Activitats i notícies

   

  • 03-07-15

    La novel·la Gegants de gel, de Joan Benesiu –pseudònim de Josep Martínez Sanchis–, autor de Beneixama (Alt Vinalopó) resident a Concentaina, ha estat guardonada amb el Premi Llibreter en la categoria de literatura catalana, que atorga el Gremi de Llibreters de Catalunya.

  • 02-07-15

    Després d'un lustre de pèrdues continuades, la Federación de Gremios de Editores de España ha anunciat que el sector editorial comença a repuntar. L'informe presentat aquesta setmana indica que l'any 2014 la facturació de la indústria editorial va incremetar-se un 0,6% respecte el 2013. Aquests números confirmen un canvi de tendència després d'una caiguda acumulada de 1.000 milions d'euros en la facturació entre 2008 i 2013.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify">Despr&eacute;s d'un lustre de p&egrave;rdues continuades, la Federaci&oacute;n de Gremios de Editores de Espa&ntilde;a ha anunciat que el sector editorial comen&ccedil;a a repuntar. L'informe presentat aquesta setmana indica que l'any 2014 la facturaci&oacute; de la ind&uacute;stria editorial va cr&eacute;ixer un 0,6% respecte el 2013. Aquests n&uacute;meros confirmen un canvi de tend&egrave;ncia despr&eacute;s d'una caiguda acumulada de 1.000 milions d'euros en la facturaci&oacute; entre 2008 i 2013.</p><p align="justify">Aquest canvi de tend&egrave;ncia prov&eacute; principalment de l'increment de vendes de llibres de text (3,1% m&eacute;s), un &agrave;mbit que ha hagut d'adaptar-se a la reforma educativa del Govern. Amb un 34% de quota de mercat del total de llibres venuts i 748,64 milions de facturaci&oacute; el 2014, el llibre de text &eacute;s el sector que m&eacute;s va cr&eacute;ixer respecte 2013. Tamb&eacute; la facturaci&oacute; per t&iacute;tols d'Humanitats i Ci&egrave;ncies socials va cr&eacute;ixer, un 2,7%, fins als 236,63 milions d'euros; i els llibres universitaris i cient&iacute;fico-t&egrave;cnics van incrementar el 16,8% la seva facturaci&oacute;, fins arribar als 81,80 milions d'euros.</p><p align="justify">Els llibres de literatura, per&ograve;, continuen presentant una tend&egrave;ncia a la baixa. El 2014 la facturaci&oacute; per la venda d'obres liter&agrave;ries va descendir globalment un 4,6%, fins als 447,10 milions. 13,9% menys per la venda de novel&middot;les i 19,7% menys per la venda de teatre i poesia respecte el 2013. La literatura infantil i juvenil, i tamb&eacute; el c&ograve;mic, es desmarquen d'aquesta davallada. La LIJ &eacute;s, de fet, el sector que m&eacute;s creix juntament amb el llibre de text: el 2014 la literatura infantil i juvenil va facturar un 3% m&eacute;s respecte l'any anterior, 275,19 milions d'euros al cap de l'any. Cal destacar tamb&eacute; la bona salut i creixement continuat del c&ograve;mic, que l'any 2014 va facturar un 9,8% m&eacute;s, fins als 58,80 milions.</p><p align="justify"><b>En global, en els darrers cinc anys, la literatura ha perdut gaireb&eacute; una tercera part del mercat que tenia (30,5%).<br /> </b></p><p align="center"><a href="/files/taula-fgee.jpg" target="_self"><img src="/files/taula-fgee-petit.jpg" width="500" height="341" align="absMiddle" title="AMPLIA" alt="" /></a></p> <br /> <br /> <p align="justify">Daniel Fern&aacute;ndez, president de la FGEE, va apuntar en la roda de premsa que els baixos &iacute;ndexs de lectura i la manca de suport institucional s&oacute;n causes directes d'aquest descens en la venda d'obres liter&agrave;ries.