Activitats i notícies

   

  • 13-06-16

    Lletres i Memòria ha engruixit el catàleg d'autors amb la incorporació de vuit entrevistes, realitzades a Salvador Balcells, Antoni Cisteró, Octavi Egea, Ramon Gómez, Ramon Gomis, Pere Pons, Eulàlia Sariola i Agustí Soler. Ja es poden veure els seus vídeos a la pàgina de Lletres i Memòria.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify">Lletres i Mem&ograve;ria ha engruixit el cat&agrave;leg d'autors amb la incorporaci&oacute; de vuit entrevistes, realitzades a Salvador Balcells, Antoni Cister&oacute;, Octavi Egea, Ramon G&oacute;mez, Ramon Gomis, Pere Pons, Eul&agrave;lia Sariola i Agust&iacute; Soler. Ja es poden veure els seus v&iacute;deos a la p&agrave;gina de <i><a href="http://www.memoro.org/es-ca/speciale_aelc.php" target="_blank" style="text-decoration: none">Lletres i Mem&ograve;ria</a></i>.</p><p align="justify">Dividides en c&ograve;modes fragments d'entre 1 i 6 minuts de durada, aquestes entrevistes permeten als nostres socis majors de setanta anys donar testimoni de les seves vicissituds biogr&agrave;fiques, de la seva obra liter&agrave;ria i, en definitiva, de la seva experi&egrave;ncia vital. Lletres i Mem&ograve;ria &eacute;s un projecte en actiu des d'inicis de 2010, i est&agrave; impulsat per l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana i el portal d'internet Memoro. El banc de la Mem&ograve;ria.</p><p align="justify"><a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28566%29" target="_blank"><img align="left" width="200" height="103" src="/files/salvador-balcells.png" alt="" /><b>Salvador Balcells i Vil&agrave;</b></a> (l'Espluga de Francol&iacute;, 1946) ha treballat de llibreter durant vint anys i fins a la seva jubilaci&oacute; en el m&oacute;n de la premsa i com a gestor cultural. &Eacute;s un dels promotors i comissari del festival internacional de novel&middot;la criminal en catal&agrave; El Vi fa Sang, de l'Espluga de Francol&iacute;.<br />&nbsp; <br /> &Eacute;s autor dels t&iacute;tols de divulgaci&oacute; <i>Visca la Terra</i> (1982; 1989),<i> Barcelona 92. Com desfer Catalunya</i> (1986) i <i>Energia i societat</i> (1986, Premi Xavier Romeu de Monografies per a l'Ensenyament).<br />&nbsp; <br /> Posteriorment ha comen&ccedil;at a publicar diverses novel&middot;les de g&egrave;nere criminal, com ara <i>La taca negra</i> (2007), <i>El vi fa sang</i> (2010), <i>Dur de pa&iuml;r</i> (2012) i <i>Tempesta al B&agrave;ltic</i> (2014), publicades a l'editorial Meteora i protagonitzades pel sotsinspector dels Mossos d'Esquadra Emili Espinosa, un antiheroi malparlat, individualista, i amb tend&egrave;ncia a enfrontar-se amb els superiors. [<a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28566%29" target="_blank">V&eacute;s a l'entrevista</a>]</p><p align="justify"><a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28568%29" target="_blank"><img align="left" width="200" height="105" src="/files/antoni-cistero.png" alt="" /><b>Antoni Cister&oacute; Garcia</b></a> (Barcelona, 1946) enginyer qu&iacute;mic, llicenciat en Filosofia i diplomat en Ci&egrave;ncies socials.<br />&nbsp; <br /> Ha publicat reculls de relats, novel&middot;la i novel&middot;la hist&ograve;rica, amb t&iacute;tols com <i>Petit m&oacute;n</i> (2001), <i>Sab&agrave;tic</i> (2006), <i>Campo de esperanza</i> (2008, Premi Fim-Hist&ograve;ria de la Universitat de Barcelona), <i>Com un vi novell</i> (2008) i l'estudi sociopol&iacute;tic <i>Confluyendo. &iquest;De qu&eacute; hablamos cuando hablamos de confluencia?</i> (2015). Interessat pel teatre, ha realitzat cursos de dramat&uacute;rgia a la Sala Beckett i &eacute;s autor de diverses obres, com ara <i>Peixets de colors</i> (2003), <i>Feu-me lloc</i> (2005) i <i>Quan l'infern sigui atiat</i> (2008), totes elles publicades i estrenades. Ha participat com a ponent i conferenciant en nombroses jornades i col&middot;loquis, especialment al voltant de la figura de l'escriptor Max Aub. [<a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28568%29" target="_blank">V&eacute;s a l'entrevista</a>]</p><p align="justify"><a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28562%29" target="_blank"><img align="left" width="200" height="103" src="/files/octavi-egea.png" alt="" /><b>Octavi Egea</b></a> (Barcelona, 1946) &eacute;s novel&middot;lista, director i autor teatral.