Activitats i notícies

   

  • 08-04-15

    L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana acaba de publicar el número 28 de la col·lecció «Retrats», un volum dedicat al poeta Bartomeu Fiol (1933-2011), que fou soci d'honor de l'entitat.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify"><img src="/files/coberta-retrat28-bartomeu-fiol.jpg" width="180" height="257" align="left" title="V&Eacute;S-HI" href="/publicacions-retrats-bartomeu-fiol" target="_blank" alt="" />L'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana acaba de publicar el n&uacute;mero 28 de la col&middot;lecci&oacute; &laquo;Retrats&raquo;, un volum dedicat al poeta Bartomeu Fiol (1933-2011), que fou soci d'honor de l'entitat.<br /> &nbsp;<br /> Es tracta del recull del material sorgit de l'homenatge al poeta palmes&agrave; amb motiu del lliurament dels Premis Cavall Verd, l'abril de 2014. El volum obre amb una presentaci&oacute; de Miquel Bezares, i inclou textos de Miquel Cardell, Jaume Mateu, Jaume Munar, Antoni Nadal, Miquel Perell&oacute;, Susanna Rafart, Llu&iacute;s Servera i Francesc Torres, amb informaci&oacute; per seguir una ruta liter&agrave;ria sobre l'autor pels carrers de Palma. El podeu descarregar gratu&iuml;tament, en els diversos formats per a dispositius electr&ograve;nics, des de l'<a href="/publicacions-retrats-bartomeu-fiol" target="_blank">apartat de publicacions d'aquest web</a>.<br /> &nbsp;<br /> <b>&Iacute;NDEX</b><br /> <br /><b>&middot; </b>Presentaci&oacute;, Miquel Bezares.<br /><b style="font-size: 11.1999998092651px; line-height: 11.1999998092651px;">&middot;&nbsp;</b>L'intentador. Notes sobre la poesia de Bartomeu Fiol, Miquel Cardell.<br /><b style="font-size: 11.1999998092651px; line-height: 11.1999998092651px;">&middot;&nbsp;</b>Bartomeu Fiol, la pedra de lluny que gira en el centre, Susanna Rafart.<br /><b style="font-size: 11.1999998092651px; line-height: 11.1999998092651px;">&middot;&nbsp;</b>Bartomeu Fiol i l'Obra Cultural Balear. Jaume Mateu i Mart&iacute;.<br /><b style="font-size: 11.1999998092651px; line-height: 11.1999998092651px;">&middot;&nbsp;</b>Ruta liter&agrave;ria a Palma d'homenatge a Bartomeu Fiol. Jaume Munar Ribot.<br /><b style="font-size: 11.1999998092651px; line-height: 11.1999998092651px;">&middot;&nbsp;</b>La llibreria Gralla i Bartomeu Fiol. Llu&iacute;s Servera Sitjar.<br /><b style="font-size: 11.1999998092651px; line-height: 11.1999998092651px;">&middot;&nbsp;</b>Entre es Born i Jerusalem [o un crucificat ungit amb crema solar], Miquel Perell&oacute;.<br /><b style="font-size: 11.1999998092651px; line-height: 11.1999998092651px;">&middot;&nbsp;</b>Intervenci&oacute; des de Dalt Murada, a la ruta liter&agrave;ria Bartomeu Fiol, Antoni Nadal.<br /><b style="font-size: 11.1999998092651px; line-height: 11.1999998092651px;">&middot;&nbsp;</b>Cloenda, al Born de Palma, de la ruta liter&agrave;ria en homenatge a Bartomeu Fiol, Francesc Torres.<br /><b style="font-size: 11.1999998092651px; line-height: 11.1999998092651px;">&middot;&nbsp;</b>Obra de Bartomeu Fiol.<br /><b style="font-size: 11.1999998092651px; line-height: 11.1999998092651px;">&middot;&nbsp;</b>Premis de Bartomeu Fiol.</p><p>&nbsp;</p> <p align="justify"><b><a href="/autors/fiolb" target="_blank">Bartomeu Fiol </a></b>(Palma, 1933-2011) poeta i llicenciat en Ci&egrave;ncies Pol&iacute;tiques, treballa d'hoteler fins al 1990. Va ser president de l'Obra Cultural Balear (1990-1992).</p> <p align="justify">La seva poesia, densa i profunda, sense concessions a la facilitat, amb components &egrave;tics i morals, anteposa el contingut a la forma. Entre els temes m&eacute;s recurrents de la seva expressi&oacute; po&egrave;tica, molt original i trencadora, es poden assenyalar el jo po&egrave;tic, el pas del temps, D&eacute;u, la mort i la reflexi&oacute; sobre la societat balear, que identifica amb el contramite de Cavorques. Tamb&eacute; utilitza elements de la simbologia hebraica i de la c&agrave;bala.</p> <p align="justify">Entre les seves obres cal remarcar <i>Calaloscans</i> (1966), <i>Camp Rod&oacute;</i> (1973) &ndash;Premi Ciutat de Palma-Joan Alcover&ndash;, <i>Calaportal de Cavorques</i> (1985) i <i>Cave carmina, cape canes</i> (1998), guardonat als Premis Cavall Verd. La publicaci&oacute; de l'antologia <i>Tot jo &eacute;s una exageraci&oacute;</i> (1999) &ndash;Premi Cr&iacute;tica Serra d'Or&ndash; i la posterior edici&oacute; de la seva poesia completa en 4 volums contribueixen a despertar l'inter&egrave;s de cr&iacute;tica i p&uacute;blic per la seva poesia i a donar-li un lloc de prefer&egrave;ncia entre els escriptors contemporanis. Amb <i>C&agrave;bales del call</i> (2005), un dels seus darrers poemaris, obt&eacute; el Premi Carles Riba.</p> <p align="justify">Fou soci d'honor de l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana. [<a href="/autors/fiolb" target="_blank">Llegiu-ne m&eacute;s</a>]</p> <br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 07-04-15

    Si no vau poder-hi assistir, ara teniu l'ocasió de visualitzar els vídeos del XXIII Seminari sobre la Traducció a Catalunya, que es va celebrar a Barcelona el primer cap de setmana de març, amb el títol «Subversors de l'estàndard. Quell merdé hurrible de la traducció».

