Activitats i notícies

   

  • 10-04-16

    L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana va entregar dissabte a Palma els guardons de la XXXIII edició dels Premis Cavall Verd, que han guanyat Màrius Sampere i Josep M. Jaumà.

    Màrius Sampere ha estat guardonat amb el Premi Josep Maria Llompart per l’obra L’esfera insomne (LaBreu Edicions) com a millor llibre de poesia en català publicat el 2015.

    Destacat ampliat: 
    <div class="rteright"><span style="font-size: smaller;">10 d'abril de 2016</span></div><br /> <p align="justify">L&rsquo;Associaci&oacute; d&rsquo;Escriptors en Llengua Catalana va celebrar, dissabte, a Palma, una intensa jornada po&egrave;tica durant la qual es van entregar els XXXIII Premis Cavall Verd a M&agrave;rius Sampere i a Josep M. Jaum&agrave;.</p> <p align="justify">L&rsquo;activitat comen&ccedil;&agrave; a les dotze i mitja del migdia a Can Alcover . All&agrave; s&rsquo;hi van congregar m&eacute;s de mig centenar d&rsquo;escriptors i lectors que van voler recordar la figura i l&rsquo;obra de Manuel-Claudi Santos (Palma, 1960-2008). Els escriptors Miquel &Agrave;ngel Llauguer, Antoni Serra i Eduard Carmona van participat a la taula rodona titulada <i>La poesia de Manuel-Claudi Santos</i>. Moderada pel tamb&eacute; escriptor Sebasti&agrave; Perell&oacute; qui va definir Santos com l&rsquo;home de la veu esmolada. &ldquo;Santos fou un cin&egrave;fil, cr&iacute;tic, traductor, professor... per&ograve; en totes aquestes facetes sempre hi persisteix la poesia&rdquo;, va apuntar.</p> <p align="justify">L&rsquo;escriptor Antoni Serra, amic i gran lector de Santos, va recordar com es conegueren i l&rsquo;afecte que li tingu&eacute;, i llo&agrave; la iniciativa de l&rsquo;AELC de retre-li aquest homenatge. El moment m&eacute;s emotiu ha estat quan Antoni Serra ha agra&iuml;t a la mare de Manuel-Claudi Santos, Isabel, haver volgut ser present a l&rsquo;acte. Per la seva banda, Miquel &Agrave;ngel Llauguer, desgran&agrave; els trets m&eacute;s essencials de la seva obra po&egrave;tica i record&agrave; com conceptes com la nit, la solitud o el record s&oacute;n aspectes presents als seus tres poemaris. El darrer en intervenir fou Eduard Carmona, un jove escriptor que no conegu&eacute; personalment a Manuel-Claudi i que descriv&iacute; les seves lletres amb refer&egrave;ncies a Estell&eacute;s o Ferrater</p> <p align="justify">El particular homenatge de l&rsquo;AELC al narrador, poeta i articulista prossegu&iacute; el capvespre&nbsp; amb un recorregut literari pels paisatges palmesans que marcaren la vida i l&rsquo;obra de l&rsquo;escriptor. L&rsquo;itinerari, ideat pel seu bon amic Jeroni Salom, comen&ccedil;&agrave; des de Can Alcover i marx&agrave; cap al carrer de l&rsquo;Argenteria de Ciutat on s&rsquo;hi ubicava la Llibreria Cavall Verd. &ldquo;Aqu&iacute; tant Manuel-Claudi com jo v&agrave;rem endinsar-nos en la poesia gr&agrave;cies a Rafel Jaume&rdquo;, apunt&agrave; Jeroni Salom en introduir l&rsquo;acte carregat d&rsquo;an&egrave;cdotes.&nbsp; Llibres Embat, espai tamb&eacute; molt freq&uuml;entat per Santos, aix&iacute; com el bar Cristal a la pla&ccedil;a d&rsquo;Espanya foren algunes les aturades de la ruta liter&agrave;ria. Un altre dels punts claus del recorregut fou tamb&eacute; l&rsquo;IES Ramon Llull on f&eacute;u classes com a professor de Llengua Catalana.&nbsp; La passejada finalitz&agrave; davant la casa de Santos al c&egrave;ntric carrer dels Oms.&nbsp; A cada punt, escriptors i amics de Manuel-Claudi recordaren la seva obra i persona acompanyats per les lletres de l&rsquo;escriptor. Hi varen prendre part l&rsquo;escriptor &Agrave;ngel Terron, el professor de la UIB Joan Alegret, la llibretera Gl&ograve;ria Forteza-Rei i Aina Ferrer.</p> <p align="center"><embed width="600" height="400" type="application/x-shockwave-flash" src="https://photos.gstatic.com/media/slideshow.swf" flashvars="host=picasaweb.google.com&amp;captions=1&amp;hl=ca&amp;feat=flashalbum&amp;RGB=0x000000&amp;feed=https%3A%2F%2Fpicasaweb.google.com%2Fdata%2Ffeed%2Fapi%2Fuser%2F101146735719367614918%2Falbumid%2F6272251242479374097%3Falt%3Drss%26kind%3Dphoto%26hl%3Dca" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer"></embed></p> <p align="justify">L&rsquo;Associaci&oacute; d&rsquo;Escriptors en Llengua Catalana va posar el punt i final a la jornada a l&rsquo;hotel Costa Azul de Palma amb l&rsquo;entrega dels Premis Cavall Verd. Prop d&rsquo;uns seixanta escriptors van assistir al sopar i entrega dels guardons literaris presentats per Ismael Pelegr&iacute;. La presidenta de l&rsquo;AELC, Bel Olid, acompanyada pel vicepresident de l&rsquo;AELC a les Illes, Miquel Bezares, i el vicepresident del Consell de Mallorca i responsable de Cultura, Francesc Miralles, van entregar el premi Josep Maria Llompart a M&agrave;rius Sampere per l&rsquo;obra <i>L&rsquo;esfera insomne</i> (LaBreu Edicions) com a&nbsp; millor llibre de poesia en catal&agrave; publicat el 2015. M&agrave;rius Sampere no va pogut viatjar a Mallorca, per aix&ograve; va recollir el guard&oacute; Mireia Vidal-Conte, amiga del poeta i curadora de l&rsquo;edici&oacute; d&rsquo;aquest llibre.</p> <p align="justify">Per la seva banda, Josep M. Jaum&agrave; va rebre el Premi Rafel Jaume a la millor traducci&oacute; po&egrave;tica de l&rsquo;any per <i>Irlanda Ind&ograve;mita, 150 poemes de W.B. Yeats</i>&nbsp; de l&rsquo;escriptor irland&egrave;s i Premi Nobel de Literatura William Butler Yeats.