</p><p align="justify">En aquest sentit, Daniel Fern&aacute;ndez va manifestar la necessitat d'aplicar pol&iacute;tiques de foment del llibre i la lectura com a element de desenvolupament social: &laquo;Un pa&iacute;s en el qual un 35% reconeix no haver llegit mai un llibre &eacute;s un pa&iacute;s que t&eacute; un problema cultural i social. S'ha de projectar una pol&iacute;tica educativa que potenci&iuml; el llibre i el presenti com un element d'evoluci&oacute; i progr&eacute;s&raquo;. Tamb&eacute; va destacar la necessitat de promoure pol&iacute;tiques efectives de protecci&oacute; de la creaci&oacute;: &laquo;el reconeixement de la propietat intel&middot;lectual d'autors i editors, que afavoreixi la lluita contra el robatori de la propietat intel&middot;lectual i amb mesures fiscals com l'equiparaci&oacute; de l'IVA del llibre digital al del llibre en paper&raquo;.</p><p align="justify">Fern&aacute;ndez tamb&eacute; va considerar com a causes del descens l'estrat&egrave;gia de les editorials &ndash;d'una banda reduir en un 14,8% els exemplars editats i en un 17% el tiratge, i de l'altra augmentar l'oferta de t&iacute;tols&ndash; i que no ha donat els resultats desitjats.</p><p align="justify"><b>Tot i aix&iacute;, l'augment de vendes aquest 2015 durant la diada de Sant Jordi i en diverses Fires del Llibre, fins al 6% respecte l'any passat, permeten un cert optimisme que s'haur&agrave; de veure confirmat en l'informe de l'any vinent.</b></p><p align="justify"><br /> <span style="font-size: larger;"><b>El llibre electr&ograve;nic continua a l'al&ccedil;a</b></span><br /> La venda de llibres en suport digital continua creixent a l'Estat espanyol. El 2014 els llibres electr&ograve;nics van facturar 110 milions d'euros, i representen el 5% del total, un percentatge similar al de pa&iuml;sos com Fran&ccedil;a i Alemanya, lluny encara del 13% del Regne Unit.</p><p align="justify">Del total de facturaci&oacute; dels llibres electr&ograve;nics, un 42% correspon a t&iacute;tols de Dret i Ci&egrave;ncies econ&ograve;miques, un 22,4% a llibre de text no universitari i un 17% correspon a literatura.</p><p align="justify">La forta pres&egrave;ncia de llibres de Dret i Ci&egrave;ncies econ&ograve;miques va ser explicada durant la roda de premsa per la vicepresidenta de la FGEE, Rosalina D&iacute;az: &laquo;Aquests llibres d'investigaci&oacute; i consulta permeten una r&agrave;pida utilitzaci&oacute;, s&oacute;n c&ograve;modes per a treballar i, com que aquestes mat&egrave;ries estan en constant evoluci&oacute;, els lectors que els adquireixen reben gratu&iuml;tament les actualitzacions&raquo;.</p><p align="justify"><br /> <b><span style="font-size: larger;">Les edicions de butxaca segueixen caient</span></b> <br /> Per primera vegada el llibre electr&ograve;nic supera en quota de mercat a les edicions de butxaca, que representen el 4,6% del total del mercat. La facturaci&oacute; dels llibres de butxaca ha baixat un 11,4% i tamb&eacute; s'ha produ&iuml;t una reducci&oacute; tant del n&uacute;mero de t&iacute;tols editats, un 11,8% menys, com dels exemplars impresos, un 11,7% menys.</p><p align="justify"><b>Consulteu aqu&iacute; l'informe de la Federaci&oacute;n de Gremios de Editores de Espa&ntilde;a:</b><br /> <br /><a href="http://www.federacioneditores.org/0_Resources/Documentos/150630NPR-FGEE-Comercio-Interior-2014.pdf" target="_blank"> http://www.federacioneditores.org/0_Resources/Documentos/150630NPR-FGEE-Comercio-Interior-2014.pdf</a></p><br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    No
  • 01-07-15