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify">Si no vau poder-hi assistir, ara teniu l'ocasi&oacute; de visualitzar els v&iacute;deos del XXIII Seminari sobre la Traducci&oacute; a Catalunya, que es va celebrar a Barcelona el primer cap de setmana de mar&ccedil;, amb el t&iacute;tol &laquo;Subversors de l'est&agrave;ndard. Quell merd&eacute; hurrible de la traducci&oacute;&raquo;. S&oacute;n 3 v&iacute;deos: la confer&egrave;ncia de la doctora Pilar Godayol &laquo;Traducci&oacute; i subversi&oacute;: Derrida, Spivak i Duch&raquo;, presentada per Francesc Parcerisas; l'entrevista de Carles Biosca a Joan Casas i Xavier P&agrave;mies&nbsp;i la taula rodona&nbsp;&laquo;Anostrar la singularitat: l&iacute;mits i llic&egrave;ncies&raquo;, amb Odile Arqu&eacute;, Caterina Briguglia, Jordi Mart&iacute;n i Arnau Pons.</p><p align="justify"><a href="http://www.escriptors.cat/node/11117" target="_blank">En aquest enlla&ccedil;</a> trobareu m&eacute;s informaci&oacute; sobre el Seminari.</p><p align="center"><iframe width="420" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/ycXz5X-2TwM" frameborder="0" allowfullscreen=""></iframe></p><br /><p align="center"><iframe width="420" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/bzzJuQcm3u8" frameborder="0" allowfullscreen=""></iframe></p><br /><p align="center"><iframe width="420" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/PecCz-Gpc58" frameborder="0" allowfullscreen=""></iframe></p><br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 01-04-15

    Francesc Gisbert: Premi de narrativa infantil Carmesina de la Mancomunitat de Municipis de la Safor, Amics i Monstres. [Informació sobre l'autor]
    Xavier Jové: Premis Recvll de Blanes de conte infantil Joan Petit, Els Equilibristes. [Informació sobre l'autor]