</p> <p align="justify">D&rsquo;aquesta manera es va posat punt i final a la 33a edici&oacute; dels Premis Cavall Verd que han tingut una alta participaci&oacute; i que han recordat la import&agrave;ncia de promoure i recon&egrave;ixer la literatura que es fa i es tradueix als territoris de parla catalana.</p> <p align="justify"><b>Premi Josep Maria Llompart</b><br /> El poemari <i>L&rsquo;esfera insomne</i> de M&agrave;rius Sampere (Barcelona, 1928) s&rsquo;ha publicat dins la col&middot;lecci&oacute; Alabatre i &eacute;s l&rsquo;obra d&rsquo;un mestre sense complexes ni p&egrave;ls a la llengua. El poemari &eacute;s un nou repte per al consagrat autor que fa cavil&middot;lar al lector amb la seva singularitat. &ldquo;Ell &eacute;s l&rsquo;il&middot;lusionista; res no &eacute;s com pensem. Ni tant sols el llenguatge. Ni tan sols la nostra &lsquo;forma&rsquo; de llegir poesia&rdquo;, apunta Mireia Vidal-Conte, amiga del poeta i curadora de l&rsquo;edici&oacute;. <i>L&rsquo;esfera insomne</i> ha estat un repte per al propi autor que decideix&nbsp; &ldquo;reinventar-se&rdquo; amb aquesta obra. &ldquo;I ho aconsegueix, sense trair la veu que el delata, per&ograve; creant un univers po&egrave;tic nou, potser m&eacute;s &iacute;ntim, molt m&eacute;s &iacute;ntim, per&ograve; alhora expansiu, infinit, total (...)&rdquo;, afegeixen des de l&rsquo;editorial LaBreu.</p> <p align="justify">&ldquo;Volia fer quelcom diferent, en aquest seu, de nou, &lsquo;darrer llibre&rsquo;&rdquo;, apunta Vidal-Conte en el pr&ograve;leg, mentre recorda que hi apareixen &ldquo;detalls&rdquo;&nbsp; formals poc habituals en la seva poesia. Aquest llibre vol ser, segons Sampere, un &ldquo;experiment&rdquo;. De nou ha aconseguit captar l&rsquo;atenci&oacute; dels lectors amb la seva particular manera &ldquo;de dir el m&oacute;n&rdquo;. &Eacute;s una de les veus po&egrave;tiques m&eacute;s destacades de l&rsquo;actualitat.</p> <p align="justify"><b>Premi Rafel Jaume</b> <br /> Pel que fa a l&rsquo;obra guanyadora del premi Rafel Jaume, <i>Irlanda Id&ograve;mita, 150 poemes de W.B. Yeats</i>, tradu&iuml;da per Josep M. Jaum&agrave; ha estat publicada per Edicions de 1984. En ella es recullen 150 poemes del premi Nobel irland&egrave;s William Butler Yeats. L&rsquo;obra fou publicada el 2015 en un particular homenatge pel 150&egrave; aniversari del naixement de l&rsquo;autor. El llibre suposa l&rsquo;antologia m&eacute;s ampla de Yeats tradu&iuml;da al catal&agrave; i inclou poemes de tots els llibres que public&agrave; l&rsquo;irland&egrave;s durant cinquanta anys. L&rsquo;obra permet resseguir l&rsquo;evoluci&oacute; de l&rsquo;autor des dels seus inicis m&eacute;s rom&agrave;ntics fins a la poesia basada en la seva experi&egrave;ncia personal i col&middot;lectiva. Precisament aquesta experi&egrave;ncia personal i global van convertir les lletres de Yeats en unes de les m&eacute;s ressonants de la llengua anglesa del segle XX.</p> <p align="justify">Josep Maria Jaum&agrave; comen&ccedil;&agrave; a traduir Yeats a principis de segle. No fou per&ograve; fins que es va jubilar com a professor de la Universitat Aut&ograve;noma quan va reprendre de nou la tasca de traducci&oacute; de l&rsquo;autor irland&egrave;s. Josep Cots, d&rsquo;Edicions de 1984, fou qui l&rsquo;encoratj&agrave; a continuar amb les traduccions de Yeats. Dels 50 poemes que Jaum&agrave; tenia pensats en un primer moment n&rsquo;ha arribat als 150 actuals.</p> <p align="justify">L&rsquo;antologia suposa un bon recorregut pels poemes m&eacute;s rellevants de l&rsquo;autor. &ldquo;Yeats s&rsquo;interessa pels misteris de la vida&rdquo;, assegura el traductor.&nbsp; &ldquo;De jove m&rsquo;impressionaven les estrofes i els versos de Yeats. En aquests moments m&rsquo;interessa que el seu art est&agrave; escrit amb intenci&oacute; de servir la societat&rdquo;, afegeix</p> <p align="justify"><b>Bona producci&oacute; en catal&agrave; </b><br /> L&rsquo;Associaci&oacute; d&rsquo;Escriptors en Llengua Catalana, que organitza els Premis Cavall Verd, assegura que el 2015 ha tornat ser un bon any per a la producci&oacute; po&egrave;tica en llengua catalana. El jurat dels premis Cavall Verd han rebut un total de 92 originals, 23 t&iacute;tols m&eacute;s que tant sols fa dos anys.</p> <p align="justify">&ldquo;&Eacute;s obvi que la poesia, pel que fa a edici&oacute;, no est&agrave; en crisi&rdquo;, recalca el vicepresident de l&rsquo;AELC per les Illes, Miquel Bezares. Aix&iacute; mateix, el nombre de traduccions po&egrave;tiques ha estat m&eacute;s minsa, amb vuit t&iacute;tols, &ldquo;una xifra m&eacute;s baixa en relaci&oacute; amb la producci&oacute; pr&ograve;pia&rdquo;, afegeix Bezares que recorda que &ldquo;malauradament no &eacute;s el primer cop que passa&rdquo;. <br /> El jurat dels Premis Cavall Verd d&rsquo;enguany ha estat format per Sebasti&agrave; Perell&oacute;, S&ograve;nia Moll, Josep Llu&iacute;s Roig, Tonina Canyelles i el propi Miquel Bezares.</p> <p align="justify"><b>Col&middot;laboraci&oacute; institucional</b><br /> L&rsquo;altra novetat destacada de l&rsquo;edici&oacute; dels premis Cavall Verd d&rsquo;enguany ha estat la col&middot;laboraci&oacute; del Departament de Cultura, Patrimoni i Esports del Consell de Mallorca, instituci&oacute; que, despr&eacute;s de quatre anys de travessa pel desert, torna a donar suport a aquests guardons literaris amb 33 anys d&rsquo;hist&ograve;ria i que han premiat les veus po&egrave;tiques m&eacute;s rellevants dels territoris de parla catalana.<br /> <br /> &nbsp;</p> <br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 07-04-16