<br />&nbsp; <br /> Als dinou anys comen&ccedil;a la seva activitat en el m&oacute;n del teatre com a actor i director d'una companyia de teatre <i>amateur</i>. Amb tot, no &eacute;s fins al voltant dels quaranta anys que comen&ccedil;a a escriure de manera professional com a col&middot;laborador d'una editorial de publicacions d'oci, on porta les seccions de teatre i cinema.<br />&nbsp; <br /> L'any 1987 publica la seva primera novel&middot;la i des d'aleshores no s'atura d'escriure i publicar. &Eacute;s autor d'obres de narrativa breu com <i>Gent que estimo</i> (1990) i <i>Nova York era la seva ciutat</i> (1998), de novel&middot;les com <i>La senyoreta Freda Kes&ouml;c</i> (1993), <i>Spaghetti per a la Gioconda</i> (1995, premi Ciutat d'Olot de narrativa juvenil), o <i>Abaddon, l'&agrave;ngel de l'abisme</i> (2001) i de peces teatrals com <i>Davant l'Empire</i> (1998, Premi Ignasi Ig&eacute;sias), Cadaver? (2002), J.R.S., de dotze anys (2003, premi Fundaci&oacute; Romea de Textos Teatrals), Lost Persons Area (2007, Premi Octubre), <i>Els innocents</i> (2012, premi Nit Liter&agrave;ria Andorrana), <i>Amami, Alfredo, amami</i> (2014, premi Ciutat de Sagunt) o <i>Menors</i> (2014, premi Ciutat de Manacor), entre moltes altres obres estrenades. Paral&middot;lelament ha adaptat, per a musicals, el gui&oacute; de <i>When Harry Met Sally, Grease, Siete novias para siete hermanos</i> o <i>Cantando bajo la lluvia</i>. [<a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28562%29" target="_blank">V&eacute;s a l'entrevista</a>]</p><p align="justify"><a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28567%29" target="_blank"><img align="left" width="200" height="103" src="/files/ramon-gomez.png" alt="" /><b>Ramon G&oacute;mez Molina</b></a> (Barcelona, 1931) va cr&eacute;ixer en plena postguerra a l'Hospitalet de Llobregat. Ha treballat en el m&oacute;n editorial, primer a l'editorial Mateu, a continuaci&oacute; a l'editorial Argos-Vergara i amb el tancament d'aquesta, a l'editorial Planeta.<br />&nbsp; <br /> Partint de les seves pr&ograve;pies viv&egrave;ncies, s'interessa i s'informa sobre la Guerra Civil, la postguerra i la dictadura franquista, i &eacute;s un divulgador de les marques que aquestes han deixat en la geografia f&iacute;sica i humana de la ciutat. En aquest sentit, ha publicat els llibres de narrativa memorial&iacute;stica <i>Espa&ntilde;oles en el exilio</i> (1974), <i>El crit de les mil nits</i> (2000) i <i>Anys victoriosos, anys triomfals. La petita hist&ograve;ria dels anys 40 a l'Hospitalet de Llobregat</i> (2002). [<a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28567%29" target="_blank">V&eacute;s a l'entrevista</a>]</p><p align="justify"><a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28563%29" target="_blank"><img align="left" width="200" height="105" src="/files/ramon-gomis.png" alt="" /><b>Ramon Gomis i de Barbar&agrave;</b></a> (Reus, 1946) &eacute;s metge endocrin&ograve;leg i autor teatral.<br />&nbsp; <br /> Llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona, el 1976 s'especialitza en endocrinologia i nutrici&oacute; i el 1982 es doctora. Despr&eacute;s d'un postgrau a Brussel&middot;les, entra a treballar a l'Hospital Cl&iacute;nic de Barcelona on, de 1992 a 1998, &eacute;s cap de la Secci&oacute; de Diabetis i de 1998 a 2003 del Servei d'Endocrinologia. El 2008 &eacute;s nomenat director de la Fundaci&oacute; Cl&iacute;nic per a la Recerca Biom&egrave;dica. Tamb&eacute; ha estat director de l'Institut d'Investigacions Biom&egrave;diques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) i del Centre d'Investigacions Biom&egrave;diques en Xarxa de Diabetis i Malalties Metab&ograve;liques Associades (Ciberdem). Des de 2002 tamb&eacute; &eacute;s professor de la Universitat de Barcelona.<br />&nbsp; <br /> En l'&agrave;mbit teatral, &eacute;s un dels membres fundadors del grup de Reus La Tartana Teatre Estudi. Ha dirigit diverses peces, com ara <i>Woyzeck</i> de Georg B&uuml;chner, <i>Drama d'humils</i> de Joan Puig i Ferrater, i <i>Les arrels</i> d'Arnold Wesker. &Eacute;s tamb&eacute; autor teatral, amb t&iacute;tols com <i>Petita Hist&ograve;ria d'un Home qualsevol</i> (Grup TAC de Granollers), <i>Vermell de xaloc</i> (Amics de les Arts de Terrassa), <i>Llum&iacute; d'or</i> (El Partiqu&iacute; de Barcelona), <i>Capvespre al jard&iacute;</i> (Teatre Lliure de Barcelona), <i>El Mercat de les del&iacute;cies</i> (Teatre Romea de Barcelona) i<i> El