    Raimond Aguiló: Premi Solstici de Poesia de Taradell, Estació de França. [Web de l'autor]
    Manuel Baixauli: Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de narrativa, La cinquena planta. [Web de l'autor]
    Manuel Baixauli: Premi Crexells de narrativa de l'Ateneu Barcelonès La cinquena planta. [Web de l'autor]

  • 25-06-15

    La nova Junta Directiva de CEDRO, reunida dimarts a Madrid, ha nombrat per unanimitat a l'escriptora i acadèmica Carme Riera, nova presidenta de l'entitat, després que hagués estat elegida per l'Assemblea general d'associats.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify"><img src="/files/carme-riera.jpg" width="220" height="168" align="left" alt="" />La nova Junta Directiva de CEDRO, reunida dimarts a Madrid, ha nombrat per unanimitat a l'escriptora i acad&egrave;mica Carme Riera, nova presidenta de l'entitat, despr&eacute;s que hagu&eacute;s estat elegida per l'Assemblea general d'associats.<br /> &nbsp;<br /> La nova Junta de CEDRO centrar&agrave; els seus esfor&ccedil;os en consolidar un sistema estable de remuneraci&oacute; per als autors i editorials en l'&agrave;mbit digital, i en la lluita contra la pirateria. En la roda de premsa de presentaci&oacute; com a presidenta, Carme Riera ha apuntat que &laquo;&eacute;s necessari que els escriptors, traductors, periodistes i editors rebin una retribuci&oacute; justa per a la utilitzaci&oacute; digital de les seves obres, tal i com succeeix a la majoria de pa&iuml;sos europeus&raquo;, i ha destacat que &eacute;s important millorar la percepci&oacute; dels drets de propietat intel&middot;lectual a la nostra societat, i que &laquo;les administracions p&uacute;bliques incorporin la responsabilitat dels drets d'autor als valors en els serveis p&uacute;blics relacionats amb cultura i educaci&oacute;&raquo;.</p> <p align="justify"><b>La composici&oacute; de la Junta directiva de CEDRO ha quedat de la seg&uuml;ent manera</b>:</p> <p align="justify"><b>Presidenta:</b> Carme Riera (autora).<br /> <b>Vicepresident 1r:</b> Pedro de Andr&eacute;s Romero (Editor &ndash; Alianza Ed. Grupo Anaya).<br /> <b>Vicepresidenta 2a:</b> Mar&iacute;a Teresa G&oacute;mez-Mascaraque (autora).<br /> <b>Tresorer:</b> Patrici Tixis (editor &ndash; Grup Planeta).<br /> <b>Vocals del grup autoral:</b> Isabel Garc&iacute;a Ad&aacute;nez, Guillem-Jordi Graells, Manuel Rico Rego i Josep Anton Soldevila.<br /> <b>Vocals del grup editorial:</b> Jos&eacute; Mar&iacute;a Arizcun (Miraguano), Eduardo Garc&iacute;a Guerra (Wolters Kluwer Espa&ntilde;a), Antonio Garrido Gonz&aacute;lez (Edeb&eacute;) i Jos&eacute; Gabriel Gonz&aacute;lez (Unidad Ed.).</p> <p align="justify"><b>Modificaci&oacute; dels estatuts de CEDRO</b><br />Durant una sessi&oacute; extraordin&agrave;ria de l'Assemblea general de socis, s'ha aprovat tamb&eacute; la modificaci&oacute; dels estatuts de CEDRO, que s'han hagut d'adaptar a les noves directrius sorgides de la reforma de la Llei de Propietat Intel&middot;lectual, que va entrar en vigor el primer de gener d'aquest any. Les modificacions van dirigides, principalment, a la creaci&oacute; de la &laquo;finestreta &uacute;nica&raquo; compartida amb les diverses entitats de gesti&oacute; de drets, a la modificaci&oacute; del reglament de representaci&oacute; i a l'adaptaci&oacute; a les noves mesures de control de l'entitat.</p> <p align="justify"><b>Carme Riera</b> (Palma, 1948) &eacute;s narradora, guionista i assagista, compagina la creaci&oacute; liter&agrave;ria en catal&agrave; i en castell&agrave;. &Eacute;s doctora en Filologia hisp&agrave;nica i exerceix de professora universit&agrave;ria. L'any 2013 &eacute;s escollida Membre de la Real Academia Espa&ntilde;ola (RAE).</p> <p align="justify">Autora d'una obra rica en referents cultes i populars, ha utilitzat des del seu primer recull de contes<i> Te deix, amor, la mar com a penyora</i> (1975) la parla col&middot;loquial mallorquina amb destresa i sense prejudicis. Ha estat guardonada, entre d'altres, amb el premis Prudenci Bertrana de novel&middot;la de 1980 per <i>Una primavera per a Domenico Guarini</i>; el Ramon Llull de 1989 per <i>Joc de miralls</i>; el Josep Pla de 1994 per <i>Dins el darrer blau</i>, novel&middot;la hist&ograve;rica que va rebre tamb&eacute; els premis Joan Crexells, Lletra d'Or, el Nacional de narrativa del Ministeri de Cultura i l'Elio Vittorini del Departament de Turisme de Siracusa; el Premi Sant Jordi el 2003 per la novel&middot;la <i>La meitat de l'&agrave;nima</i>, o el Premi Terenci Moix el 2013 amb <i>Temps d'innoc&egrave;ncia</i>, entre altres. La seva traject&ograve;ria ha estat reconeguda amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, la Medalla d'Or del Consell Insular de Mallorca, el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana el 2005, i el Premi Jos&eacute; Lu&iacute;s Gim&eacute;nez Front&iacute;n de l'Associaci&oacute; Col&middot;legial d'Escriptors de Catalunya, el 2012.&nbsp;&Eacute;s s&ograve;cia de l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana.<br /> <b>[<a href="/autors/rierac" target="_blank">VISITA EL WEB DE CARME RIERA</a>]</b></p> <br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 18-06-15

