionen soles a Eslov&egrave;nia. &Scaron;krabec tamb&eacute; ha dit que la immediatesa del contacte amb els autors, pel fet de ser una cultura petita, compensa la falta d'estructures que donin suport a la traducci&oacute;.</p> <p align="justify">Joaquim Gest&iacute; ha comen&ccedil;at presentat l'Associaci&oacute; Catalana de Neohel&middot;lenistes, de la qual &eacute;s un dels fundadors, i que mant&eacute; una activitat important per a la difusi&oacute; de la literatura neogrega aqu&iacute;. En la mateixa l&iacute;nia que Peter Bush, Gest&iacute; ha remarcat la import&agrave;ncia d'associar-se, i ha aprofitat per reivindicar la pres&egrave;ncia del grec modern a les facultats de traducci&oacute;. La tria d'obres per a traduir del grec, ha dit Gest&iacute;, &eacute;s complexa: Kazantzakis, Kavafis, Seferis, Ritsos i Elytis s&oacute;n els &uacute;nics autors de la literatura neogrega que es coneixen aqu&iacute;, i tot i aix&iacute; amb traduccions que haurien de revisar-se, en alguns casos, i completar-se, en altres. Des de l'Associaci&oacute; Catalana de Neohel&middot;lenistes, ha dit Gest&iacute;, s'intenta ampliar aquest ventall amb autors m&eacute;s actuals, per&ograve; &eacute;s dif&iacute;cil que editorials acceptin els seus projectes.</p> <p align="center"><embed width="400" height="267" type="application/x-shockwave-flash" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" flashvars="host=picasaweb.google.com&amp;captions=1&amp;hl=ca&amp;feat=flashalbum&amp;RGB=0x000000&amp;feed=https%3A%2F%2Fpicasaweb.google.com%2Fdata%2Ffeed%2Fapi%2Fuser%2F101146735719367614918%2Falbumid%2F5985900637404697537%3Falt%3Drss%26kind%3Dphoto%26hl%3Dca" src="https://photos.gstatic.com/media/slideshow.swf"></embed></p> <p align="justify">Despr&eacute;s de la pausa-caf&egrave; Bel Olid, coordinadora del Seminari i vocal de la Junta de l'AELC sobre temes de traducci&oacute;, ha moderat una taula rodona que tenia per objectiu posar de costat les diverses anelles de la &quot;cadena del llibre&quot; tradu&iuml;t: &Agrave;lex Susanna, director de l'Institut Ramon Llull; Laura Borr&agrave;s, directora de la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes; Laura Huerga, membre del col&middot;lectiu d'editorials Llegir en catal&agrave; i fundadora de l'editorial Raig Verd; i Laura Cortils, traductora i impulsora de la revista de traducci&oacute; <i>Capicua</i>.</p> <p align="justify">Ha comen&ccedil;at parlant Laura Cortils, qui ha explicat la iniciativa de <i>Capicua</i>, que va sorgir arran d'un congr&eacute;s sobre traducci&oacute; que l'Institut Ramon Llull va organitzar a Lisboa. Un dels primers objectius va ser donar a con&egrave;ixer autors contemporanis de la literatura catalana de manera directa als lectors portuguesos.</p> <p align="justify">Laura Huerga, que ha vingut en representaci&oacute; de &laquo;Llegir en catal&agrave;&raquo;, un col&middot;lectiu de petites editorials que tenen en com&uacute; el fet que publiquen narrativa en catal&agrave;, ha explicat les raons d'aquesta uni&oacute;: reclamar la tasca que fan aquestes petites editorials, que complementa i enriqueix el mercat literari, i treballar per la seva visibilitat a la premsa i dins el sector com a part de la nostra cultura.</p> <p align="justify">&Agrave;lex Susanna, director de l'Institut Ramon Llull, ha comen&ccedil;at fent una panor&agrave;mica del sector dient que cultures com la nostra, l'eslovena o la neerlandesa, per posaruns exemples,&nbsp;tenen una gran obertura i permeabilitat per a rebre literatura forastera. La situaci&oacute; socioecon&ograve;mica, i un entorn que tendeix al pessimisme, ha dit, potser no ens deixa veure que si f&eacute;ssim una panor&agrave;mica de l'estat de les traduccions al catal&agrave; el balan&ccedil; seria for&ccedil;a bo. A aquest fet, ha dit, hi t&eacute; molt a veure la qualitat de les traduccions i la tasca de les