    Aquest divendres es faran públics els guanyadors dels XXXIII Premis Cavall Verd, convocats per l'AELC: Josep M. Llompart al millor recull de poesia publicat en català de 2015, i Rafel Jaume a la millor traducció poètica en català de l'any. S'anunciaran en roda de premsa a les 12h a l'Hotel Costa Azul, al passeig marítim de Palma.

    El jurat ha estat format per Miquel Bezares, qui anunciarà els guanyadors a la roda de premsa, i Tonina Canyelles, Sònia Moll, Sebastià Perelló i Josep Lluís Roig.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify">Aquest divendres es faran p&uacute;blics els guanyadors dels XXXIII Premis Cavall Verd, convocats per l'AELC: Josep M. Llompart al millor recull de poesia publicat en catal&agrave; de 2015, i Rafel Jaume a la millor traducci&oacute; po&egrave;tica en catal&agrave; de l'any. S'anunciaran en roda de premsa a les 12h a l'Hotel Costa Azul, al passeig mar&iacute;tim de Palma.</p> <p align="justify">El jurat ha estat format per Miquel Bezares, qui anunciar&agrave; els guanyadors a la roda de premsa, i Tonina Canyelles, S&ograve;nia Moll, Sebasti&agrave; Perell&oacute; i Josep Llu&iacute;s Roig.</p> <p align="justify">A m&eacute;s, es presentar&agrave; el programa d'actes en homenatge a la figura i obra del poeta <a target="_blank" href="/autors/santosm/">Manuel-Claudi Santos</a> (Palma, 1960-2008), que se celebraran el dissabte. L&rsquo;entrega dels premis es far&agrave; dissabte al mateix lloc que la roda de premsa.</p> <p align="justify">Trobareu m&eacute;s informaci&oacute; en aquest enlla&ccedil; de l'<a href="/node/12602" target="_blank">Agenda de l'AELC</a>.</p> <p align="justify"><a target="_blank" href="/node/12602"><img align="left" width="200" height="138" style="&quot;border:10px solid #FFFFFF&quot;" src="/files/front-cavallverd2016.jpg" title="PROGRAMA" alt="" /></a>Els Premis Cavall Verd s&oacute;n una iniciativa de l&rsquo;Associaci&oacute; d&rsquo;Escriptors en Llengua Catalana (AELC). Aquests es concedeixen d&rsquo;en&ccedil;&agrave; de 1984 i enguany arriben a la seva 33a edici&oacute;. &Eacute;s l'&agrave;mbit territorial de l&rsquo;AELC a les Illes qui els organitza, encara que abasten la totalitat dels territoris de parla catalana.<br /> &nbsp; <br /> Han guanyat el premis Cavall Verd alguns dels noms m&eacute;s destacats de la literatura catalana com Mari&agrave; Villang&oacute;mez, Miquel Bau&ccedil;&agrave;, Pere Gimferrer, Joan Teixidor, Pon&ccedil; Pons, Vicent Andr&eacute;s Estell&eacute;s, Antoni Vidal Ferrando, Miquel Mart&iacute; i Pol, Montserrat Abell&oacute;, o, en la darrera edici&oacute;, Marc Romera i Jaume C. Pons Alorda.</p> <p align="justify">A m&eacute;s, des de fa uns anys, els premis es dediquen a la mem&ograve;ria d&rsquo;un poeta illenc del segle XX. En ocasions anteriors s&rsquo;han dedicat a Bartomeu Fiol, Lloren&ccedil; Moy&agrave;, Mari&agrave; Villang&oacute;mez, Pere Capell&agrave;, Guillem Cabrer, Gumersind Gomila, Maria Ant&ograve;nia Salv&agrave;, Dami&agrave; Huguet, Andreu Vidal, Miquel &Agrave;ngel Riera i Blai Bonet.<br /><br />Descarregueu la convicat&ograve;ria de premsa <a href="/files/convo-premsa.pdf" target="_blank">aqu&iacute;</a>.</p><br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    No
  • 05-04-16

    Sant Jordi comença el 7 d'abril

    Els dijous 7, 14 i 21 d'abril començarem a escalfar motors per la diada de Sant Jordi, amb tres taules temàtiques que repassaran algunes de les novetats editorials d'aquest any.

    Destacat ampliat: 
    Els dijous 7, 14 i 21 d'abril comen&ccedil;arem a escalfar motors per la diada de Sant Jordi, amb tres taules tem&agrave;tiques que repassaran algunes de les novetats editorials d'aquest any.<br /><br />Totes les taules es faran a l'Ateneu Barcelon&egrave;s (Canuda, 6, Barcelona), a les set del vespre. Les organitzen conjuntament l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana i l'Associaci&oacute; Col&middot;legial d'Escriptors de Catalunya, l'Associaci&oacute; de Joves Escriptors en Llengua Catalana,&nbsp; l'Ateneu Barcelon&egrave;s, Llegir en Catal&agrave; i el PEN Catal&agrave;.<br /><br />7 d'abril<br /><a href="/node/12645" target="_blank">AMOR I LITERATURA</a><br />Imma Merino, periodista: <i>Carol</i>, de Patricia Highsmith; trad. de Montserrat Morera.<br />Laura Huerga, editora:<i> L&rsquo;estret cam&iacute; cap al nord profund</i>, de Richard Flanagan; trad. de Josefina Caball.<br />X&egrave;nia Dyakonova, traductora i escriptora: <i>Hi havia una vegada una noia que va seduir el marit de la seva germana, i ell es va penjar d&rsquo;un arbre</i>, de Liudmila Petruix&eacute;vskaia; trad. de Miquel Cabal.<br />Modera: Matias N&eacute;spolo.<br /><br />14 d'abril<br /><a href="/node/12647" target="_blank">NOVEL&middot;LA NEGRA</a><br />Xavier Vernetta, autor de <i>Qui em vol fer mal?</i> <br />Jordi de Manuel, autor de <i>Foc verd</i>.<br />Rafael Vallbona, autor de <i>Dits enganxosos</i>.<br />Modera: Anna Maria Villalonga.<br /><br />21 d'abril<br /><a href="/node/12646" target="_blank">MEM&Ograve;RIA DE LES GUERRES</a> <br />Joni D., autor de <i>La torre de la serra</i>.<br />Maiol de Gr&agrave;cia, escriptor, parlar&agrave; de<i> Temps de segona m&agrave;. La fi de l&rsquo;home roig</i>, de Svetlana Aleksi&eacute;vitx; trad. de Marta Reb&oacute;n.<br />Teresa Mu&ntilde;oz, traductora, parlar&agrave; d'<i>Homes com nosaltres</i>, d&rsquo;Emilio Lussu; trad. de Teresa Mu&ntilde;oz.<br />Modera: Cinta Arasa.<br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><div class="rtecenter"><img align="absMiddle" width="500" height="708" src="/files/sant-jordi-ateneu.jpg" alt="" /></div>
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 01-04-16