    Lletres i Memòria ha engruixit el catàleg d'autors amb la incorporació de sis entrevistes realitzades als socis Carme Arnau Faidella, Xavier Bertran, Joan Cuscó Aymamí "Xèspir", Rosa Maria Esteller, Alegria Julià i Emili Olcina. Ja es poden veure els seus vídeos a la pàgina de Lletres i Memòria.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify">Lletres i Mem&ograve;ria ha engruixit el cat&agrave;leg d'autors amb la incorporaci&oacute; de sis entrevistes realitzades als socis Carme Arnau Faidella, Xavier Bertran, Joan Cusc&oacute; Aymam&iacute; &quot;X&egrave;spir&quot;, Rosa Maria Esteller, Alegria Juli&agrave; i Emili Olcina. Ja es poden veure els seus v&iacute;deos a la p&agrave;gina de Lletres i Mem&ograve;ria.</p> <p align="justify">Dividides en c&ograve;modes fragments d'entre 1 i 6 minuts de durada, aquestes entrevistes permeten als nostres socis majors de setanta anys donar testimoni de les seves vicissituds biogr&agrave;fiques, de la seva obra liter&agrave;ria i, en definitiva, de la seva experi&egrave;ncia vital. Lletres i Mem&ograve;ria &eacute;s un projecte en actiu des d'inicis de 2010, i est&agrave; impulsat per l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana i el portal d'internet Memoro. El banc de la Mem&ograve;ria.</p> <p align="justify"><a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28551%29" target="_blank"><img src="/files/carme-arnau.jpg" width="220" height="169" align="left" alt="" /><b>Carme Arnau i Faidella</b></a> (Barcelona, 1944), doctora en Filologia catalana, &eacute;s assagista i professora universit&agrave;ria.<br /> &nbsp;<br /> <i>El mundo m&iacute;tico de Gabriel Garc&iacute;a M&aacute;rquez</i> (1971) &eacute;s el primer llibre de la seva traject&ograve;ria com assagista, una activitat que projecta sobretot en la literatura catalana del segle XX i, molt especialment, en l'obra de Merc&egrave; Rodoreda: <i>Introducci&oacute; a la narrativa de Merc&egrave; Rodoreda</i> (1982), <i>Marginats i integrats a la novel&middot;la catalana</i> (1987), <i>Miralls m&agrave;gics de ficci&oacute;</i> (1990), <i>Mem&ograve;ria i ficci&oacute; en l'obra de Merc&egrave; Rodoreda</i> (2000) o <i>Merc&egrave; Rodoreda: l'obra de postguerra, exili i escriptura</i> (2012), entre molts altres. Tamb&eacute; ha escrit dues biografies de la novel&middot;lista catalana. Com a estudiosa de la literatura contempor&agrave;nia ha prologat nombrosos llibres, d'autors com Baltasar Porcel, Vladimir Nabokov o Robert Saladrigas, i ha col&middot;laborat en diccionaris i col&middot;leccions liter&agrave;ries. El seu treball <i>Comprom&iacute;s i escriptura: Incerta gl&ograve;ria de Joan Sales</i> (2003) rep el Premi Joan Maragall d'assaig.<br /> &nbsp;<br /> Ha participat en projectes editorials, diccionaris i exposicions, i col&middot;labora en diversos mitjans, com ara <i>Serra d'Or, La Vanguardia, Els Marges, Visat</i> i <i>Estudis Rom&agrave;nics</i>.</p> <p align="justify"><a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28550%29" target="_blank"><img src="/files/xavier-bertran.jpg" width="220" height="169" align="left" alt="" /><b>Xavier Bertran</b></a> (Barcelona, 1945) fins al 1980 treballa d'obrer metal&middot;l&uacute;rgic. Es llicencia en Periodisme a la Universitat Aut&ograve;noma de Barcelona als quaranta anys, i treballa a la premsa, la r&agrave;dio i la televisi&oacute;. Ha estat professor de la Facultat de Ci&egrave;ncies de la Comunicaci&oacute; de la Universitat Aut&ograve;noma de Barcelona.