editorials, per&ograve; tamb&eacute; l'acci&oacute; d'institucions com la que dirigeix, que impulsen la pres&egrave;ncia de la nostra literatura a fires estrangeres, i&nbsp;programes de suport a la traducci&oacute;, a la promoci&oacute; i a la participaci&oacute; dels autors a tota mena d'esdeveniments. A continuaci&oacute; ha reclamat, per&ograve;, una major creativitat i ganes d'innovar per part de les editorials en les seves campanyes de promoci&oacute; dels llibres. Susanna ha dit, tamb&eacute;, que finalment potser s&iacute; que arribaria el Premi Nobel de literatura catal&agrave; &quot;si aquest proc&eacute;s pol&iacute;tic al qual ens hem embarcat acaba, com a m&iacute;nim, mitjanament b&eacute;&quot;.</p> <p align="justify">Laura Borr&agrave;s, directora de la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes, ha repassat els projectes que impulsa en el camp de la traducci&oacute;: El Seminari de Traducci&oacute; de Farrera, el cicle Veus Paral&middot;leles d'intercanvi entre tres autors locals i tres d'estrangers; a m&eacute;s de les l&iacute;nies d'ajut a traductors i a projectes editorials.</p> <p align="justify">A continuaci&oacute; la taula rodona ha tractat temes com ara les l&iacute;nies d'ajut als taductors i&nbsp;la relaci&oacute; entre traductors, editorials i institucions, entre altres. El p&uacute;blic ha aportat nous temes de debat, com ara la capacitat d'acollida de la ciutat de Barcelona perqu&egrave; editorials estrangeres presentin els seus llibres, la marginaci&oacute; de la literatura en catal&agrave; al Pa&iacute;s Valenci&agrave;, entre m&eacute;s.<br /> <br /> <br /> <br /> &nbsp;</p> <p>&nbsp;</p> <p align="justify">LAURA BORR&Agrave;S. Barcelona, 1970. Professora de Teoria de la Literatura a la Universitat de Barcelona i especialista en literatura digital i en ensenyament de literatura en entorns virtuals d&rsquo;aprenentatge, des del 2013 &eacute;s la directora de la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes. Des del 1999 dirigeix el grup de recerca Hermeneia que estudia les connexions entre els estudis literaris i les tecnologies digitals i est&agrave; format per professors de diverses universitats europees i americanes. &Eacute;s membre del Literary Advisory Board de l&rsquo;Electronic Literature Organisation dels EUA.</p> <p align="justify">PETER BUSH. Spalding, Regne Unit, 1946. Llicenciat en Literatura Medieval i Moderna a la Universitat de Cambridge, i doctor en filosofia per la Universitat d&rsquo;Oxford. Catedr&agrave;tic de traducci&oacute; liter&agrave;ria a les universitats de Middlesex i East Anglia. Activista comprom&egrave;s en la defensa dels traductors i la import&agrave;ncia de la traducci&oacute;, durant sis anys va ser vicepresident de la<font face="Times New Roman, serif"> </font>FIT (Federaci&oacute; Internacional de Traductors). Traductor del catal&agrave;, el franc&egrave;s,<font face="Times New Roman, serif"> </font>el portugu&egrave;s i l&rsquo;espanyol, entre les seves traduccions m&eacute;s recents destaquen<font face="Times New Roman, serif"> </font><i>La vida amarga</i>, <i>Incerta gl&ograve;ria</i> i <i>El quadern gris</i> (que apareixeran al llarg<font face="Times New Roman, serif"> </font>del 2014) i la <i>Pla&ccedil;a del Diamant</i>, aix&iacute; com la traducci&oacute; d&rsquo;autors catalans<font face="Times New Roman, serif"> </font>contemporanis, com Najat El Hachmi, Francesc Ser&eacute;s, Quim Monz&oacute;, Teresa<font face="Times New Roman, serif"> </font>Solana i Kilian Jornet. Ha escrit nombrosos assaigs sobre l&rsquo;art de la traducci&oacute;<font face="Times New Roman, serif"> </font>i ha coeditat, juntament amb Susan Bassnett el llibre d&rsquo;assaig <i>The<font face="Times New Roman, serif"> </font>Translator as Writer</i>.