    Ivan Carbonell: Premis Literaris 25 d'Abril-Vila de Benissa de narrativa breu, La lluna quan Tots Sants. [Més infomació]
    Antònia Vicens: Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya, per la seva trajectòria. [Més informació]

  • 31-03-16

    La Junta de Països Catalans de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana ha decidit adherir-se al manifest «Per un veritable procés de normalització lingüística a la Catalunya independent» impulsat pel grup Koiné.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify">La Junta de Pa&iuml;sos Catalans de l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana ha decidit adherir-se al manifest &laquo;Per un veritable proc&eacute;s de normalitzaci&oacute; ling&uuml;&iacute;stica a la Catalunya independent&raquo; impulsat pel grup Koin&eacute;.</p> <p align="justify">La Junta considera vital per a la superviv&egrave;ncia de la llengua i la literatura catalanes una protecci&oacute; asim&egrave;trica de les dues lleng&uuml;es m&eacute;s parlades a Catalunya.</p> <p align="justify">La presentaci&oacute; del manifest, avui dijous a dos quarts de vuit del vespre, al Paranimf de la Universitat de Barcelona, servir&agrave; per obrir les adhesions a la ciutadania i anunciar&nbsp;la llista actualitzada d'entitats i professionals de la llengua que s'hi han adherit.</p> <p alig="justify">Els impulsors del manifest&nbsp;han constitu&iuml;t l'associaci&oacute; <a target="_blank" href="https://twitter.com/llengrepublica/">Llengua i Rep&uacute;blica</a>, per tal que tingui continu&iuml;tat.&nbsp;</p> <p align="center"><span style="font-size: larger;"><b>PER UN VERITABLE PROC&Eacute;S DE NORMALITZACI&Oacute; LING&Uuml;&Iacute;STICA&nbsp;A LA CATALUNYA INDEPENDENT</b></span><b><br /> </b></p> <p align="justify">Els sotasignats, estudiosos de la llengua, fil&ograve;legs, lingüistes, docents, escriptors,&nbsp;traductors, juristes i professionals d&rsquo;&agrave;mbits afins, considerant la situaci&oacute; real de la&nbsp;llengua catalana i en la perspectiva del proc&eacute;s constituent que ben aviat s&rsquo;encetar&agrave; a&nbsp;Catalunya, pel mandat democr&agrave;tic expressat aquest 27 de setembre passat, es creuen&nbsp;en el deure ciutad&agrave; d&rsquo;exposar a l&rsquo;opini&oacute; p&uacute;blica aix&ograve; que segueix.</p> <p align="justify"><b>CONSTATEM:<br /> </b></p> <p align="justify"><b> </b>1. Que la llengua catalana &eacute;s la llengua de Catalunya, en el sentit que &eacute;s la llengua&nbsp;end&ograve;gena del territori de Catalunya, on s&rsquo;ha format i ha evolucionat hist&ograve;ricament, i&nbsp;des d&rsquo;on es va estendre als territoris contigus del Pa&iacute;s Valenci&agrave; i les Illes Balears. &Eacute;s la llengua en qu&egrave; sempre ha parlat el poble catal&agrave;.</p> <p align="justify">2. Que la llengua catalana no est&agrave;, tanmateix, en la situaci&oacute; normal d&rsquo;una llengua&nbsp;territorial en el propi territori; perqu&egrave;, a causa de l&rsquo;annexi&oacute; del Principat de Catalunya&nbsp;al Regne de Castella d&rsquo;en&ccedil;&agrave; del 1714, el castell&agrave;, com a llengua de dominaci&oacute;, li disputa&nbsp;coercitivament aquest estatus de llengua territorial i ha intentat i continua intentant&nbsp;repressivament de despla&ccedil;ar-la dels &agrave;mbits d&rsquo;&uacute;s lingü&iacute;stic general. Igualment s&rsquo;esdev&eacute;&nbsp;al Pa&iacute;s Valenci&agrave; des del 1707, a Mallorca i Eivissa des del 1715 i a Menorca des del&nbsp;1802. De la mateixa manera, s&rsquo;ha anat imposant el franc&egrave;s als comtats del nord (ara&nbsp;coneguts com a Catalunya del Nord), a partir de l&rsquo;annexi&oacute; d&rsquo;aquesta part del Principat&nbsp;el 1659 al Regne de Fran&ccedil;a.