<br /> &nbsp;<br /> En el camp de la literatura ha publicat nombrosos t&iacute;tols de narrativa infantil i juvenil, com ara <i>Si les persones parlessin</i> (1991) &ndash;Premi Lola Anglada&ndash;, <i>Que D&eacute;u salvi els v&iacute;kings</i> (1992), <i>Elieta</i> (1994) &ndash;Premi Ala Delta&ndash;, <i>El rock de les rates</i> (1994) &ndash;Premi Ramon Muntaner&ndash;, <i>Indy Air</i> (1996), <i>El noi espavilat</i> (1997), <i>Es busca portera</i> (1999) &ndash;Premi Josep M. Folch i Torres&ndash;, <i>L'assassinat de la X&egrave;nia</i> (2000) &ndash;Premi Ciutat d'Olot&ndash;, <i>El soldat que parlava amb els cruecs</i> (2002) &ndash;Premi Barcanova&ndash;, <i>L'&uacute;ltim dinosaure</i> (2003) &ndash;Premi Guillem Cifre de Colonya&ndash;, <i>Una lloreta fa r&agrave;dio</i> (2006), <i>El crim del col&oacute;s rialler</i> (2008) &ndash;Premi Columna Jove&ndash;, <i>Els punyals imprecisos</i> (2009) &ndash;Premi Enric Valor&ndash; i <i>Els crims del lle&oacute; impossible</i> (2009) &ndash;Premi Ciutat d'Olot&ndash;, entre molts altres.</p> <p align="justify"><a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28548%29" target="_blank"><img src="/files/joan-cusco.jpg" width="220" height="169" align="left" alt="" /><b>Joan Cusc&oacute; i Aymam&iacute;</b></a> (Sabadell, 1922) editor, escriptor i activista cultural, escriu tamb&eacute; sota el pseud&ograve;nim X&egrave;spir.<br /> &nbsp;<br /> Inicia l'activitat liter&agrave;ria col&middot;laborant al <i>Diari de Sabadell</i> des del Marroc durant el servei militar. Despr&eacute;s d'un par&egrave;ntesi de m&eacute;s de vint anys, dedicat a l'activitat industrial, torna a col&middot;laborar en les mateixes p&agrave;gines del diari amb una s&egrave;ries d'entrevistes amb el t&iacute;tol de &laquo;Perfils&raquo; &ndash;m&eacute;s tard &laquo;Semblances&raquo;&ndash;.<br /> &nbsp;<br /> El seu primer llibre, en clau d'humor i signat amb el pseud&ograve;nim X&egrave;spir, &eacute;s <i>Grageas y otras pu&ntilde;etas</i> (1973), il&middot;lustrat per ell mateix. A comen&ccedil;ament de l'any 1978 crea l'associaci&oacute; Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell, constitu&iuml;t en fundaci&oacute; deu anys despr&eacute;s. El mateix any funda la revista liter&agrave;ria <i>Quadern</i>. &Eacute;s autor del llibre <i>De les eixides</i> (1980), amb el qual inicia la col&middot;lecci&oacute; Biblioteca Quadern, dels Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell. Continua amb <i>Dels carrers de Sabadell</i> (1982), <i>62 ceballuts</i> (1984), caricatures de personatges de les les arts i de les lletres de Sabadell, <i>Del torrent de la Tosca</i> (1988), <i>M&eacute;s ceballuts</i> (1992), <i>Quin$ Temps!</i> (2003), <i>Passatgers</i> (2005) i <i>Persones d'ahir i d'avui</i> (2008).<br /> &nbsp;<br /> L'any 1992 el distingeixen amb el premi Tenacitat, institu&iuml;t per les Agrupacions Professionals Narc&iacute;s Giralt.</p> <p align="justify"><a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28549%29http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28549%29" target="_blank"><img src="/files/rosa-maria-esteller.jpg" width="220" height="169" align="left" alt="" /><b>Rosa Maria Esteller</b></a> (Barcelona, 1945), llicenciada en Filosofia, Doctoranda i DEA en Psicologia Social per la Universitat de Barcelona, ha treballat de professora de secund&agrave;ria.<br /> &nbsp;<br /> Tot i que no va presentar ni va donar a con&egrave;ixer la seva obra fins el 1995, les seves aficions liter&agrave;ries v&eacute;nen de l'adolesc&egrave;ncia. Les seves motivacions socials han influ&iuml;t en bona part dels seus escrits, que reflecteixen els anhels d'anar cap a la recerca d'un m&oacute;n millor: la valoraci&oacute; dels sentiments a partir d'una visi&oacute; positiva de la vida, com una forma de compartir amb els seus lectors el desig de potenciar el sentit de respecte vers la humanitat i gaudir al m&agrave;xim de la nostra pr&ograve;pia exist&egrave;ncia. <br /> &nbsp;<br /> Com a narradora ha publicat <i>Cartes a Mireia</i> (1997), Premi Ciutat d'Olot, <i>Angelina</i> (1997), <i>Aurora</i> (2000), <i>Hist&ograve;ries d'en Barcigol</i> (2002), i <i>Entre dos Silencis</i> (2003). Les edicions de la seva obra po&egrave;tica consten a <i>Sant Jordi, un Cant d'amor</i> (1999), <i>El Mar de la vida</i> (2000) o <i>Per &Agrave;frica</i> (2006), entre altres.