  • 27-03-15

    La traductora i narradora Bel Olid (Mataró, Maresme, 1977) ha estat escollida nova presidenta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, en substitució de Guillem-Jordi Graells, que n'havia estat president els darrers vuit anys.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify">La traductora i narradora <a href="/autors/olidb" target="_blank">Bel Olid</a> (Matar&oacute;, Maresme, 1977) ha estat escollida nova presidenta de l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana. Dels 10 presidents que ha tingut l'AELC, &eacute;s la primera dona electa en el c&agrave;rrec i la persona m&eacute;s jove que l'ocupa &ndash;t&eacute;, casualment, els mateixos anys que l'Associaci&oacute;. Ha pres el relleu de Guillem-Jordi Graells, president els darrers vuit anys.</p> <p align="justify">Des de 2011 Bel Olid ha estat vocal de la Junta del Principat, i durant aquest temps ha representat l'AELC al Consell Europeu d'Associacions de Traductors Literaris, CEATL, organitzaci&oacute; que presideix des de 2013.<br /> &nbsp;</p> <p class="rtecenter"><img src="/files/junta-2015.jpg" width="450" height="338" align="absMiddle" alt="" /><br /> <span style="font-size: smaller;">D'esquerra a dreta: Llu&iacute;s Hansen, secretari; Mireia Vidal-Conte, vicepresidenta pel Principat; Bel Olid, presidenta; Gemma Pasqual, vicepresidenta pel Pa&iacute;s Valenci&agrave;, i Miquel Bezares, vicepresident per les Illes. &copy; Carme Esteve/AELC</span></p> <p align="justify">La seva candidatura ha estat l'&uacute;nica presentada per ocupar la presid&egrave;ncia i, de fet, encap&ccedil;alava una candidatura col&middot;lectiva, formada per la poeta Mireia Vidal-Conte, l'autora de literatura infantil i il&middot;lustradora Merc&egrave; Canals i el traductor Jordi Mart&iacute;n Lloret, que des de desembre passat exercia de vocal cooptat. Mireia Vidal-Conte substituir&agrave; a partir d'ara Maria-Merc&egrave; Roca en el c&agrave;rrec de vicepresidenta pel Principat. Pel que fa a les dues vocalies del Principat que calia escollir, de les tres candidatures presentades &ndash;Merc&egrave; Canals, Rodolfo del Hoyo i Jordi Mart&iacute;n&ndash; han resultat elegits Merc&egrave; Canals i Jordi Mart&iacute;n.</p> <p align="justify">A m&eacute;s de la presid&egrave;ncia, l'altre c&agrave;rrec que podien votar tots els socis, independentment del territori de resid&egrave;ncia, ha estat el de tresoreria. En substituci&oacute; de Mag&iacute; Sunyer, el nou tresorer ser&agrave; Vicent Penya, escriptor i t&egrave;cnic ling&uuml;&iacute;stic, que era tamb&eacute; l'&uacute;nic candidat per ocupar el c&agrave;rrec.</p> <p align="justify">La novetat de la Junta territorial de les Illes &eacute;s la vocalia de Laia Martinez i Lopez, poeta i traductora, que ocupa el c&agrave;rrec que ha deixat vacant Aina Ferrer. Han renovat el c&agrave;rrec el fil&ograve;leg i professor Ismael Pelegr&iacute;, i la poeta Helena Alvarado, coneguda liter&agrave;riament com a Nora Albert.</p> <p align="justify">Al Pa&iacute;s Valenci&agrave; ha sortit ratificat el vocal Carles Cort&eacute;s, professor universitari i escriptor, que exerceix com a vocal cooptat des de l'any passat.</p> <p align="justify"><span style="font-size: 11.1999998092651px; line-height: 1em;">Un Comit&egrave; electoral format per socis escollits per sorteig ha comptabilitzat els vots durant l'assemblea general de socis, celebrada aquest dijous a Barcelona. Durant l'assemblea s'han aprovat els comptes del 2014 i el pressupost econ&ograve;mic condicionat del 2015. Hi ha hagut informes del president sortint, de les tres vicepresid&egrave;ncies i de tresoreria. Els socis han aprovat modificar els estatuts per canviar el nom oficial de l'AELC, que &eacute;s en castell&agrave; perqu&egrave; es va registrar a Madrid el 1977, per la seva denominaci&oacute; en catal&agrave;.</span></p> <p align="justify">NOTA: Bel Olid &eacute;s la primera dona electa en el c&agrave;rrec. La primera presidenta fou Ant&ograve;nia Vicens, que va ser presidenta en funcions durant uns mesos el 1998, arran de la mort del llavors president Jaume Fuster.</p> <p align="justify"><b>Aix&iacute; doncs, la Junta directiva de l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana queda composta per:</b><br /> <br /> Bel Olid (presidenta)<br /> <br /> Miquel Bezares (vicepresident Illes)<br /> Gemma Pasqual (vicepresidenta Pa&iacute;s Valenci&agrave;)<br /> Mireia Vidal-Conte (vicepresidenta Principat)<br /> <br /> Llu&iacute;s Hansen (secretari)<br /> Vicent Penya (tresorer)<br /> <br /> Helena Alvarado (vocal Illes)<br /> Laia Martinez i Lopez (vocal Illes)<br /> Ismael Pelegr&iacute; (vocal Illes)<br /> <br /> N&uacute;ria Cadenes (vocal Pa&iacute;s Valenci&agrave;)<br /> Carles Cort&eacute;s (vocal Pa&iacute;s Valenci&agrave;)<br /> Francesc Momp&oacute; (vocal Pa&iacute;s Valenci&agrave;)<br /> <br /> Merc&egrave; Canals (vocal Principat)<br /> Jordi Mart&iacute;n Lloret (vocal Principat)<br /> Carles Molins (vocal Principat)</p> <br /> <h2><b>&ndash;Llegiu la noticia a la premsa&ndash;</b></h2> <br /><p>Ara: <a href="http://www.ara.cat/cultura/Bel-Olid-dEscriptors-Llengua-Catalana_0_1330067194.html?utm_medium=social&amp;utm_source=twitter&amp;utm_campaign=ara" target="_blank">Bel Olid, nova presidenta de l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana</a>.<br /> El Peri&oacute;dico de Catalunya:&nbsp;<a href="http://www.elperiodico.com/es/noticias/ocio-y-cultura/traductora-bel-olid-primera-mujer-presidenta-los-escritores-catalanes-4063230" target="_blank">La traductora Bel Olid, primera mujer presidenta de los escritores catalanes.</a><br /> La Vanguardia: <a href="http://www.lavanguardia.com/cultura/20150330/54428571281/bel-olid-nueva-presidenta-de-la-asociacion-de-escritores-en-lengua-catalana.html" target="_blank">Bel Olid, nueva presidenta de la Asociaci&oacute;n de Escritores en Lengua Catalana.</a><br /> N&uacute;vol:&nbsp;<a href="http://www.nuvol.com/entrevistes/bel-olid-volem-compartir-lluites-pero-tambe-alegries/" target="_blank">Bel Olid: &ldquo;Al segle XXI hi ha m&eacute;s lectors que mai&rdquo;</a>.<br /> Vilaweb:&nbsp;<a href="http://www.vilaweb.cat/noticia/4238055/20150328/traductora-escriptora-bel-olid-nova-presidenta-lassociacio-descriptors-llengua-catalana.html" target="_blank">La traductora i escriptora Bel Olid, nova presidenta de l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana</a>.</p><br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 26-03-15

    El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts va fer públic ahir el nom dels guardonats al Premi Nacional de Cultura 2015 de la Generalitat de Catalunya. El Plenari del CoNCA ha decidit atorgar deu premis, el màxim permès des que es va definir el marc legal que es regula (Decret 148/2013, de 2 d’abril de 2013). Els guardons s’entregaran el 17 de juny.