</p> <p align="justify">ANNA CORTILS. Barcelona, 1981. Llicenciada en Filologia Catalana i en<font face="Times New Roman, serif"> </font>Filologia Portuguesa per la Universitat de Barcelona. Del 2009 al<font face="Times New Roman, serif"> </font>2013 ha<font face="Times New Roman, serif"> </font>residit a Lisboa on es dedic&agrave; a la doc&egrave;ncia del catal&agrave;, a la traducci&oacute; liter&agrave;ria<font face="Times New Roman, serif"> </font>i a la divulgaci&oacute; de la cultura catalana en terres lusitanes. Ha tradu&iuml;t<font face="Times New Roman, serif"> </font>del portugu&egrave;s al catal&agrave; novel&middot;les de Jos&eacute; Cardoso Pires, Manuel Alegre,<font face="Times New Roman, serif"> </font>M&aacute;rio Zambujal i Raul Brand&atilde;o. Aix&iacute; com alguns fragments literaris i poemes<font face="Times New Roman, serif"> </font>per a la revista <i>Capicua</i>, un pont entre les lletres catalanes i portugueses.<font face="Times New Roman, serif"> </font>Ha realitzat l&rsquo;edici&oacute; cr&iacute;tica de l&rsquo;obra teatral del segle XIX, <i>Lo rei<font face="Times New Roman, serif"> </font>Micomic&oacute;</i>, d&rsquo;Abd&oacute; Terradas (2010), i ha col&middot;laborat en la redacci&oacute; de llibres<font face="Times New Roman, serif"> </font>com ara <i>M&eacute;s ca&ccedil;adors de<font face="Times New Roman, serif"> </font>paraules</i> (2008), <i>Rere les passes del rei en Jaume</i><font face="Times New Roman, serif"> </font>(2008) o <i>501 crims que has de con&egrave;ixer abans de morir</i> (2011). Amb<font face="Times New Roman, serif"> </font><i>Entre el desert i el cactus</i> va obtenir el premi de poesia Joan Perucho Vila<font face="Times New Roman, serif"> </font>d&rsquo;Asc&oacute; 2012.</p> <p align="justify">JOAQUIM GEST&Iacute;. Barcelona, 1961. Llicenciat en filologia cl&agrave;ssica per la<font face="Times New Roman, serif"> </font>Universitat Aut&ograve;noma de Barcelona, compagina la feina com a<font face="Times New Roman, serif"> </font>traductor<font face="Times New Roman, serif"> </font>amb la de professor d&rsquo;institut. Sempre interessat per l&rsquo;estudi de les lleng&uuml;es<font face="Times New Roman, serif"> </font>modernes i la traducci&oacute;, destaquen entre altres les traduccions de l&rsquo;itali&agrave;<font face="Times New Roman, serif"> </font>de <i>Seixanta contes</i>, de Dino Buzzati (2004). Amb Montserrat Franquesa<font face="Times New Roman, serif"> </font>formen un indestriable t&agrave;ndem de traducci&oacute;<font face="Times New Roman, serif"> </font>que s&rsquo;inici&agrave; amb <i>L&rsquo;amor va<font face="Times New Roman, serif"> </font>arribar un dia tard</i>, de Lil&iacute; Zografou (Premi de l&rsquo;Associaci&oacute; de Traductors<font face="Times New Roman, serif"> </font>Grecs, 2002). Altres llibres tradu&iuml;ts<font face="Times New Roman, serif"> </font>del grec s&oacute;n: <i>El somriure d&rsquo;H&eacute;cate</i>,<font face="Times New Roman, serif"> </font>de Litsa Psarafti (2001), <i>La f&agrave;brica del llapis</i>, de Soti Triantafillou (2004),<font face="Times New Roman, serif"> </font><i>Temps groc</i>, de Maria<font face="Times New Roman, serif"> </font>Skiadaresi (2004), <i>Contes</i>, de Ge&ograve;rgios Vizi&iuml;nos<font face="Times New Roman, serif"> </font>(2006), etc. Actualment impulsa, amb altres traductors i fil&ograve;legs, el naixement<font face="Times New Roman, serif"> </font>de l&rsquo;Associaci&oacute; Catalana de Neohel&middot;lenistes, que vol tenir com a<font face="Times New Roman, serif"> </font>objectiu la promoci&oacute; rec&iacute;proca de la literatura i la cultura de Gr&egrave;cia i<font face="Times New Roman, serif"> </font>Catalunya.</p> <p align="justify">LAURA HUERGA. Fundadora i editora de Raig Verd Editorial. Amb el seu<font face="Times New Roman, serif"> </font>primer llibre va guanyar el Premi Llibreter 2012 i l&rsquo;any seg&uuml;ent dos premis<font face="Times New Roman, serif"> </font>m&eacute;s. Ha publicat en catal&agrave; autors com Gerbrand Bakker, Gabriel Josipovici,<font face="Times New Roman, serif"> </font>Alasdair Gray, Rubens Figueiredo, Bernardo Kucinski o Jean Echenoz.