</p> <p align="justify"><a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28553%29" target="_blank"><img src="/files/alegria-julia.jpg" width="220" height="169" align="left" alt="" /><b>Alegria Juli&agrave;</b></a> (Barcelona, 1945) &eacute;s mestra i encara que actualment est&agrave; jubilada, continua anant a escoles, sobretot per fer col&middot;laboracions relacionades amb la biblioteca escolar. Tamb&eacute; ha fet d'assessora del Servei d'Ensenyament del Catal&agrave; durant quatre anys.<br /> &nbsp;<br /> Des que l'any 1991 va apar&egrave;ixer el seu primer llibre, <i>Un rom&agrave; al segle XX</i>, visita escoles i instituts per fer f&ograve;rums lectors. Li agrada estar en contacte amb els alumnes i el que m&eacute;s la motiva &eacute;s encomanar als nois i noies la il&middot;lusi&oacute; per la lectura i l'escriptura: els anima a llegir i els engresca a anotar les seves idees, fantasies, an&egrave;cdotes&hellip; i a escriure les hist&ograve;ries que se'ls ocorrin. <br /> &nbsp;<br /> Les seves hist&ograve;ries s&oacute;n inspirades en fets reals, i hi barreja un punt d'imaginaci&oacute;, una mica d'humor i un pessic de tendresa. Tamb&eacute; li agrada molt jugar amb les paraules, amb la seva forma i el seu significat. De vegades escriu contes tot comptant i contant, juga a enfilar monos&iacute;l&middot;labs fins a construir una hist&ograve;ria, escriu contes verticalment i despr&eacute;s els complementa horitzontalment fins a aconseguir una hist&ograve;ria arrodonida. <br /> &nbsp;<br /> Despr&eacute;s d'<i>Un rom&agrave; al segle XX</i>, han seguit <i>Contes de festa major</i> (1995), <i>De cop i volta</i> (1996), <i>Gent de mar</i> (1997), <i>Contes num&egrave;rics una mica hist&egrave;rics</i> (2001), <i>Contes verticals</i> (2008) i <i>Contalles i rialles d'arreu del m&oacute;n</i> (2011).</p> <p align="justify"><a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28552%29" target="_blank"><img src="/files/emili-olcina.jpg" width="220" height="169" align="left" alt="" /><b>Emili Olcina</b></a> (Barcelona, 1945) &eacute;s autor de novel&middot;les, assajos, guions i traduccions, i ha fet nombrosos treballs editorials: pr&ograve;legs, edicions anotades i direcci&oacute; de col&middot;leccions.<br /> &nbsp;<br /> &Eacute;s autor de les novel&middot;les <i>La catedral buida</i> (1991), <i>La estrella y la serpiente</i> (1992), <i>El bosque de los esqueletos</i> (1994) i <i>La deesa nua</i> (2002); dels llibres de narrativa <i>L'art i el cos de Madonna</i> (1991), <i>Paso peligroso</i> (1993), <i>Hist&ograve;ries del vespre i de la nit</i> (1999), <i>Striptease per a invidents i altres narracions</i> (2012), i dels assajos <i>Apuntes revolucionarios</i> (1971), <i>Apuntes sobre Ferran Sors</i> (1993), <i>No cruces las piernas</i> (1997) i <i>Les mil&iacute;cies catalanes al front d'Arag&oacute;</i> (2006, amb Judit Camps), a m&eacute;s de diverses antologies i adaptacions.<br /> &nbsp;<br /> Ha tradu&iuml;t de l'angl&egrave;s al catal&agrave; i al castell&agrave; autors com Ambrose Bierce, Jeffrey Eugenides, F. Scott Fitzgerald, Gibran Jalil Gibran, Anne McAffe, Ian McEwan i Edgar Allan Poe, entre altres.</p> <br /> <br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 17-06-15

