Activitats i notícies

   

  • 22-04-16

    L'organització Culture Action Europe, de la qual l'AELC forma part, ha llançat una proposta innovadora que tindrà lloc del 27 al 29 d'abril. Es tracta d'un debat interactiu, en línia, en què durant 72 hores, es debatrà des de diversos punts d'Europa sobre el paper de l'artista a la societat.
     

  • 20-04-16

    Aquest vespre tindrà lloc a l'Ateneu Barcelonès la tercera i última trobada del cicle temàtic de col·loquis de Sant Jordi, que debatrà, en aquesta sessió, sobre el tractament de les guerres a la literatura.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify">Aquest dijous a les set del vespre tindr&agrave; lloc a l'Ateneu Barcelon&egrave;s la tercera i &uacute;ltima trobada del cicle tem&agrave;tic de col&middot;loquis de Sant Jordi. Aquesta sessi&oacute; est&agrave; dedicada a la mem&ograve;ria de les guerres.</p><p align="justify">Hi participaran Joni D., autor de <i>La Torre de la Serra</i> (Ed. Tigre de Paper); Maiol de Gr&agrave;cia, que parlar&agrave; sobre el llibre de la Nobel Svetlana Aleksi&eacute;vitx <i>Temps de segona m&agrave;. La fi de l&rsquo;home roig</i> (Ed. Raig Verd), en la traducci&oacute; de Marta Reb&oacute;n; i Teresa Mu&ntilde;oz, que parlar&agrave; de la seva traducci&oacute; d'<i>Homes com nosaltres</i> (Ed. L'Aven&ccedil;), d&rsquo;Emilio Lussu.</p><p align="justify">El debat, moderat per l'escriptora Cinta Arasa, suscitar&agrave; moltes reflexions. &Eacute;s possible parlar/escriure realment de les guerres? Hi ha justificaci&oacute; ideol&ograve;gica, darrere les novel&middot;les que parlen de la guerra? Quin &eacute;s el rol de les dones en les novel&middot;les de guerres? Quina relaci&oacute; hi ha entre la llengua emprada i una determinada posici&oacute; ideol&ograve;gica? Com conviuen, en la literatura, els fets hist&ograve;rics de gran transcend&egrave;ncia i la vida quotidiana?</p><p align="justify">Tindr&agrave; lloc a la Sala Verdaguer de l'Ateneu Barcelon&egrave;s (Canuda, 6, bxs, Barcelona), dijous 21 d'abril a les set del vespre.</p><p align="justify">Aquest cicle &eacute;s organitzat conjuntament per l'Associaci&oacute; Col&middot;legial d'Escriptors de Catalunya, l'Associaci&oacute; de Joves Escriptors en Llengua Catalana, l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana, l'Ateneu Barcelon&egrave;s, Llegir en Catal&agrave; i el PEN Catal&agrave;.<br /><br />&nbsp;</p><p align="center"><img align="absMiddle" width="500" height="708" src="/files/sant-jordi-ateneu.jpg" alt="" /></p>
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 19-04-16

    L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana ha imprès punts de llibre amb el poema «Podries», que han cedit els hereus de Joana Raspall i amb el disseny de Mercè Canals, perquè els autors reparteixin el dia de Sant Jordi, en una acció simbòlica per expressar la indignació amb els governs europeus respecte de l'actuació amb les persones que fugen de la guerra.

  • 18-04-16

    Els escriptors en llengua catalana han decidit en votació donar el Premi Jaume Fuster a Carles Hac Mor, com a homenatge a títol pòstum. Amb aquest premi, la literatura catalana reconeix l'experimentació literària, a través de l'obra i la trajectòria d'un escriptor heterodox i transgressor.