</p> <p align="justify">BEL OLID. Matar&oacute;, 1977. La seva passi&oacute; per llegir, escriure i aprendre<font face="Times New Roman, serif"> </font>lleng&uuml;es la porta a llicenciar-se en Traducci&oacute; i Interpretaci&oacute; a la<font face="Times New Roman, serif"> </font>UAB el<font face="Times New Roman, serif"> </font>1999, i des de llavors s&rsquo;ha dedicat a la traducci&oacute; de llibres i pel&middot;l&iacute;cules.<font face="Times New Roman, serif"> </font>Tamb&eacute; treballa com a professora de llengua i literatura a la<font face="Times New Roman, serif"> </font>UAB des de<font face="Times New Roman, serif"> </font>2005, i el 2010 hi va obtenir un m&agrave;ster en Did&agrave;ctica de la Llengua i la<font face="Times New Roman, serif"> </font>Literatura. Entre els seus llibres, destacar-ne: <i>Crida ben fort, Estela!</i> (Premi<font face="Times New Roman, serif"> </font>Qwerty al millor llibre infantil, 2009), <i>Una terra solit&agrave;ria</i> (premi Documenta<font face="Times New Roman, serif"> </font>de Narrativa, 2010), <i>Les hero&iuml;nes contraataquen: models literaris contra<font face="Times New Roman, serif"> </font>l&rsquo;universal mascul&iacute;</i> (Premi Rovell&oacute; d&rsquo;Assaig, 2010). Amb <i>La mala reputaci&oacute;</i>, el seu primer llibre de contes per a adults, ha guanyat el Roc Boronat de Narrativa, 2012.</p> <p align="justify">FRANCESC PARCERISAS. Begues, 1944. Poeta, traductor i cr&iacute;tic literari.<font face="Times New Roman, serif"> </font>Ha publicat, entre altres, els llibres de poemes <i>Homes que es<font face="Times New Roman, serif"> </font>banyen</i> (1966,<font face="Times New Roman, serif"> </font>Premi Carles Riba del mateix any), <i>L&rsquo;edat d&rsquo;or</i> (1984, Premi de la Cr&iacute;tica<font face="Times New Roman, serif"> </font>de la poesia catalana 1983 i Premi de Literatura Catalana de poesia de la<font face="Times New Roman, serif"> </font>Generalitat de Catalunya), <i>Focs d&rsquo;octubre</i> (1992, Premi Ciutat de Barcelona),<font face="Times New Roman, serif"> </font><i>Natura morta amb nens</i> (2000), etc. Les seves traduccions po&egrave;tiques<font face="Times New Roman, serif"> </font>tamb&eacute; han estat reconegudes amb diversos premis, com ara el de Cr&iacute;tica<font face="Times New Roman, serif"> </font>Serra d&rsquo;Or de traducci&oacute; po&egrave;tica, 1992, per <i>La llanterna de l&rsquo;ar&ccedil;</i>, de Seamus<font face="Times New Roman, serif"> </font>Heaney, i amb el premi Cavall Verd-Rafel Jaume de traducci&oacute; po&egrave;tica, 2001,<font face="Times New Roman, serif"> </font>per <i>Un esborrany de XXX Cantos</i>, d&rsquo;Ezra Pound. L&rsquo;any 2013 va guanyar el<font face="Times New Roman, serif"> </font>Premi Llibreter pel llibre <i>La primavera a Pequ&iacute;n. Un dietari</i>.</p> <p align="justify"><font face="Times New Roman, serif">RONALD PUPPO. San Francisco, Calif&ograve;rnia, 1954. Docent i investigador<font face="Times New Roman, serif"> </font>en el camp de la traducci&oacute; a la Universitat de Vic des de 1994, &eacute;s<font face="Times New Roman, serif"> </font>graduat<font face="Times New Roman, serif"> </font>de la University of California, Santa Cruz, diplomat en &Eacute;tudes Fran&ccedil;aises<font face="Times New Roman, serif"> </font>per la Universit&eacute; de Grenoble, i doctor en Filosofia per la Universitat<font face="Times New Roman, serif"> </font>Aut&ograve;noma de Barcelona. Ha escrit nombrosos articles i ressenyes per a<font face="Times New Roman, serif"> </font><i>Babel</i>, <i>Translation Review</i>, <i>Journal of Catalan Studies</i> i altres. Les seves<font face="Times New Roman, serif"> </font>traduccions al catal&agrave; de Franklin, Jefferson, Irving i altres es troben al<font face="Times New Roman, serif"> </font>seu llibre <i>Independ&egrave;ncia i uni&oacute; dels Estats Units d&rsquo;Am&egrave;rica</i> (1993), i el seu<font face="Times New Roman, serif"> </font><i>Selected Poems of Jacint Verdaguer: A Bilingual Edition</i> (2007) &eacute;s la primera antologia de poesia de Verdaguer<font face="Times New Roman, serif"> </font>en llengua anglesa. Properament<font face="Times New Roman, serif"> </font>apareixer&agrave; la seva traducci&oacute; &iacute;ntegra i anotada de <i>Canig&oacute;</i>.