    Un col·lectiu de professors, amb el suport d'escriptors, periodistes i editors, ha iniciat una recollida de firmes per demanar que el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya garanteixi que l'assignatura de literatura catalana de modalitat de batxillerat seguirà sent de modalitat, seguirà comptant amb quatre hores lectives setmanals i entrarà com fins ara a les proves finals.

  • 17-06-15

    La guanyadora del 35è Premi BBVA Sant Joan és l'escriptora Najat El Hachmi, amb l'obra La filla estrangera, una novel·la que narra la història d'una jove nascuda al Marroc que ha crescut a Catalunya, i el xoc entre els valors tradicionals de la seva cultura d'origen i les seves inquietuds personals.

  • 12-06-15

    Divendres es van lliurar a València els XXV Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians, en un acte celebrat a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània que va reunir més de 200 persones, en el qual es va retre homenatge al poeta Marc Granell.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify"><span style="font-family: Georgia, 'Trebuchet MS', Arial, Verdana; font-size: 11.1999998092651px; font-style: normal; line-height: 11.1999998092651px; text-align: start;">Divendres es van lliurar a Val&egrave;ncia els&nbsp;XXV Premis de la Cr&iacute;tica dels Escriptors Valencians, en un acte celebrat a l'Octubre Centre de Cultura Contempor&agrave;nia que va reunir m&eacute;s de 200 persones, en el qual es va retre homenatge al poeta Marc Granell</span>.</p> <p align="justify">En la modalitat d'assaig, ha estat guardonat el recull de proses filos&ograve;fiques <i>Vista parcial</i> (Publ. de la Universitat de Val&egrave;ncia), de <b>Tobies Grimaltos</b>. En la modalitat de literatura infantil, ha resultat premiat el llibre de poesia d'<b>Andreu Galan</b> <i>Qui no sap riure no sap viure</i> (Andana Ed.), amb il&middot;lustracions de Luis Demano. El premi de literatura juvenil ha estat per la novel&middot;la de <b>Teresa Broseta</b> <i>Cor d'elefant</i> (Ed. del Bullent). <b>Manuel Baixauli</b> s'ha endut el premi de narrativa, per la novel&middot;la <i>La cinquena planta</i> (Ed. Proa). <b>Joan Navarro</b> ha rebut el premi de poesia pel volum <i>O: llibre d'hores</i> (Ed. 96), treball conjunt del poeta i del pintor Pere Salinas. Finalment la modalitat de teatre ha guardonat l'obra <i>Blut Und Boden (Sang i P&agrave;tria)</i> (Ed. Cosset&agrave;nia) del dramaturg <b>Manuel Molins</b>.</p> <p align="justify">El jurat ha estat format per Isabel Garcia-Canet, Octavi Monson&iacute;s i Ramon Xavier Rossell&oacute; en els g&egrave;neres de poesia, literatura infantil i literatura juvenil; i per Anna Moner, Vicent Us&oacute; i Silvestre Vilaplana en els g&egrave;neres d'assaig, narrativa i teatre.</p> <p align="justify">La junta de l'AELC al Pa&iacute;s Valenci&agrave; ha decidit atorgar el Premi de Difusi&oacute; de la literatura catalana a la <b>Societat Coral El Micalet</b>.</p> <p align="justify">Els Premis de la Cr&iacute;tica dels Escriptors Valencians els convoca l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana des de 1991. Amb 25 edicions s'han erigit com uns dels premis m&eacute;s importants de la literatura catalana al Pa&iacute;s Valenci&agrave;, amb un car&agrave;cter especial pel fer de ser a obra publicada.</p><p align="center"><embed type="application/x-shockwave-flash" src="https://photos.gstatic.com/media/slideshow.swf" width="540" height="360" flashvars="host=picasaweb.google.com&amp;hl=ca&amp;feat=flashalbum&amp;RGB=0x000000&amp;feed=https%3A%2F%2Fpicasaweb.google.com%2Fdata%2Ffeed%2Fapi%2Fuser%2F101146735719367614918%2Falbumid%2F6160637844927565857%3Falt%3Drss%26kind%3Dphoto%26hl%3Dca" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer"></embed></p><p align="justify"><span style="font-size: larger;"><b>&nbsp; &nbsp;&ndash;Lliurament dels Premis&ndash;</b></span></p> <p align="justify">Els premis es van lliurar divendres a l'Octubre Centre de Cultura Contempor&agrave;nia de Val&egrave;ncia, en el transcurs d'una vetllada a la qual van assistir m&eacute;s de dues-centes persones, presentada per Francesc Any&oacute;, en qu&egrave; s'homenatjar&agrave; el poeta <b>Marc Granell</b>, amb un parlament de Maria Josep Escriv&agrave;. La vetllada tamb&eacute; va comptar amb les actuacions musicals de la cantautora Manuela Alandes, que interpret&agrave; can&ccedil;ons compostes a partir de textos dels socis de l'AELC, i de Borja Penalba amb Francesc Any&oacute;, que interpretaren poemes de Marc Granell.