    Destacat ampliat: 
    <p align="center"><b>Els escriptors en llengua catalana donen el Premi Jaume Fuster a Carles Hac Mor com a homenatge a t&iacute;tol p&ograve;stum</b></p> <p align="center"><b> Amb aquest premi, la literatura catalana reconeix l'experimentaci&oacute; liter&agrave;ria</b></p> <p align="justify">Aquest migdia ha tingut lloc la roda de premsa de lliurament i anunci del XVI Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana, que ha guanyat Carles Hac Mor. La roda de premsa ha tingut lloc a Barcelona, a l'Aula dels Escriptors de la seu de l'AELC.</p> <p align="justify">Carles Hac Mor va ser autor d'una obra heterodoxa, a trav&eacute;s de la qual va explorar els l&iacute;mits de l'expressi&oacute; amb l'experimentaci&oacute; del llenguatge, l'inconscient i la transgressi&oacute; de la norma.</p> <p align="justify">Les bases del Premi Jaume Fuster diuen, textualment &laquo;Els candidats s&oacute;n tots els escriptors en llengua catalana, vius en el moment de convocar el premi i que no hagin estat guardonats amb aquest premi&raquo;. Com que Carles Hac Mor va morir el 27 de gener de 2016 als setanta-cinc anys, dues setmanes despr&eacute;s de convocar-se el premi, els escriptors en llengua catalana l'han volgut homenatjar a t&iacute;tol p&ograve;stum. &Eacute;s la primera vegada que aquest guard&oacute; reconeix la traject&ograve;ria d'un autor a t&iacute;tol p&ograve;stum.</p> <p align="justify">A la roda de premsa hi han assistit Bel Olid, presidenta de l'AELC; la poeta i videoartista Ester Xargay, companya de Carles Hac Mor, que ha recollit el guard&oacute; acompanyada del fill del poeta, Carles Agust&iacute;. El cr&iacute;tic literari Jordi Marrugat ha glossat la traject&ograve;ria de Carles Hac Mor, i la poeta Laia Martinez i Lopez n'ha recitat alguns poemes.</p> <p align="justify">La presidenta de l'AELC, Bel Olid, ha destacat que Carles Hac Mor sempre va estar al costat de les generacions joves, i va actuar en tot moment com un pont intergeneracional, entre els artistes.</p> <p align="justify">El fill de Carles Hac Mor, Carles Agust&iacute;, ha agra&iuml;t als escriptors que hagin reconegut amb aquest premi la traject&ograve;ria del seu pare, del qual ha comentat que sempre va tenir dues fam&iacute;lies, &laquo;la biol&ograve;gica, i la fam&iacute;lia d'artistes i escriptors, que ara ha demostrat com l'estimaven&raquo;.</p> <p align="justify">Ester Xargay ha volgut agrair al col&middot;lectiu d'escriptors aquest reconeixement. Ha comentat que &laquo;tot i que a ell no li interessaven els premis, crec que se'l mereix i que li hauria agradat rebre'l, especialment aquest, que el decideixen els propis escriptors&raquo;. Al mateix temps, Xargay ha destacat que &eacute;s important que la literatura catalana reconegui tamb&eacute; un altre tipus de literatura, la que practicava Carles Hac Mor, aquest &laquo;espai de llibertat immens que &eacute;s l'experimentaci&oacute; liter&agrave;ria&raquo;.</p> <p align="justify">En el mateix sentit s'ha expressat el cr&iacute;tic i historiador de la literatura Jordi Marrugat, que ha glossat la traject&ograve;ria d'Hac Mor. Amb aquest premi, ha dit &laquo;la literatura catalana es reivindica en la seva riquesa, reivindica els seus extrems&raquo;, referint-se al fet que l'han rebut autors d'obra i traject&ograve;ria tant diversa com Joan Margarit o Carles Hac Mor. La literatura, ha dit Marrugat, &eacute;s m&eacute;s conservadora que les arts pl&agrave;stiques, per&ograve; amb Carles Hac Mor &laquo;hi ha un abans i un despr&eacute;s en l'experimentaci&oacute; i la transgressi&oacute; liter&agrave;ria, no nom&eacute;s en l'&agrave;mbit de la literatura catalana, sin&oacute; de la literatura en general&raquo;. Carles Hac Mor, ha dit, &laquo;defensava una obra que fos viva, i molts dels seus poemes atacaven la literatura que s'ent&eacute;n com a una cosa separada de la vida&raquo;.</p> <p align="justify">Jordi Marrugat ha dit, tamb&eacute;, que est&agrave; previst que el nou segell d'Enciclop&egrave;dia Catalana &laquo;Rata&raquo; publiqui l'&uacute;ltim t&iacute;tol d'Hac Mor,&nbsp; l'assaig <i>Escriptures al&ccedil;urades</i>, i properament el poemari <i>No ben b&eacute;</i>, i ha comentat que espera que aquest premi sigui un revulsiu per acabar de publicar l'obra completa de l'autor, de la qual de moment hi ha el primer volum.</p> <p align="justify">L'AELC editar&agrave;, tamb&eacute;, un volum de la col&middot;lecci&oacute; &laquo;Retrats&raquo;, dedicat a Carles Hac Mor, a cura del mateix Marrugat.</p> <p align="justify">La poeta Laia Martinez i Lopez ha encetat i tancat la roda de premsa recitant els poemes &laquo;El temporal de les faves&raquo; i &laquo;Pujar-se'n al cel&raquo;, de Carles Hac Mor.</p> <p align="justify">Per acabar, Bel Olid ha anunciat que l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana organitzar&agrave;, d'aqu&iacute; a unes setmanes, amb l'ajuda d'Ester Xargay, una festa dedicada a Carles Hac Mor.</p> <p align="justify">Tamb&eacute; ha explicat la iniciativa de l'AELC d'imprimir punts de llibre amb el poema &laquo;Podries&raquo;, que han cedit els hereus de Joana Raspall i amb una il&middot;lustraci&oacute; de Merc&egrave; Canals, perqu&egrave; els autors reparteixin el dia de Sant Jordi, en una acci&oacute; simb&ograve;lica per expressar la indignaci&oacute; amb els governs europeus respecte de l'actuaci&oacute; amb les persones que fugen de la guerra [<a href="/node/12761" target="_blank">m&eacute;s informaci&oacute;</a>].