</font></p> <font face="Times New Roman, serif"> <p align="justify">SIMONA &Scaron;KRABEC. Ljubljana, Eslov&egrave;nia, 1968. Viu a Barcelona des de<font face="Times New Roman, serif"> </font>1992. &Eacute;s doctora en Literatura Comparada per la Universitat<font face="Times New Roman, serif"> </font>Aut&ograve;noma de<font face="Times New Roman, serif"> </font>Barcelona (2002) i es dedica a l&rsquo;estudi de literatura europea del segle XX<font face="Times New Roman, serif"> </font>i la relaci&oacute; de les obres liter&agrave;ries amb la formaci&oacute; de la identitat i la<font face="Times New Roman, serif"> </font>mem&ograve;ria del passat. Ha tradu&iuml;t a l&rsquo;eslov&egrave; llibres de Pere Calders, Jes&uacute;s<font face="Times New Roman, serif"> </font>Moncada, J. V. Foix, Jaume Cabr&eacute;, Gabriel Ferrater, Maria Barbal, Maria<font face="Times New Roman, serif"> </font>Merc&egrave; Mar&ccedil;al, Lloren&ccedil; Villalonga o Blai Bonet, com tamb&eacute; els autors eslovens<font face="Times New Roman, serif"> </font>i serbis al catal&agrave; o espanyol (Drago Jan<font face="Times New Roman, serif">c</font>ar, Danilo Ki&scaron;, Boris Pahor,<font face="Times New Roman, serif"> </font>Ale&scaron; Debeljak, Brane Mozetic entre d&rsquo;altres). Tamb&eacute; publica els estudis<font face="Times New Roman, serif"> </font>te&ograve;rics sobre el fet de traduir en publicacions especialitzades.</p> <p align="justify">&Agrave;LEX SUSANNA. Barcelona, 1957. Escriptor, cr&iacute;tic i gestor cultural,<font face="Times New Roman, serif"> </font>actualment &eacute;s el director de l&rsquo;Institut Ramon Llull. Ha dirigit diverses<font face="Times New Roman, serif"> </font>institucions culturals com l&rsquo;editorial Columna (1985-1999) i la Fundaci&oacute;<font face="Times New Roman, serif"> </font>Caixa Catalunya (2004-2010). El 1984 fund&agrave; el Festival Internacional de<font face="Times New Roman, serif"> </font>Poesia de Barcelona, que va dirigir fins al 2000. Com a poeta ha publicat<font face="Times New Roman, serif"> </font>m&eacute;s d&rsquo;una dotzena de llibres, que han merescut diversos premis, entre els<font face="Times New Roman, serif"> </font>quals destaquen <i>Mem&ograve;ria del cos</i> (1980), <i>Palau d&rsquo;hivern</i> (1987), <i>Les anelles<font face="Times New Roman, serif"> </font>dels anys</i> (1991), <i>Suite de Gelida</i> (2001) i <i>Angles morts</i> (2007). En<font face="Times New Roman, serif"> </font>prosa, ha publicat diaris com ara <i>Quadern veneci&agrave;</i> (1989) o <i>Quadern dels<font face="Times New Roman, serif"> </font>marges</i> (2006). Entre les seves traduccions destaquen <i>Monsieur Teste</i>, de<font face="Times New Roman, serif"> </font>Paul Val&eacute;ry (1980), i <i>Quatre quartets</i>, de T. S. Eliot (2011).</p> </font><br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 28-02-14

    CABRÉ, Jaume: Premi Ciutat de Barcelona de Projecció internacional de la ciutat de Barcelona, per l'impacte de la novel·la Jo confesso. [Web de l'autor]
    DOMÍNGUEZ, Martí: Premi «Llegir» de la Fundació Bromera, per l'article "Les dones i els dies", publicat a El País. [Web de l'autor]

  • 28-02-14

    La Setmana del Llibre en Català de Mallorca, organitzada pel Gremi de Llibreters de Mallorca, ha recuperat el seu antic emplaçament de la Misericòrdia, coincidint amb el seu 25è aniversari.