</p> <p align="justify">Com a novetat d'enguany en el marc dels Premis tamb&eacute; es va presentar el <b>VI Premi de poesia Manel Garcia Grau</b>, que convoca la Universitat Jaume I de Castell&oacute; amb la col&middot;laboraci&oacute; de l'AELC. El premi ha recaigut en <b>Carles Miret i Estruch</b>, que s'endur&agrave; els 3.000 euros del premi per l'obra <i>Auir</i>, que publicar&agrave; l'editorial Perif&egrave;ric. El jurat d'aquest Premi ha estat format per Antoni Albalat, Josep Llu&iacute;s Roig &ndash;guanyador de l'edici&oacute; anterior&ndash; i Marisol Gonz&aacute;lez.</p> <p align="justify">Posteriorment, al mateix Octubre CCC, va tenir lloc un sopar al qual es van inscriure m&eacute;s de cent persones del m&oacute;n literari i cultural valenci&agrave;, entre els quals Laura Borr&agrave;s, directora de la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes.</p> <p align="justify">La 25a edici&oacute; dels Premis de la Cr&iacute;tica dels Escriptors Valencians ha comptat amb el patrocini de CEDRO i la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes i la col&middot;laboraci&oacute; d'Acci&oacute; Cultural del Pa&iacute;s Valenci&agrave;, i les universitats d'Alacant i Jaume I de Castell&oacute;.</p> <div class="rtecenter"><a href="/node/11421" target="_blank"><img src="/files/premis-critica-escriptors-valencians-2015-invitacio.jpg" width="400" height="195" align="absMiddle" alt="" /></a></div> <br /> <br /> <b style="font-size: 13.4399995803833px; line-height: 11.1999998092651px; text-align: justify;">&nbsp; &nbsp;&ndash;Marc Granell&ndash;<br /> </b><br /> <p align="justify"><a href="/autors/granellma" target="_blank"> <img src="/files/marc-granell-icon.jpg" width="200" height="136" align="left" alt="" />Marc Granell</a> (Val&egrave;ncia, 1953) &eacute;s poeta i traductor. Va estudiar filosofia i filologia i va participar activament en l'esclat cultural i literari dels anys 70 a Val&egrave;ncia. Amb altres escriptors de la seva generaci&oacute; funda la revista <i>Cairell</i>, que significa punt de parten&ccedil;a per a les noves veus que sorgien al panorama literari de l'&egrave;poca. Granell no sols escriu i publica poesia durant els anys 70 i 80, tamb&eacute; dirigeix col&middot;leccions que serviran per a descobrir nous valors.<br /> &nbsp;<br /> Els primers llibres veuen la llum a les darreries dels anys 70, quan guanya el premi Vicent Andr&eacute;s Estell&eacute;s amb <i>Llarg cam&iacute; llarg</i> (1977), o publica <i>Not&iacute;cia de la tribu</i> (1978), <i>Refugi Absent</i> (1979) i <i>Materials per a una mort meditada</i> (1979), que va mer&egrave;ixer el premi Ausi&agrave;s March de Gandia. La seva poesia estar&agrave; tamb&eacute; present a les antologies de l'&egrave;poca, com ara <i>La nova poesia catalana</i>, de Joaqu&iacute;n Marco i Jaume Pont.<br /> &nbsp;<br /> Segueix la traject&ograve;ria amb els poemaris <i>Fira desolada</i> (1991), <i>Versos per a Anna</i> (1998), <i>Corrent de fons</i> (1999), <i>Mat&egrave;ria d'ombra</i> (1999). L'any 2000 publica la seva poesia completa fins al moment a <i>Poesia reunida. 1976-1999</i>, i despr&eacute;s segueix publicant amb regularitat amb els t&iacute;tols <i>El camins i la mirada</i> (2001), <i>Poemes del caminant</i> (2002), <i>L'Horta nostra</i> (2002) i <i>Tard o d'hora</i> (2006), entre d'altres. El 2015 publica amb Bromera una nova antologia, <i>Not&iacute;cia de la tribu. Antologia po&egrave;tica</i>.&nbsp;Amb l'objectiu d'oferir una poesia adient per als m&eacute;s menuts, centrada en l'amistat i altres valors human&iacute;stics ha publicat <i>L'illa amb llunes</i> (1993), <i>La lluna que riu</i> (1999) i <i>Oda als peus</i> (2008), entre altres.<br /> &nbsp;<br /> Ha dirigit nombroses col&middot;leccions po&egrave;tiques, com &quot;Gregal Poesia&quot;, que suposa un gir fonamental per al futur de l'edici&oacute; d'aquest g&egrave;nere al Pa&iacute;s Valenci&agrave;. Ha estat tradu&iuml;t a diverses lleng&uuml;es i ell mateix ha fet versions d'escriptors europeus.<br /> &nbsp;<br /> &Eacute;s soci de l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana.</p> <br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 11-06-15

    De les 55 obres presentades, 12 són les finalistes al premi.
     
    La majoria de les obres rebudes són novel·les, seguides de reculls de contes i altres proses.
     
    El guanyador es coneixerà el 16 de juny i rebrà 35.000 euros de premi.
     
    El guardó és un dels més ben dotats de les lletres catalanes.

  • 10-06-15

    La llibretera Oblit Baseiria ha iniciat una campanya per evitar el tancament de la seva llibreria, Casa Anita, situada al carrer de Vic, al cor del barri de Gràcia de Barcelona.

    En un comunicat, diu, «L'edifici de Casa Anita ha estat comprat per una empresa i els noys propietaris n'han fet fora els veïns. En aquests moments, només queda, als baixos, Casa Anita, i ens volen fer fora abans que esgotem el nostre contracte (ens queden una mica més de cinc anys).