</p><p align="center"><embed width="600" height="400" type="application/x-shockwave-flash" src="https://photos.gstatic.com/media/slideshow.swf" flashvars="host=picasaweb.google.com&amp;captions=1&amp;hl=ca&amp;feat=flashalbum&amp;RGB=0x000000&amp;feed=https%3A%2F%2Fpicasaweb.google.com%2Fdata%2Ffeed%2Fapi%2Fuser%2F101146735719367614918%2Falbumid%2F6275295018709453745%3Falt%3Drss%26kind%3Dphoto%26hl%3Dca" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer"></embed></p> <p align="justify"><b>Carles Hac Mor</b> &ndash;Carles Hern&aacute;ndez i Mor&ndash; (Lleida, 1940 - Sant Feliu de Gu&iacute;xols, 2016). Estudi&agrave; dret, filosofia i periodisme, al qual es dedic&agrave; professionalment. Col&middot;labor&agrave; en revistes i diaris (<i>Tele-Expr&eacute;s, El Pa&iacute;s, Diari de Lleida, Segre, Diari de Barcelona, Avui</i>) i en guions cinematogr&agrave;fics. Durant els anys setanta i vuitanta cofund&agrave; les revistes d&rsquo;art i poesia <i>Tecstual</i>, <i>Ampit</i> i <i>L&rsquo;avioneta</i>, i n'impuls&agrave; d&rsquo;altres. Del 1973 al 1975 practic&agrave; l&rsquo;art conceptual amb el &laquo;Grup de Treball&raquo;. Exerc&iacute; la cr&iacute;tica d'art, fou autor de centenars de textos per a cat&agrave;legs d&rsquo;exposicions i practic&agrave; l'acci&oacute; art&iacute;stica. En aquest vessant de te&ograve;ric de l'art, el 1988 reb&eacute; el premi Espais i public&agrave; l'assaig <i>Ut poesis pictura</i>, i posteriorment d'altres sobre la creaci&oacute; art&iacute;stica en general, com <i>La com&egrave;dia d'un incest</i> (1989), <i>Despintura del jo</i> (2000, premi Joan Fuster d'assaig 1999) i <i>Enderroc i reconstrucci&oacute;</i> (2007). Cal esmentar, tamb&eacute;, els escrits amb Ester Xargay <i>Zoofl&egrave;xia</i> (2006) i <i>Fissura</i> (2008).</p> <p align="justify">&Eacute;s autor d'una obra liter&agrave;ria heterodoxa i anticonvencional que explora els l&iacute;mits de l'expressi&oacute; a trav&eacute;s de l'experimentaci&oacute; amb el llenguatge, l'inconscient i la transgressi&oacute; de la norma. Public&agrave; obres en prosa, qualificables de manera aproximada com a &ldquo;novel&middot;les&rdquo; (<i>La fi del m&oacute;n</i>, 1994; <i>Carbassa a tot drap o Amor lliure, &uacute;s i ab&uacute;s</i>, 2001), per&ograve; el seu vehicle principal fou la poesia, entesa en una concepci&oacute; molt propera a l'art conceptual, la <i>performance</i>, el <i>collage</i>, o altres modalitats art&iacute;stiques. Invent&agrave; subg&egrave;neres com ara l'escalaborn, la parapar&egrave;mia i l'hiposeptim&iacute;. La seva obra po&egrave;tica publicada compr&egrave;n els reculls <i>Tu'm &eacute;s no'ms</i> (1977), <i>Anar i tornar</i> (1979, amb Eug&egrave;nia Balcells), <i>Agoc</i> (1981), <i>De tranuita</i> (1983), <i>Un pedr&iacute;s de mil estones</i> (1992) i <i>S'ha rebentat l'hospici</i> (1992). Continu&agrave; la seva obra amb els llibres de poesia <i>El desvari de la ra&oacute;</i> (1995), <i>Ep&iacute;tom infra nu o no: ombres de poemes de Marcel Duchamps</i> (amb E. Xargay, 1997), <i>Hi ha un diari sota l'estora</i> (2000), <i>No em cap al cap</i> (2001), <i>Fer safor</i> (2001), <i>Cabrafiga</i> (2002), <i>Metafonia (Deslectura de Paul Celan) </i>(2003), <i>M'he menjat una cama</i> (2004, premi Rosa Leveroni 2003), <i>Com aquell qui diu</i> (2004), <i>Ad libitum</i> (2004), <i>Ho he fet fer</i> (2005), <i>Coma indu&iuml;t</i> (2007), <i>Regoc</i> (2009), <i>Himnes del no-&eacute;sser</i> (2009), <i>Filacteri d'infrallengua</i> (2011) i <i>Si fa que s&iacute;</i> (2012). El 2011 public&agrave; un primer volum de l&rsquo;<i>Obra completa punt u </i>&ndash;a cura de Xavier Garcia L&oacute;pez amb pr&ograve;leg de Jordi Marrugat&ndash;, i el 2012 guany&agrave; els Jocs Florals de Barcelona amb el poemari <i>Dietari del pic de l'estiu</i>. Public&agrave; tamb&eacute; l'obra dram&agrave;tica <i>Llevant, pluja al davant</i> (1990) i dos volums de <i>Converses</i> (2006) i el de correspond&egrave;ncia Fer les cartes (2011), tots tres amb el poeta Antoni Clap&eacute;s. [FONT: <i>Gran Enciclop&egrave;dia Catalana</i>]</p> <p align="justify">El Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana &eacute;s un guard&oacute; destinat a posar en relleu el conjunt de l'obra d'un escriptor o escriptora de la literatura catalana. &Eacute;s un premi a la traject&ograve;ria, a la repercussi&oacute; i a la divulgaci&oacute; que ha tingut la seva obra, i t&eacute; especial rellev&agrave;ncia pel fet de ser escollit a trav&eacute;s de les votacions dels companys d'ofici socis de l'AELC. El sistema &eacute;s el seg&uuml;ent: en una primera ronda, els socis poden escollir qualsevol escriptor o escriptora &ndash;viu en el moment de convocar el premi i que no l'hagi rebut abans&ndash; i en una segona ronda, la votaci&oacute; es fa entre els tres noms m&eacute;s repetits.</p> <p align="justify">Els escriptors distingits en les edicions anteriors han estat V&iacute;ctor Mora, Joaquim Carb&oacute;, Andreu Mart&iacute;n ('Memorial Jaume Fuster'), Jes&uacute;s Moncada, Quim Monz&oacute;, Jaume Cabr&eacute;, Maria Ant&ograve;nia Oliver, Carme Riera, Feliu Formosa, Joan-Francesc Mira, Montserrat Abell&oacute;, Maria Barbal, M&agrave;rius Sampere, Emili Teixidor, Josep Vallverd&uacute;, Isabel-Clara Sim&oacute;, Jaume P&eacute;rez Montaner i el darrer, Joan Margarit.<br /> <br /> &nbsp;</p> <p align="justify">EL TEMPORAL DE LES FAVES<br /> <br /> Com que l&rsquo;escriptura la voldria<br /> retallada, descosida, sargida, apeda&ccedil;ada,<br /> foradada i ratada, vaig fent com si no hi fos,<br /> deixo que ragi, tot i que no les tinc totes<br /> mentre, ben decidit, esmotxo, desmanego,<br /> aparraco, desgasto i faig culcosits i badadures<br /> fins que jo mateix acabo tot retallat, descosit, <br /> amb tom&agrave;quets i peda&ccedil;os, clivellat i rosegat.<br /> <br /> Llavors, tu t&rsquo;ho emprovaries, i, atorrollat<br /> i empipat, amb la fatxa que faries, m&rsquo;engrescaries<br /> a enllestir-ho: et trauries la rampoina<br /> i, juntament amb el meu barret,<br /> la llen&ccedil;aria al foc, m&rsquo;hi escalfaria,<br /> i et tornaria el teu vestit havent-lo fet bocins:<br /> aquests esquin&ccedil;alls, socarrimats per les cendres<br /> vives d&rsquo;aquells parracs, foren els meus poemes,<br /> no tan informes com voldria amb la d&egrave;ria que tinc<br /> de passejar-me per la boira de Ponent,<br /> no tan descordats com resultarien<br /> si no els haguessis de llegir.<br /> <br /> <br /> PUJAR-SE&rsquo;N AL CEL<br /> <br /> En aquesta tanka,<br /> com la proa amb les ones,<br /> uns mots en fila<br /> van netejant els vidres.<br /> Hem fet cap a on &eacute;rem.</p><br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 15-04-16