</p> <p align="justify">3. Constatem tamb&eacute; que, com sol ser t&iacute;pic dels processos de dominaci&oacute; pol&iacute;tica&nbsp;lingü&iacute;stica, el mecanisme per a aconseguir la implantaci&oacute; del castell&agrave; a Catalunya va ser&nbsp;i continua essent la bilingüitzaci&oacute; for&ccedil;osa de la poblaci&oacute;. Un proc&eacute;s que va costar&nbsp;segles i que fins el 1939 encara era for&ccedil;a precari, pel que fa a la major part de les&nbsp;classes populars. El r&egrave;gim dictatorial del general Franco va completar tanmateix en&nbsp;dues generacions aquest proc&eacute;s de bilingüitzaci&oacute; for&ccedil;osa mitjan&ccedil;ant la repressi&oacute;&nbsp;politicojur&iacute;dica de l&rsquo;&uacute;s del catal&agrave;, l&rsquo;ensenyament obligatori i l&rsquo;extensi&oacute; dels nous&nbsp;mitjans de comunicaci&oacute;, tots dos absolutament en castell&agrave;, i la utilitzaci&oacute; d&rsquo;una&nbsp;immigraci&oacute; arribada de territoris castellanoparlants com a instrument involuntari de&nbsp;colonitzaci&oacute; lingü&iacute;stica.</p> <p align="justify">4. Constatem que el r&egrave;gim constitucional del 1978 ha refermat la continu&iuml;tat de la&nbsp;imposici&oacute; politicojur&iacute;dica del castell&agrave; a Catalunya. La legislaci&oacute; de la Generalitat&nbsp;restablerta i la pol&iacute;tica lingü&iacute;stica consegüent han servit per a superar en certs &agrave;mbits i&nbsp;for&ccedil;a prec&agrave;riament la minoritzaci&oacute; total soferta pel catal&agrave; a mans del franquisme, per&ograve;&nbsp;no pas per a revertir la norma social d&rsquo;&uacute;s subordinat del catal&agrave; al castell&agrave; que&nbsp;condiciona l&rsquo;&uacute;s lingü&iacute;stic quotidi&agrave; de la immensa majoria dels parlants i que porta a&nbsp;una indefectible substituci&oacute; de la llengua del pa&iacute;s per la llengua imposada per l&rsquo;Estat.</p> <p align="justify">5. Constatem que aquest proc&eacute;s de substituci&oacute; s&rsquo;ha anat accelerant, de manera que la&nbsp;situaci&oacute; actual de la llengua catalana en la majoria d&rsquo;&agrave;mbits d&rsquo;&uacute;s general &eacute;s&nbsp;extremament cr&iacute;tica, fins al punt que el catal&agrave; no &eacute;s a hores d&rsquo;ara, a Catalunya, la&nbsp;llengua no marcada, aquella que espont&agrave;niament qualsevol habitant empra per&nbsp;adre&ccedil;ar-se a un desconegut. Tampoc no &eacute;s la llengua predominant entre les&nbsp;generacions de la dita &laquo;immersi&oacute;&raquo;: en les zones m&eacute;s poblades la coneixen per&ograve; l&rsquo;usen&nbsp;m&iacute;nimament. I, en paral&middot;lel a l&rsquo;arraconament social, la degradaci&oacute; qualitativa,&nbsp;estructural, de la llengua no ha parat de cr&eacute;ixer en el cam&iacute; de convertir-se en una&nbsp;mena de dialecte del castell&agrave;.</p> <p align="justify"><b>DENUNCIEM:<br /> </b></p> <p align="justify">1. La profunda anormalitat que significa que a Catalunya (i a tots els altres pa&iuml;sos de&nbsp;llengua catalana), la realitat lingü&iacute;stica normal en un pa&iacute;s amb immigraci&oacute; aparegui en&nbsp;certa manera capgirada: la llengua de la immigraci&oacute; (per&ograve; nom&eacute;s l&rsquo;espanyola) pren a&nbsp;tots els efectes el rol de llengua per defecte, de llengua del pa&iacute;s, de llengua nacional, i,&nbsp;contr&agrave;riament, la llengua del pa&iacute;s va esdevenint privativa d&rsquo;una comunitat closa, que&nbsp;es va reduint i acabar&agrave; desapareixent, com sol passar amb les llengües d&rsquo;immigraci&oacute;.&nbsp;Aquesta anormalitat resta distorsionada per la major part de les enquestes&nbsp;lingü&iacute;stiques que es promouen.</p> <p align="justify">2. Denunciem la ideologia pol&iacute;tica de l&rsquo;anomenat &laquo;bilingüisme&raquo;, que s&rsquo;ha anat&nbsp;inoculant des de les esferes de poder a tota la poblaci&oacute; catalana d&rsquo;en&ccedil;&agrave; del 1978 per&nbsp;justificar el r&egrave;gim jur&iacute;dic establert per la Constituci&oacute; i l&rsquo;Estatut d&rsquo;autonomia fent creure&nbsp;que la coexist&egrave;ncia de dues llengües a Catalunya, totes dues amb un suposat mateix&nbsp;estatus d&rsquo;oficialitat i igualtat de drets, &eacute;s un fet natural, positiu, enriquidor i&nbsp;democr&agrave;tic. En realitat, aquesta ideologia bilingüista no &eacute;s res m&eacute;s que una forma&nbsp;d&rsquo;encobrir i legitimar la subordinaci&oacute; d&rsquo;una llengua a l&rsquo;altra i el consegüent proc&eacute;s de&nbsp;substituci&oacute; lingü&iacute;stica que pateix la societat catalana. La lentitud d&rsquo;aquest proc&eacute;s&nbsp;fomenta entre la poblaci&oacute; el miratge que el bilingüisme social pot permetre el&nbsp;reeiximent de la llengua minoritzada i una situaci&oacute; d&rsquo;equilibri permanent entre la&nbsp;llengua end&ograve;gena i l&rsquo;ex&ograve;gena.