  • 26-03-15

    El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts va fer públic ahir el nom dels guardonats al Premi Nacional de Cultura 2015 de la Generalitat de Catalunya. El Plenari del CoNCA ha decidit atorgar deu premis, el màxim permès des que es va definir el marc legal que els regula.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify">El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts va fer p&uacute;blic ahir el nom dels guardonats al Premi Nacional de Cultura 2015 de la Generalitat de Catalunya. El Plenari del CoNCA ha decidit atorgar deu premis, el m&agrave;xim perm&egrave;s des que es va definir el marc legal que es regula (Decret 148/2013, de 2 d&rsquo;abril de 2013). Els guardons s&rsquo;entregaran el 17 de juny.</p> <p align="justify">Els deu premiats s&oacute;n Josep Maria Cadena, Guillermina Coll, N&uacute;ria Espert, la Federaci&oacute; de Diables i Dimonis de Catalunya, la Fundaci&oacute; Privada Espai Guinovart, Francesc Parcerisas, Xavier Pla, el grup &laquo;Quico el C&eacute;lio, el Noi i el Mut de Ferreries&raquo;, Am&egrave;lia Riera i Jaime Rosales.</p> <p align="justify">El 2013 es van eliminar del Premi la divisi&oacute; en diverses categories, atorgant una sola nominaci&oacute; gen&egrave;rica a les persones i institucions guardonades. El CoNCA, amb la seva elecci&oacute;, vol posar de relleu deu referents que contribueixen a enriquir i enaltir el projecte cultural catal&agrave;, deu exemples a seguir que gaudeixen del reconeixement tant del sector professional com de la ciutadania.</p> <p align="justify">Dins l'&agrave;mbit de la literatura catalana han resultat guardonats Francesc Parcerisas i Xavier Pla.</p> <p align="justify"><b><a href="/autors/parcerisasf" target="_blank"><img src="/files/francesc_parcerisas.jpg" width="200" height="153" align="left" alt="" />Francesc Parcerisas</a></b> (Begues, 1944). &Eacute;s poeta, traductor, cr&iacute;tic literari i doctor en Teoria de la traducci&oacute;.<br />&nbsp;<br /> &Eacute;s professor a la Facultat de Traducci&oacute; i d'Interpretaci&oacute; de la Universitat Aut&ograve;noma de Barcelona, de la qual va ser deg&agrave; del 2008 al 2011. Tamb&eacute; ha dirigit el Departament de Traducci&oacute; de la mateixa universitat.<br />&nbsp;<br /> Membre destacat de la generaci&oacute; liter&agrave;ria dels 70, ha publicat, entre altres, els llibres de poemes <i>Homes que es banyen</i> (1966), <i>L'edat d'or</i> (1984), <i>Focs d'octubre </i>(1992) i <i>Natura morta amb nens</i> (2000). Tamb&eacute; com a poeta ha rebut nombrosos premis, com ara el Carles Riba del 1966, el de la Cr&iacute;tica de poesia catalana (1983) i el de Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya, el mateix any. Tamb&eacute; s'ha d'esmentar la publicaci&oacute; de la seva obra po&egrave;tica entre 1965 i 1983, <i>Triomf del present</i> (1991), que va guanyar el premi Lletra d'Or el 1992.<br />&nbsp;<br /> Ha tradu&iuml;t una llarga llista d'autors, destacant <i>La llanterna de l'ar&ccedil;</i>, de Seamus Heaney, Premi Cr&iacute;tica Serra d'Or, i <i>Un esborrany de XXX Cantos</i>, d'Ezra Pound, Premi Cavall Verd-Rafel Jaume de traducci&oacute; po&egrave;tica, a m&eacute;s de la trilogia de J.R.R. Tolkien <i>El Senyor dels Anells</i> (2002) i de <i>L'Odissea</i> (2010). &Eacute;s autor de diversos assaigs sobre traducci&oacute;, com ara <i>Traducci&oacute;, edici&oacute;, ideologia</i> (2009) i <i>Sense mans. Met&agrave;fores i papers sobre la traducci&oacute;</i> (2013), Premi Internacional d'Assaig Josep Palau i Fabre. Amb <i>La primavera a Pequ&iacute;n</i> (2013) rep el Premi Llibreter.<br />&nbsp;<br /> Ha estat director de la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes (1998-2004), i des del 2010 n'&eacute;s el deg&agrave;. Membre de l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana, en fou vicepresident al Principat (1991-1997), president (1998-1999) i actualment forma part de la seva Comissi&oacute; Consultiva. [<a href="/autors/parcerisasf" target="_blank">V&eacute;s al seu web</a>]</p> <p align="justify"><br /> <b><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Xavier_Pla_i_Barbero" target="_blank"><img src="/files/xavier-pla-foto-conca.jpg" width="200" height="136" align="left" alt="" />Xavier Pla</a></b> (Girona, 1966) &eacute;s professor, investigador i historiador de la literatura. Llicenciat en Filologia catalana i francesa, i doctor en Lletres per la Universit&eacute; Par&iacute;s-Sorbonne (Par&iacute;s IV) el 1996. Actualment &eacute;s professor de Literatura Catalana Contempor&agrave;nia i Teoria de la Literatura a la Universitat de Girona, i director de la C&agrave;tedra Josep Pla.<br />&nbsp;<br /> Gran especialista en Josep Pla, ha publicat rellevants llibres a l&rsquo;entorn de la seva figura que han il&middot;luminat els punts clau i m&eacute;s desconeguts d&rsquo;aquest prol&iacute;fic escriptor: <i>Josep Pla: ficci&oacute; autobiogr&agrave;fica i veritat liter&agrave;ria</i> (1997). El 2014 va editar i prologar <i>La vida lenta. Notes per a tres diaris</i>, un recull d&rsquo;anotacions autobiogr&agrave;fiques in&egrave;dites de l&rsquo;escriptor empordan&egrave;s.<br />&nbsp;<br /> Xavier Pla rep aquest reconeixement per la seva tasca de recerca i la seva mirada acad&egrave;mica a la creaci&oacute; d&rsquo;un dels grans autors de la literatura catalana de tots els temps. [<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Xavier_Pla_i_Barbero" target="_blank">M&eacute;s informaci&oacute;</a>]</p> <br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    No
  • 19-03-15