    Aquest dimarts l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana anunciarà, en una roda de premsa a les dotze del migdia, el nom del guanyador del Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify">Aquest dimarts l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana anunciar&agrave;, en una roda de premsa a les dotze del migdia, el nom del guanyador del Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana.</p><p align="justify">&Eacute;s un guard&oacute; destinat a posar en relleu el conjunt de l'obra d'un escriptor o escriptora de la literatura catalana. &Eacute;s un premi a la traject&ograve;ria, a la repercussi&oacute; i a la divulgaci&oacute; que ha tingut la seva obra, i t&eacute; especial rellev&agrave;ncia pel fet de ser escollit a trav&eacute;s de les votacions dels companys d'ofici socis de l'AELC. El sistema &eacute;s el seg&uuml;ent: en una primera ronda, els socis poden escollir qualsevol escriptor o escriptora &ndash;viu en el moment de convocar el premi i que no l'hagi rebut abans&ndash; i en una segona ronda, la votaci&oacute; es fa entre els tres noms m&eacute;s repetits.</p><p align="justify">En aquesta setzena edici&oacute;, els finalistes han estat Carles Hac Mor, Jordi P&agrave;mias i Antoni Vidal Ferrando.</p><p align="justify">Els escriptors distingits en les edicions anteriors han estat V&iacute;ctor Mora, Joaquim Carb&oacute;, Andreu Mart&iacute;n ('Memorial Jaume Fuster'), Jes&uacute;s Moncada, Quim Monz&oacute;, Jaume Cabr&eacute;, Maria Ant&ograve;nia Oliver, Carme Riera, Feliu Formosa, Joan-Francesc Mira, Montserrat Abell&oacute;, Maria Barbal, M&agrave;rius Sampere, Emili Teixidor, Josep Vallverd&uacute;, Isabel-Clara Sim&oacute;, Jaume P&eacute;rez Montaner i el darrer, Joan Margarit.</p><p align="justify">A m&eacute;s de l'especial reconeixement que suposa aquest guard&oacute;, pel fet que prov&eacute; dels mateixos companys d'ofici, l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana encarrega a algun especialista l'elaboraci&oacute; d'un treball biogr&agrave;fic i cr&iacute;tic sobre el guanyador, que t&eacute; l'objectiu d'ampliar la bibliografia sobre la traject&ograve;ria professional i vital del guardonat o guardonada. Aquests treballs es poden consultar i descarregar <a target="_blank" href="http://www.escriptors.cat/publicacions_retrats">des d'aquest enlla&ccedil;</a>.</p>
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    No
  • 13-04-16