</p> <p align="justify">3. Denunciem les manifestacions d&rsquo;alguns grups pol&iacute;tics que, sota la capa de la&nbsp;ideologia bilingüista, proposen per a la futura Rep&uacute;blica Catalana que l&rsquo;anormalitat&nbsp;lingü&iacute;stica actual continu&iuml; essent garantida i esdevingui la falsa normalitat de la&nbsp;rep&uacute;blica.</p> <p align="justify"><b>MANIFESTEM:<br /> </b></p> <p align="justify">1. La urg&egrave;ncia d&rsquo;una presa de consci&egrave;ncia del problema social que constitueix per a la&nbsp;societat catalana el desballestament lingü&iacute;stic creat per la dominaci&oacute; espanyola, una&nbsp;consci&egrave;ncia que ara manca en la majoria dels ciutadans i en molts dirigents pol&iacute;tics. Cal&nbsp;que tothom entengui que un dels grans problemes d&rsquo;estat de la nova rep&uacute;blica, potser&nbsp;el m&eacute;s important, ser&agrave; el problema lingü&iacute;stic, perqu&egrave; afecta la base mateixa de la&nbsp;cohesi&oacute; social.</p> <p align="justify">2. Manifestem la necessitat que aquesta consci&egrave;ncia lingü&iacute;stica informi el debat&nbsp;ciutad&agrave; del proc&eacute;s constituent i el consens constitucional, si no es vol que la nova&nbsp;constituci&oacute; sigui una forma de tancar en fals el problema lingü&iacute;stic i entrebanqui o fins&nbsp;impossibiliti de comen&ccedil;ar a solucionar-lo per les &uacute;niques vies possibles: a) la restituci&oacute;&nbsp;al catal&agrave; de l&rsquo;estatus de llengua territorial de Catalunya (i igualment per a l&rsquo;occit&agrave; a la&nbsp;Vall d&rsquo;Aran), b) la reversi&oacute; de la pr&agrave;ctica de la subordinaci&oacute; sistem&agrave;tica i generalitzada&nbsp;de l&rsquo;&uacute;s del catal&agrave; (o de l&rsquo;occit&agrave;) a l&rsquo;&uacute;s del castell&agrave;, i c) la recuperaci&oacute; progressiva de la&nbsp;genu&iuml;nitat de la llengua.</p> <p align="justify">3. Manifestem finalment la necessitat, com a fruit de la presa de consci&egrave;ncia&nbsp;lingü&iacute;stica, de la creaci&oacute; d&rsquo;un ampli moviment ciutad&agrave; per la normalitzaci&oacute; lingü&iacute;stica&nbsp;que aplegui com m&eacute;s vagi m&eacute;s voluntats compromeses en una conducta superadora&nbsp;de la subordinaci&oacute; lingü&iacute;stica; un moviment en qu&egrave; cal que vagi confluint tothom, sigui&nbsp;quin en sigui l&rsquo;origen i sigui quina sigui la seva llengua inicial.</p> <p align="justify">4. Manifestem la necessitat, en definitiva, que s'incorpori al proc&eacute;s constituent la&nbsp;voluntat d'articular la llengua catalana com a eix integrador de la nostra ciutadania en&nbsp;un marc d&rsquo;assumpci&oacute; p&uacute;blica del multilingüisme com a riquesa individual i social, amb&nbsp;totes les mesures necess&agrave;ries per a garantir que tothom se senti reconegut i incl&ograve;s en&nbsp;la construcci&oacute; d'un pa&iacute;s normal, tamb&eacute; pel que fa a la llengua.</p> <p align="justify">Manifest impulsat pel Grup Koin&eacute;, format per Joaquim Arenas i Sampera, Joan-Pere Le&nbsp;Bihan Rullan, Diana Coromines i Calders, Llu&iacute;s de Yzaguirre i Maura, Josep Ferrer i&nbsp;Ferrer, &Agrave;ngels Folch i Borr&agrave;s, Enric Larreula i Vidal, Merc&egrave; Lorente i Casafont,&nbsp;Margarida Muset i Adel, Dolors Requena Bernal, Silvia Senz Bueno, Blanca Serra i Puig,&nbsp;Pau Vidal i Gavil&aacute;n i Josep M. Virgili i Ortiga.</p> <p align="justify">Can Formiga, Rub&iacute;<br /> 17 d&rsquo;octubre de 2015<br /> <br /> <a target="_blank" href="/files/manifestKoine.pdf"> Descarrega el manifest en PDF</a>.<br /> <a target="_blank" href="/files/Invitacio_MR.JPG">Descarrega la invitaci&oacute; a l'acte de presentaci&oacute;</a>.</p> <br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 22-03-16