    Ja és disponible un altre Butlletí de l'AELC, el número 13, publicat a mitjan març.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify">Ja &eacute;s disponible un altre&nbsp;<i>Butllet&iacute; de l'AELC</i>, el n&uacute;mero 13, publicat a mitjan mar&ccedil;. Aquest n&uacute;mero informa de les darreres activitats de l'Associaci&oacute;, com ara el Seminari sobre la Traducci&oacute; a Catalunya, que va tenir lloc el primer dissabte de mar&ccedil; a Barcelona, les noves activitats al Pa&iacute;s Valenci&agrave;, com s&oacute;n la Nit de les Lletres Catalanes, l'homenatge a Carmelina S&agrave;nchez-Cutillas i la iniciativa &laquo;Escriptores musicades&raquo; i, a Palma, el Sant Sebasti&agrave; Literari que contraprogramava els Premis Ciutat de Palma. Tamb&eacute; informem de les novetats relacionades amb la secci&oacute; de ci&egrave;ncia-ficci&oacute;, fantasia i literatura tecnocient&iacute;fica, i de la demanda col&middot;lectiva de l'AELC per a denunciar casos de pirateria a internet. Expliquem les novetats per als associats a CEDRO i tanquem el <i>Butllet&iacute;</i> argumentant la posici&oacute; dels diversos col&middot;lectius d'autors pel que fa a la reforma, per part del Parlament Europeu, de la Directiva de la Societat de la Informaci&oacute;.</p><p align="justify">Podeu descarregar i compartir el Butllet&iacute; des de l'apartat de Publicacions d'aquest web.</p><br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 16-03-15

    Des de fa uns dies aquest web té un nou apartat, «Traductor a la vista!».

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify">Des de fa uns dies aquest web t&eacute; un nou apartat, &laquo;<a href="/traductor-a-la-vista" target="_blank">Traductor a la vista!</a>&raquo;. Es tracta d'un formulari a trav&eacute;s del qual qualsevol persona pot comunicar-nos casos d'invisibilitat de traductors als mitjans de comunicaci&oacute;: una ressenya d'una novel&middot;la tradu&iuml;da que no menciona el traductor, una cr&iacute;tica teatral sobre una obra tradu&iuml;da que no diu res de qui l'ha tradu&iuml;t, un programa de televisi&oacute; o r&agrave;dio que no cita el traductor d'una obra de la qual parlen&hellip;</p><p align="justify">Amb les dades rebudes l'AELC es posar&agrave; en contacte amb els responsables d'obviar els traductors per fer-los saber que quan parlen d'una obra tradu&iuml;da, la feina que ha fet el traductor &eacute;s imprescindible, i per aix&ograve; mateix tamb&eacute; cal citar-lo i donar-li la import&agrave;ncia que es mereix. Al llarg de l'any es recopilaran els casos m&eacute;s rellevants, flagrants o representatius per donar-los un &quot;premi&quot; ben especial&hellip;</p><p align="justify">Ajuda'ns a fer visible la tasca dels traductors!</p> <br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 11-03-15