    Aquest dijous a les set del vespre tindrà lloc a l'Ateneu Barcelonès una altra trobada del cicle temàtic de col·loquis de Sant Jordi. La segona sessió d'aquest cicle tractarà sobre novel·la negra, amb tres novetats d'escriptors catalans que demostraran l'empenta de què gaudeix aquest gènere a la literatura catalana actual.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify">Aquest dijous a les set del vespre tindr&agrave; lloc a l'Ateneu Barcelon&egrave;s una altra trobada del cicle tem&agrave;tic de col&middot;loquis de Sant Jordi. La segona sessi&oacute; d'aquest cicle tractar&agrave; sobre novel&middot;la negra, amb tres novetats d'escriptors catalans que demostraran l'empenta de qu&egrave; gaudeix aquest g&egrave;nere a la literatura catalana actual.</p><p align="justify">Jordi de Manuel parlar&agrave; de la seva novel&middot;la Foc verd (Alrev&eacute;s/Crims.cat), un nou lliurament de la saga protagonitzada per l'inspector Marc Sergiot; Rafael Vallbona vindr&agrave; amb la seva novel&middot;la Dits enganxosos (Alrev&eacute;s/Crims.cat), una cr&ograve;nica negra i trepidant dels baixos fons a la Catalunya rural de la d&egrave;cada dels noranta, i Xavier Vernetta presentar&agrave; la novel&middot;la Qui em vol fer mal? (Saldonar), en qu&egrave; una policia investiga un assassinat en circumst&agrave;ncies estranyes. L'escriptora i periodista Ana Maria Villalonga moderar&agrave; el di&agrave;leg, i el col&middot;lectiu d'editorials Llegir en Catal&agrave; parar&agrave; una taula amb aquestes i altres novetats.</p><p align="justify">Qu&egrave; t&eacute; la narrativa negra actual que atrau tants lectors? Per qu&egrave; ens agrada tant llegir sobre crims, misteris, assassins i sang? Qu&egrave; comparteixen aquestes tres novel&middot;les, que ens mostren la realitat des de punts de vista i situacions diferents? Tal vegada gr&agrave;cies als seus personatges, la seva mirada envers la societat i l&rsquo;enigma sempre meravell&oacute;s de les paraules, ho podrem resoldre. Vernetta, De Manuel, Vallbona&hellip; tres escriptors en negre que tenen molt a dir</p><p align="center"><br /> <img align="absMiddle" width="600" height="849" alt="" src="/files/sant-jordi-ateneu.jpg" /></p>
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 10-04-16