    L'AELC ha publicat el volum que recull les ponències del Seminari sobre la Traducció que va portar per títol «Subversors de l'estàndard. Quell merdé hurrible de la traducció». Es tracta del número 54 de la col·lecció Quaderns Divulgatius, i es pot descarregar gratuïtament en diversos formats digitals des de l'apartat de publicacions d'aquest web.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify">L'AELC ha publicat el volum que recull les pon&egrave;ncies del Seminari sobre la Traducci&oacute; que va portar per t&iacute;tol &laquo;Subversors de l'est&agrave;ndard. Quell merd&eacute; hurrible de la traducci&oacute;&raquo;. Es tracta del n&uacute;mero 54 de la col&middot;lecci&oacute; Quaderns Divulgatius, i es pot descarregar gratu&iuml;tament en diversos formats digitals des de l'<a href="/publicacions_quadernsdivulgatius" target="_blank">apartat de publicacions d'aquest web</a>. Inclou una introducci&oacute; de Carles Biosca, la confer&egrave;ncia inaugural de Pilar Godayol, l'entrevista de Carles Biosca a Joan Casas i Xavier P&agrave;mies i les intervencions d'Odile Arqu&eacute;, Caterina Briguglia i Arnau Pons.</p><p align="justify">Al mateix temps, al <a href="https://www.youtube.com/user/canalaelc" target="_blank">Canal AELC a You Tube</a>, estan disponibles els v&iacute;deos de l'&uacute;ltim Seminari sobre la Traducci&oacute;, que es va celebrar a principis de mes a Barcelona. Amb el t&iacute;tol &laquo;Tots per a un i un per a tots: les traduccions a quatre, sis o m&eacute;s mans&raquo;, es pot visualitzar la confer&egrave;ncia inaugural de Martha Tennent, presentada per Caterina Riba; l'entrevista de Marta Pera a Anna Rubi&oacute; i Jerzy Sławomirski i la taula rodona amb Quim Gest&iacute;, Xavier Montoliu, Monika Zgustova i Albert Torrescasana de moderador.<br />&nbsp;</p><br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    No
  • 18-03-16