    Ahir es va fer públic l'informe de l'Observatori de la pirateria de continguts digitals del 2014. Es tracta d'un estudi anual que elabora la Coalició de creadors, de la qual forma part l'entitat de gestió CEDRO.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify">Ahir es van fer p&uacute;blic l'informe de l'Observatori de la pirateria de continguts digitals del 2014. Es tracta d'un estudi anual que elabora la <a href="http://lacoalicion.es" target="_blank">Coalici&oacute; de creadors</a>, de la qual forma part l'entitat de gesti&oacute; CEDRO.</p> <p align="justify">Aquest informe corrobora, una vegada m&eacute;s, que el principal problema de la ind&uacute;stria cultural a l'Estat espanyol, juntament amb el 21% d'IVA cultural, &eacute;s la pirateria. Les dades s&oacute;n esfere&iuml;dores: el 87,94 % dels continguts culturals digitals consumits a l'Estat espanyol durant el 2014 han estat d'origen il&middot;legal. Pel que fa al sector del llibre, s'han comptabilitzat 335 milions d'accessos il&middot;legals a llibres electr&ograve;nics &ndash;sense comptar els llibres educatius&ndash;, i els continguts m&eacute;s piratejats s&oacute;n les novetats &ndash;llibres publicats fa menys d'un any.</p> <p align="justify">El lucre cessant provocat per la pirateria, per al sector del llibre, ascendeix a prop de 100 milions d'euros &ndash;79 milions per a llibres en paper i 21 milions per a llibres digitals&ndash;, uns ingressos que haurien incrementat en un 12% el valor de la ind&uacute;stria editorial. El sistema de c&agrave;lcul d'aquest lucre cessant, en aquest informe, s'ha calculat de la seg&uuml;ent manera: un usuari que hagi accedit a 100 continguts il&middot;l&iacute;cits, durant 2014, n'hauria consumit, hipot&egrave;ticament, 8 de legals, amb un preu mitj&agrave; de 10&euro; per producte.</p> <p align="justify">En el mateix informe es donen dades sobre la font d'ingressos dels webs que contenen contingut il&middot;legal: la venda de dades de car&agrave;cter personal dels usuaris, per a campanyes d'<i>e-mailing</i>, i la publicitat al web. La Coalici&oacute; de Creadors ha cridat l'atenci&oacute; sobre el fet que el 35% de la publicitat en aquests webs il&middot;legals correspon a productes de consum de marques de prestigi (alimentaci&oacute;, moda, assegurances, telefonia, etc.), una dada que confirma la necessitat urgent d'una major col&middot;laboraci&oacute; entre ind&uacute;stria i anunciants per a regular l'ecosistema de la publicitat <i>on-line</i>.</p> <p align="justify">Pel que fa a les motivacions dels consumidors de productes descarregats il&middot;l&iacute;citament, el 61% prefereix no pagar per un producte si pot accedir-hi gratu&iuml;tament, i el 46% es justifica al&middot;legant la rapidesa i facilitat amb qu&egrave; troba el contingut &ndash;sovint amb m&eacute;s facilitat que el propi contingut legal. El 51% argumenta que ja paga per la connexi&oacute; a internet.</p> <p align="justify">Des que es va comen&ccedil;ar a fer aquest informe anual, l'any 2009, no ha parat de cr&eacute;ixer la pirateria a l'Estat espanyol. S'haur&agrave; de veure com evoluciona amb la nova Llei de Propietat Intel&middot;lectual, que va entrar en vigor el primer de gener de 2015 despr&eacute;s de mesos de forta pol&egrave;mica. Aquesta nova llei cont&eacute; diverses mesures per a lluitar contra la pirateria, molt criticades pel sector, que les considera insuficients i de cara a la galeria, especialment en relaci&oacute; a la Comissi&oacute; de Propietat Intel&middot;lectual, que continua sense estar dotada de mitjans per a fer complir la llei.<br /><br /> <span style="font-size: larger;"><b>Per saber-ne m&eacute;s:</b></span><br /> <br /> <a href="http://lacoalicion.es/observatorio-de-la-pirateria/observatorio-de-la-pirateria-2014/" target="_blank">Web de la Coalici&oacute;n de creadores - Observatorio de la pirater&iacute;a</a>.<br /> <a href="http://lacoalicion.es/wp-content/uploads/resumen-ejecutivo-observatorio-2014.pdf" target="_blank">Resum de l'informe</a>.<br /> ABC: <a href="http://www.abc.es/cultura/musica/20150310/abci-pirateria-digital-bate-records-201503100946.html" target="_blank">La pirater&iacute;a digital bate r&eacute;cords en Espa&ntilde;a</a>.<br /> El Mundo: <a href="http://www.elmundo.es/cultura/2015/03/10/54fe29fc22601d72718b456f.html" target="_blank">El 60% del consumo de contenidos digitales en Espa&ntilde;a es pirata</a>.<br /> El Pa&iacute;s: <a href="http://cultura.elpais.com/cultura/2015/03/09/actualidad/1425917100_397624.html" target="_blank">Cerca del 90% del consumo cultural 'online' es ilegal, seg&uacute;n un informe</a>.<br /> La Vanguardia: <a href="http://www.lavanguardia.com/tecnologia/20150310/54428878795/el-87-94-de-los-contenidos-digitales-consumidos-en-espana-fueron-piratas.html" target="_blank">El 87,94% de los contenidos digitales consumidos en Espa&ntilde;a fueron piratas</a>.<br /> &nbsp;</p>
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    No
  • 07-03-15