    L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana va entregar dissabte a Palma els guardons de la XXXIII edició dels Premis Cavall Verd, que han guanyat Màrius Sampere i Josep M. Jaumà.

    Màrius Sampere ha estat guardonat amb el Premi Josep Maria Llompart per l’obra L’esfera insomne (LaBreu Edicions) com a millor llibre de poesia en català publicat el 2015.

    Destacat ampliat: 
    <div class="rteright"><span style="font-size: smaller;">10 d'abril de 2016</span></div><br /> <p align="justify">L&rsquo;Associaci&oacute; d&rsquo;Escriptors en Llengua Catalana va celebrar, dissabte, a Palma, una intensa jornada po&egrave;tica durant la qual es van entregar els XXXIII Premis Cavall Verd a M&agrave;rius Sampere i a Josep M. Jaum&agrave;.</p> <p align="justify">L&rsquo;activitat comen&ccedil;&agrave; a les dotze i mitja del migdia a Can Alcover . All&agrave; s&rsquo;hi van congregar m&eacute;s de mig centenar d&rsquo;escriptors i lectors que van voler recordar la figura i l&rsquo;obra de Manuel-Claudi Santos (Palma, 1960-2008). Els escriptors Miquel &Agrave;ngel Llauguer, Antoni Serra i Eduard Carmona van participat a la taula rodona titulada <i>La poesia de Manuel-Claudi Santos</i>. Moderada pel tamb&eacute; escriptor Sebasti&agrave; Perell&oacute; qui va definir Santos com l&rsquo;home de la veu esmolada. &ldquo;Santos fou un cin&egrave;fil, cr&iacute;tic, traductor, professor... per&ograve; en totes aquestes facetes sempre hi persisteix la poesia&rdquo;, va apuntar.</p> <p align="justify">L&rsquo;escriptor Antoni Serra, amic i gran lector de Santos, va recordar com es conegueren i l&rsquo;afecte que li tingu&eacute;, i llo&agrave; la iniciativa de l&rsquo;AELC de retre-li aquest homenatge. El moment m&eacute;s emotiu ha estat quan Antoni Serra ha agra&iuml;t a la mare de Manuel-Claudi Santos, Isabel, haver volgut ser present a l&rsquo;acte. Per la seva banda, Miquel &Agrave;ngel Llauguer, desgran&agrave; els trets m&eacute;s essencials de la seva obra po&egrave;tica i record&agrave; com conceptes com la nit, la solitud o el record s&oacute;n aspectes presents als seus tres poemaris. El darrer en intervenir fou Eduard Carmona, un jove escriptor que no conegu&eacute; personalment a Manuel-Claudi i que descriv&iacute; les seves lletres amb refer&egrave;ncies a Estell&eacute;s o Ferrater</p> <p align="justify">El particular homenatge de l&rsquo;AELC al narrador, poeta i articulista prossegu&iacute; el capvespre&nbsp; amb un recorregut literari pels paisatges palmesans que marcaren la vida i l&rsquo;obra de l&rsquo;escriptor. L&rsquo;itinerari, ideat pel seu bon amic Jeroni Salom, comen&ccedil;&agrave; des de Can Alcover i marx&agrave; cap al carrer de l&rsquo;Argenteria de Ciutat on s&rsquo;hi ubicava la Llibreria Cavall Verd. &ldquo;Aqu&iacute; tant Manuel-Claudi com jo v&agrave;rem endinsar-nos en la poesia gr&agrave;cies a Rafel Jaume&rdquo;, apunt&agrave; Jeroni Salom en introduir l&rsquo;acte carregat d&rsquo;an&egrave;cdotes.&nbsp; Llibres Embat, espai tamb&eacute; molt freq&uuml;entat per Santos, aix&iacute; com el bar Cristal a la pla&ccedil;a d&rsquo;Espanya foren algunes les aturades de la ruta liter&agrave;ria. Un altre dels punts claus del recorregut fou tamb&eacute; l&rsquo;IES Ramon Llull on f&eacute;u classes com a professor de Llengua Catalana.&nbsp; La passejada finalitz&agrave; davant la casa de Santos al c&egrave;ntric carrer dels Oms.&nbsp; A cada punt, escriptors i amics de Manuel-Claudi recordaren la seva obra i persona acompanyats per les lletres de l&rsquo;escriptor. Hi varen prendre part l&rsquo;escriptor &Agrave;ngel Terron, el professor de la UIB Joan Alegret, la llibretera Gl&ograve;ria Forteza-Rei i Aina Ferrer.</p> <p align="center"><embed width="600" height="400" type="application/x-shockwave-flash" src="https://photos.gstatic.com/media/slideshow.swf" flashvars="host=picasaweb.google.com&amp;captions=1&amp;hl=ca&amp;feat=flashalbum&amp;RGB=0x000000&amp;feed=https%3A%2F%2Fpicasaweb.google.com%2Fdata%2Ffeed%2Fapi%2Fuser%2F101146735719367614918%2Falbumid%2F6272251242479374097%3Falt%3Drss%26kind%3Dphoto%26hl%3Dca" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer"></embed></p> <p align="justify">L&rsquo;Associaci&oacute; d&rsquo;Escriptors en Llengua Catalana va posar el punt i final a la jornada a l&rsquo;hotel Costa Azul de Palma amb l&rsquo;entrega dels Premis Cavall Verd. Prop d&rsquo;uns seixanta escriptors van assistir al sopar i entrega dels guardons literaris presentats per Ismael Pelegr&iacute;. La presidenta de l&rsquo;AELC, Bel Olid, acompanyada pel vicepresident de l&rsquo;AELC a les Illes, Miquel Bezares, i el vicepresident del Consell de Mallorca i responsable de Cultura, Francesc Miralles, van entregar el premi Josep Maria Llompart a M&agrave;rius Sampere per l&rsquo;obra <i>L&rsquo;esfera insomne</i> (LaBreu Edicions) com a&nbsp; millor llibre de poesia en catal&agrave; publicat el 2015. M&agrave;rius Sampere no va pogut viatjar a Mallorca, per aix&ograve; va recollir el guard&oacute; Mireia Vidal-Conte, amiga del poeta i curadora de l&rsquo;edici&oacute; d&rsquo;aquest llibre.</p> <p align="justify">Per la seva banda, Josep M. Jaum&agrave; va rebre el Premi Rafel Jaume a la millor traducci&oacute; po&egrave;tica de l&rsquo;any per <i>Irlanda Ind&ograve;mita, 150 poemes de W.B. Yeats</i>&nbsp; de l&rsquo;escriptor irland&egrave;s i Premi Nobel de Literatura William Butler Yeats.