    L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana ha impulsat una trobada literària amb vocació interdisciplinària, el FLIB, Festival Internacional de Literatura Breu, que tindrà lloc a València els dies 13, 14 i 15 de maig.
     

  • 17-03-16

    Per segon any l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, juntament amb el Consell Insular de Formentera, Fundació Baleària i Obra Cultural Balear de Formentera, celebra una trobada entre escriptors eivissencs i formenterers, l'«Entre illes». Serà dilluns 21 de març a la biblioteca Marià Villangomez de Sant Francesc, Formentera.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify">Per segon any l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana, juntament amb el Consell Insular de Formentera, Fundaci&oacute; Bale&agrave;ria i Obra Cultural Balear de Formentera, celebra una trobada entre escriptors eivissencs i formenterers, l'&laquo;Entre illes&raquo;. Ser&agrave; dilluns 21 de mar&ccedil; a la biblioteca Mari&agrave; Villangomez de Sant Francesc, Formentera.</p> <p align="justify">Si l'any passat la trobada va dedicar-se al 750&egrave; aniversari del naixement de Ramon Muntaner, autor d'una obra cabdal de la literatura medieval catalana, la Cr&ograve;nica, enguany la trobada s'ha fet coincidir amb el Dia Mundial de la Poesia, i per aix&ograve; hi participaran aquests poetes de les Piti&uuml;ses: Nora Albert, Joan Ferrer, Maria Teresa Ferrer, Kryssula Kokosoulis, Maria Neus Planells i Bartomeu Ribes. El recital po&egrave;tic anir&agrave; acompanyat de la guitarra de Gen&iacute;s Campillo &laquo;La Guineu&raquo;, amb els seus paisatges sonors de Formentera.</p> <p align="center"><a href="/files/entre-illes-trobada-escriptors-2016.jpg"><img src="/files/entre-illes-trobada-escriptors-2016.jpg" width="500" height="700" align="absMiddle" alt="" /></a></p> <p align="center"><iframe width="50%" height="225" scrolling="no" frameborder="no" src="https://w.soundcloud.com/player/?url=https%3A//api.soundcloud.com/playlists/39497969&amp;color=ff5500&amp;auto_play=false&amp;hide_related=false&amp;show_comments=true&amp;show_user=true&amp;show_reposts=false"></iframe></p><br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 17-03-16

    Les categories de l'enquesta són ficció, no-ficció, infantil i juvenil i millor coberta

    Se sortegen 80 lots de llibres i 100 entrades per la festa de La Llança