    Dissabte al matí s'ha celebrat a l'Ateneu Barcelonès el 23è Seminari sobre la Traducció, amb el títol «Subversors de l'estàndard: quell merdé hurrible de la traducció», i que ha tractat sobre la traducció de la variació lingüística, les manifestacions dialectals i els llenguatges subestàndards.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify">Dissabte al mat&iacute; s'ha celebrat a l'Ateneu Barcelon&egrave;s el 23&egrave; Seminari sobre la Traducci&oacute;, amb el t&iacute;tol &laquo;Subversors de l'est&agrave;ndard: quell merd&eacute; hurrible de la traducci&oacute;&raquo;, i que ha tractat sobre la traducci&oacute; de la variaci&oacute; ling&uuml;&iacute;stica, les manifestacions dialectals i els llenguatges subest&agrave;ndards. Organitzat per l'AELC amb la col&middot;laboraci&oacute; de les facultats de traducci&oacute; de la Universitat Aut&ograve;noma de Barcelona, la Universitat Jaume I de Castell&oacute;, la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i la Universitat de Vic i l'Ateneu Barcelon&egrave;s, i amb el patrocini de la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes. Es tracta probablement del seminari dedicat a temes de traducci&oacute; liter&agrave;ria m&eacute;s important en la nostra llengua, i un dels m&eacute;s antics. &Eacute;s tamb&eacute; l'&uacute;nic que &eacute;s organitzat conjuntament entre professionals i el m&oacute;n acad&egrave;mic i docent.</p> <p align="justify">Francesc Parcerisas ha inaugurat el Seminari presentant la primera ponent, la professora i doctora en Teoria de la traducci&oacute; Pilar Godayol. Parcerisas ha fet una reflexi&oacute; breu sobre la subversi&oacute; de l'alteritat: com &eacute;s l'&laquo;altre&raquo; i com l'intentem acostar al &laquo;nosaltres&raquo;, posant exemples de llibres singulars escrits en catal&agrave; i en altres lleng&uuml;es. A continuaci&oacute; Pilar Godayol ha pronunciat la confer&egrave;ncia &laquo;Traducci&oacute; i subversi&oacute;: Derrida, Spivak i Duch&raquo;, presentant tres teories de la traducci&oacute; no convencionals. En un m&oacute;n provisional i heterogeni com el nostre, ha defensat la provisionalitat de les seves representacions i la necessitat constant de redefinir-les segons les conting&egrave;ncies de cada espai i moment. Godayol ha comen&ccedil;at explicant la visi&oacute; de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_Duch_i_%C3%81lvarez" target="_blank">Llu&iacute;s Duch</a> i la seva visi&oacute; de la traducci&oacute; com a escriptura antropol&ograve;gica de tot &eacute;sser hum&agrave;. A continuaci&oacute; ha explicat breument la visi&oacute; del franc&egrave;s <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Jacques_Derrida" target="_blank">Jacques Derrida</a>, que es basa en les mutacions i les transformacions que experimenten i plantegen els textos. Per a Derrida una traducci&oacute; no pot ser mai definitiva perqu&egrave; els significats sempre remeten a altres significats. Segons Derrida la traducci&oacute; augmenta, especialitza i modifica el text originari, que no deixa de cr&eacute;ixer, contaminar-se, reformular-se i transformar-se. Derrida anima els traductors i traductores a la polis&egrave;mia, a pensar i a escriure des dels l&iacute;mits textuals. El tercer cos te&ograve;ric que ha presentat Pilar Godayol ha estat el de la traductora i cr&iacute;tica liter&agrave;ria &iacute;ndia <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Gayatri_Chakravorty_Spivak" target="_blank">Gayatri Chakravorty Spivak</a>, que considera la traducci&oacute; com a una experi&egrave;ncia de la (im)possibilitat. Per a Spivak en traducci&oacute; no es pot parlar mai de vict&ograve;ries definitives, sin&oacute; de vict&ograve;ries circumstancials, que actuen sempre de recordatoris: cada traducci&oacute; &eacute;s un intent m&eacute;s o menys fallit o reeixit d'acostament entre cultures, una forma de bastir ponts de di&agrave;leg. Aquests tres te&ograve;rics, segons la doctora Pilar Godayol, reivindiquen la intradu&iuml;bilitat com a pedra angular del coneixement. Godayol ha acabat aplicant a la traducci&oacute; la met&agrave;fora d'H&eacute;l&egrave;ne Cixous, segons la qual el llop no es menja el xai per amor, que es pot interpretar com un acte d'amor que si b&eacute; reafirma el &laquo;jo&raquo; del llop tamb&eacute; busca la salvaci&oacute; reconciliant-se amb el xai. Aquesta flexibilitat li permet al llop d'acostar-se a la difer&egrave;ncia, i deixar d'explicar-la segons la l&ograve;gica del poder dominant. El llop, doncs, &eacute;s una al&middot;legoria del subjecte en qualsevol relaci&oacute; cultural, i el xai, de l'objecte.</p> <p align="center"><embed width="600" height="400" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" flashvars="host=picasaweb.google.com&amp;captions=1&amp;hl=ca&amp;feat=flashalbum&amp;RGB=0x000000&amp;feed=https%3A%2F%2Fpicasaweb.google.com%2Fdata%2Ffeed%2Fapi%2Fuser%2F101146735719367614918%2Falbumid%2F6124215084777568305%3Falt%3Drss%26kind%3Dphoto%26hl%3Dca" src="https://photos.gstatic.com/media/slideshow.swf" type="application/x-shockwave-flash"></embed></p> <p align="justify">La segona part del seminari ha consistit en una entrevista de Carles Biosca als traductors Joan Casas i Xavier P&agrave;mies, que han parlat de la seva experi&egrave;ncia en la traducci&oacute; de textos singulars. Xavier P&agrave;mies ha encetat el di&agrave;leg explicant que &eacute;s important ser conscient de les limitacions que marca l'est&agrave;ndard, limitacions que v&eacute;nen donades pel sistema docent tant a prim&agrave;ria com a secund&agrave;ria i pels mitjans de comunicaci&oacute;. La cotilla existeix de tal manera que a part de les interfer&egrave;ncies externes, els traductors es troben amb limitacions quan