</p> <p align="justify">D&rsquo;aquesta manera es va posat punt i final a la 33a edici&oacute; dels Premis Cavall Verd que han tingut una alta participaci&oacute; i que han recordat la import&agrave;ncia de promoure i recon&egrave;ixer la literatura que es fa i es tradueix als territoris de parla catalana.</p> <p align="justify"><b>Premi Josep Maria Llompart</b><br /> El poemari <i>L&rsquo;esfera insomne</i> de M&agrave;rius Sampere (Barcelona, 1928) s&rsquo;ha publicat dins la col&middot;lecci&oacute; Alabatre i &eacute;s l&rsquo;obra d&rsquo;un mestre sense complexes ni p&egrave;ls a la llengua. El poemari &eacute;s un nou repte per al consagrat autor que fa cavil&middot;lar al lector amb la seva singularitat. &ldquo;Ell &eacute;s l&rsquo;il&middot;lusionista; res no &eacute;s com pensem. Ni tant sols el llenguatge. Ni tan sols la nostra &lsquo;forma&rsquo; de llegir poesia&rdquo;, apunta Mireia Vidal-Conte, amiga del poeta i curadora de l&rsquo;edici&oacute;. <i>L&rsquo;esfera insomne</i> ha estat un repte per al propi autor que decideix&nbsp; &ldquo;reinventar-se&rdquo; amb aquesta obra. &ldquo;I ho aconsegueix, sense trair la veu que el delata, per&ograve; creant un univers po&egrave;tic nou, potser m&eacute;s &iacute;ntim, molt m&eacute;s &iacute;ntim, per&ograve; alhora expansiu, infinit, total (...)&rdquo;, afegeixen des de l&rsquo;editorial LaBreu.</p> <p align="justify">&ldquo;Volia fer quelcom diferent, en aquest seu, de nou, &lsquo;darrer llibre&rsquo;&rdquo;, apunta Vidal-Conte en el pr&ograve;leg, mentre recorda que hi apareixen &ldquo;detalls&rdquo;&nbsp; formals poc habituals en la seva poesia. Aquest llibre vol ser, segons Sampere, un &ldquo;experiment&rdquo;. De nou ha aconseguit captar l&rsquo;atenci&oacute; dels lectors amb la seva particular manera &ldquo;de dir el m&oacute;n&rdquo;. &Eacute;s una de les veus po&egrave;tiques m&eacute;s destacades de l&rsquo;actualitat.</p> <p align="justify"><b>Premi Rafel Jaume</b> <br /> Pel que fa a l&rsquo;obra guanyadora del premi Rafel Jaume, <i>Irlanda Id&ograve;mita, 150 poemes de W.B. Yeats</i>, tradu&iuml;da per Josep M. Jaum&agrave; ha estat publicada per Edicions de 1984. En ella es recullen 150 poemes del premi Nobel irland&egrave;s William Butler Yeats. L&rsquo;obra fou publicada el 2015 en un particular homenatge pel 150&egrave; aniversari del naixement de l&rsquo;autor. El llibre suposa l&rsquo;antologia m&eacute;s ampla de Yeats tradu&iuml;da al catal&agrave; i inclou poemes de tots els llibres que public&agrave; l&rsquo;irland&egrave;s durant cinquanta anys. L&rsquo;obra permet resseguir l&rsquo;evoluci&oacute; de l&rsquo;autor des dels seus inicis m&eacute;s rom&agrave;ntics fins a la poesia basada en la seva experi&egrave;ncia personal i col&middot;lectiva. Precisament aquesta experi&egrave;ncia personal i global van convertir les lletres de Yeats en unes de les m&eacute;s ressonants de la llengua anglesa del segle XX.</p> <p align="justify">Josep Maria Jaum&agrave; comen&ccedil;&agrave; a traduir Yeats a principis de segle. No fou per&ograve; fins que es va jubilar com a professor de la Universitat Aut&ograve;noma quan va reprendre de nou la tasca de traducci&oacute; de l&rsquo;autor irland&egrave;s. Josep Cots, d&rsquo;Edicions de 1984, fou qui l&rsquo;encoratj&agrave; a continuar amb les traduccions de Yeats. Dels 50 poemes que Jaum&agrave; tenia pensats en un primer moment n&rsquo;ha arribat als 150 actuals.</p> <p align="justify">L&rsquo;antologia suposa un bon recorregut pels poemes m&eacute;s rellevants de l&rsquo;autor. &ldquo;Yeats s&rsquo;interessa pels misteris de la vida&rdquo;, assegura el traductor.&nbsp; &ldquo;De jove m&rsquo;impressionaven les estrofes i els versos de Yeats. En aquests moments m&rsquo;interessa que el seu art est&agrave; escrit amb intenci&oacute; de servir la societat&rdquo;, afegeix</p> <p align="justify"><b>Bona producci&oacute; en catal&agrave; </b><br /> L&rsquo;Associaci&oacute; d&rsquo;Escriptors en Llengua Catalana, que organitza els Premis Cavall Verd, assegura que el 2015 ha tornat ser un bon any per a la producci&oacute; po&egrave;tica en llengua catalana. El jurat dels premis Cavall Verd han rebut un total de 92 originals, 23 t&iacute;tols m&eacute;s que tant sols fa dos anys.</p> <p align="justify">&ldquo;&Eacute;s obvi que la poesia, pel que fa a edici&oacute;, no est&agrave; en crisi&rdquo;, recalca el vicepresident de l&rsquo;AELC per les Illes, Miquel Bezares. Aix&iacute; mateix, el nombre de traduccions po&egrave;tiques ha estat m&eacute;s minsa, amb vuit t&iacute;tols, &ldquo;una xifra m&eacute;s baixa en relaci&oacute; amb la producci&oacute; pr&ograve;pia&rdquo;, afegeix Bezares que recorda que &ldquo;malauradament no &eacute;s el primer cop que passa&rdquo;. <br /> El jurat dels Premis Cavall Verd d&rsquo;enguany ha estat format per Sebasti&agrave; Perell&oacute;, S&ograve;nia Moll, Josep Llu&iacute;s Roig, Tonina Canyelles i el propi Miquel Bezares.</p> <p align="justify"><b>Col&middot;laboraci&oacute; institucional</b><br /> L&rsquo;altra novetat destacada de l&rsquo;edici&oacute; dels premis Cavall Verd d&rsquo;enguany ha estat la col&middot;laboraci&oacute; del Departament de Cultura, Patrimoni i Esports del Consell de Mallorca, instituci&oacute; que, despr&eacute;s de quatre anys de travessa pel desert, torna a donar suport a aquests guardons literaris amb 33 anys d&rsquo;hist&ograve;ria i que han premiat les veus po&egrave;tiques m&eacute;s rellevants dels territoris de parla catalana.<br /> <br /> &nbsp;</p> <br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 07-04-16

    Aquest divendres es faran públics els guanyadors dels XXXIII Premis Cavall Verd, convocats per l'AELC: Josep M. Llompart al millor recull de poesia publicat en català de 2015, i Rafel Jaume a la millor traducció poètica en català de l'any. S'anunciaran en roda de premsa a les 12h a l'Hotel Costa Azul, al passeig marítim de Palma.

    El jurat ha estat format per Miquel Bezares, qui anunciarà els guanyadors a la roda de premsa, i Tonina Canyelles, Sònia Moll, Sebastià Perelló i Josep Lluís Roig.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify">Aquest divendres es faran p&uacute;blics els guanyadors dels XXXIII Premis Cavall Verd, convocats per l'AELC: Josep M. Llompart al millor recull de poesia publicat en catal&agrave; de 2015, i Rafel Jaume a la millor traducci&oacute; po&egrave;tica en catal&agrave; de l'any. S'anunciaran en roda de premsa a les 12h a l'Hotel Costa Azul, al passeig mar&iacute;tim de Palma.</p> <p align="justify">El jurat ha estat format per Miquel Bezares, qui anunciar&agrave; els guanyadors a la roda de premsa, i Tonina Canyelles, S&ograve;nia Moll, Sebasti&agrave; Perell&oacute; i Josep Llu&iacute;s Roig.</p> <p align="justify">A m&eacute;s, es presentar&agrave; el programa d'actes en homenatge a la figura i obra del poeta <a target="_blank" href="/autors/santosm/">Manuel-Claudi Santos</a> (Palma, 1960-2008), que se celebraran el dissabte. L&rsquo;entrega dels premis es far&agrave; dissabte al mateix lloc que la roda de premsa.</p> <p align="justify">Trobareu m&eacute;s informaci&oacute; en aquest enlla&ccedil; de l'<a href="/node/12602" target="_blank">Agenda de l'AELC</a>.</p> <p align="justify"><a target="_blank" href="/node/12602"><img align="left" width="200" height="138" style="&quot;border:10px solid #FFFFFF&quot;" src="/files/front-cavallverd2016.jpg" title="PROGRAMA" alt="" /></a>Els Premis Cavall Verd s&oacute;n una iniciativa de l&rsquo;Associaci&oacute; d&rsquo;Escriptors en Llengua Catalana (AELC). Aquests es concedeixen d&rsquo;en&ccedil;&agrave; de 1984 i enguany arriben a la seva 33a edici&oacute;. &Eacute;s l'&agrave;mbit territorial de l&rsquo;AELC a les Illes qui els organitza, encara que abasten la totalitat dels territoris de parla catalana.<br /> &nbsp; <br /> Han guanyat el premis Cavall Verd alguns dels noms m&eacute;s destacats de la literatura catalana com Mari&agrave; Villang&oacute;mez, Miquel Bau&ccedil;&agrave;, Pere Gimferrer, Joan Teixidor, Pon&ccedil; Pons, Vicent Andr&eacute;s Estell&eacute;s, Antoni Vidal Ferrando, Miquel Mart&iacute; i Pol, Montserrat Abell&oacute;, o, en la darrera edici&oacute;, Marc Romera i Jaume C. Pons Alorda.</p> <p align="justify">A m&eacute;s, des de fa uns anys, els premis es dediquen a la mem&ograve;ria d&rsquo;un poeta illenc del segle XX. En ocasions anteriors s&rsquo;han dedicat a Bartomeu Fiol, Lloren&ccedil; Moy&agrave;, Mari&agrave; Villang&oacute;mez, Pere Capell&agrave;, Guillem Cabrer, Gumersind Gomila, Maria Ant&ograve;nia Salv&agrave;, Dami&agrave; Huguet, Andreu Vidal, Miquel &Agrave;ngel Riera i Blai Bonet.<br /><br />Descarregueu la convicat&ograve;ria de premsa <a href="/files/convo-premsa.pdf" target="_blank">aqu&iacute;</a>.</p><br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    No
  • 05-04-16

    Sant Jordi comença el 7 d'abril

    Els dijous 7, 14 i 21 d'abril començarem a escalfar motors per la diada de Sant Jordi, amb tres taules temàtiques que repassaran algunes de les novetats editorials d'aquest any.

    Destacat ampliat: 
    Els dijous 7, 14 i 21 d'abril comen&ccedil;arem a escalfar motors per la diada de Sant Jordi, amb tres taules tem&agrave;tiques que repassaran algunes de les novetats editorials d'aquest any.<br /><br />Totes les taules es faran a l'Ateneu Barcelon&egrave;s (Canuda, 6, Barcelona), a les set del vespre. Les organitzen conjuntament l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana i l'Associaci&oacute; Col&middot;legial d'Escriptors de Catalunya, l'Associaci&oacute; de Joves Escriptors en Llengua Catalana,&nbsp; l'Ateneu Barcelon&egrave;s, Llegir en Catal&agrave; i el PEN Catal&agrave;.<br /><br />7 d'abril<br /><a href="/node/12645" target="_blank">AMOR I LITERATURA</a><br />Imma Merino, periodista: <i>Carol</i>, de Patricia Highsmith; trad. de Montserrat Morera.<br />Laura Huerga, editora:<i> L&rsquo;estret cam&iacute; cap al nord profund</i>, de Richard Flanagan; trad. de Josefina Caball.<br />X&egrave;nia Dyakonova, traductora i escriptora: <i>Hi havia una vegada una noia que va seduir el marit de la seva germana, i ell es va penjar d&rsquo;un arbre</i>, de Liudmila Petruix&eacute;vskaia; trad. de Miquel Cabal.<br />Modera: Matias N&eacute;spolo.<br /><br />14 d'abril<br /><a href="/node/12647" target="_blank">NOVEL&middot;LA NEGRA</a><br />Xavier Vernetta, autor de <i>Qui em vol fer mal?</i> <br />Jordi de Manuel, autor de <i>Foc verd</i>.<br />Rafael Vallbona, autor de <i>Dits enganxosos</i>.<br />Modera: Anna Maria Villalonga.<br /><br />21 d'abril<br /><a href="/node/12646" target="_blank">MEM&Ograve;RIA DE LES GUERRES</a> <br />Joni D., autor de <i>La torre de la serra</i>.<br />Maiol de Gr&agrave;cia, escriptor, parlar&agrave; de<i> Temps de segona m&agrave;. La fi de l&rsquo;home roig</i>, de Svetlana Aleksi&eacute;vitx; trad. de Marta Reb&oacute;n.<br />Teresa Mu&ntilde;oz, traductora, parlar&agrave; d'<i>Homes com nosaltres</i>, d&rsquo;Emilio Lussu; trad. de Teresa Mu&ntilde;oz.<br />Modera: Cinta Arasa.<br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><div class="rtecenter"><img align="absMiddle" width="500" height="708" src="/files/sant-jordi-ateneu.jpg" alt="" /></div>
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si