han d'incorporar tot una s&egrave;rie d'elements que formen part de l'evoluci&oacute; interna de la llengua. Preguntats per les seves estrat&egrave;gies de traducci&oacute; de textos singulars, P&agrave;mies ha dit que intenta mantenir una mena d'universalitat o neutralitzaci&oacute; de les marques geogr&agrave;fiques del text, perqu&egrave; aquest es mantingui vigent, tot i que a vegades tamb&eacute; utilitza el seu propi idiolecte per afegir algunes pinzellades al text. Joan Casas ha comen&ccedil;at afirmant que cada vegada que s'enfronta amb una traducci&oacute; &eacute;s com si comenc&eacute;s de zero, i les primeres vint p&agrave;gines s&oacute;n un aut&egrave;ntic cap de batalla per trobar el to del text. Casas, que prov&eacute; del m&oacute;n del teatre, t&eacute; molt clar que cada frase t&eacute; el seu ritme, la seva cad&egrave;ncia, que cal mantenir en la traducci&oacute;. Al mateix temps creu que els traductors tenen una veu identificable, i que alg&uacute; amb prou experi&egrave;ncia lectora podria arribar a recon&egrave;ixer-los a partir d'un text tradu&iuml;t, perqu&egrave; els traductors s&oacute;n creadors de llengua en la mateixa mesura que els escriptors, per&ograve; han de justificar-se m&eacute;s a causa de la seva posici&oacute; subsidi&agrave;ria. Preguntats per com veuen l'evoluci&oacute; de la llengua catalana, P&agrave;mies considera que s'estan creant altres formes de llengua per&ograve; que a la vegada s'estan perdent registres per la influ&egrave;ncia de l'angl&egrave;s i el castell&agrave;. Per a Casas, la llengua disponible &eacute;s molt vers&agrave;til i aix&ograve; es nota en les traduccions dels traductors m&eacute;s joves, per&ograve; a la vegada s'est&agrave; empobrint l'estructura sint&agrave;ctica de la llengua per les interfer&egrave;ncies que rep.</p> <p align="justify">Despr&eacute;s d'una pausa-caf&egrave; al jard&iacute; de l'Ateneu Barcelon&egrave;s, ha tingut lloc la taula rodona, moderada per Jordi Mart&iacute;n Lloret, amb Odile Arqu&eacute;, Caterina Briguglia i Arnau Pons, titulada &laquo;Anostrar la singularitat: l&iacute;mits i llic&egrave;ncies&raquo;. Odile Arqu&eacute; ha pres la paraula per explicar que el resultat d'una traducci&oacute; no dep&egrave;n tant del producte, sin&oacute; del canal en qu&egrave; s'ha d'emetre. Arqu&eacute;, que treballa en el m&oacute;n del doblatge, ha hagut de fer algunes traduccions que perdien molta informaci&oacute; respecte de l'original, per cenyir-se a l'est&agrave;ndard oral de la Corporaci&oacute; Catalana de Mitjans Audiovisuals. El llibre d'estil de la Corporaci&oacute; no permet utilitzar dialectes, per aix&ograve; ella utilitza marques geogr&agrave;fiques que donen un seguit de caracter&iacute;stiques dels personatges o les situacions. Arqu&eacute; ha dit que els traductors s&oacute;n conscients d'aquesta p&egrave;rdua, i la seva feina &eacute;s saber fer b&eacute; la tria. A continuaci&oacute; Arnau Pons ha explicat que fa poqu&iacute;ssims enc&agrave;rrecs, per aix&ograve; les seves traduccions parteixen d'un sentiment de f&iacute;lia, de proximitat, que li permeten al mateix temps expressar-se a trav&eacute;s del text tradu&iuml;t. Arnau Pons fa l'aposta pel subjecte, pel sentit, perqu&egrave; no es troba nom&eacute;s davant d'un text, sin&oacute; tamb&eacute; davant d'una persona, l'autor. Per a Pons, plantejar una idea d'est&agrave;ndard &eacute;s plantejar una idea concreta de llengua, &eacute;s com una llosa que ens fa perdre una certa perspectiva de l'altre, del seu text. Caterina Briguglia ha intervingut afirmant que, en un text singular des del punt de vista ling&uuml;&iacute;stic, cal comprendre la funci&oacute; que t&eacute; aquesta singularitat per a poder encarar la traducci&oacute;. En la novel&middot;la d'Emilio Gadda <i>Quer pasticciaccio brutto de via Merulana</i> --per posar un exemple que ha inspirat el t&iacute;tol del Seminari--, Briguglia ha dit que la utilitzaci&oacute; dels dialectes d'It&agrave;lia serveix per a il&middot;lustrar la impossibilitat de comprensi&oacute; entre els diferents personatges.</p> <p align="justify">El Seminari ha comptat amb uns 160 assistents, que han estat for&ccedil;a participatius al llarg del Seminari. Per cloure la trobada, Bel Olid, vocal de la junta de l'AELC de temes de traducci&oacute;, ha presentat una nova iniciativa al web de l'AELC, l'apartat &quot;<a target="_blank" href="/traductor-a-la-vista">Traductor a la vista!</a>&quot;. Es tracta d'un formulari web a trav&eacute;s del qual es poden comunicar casos d'invisibilitat de la tasca dels traductors a la premsa i mitjans de comunicaci&oacute;. L'AELC es posar&agrave; en contacte amb els responsables d'obviar els traductors per fer-los saber que quan parlen d'una obra tradu&iuml;da el traductor tamb&eacute; cal citar-lo. Al llarg de l'any es recopilaran totes les den&uacute;ncies, i el 30 de setembre, Dia Internacional de la Traducci&oacute;, l'AELC donar&agrave; un &quot;premi&quot; molt especial al cas m&eacute;s flagrant o rellevant.</p> <p align="justify">Properament tindrem disponible, al Canal AELC a Youtube, el v&iacute;deo d'aquest Seminari.</p> <p align="justify">Aquestes s&oacute;n les piulades que han perm&egrave;s seguir el Seminari a trav&eacute;s de Twitter, amb l'etiqueta #traducci&oacute;:</p> <p class="rtecenter"><br /> <a class="twitter-timeline" href="https://twitter.com/hashtag/traducci%C3%B3" data-widget-id="574853200479674368">#traducci&oacute; tuits</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0],p=/^http:/.test(d.location)?'http':'https';if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src=p+"://platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script> &nbsp;</p>
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si