fill de la mar</i> (Versus Teatre de Barcelona). Ha publicat en prosa <i>Viatge per la Mar de la Frau, El Gabriel Ferrater de Reus, Paisatge de tardor, El gust de menjar i altres del&iacute;cies, Reus: un passeig per la ciutat</i> i <i>Retrats m&eacute;s o menys impertinents</i>, i ha col&middot;laborat en diverses publicacions peri&ograve;diques:<i> Serra d'Or, Els Marges, El Matador, La Vanguardia</i> i <i>El Pa&iacute;s</i>, entre altres. [<a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28563%29" target="_blank">V&eacute;s a l'entrevista</a>]</p><p align="justify"><a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28565%29" target="_blank"><img align="left" width="200" height="103" src="/files/pere-pons.png" alt="" /><b>Pere Pons i Clar</b></a> (Santany&iacute;, 1946) estudia Magisteri tamb&eacute; Filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. Ha treballat de professor de llengua i literatura catalanes a l'ensenyament secundari.<br />&nbsp; <br /> Com a escriptor, s'ha centrat en la narrativa infantil i juvenil, amb nombrosos t&iacute;tols com ara <i>L'estret del temps</i> (1990, Premi Gran Angular), <i>Crispetes per la Norma Schweizer</i> (1994), <i>L'&uacute;nica cara del m&oacute;n</i> (1994), <i>La pell de la nina</i> (1997), <i>Pick-up</i> (1997), <i>Nocturn a quatre mans</i> (1997), <i>Hola, em dic Pere</i> (2001), <i>La cova del torrent</i> (2005), <i>La moneda d'or</i> (2005), <i>Quan tot comen&ccedil;a</i> (2006, Premi Gran Angular), <i>El rei d'en Set</i> (2007), <i>El tren que va agafar Napole&oacute;</i> (2009), <i>El paraigua roig en una casa blanca</i> (2010), L<i>a vall dels escarabats</i> (2010) i <i>Banyeta va, banyeta ve</i> (2011), entre altres. Paral&middot;lelament s'ha encarregat de l'elaboraci&oacute; de nombrosos llibres de text de llengua i literatura. [<a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28565%29" target="_blank">V&eacute;s a l'entrevista</a>]</p><p align="justify"><a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28564%29" target="_blank"><img align="left" width="200" height="106" src="/files/eulalia-sariola.png" alt="" /><b>Eul&agrave;lia Sariola i Mayol</b></a> (Barcelona, 1944) &eacute;s il&middot;lustradora i traductora.<br />&nbsp; <br /> Durant vint-i-cinc anys es dedica a la il&middot;lustraci&oacute;, amb m&eacute;s d'un centenar de llibres il&middot;lustrats. Ja de gran, estudia filologia hebrea a la Universitat de Barcelona, i hebreu modern a Israel. Despr&eacute;s d'aquests estudis compagina la feina d'il&middot;lustradora amb la traducci&oacute; liter&agrave;ria, de l'hebreu al catal&agrave; i al castell&agrave;, d'obres d'Aharon Appelfeld, Nir Baram, Mahmud Darwix, David Grossman, Rutu Modan, Eskhol Nevo o Uri Orlev, entre altres.<br />&nbsp; <br /> A m&eacute;s, t&eacute; una novel&middot;la publicada, <i>El m&oacute;n per un forat</i> (2011). [<a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28564%29" target="_blank">V&eacute;s a l'entrevista</a>]</p><p align="justify"><a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28569%29" target="_blank"><img align="left" width="200" height="105" src="/files/agusti-soler.png" alt="" /><b>Agust&iacute; Soler i Reg&agrave;s</b></a> (Matar&oacute;, 1946), llicenciat en Hist&ograve;ria per la Universitat de Barcelona, destacat activista pol&iacute;tic, c&iacute;vic i cultural.<br />&nbsp; <br /> Ha estat regidor d'Esquerra Republicana de Catalunya a l'Ajuntament de Barcelona, des d'on s'encarregava de la regidoria de Drets Civils, i ha estat president de la Federaci&oacute; Catalana d'ONGs pels Drets Humans. Activista pels drets dels catalans, ha estat promotor de nombroses iniciatives c&iacute;viques, pol&iacute;tiques i culturals.<br />&nbsp; <br /> &Eacute;s autor dels llibres de divulgaci&oacute; <i>Tenim dret els catalans?</i> (2001), <i>El cas egunkaria, la cultura basca sota sospita</i> (2003), <i>ERC-PI, escissi&oacute; o cop d'estat a l'independentisme?</i> (2003), i de la biografia <i>Pepeta Moreu. El gran amor impossible de Gaud&iacute;</i> (2014). [<a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28569%29" target="_blank">V&eacute;s a l'entrevista</a>]</p>
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 10-06-16

    L'escriptor Alfons Cervera, ha rebut el Premi d'Honor de l'Associació de Bibliotecaris Valencians; i Marga Bau Mas és distingida Bibliotecària de l'Any.

    La nit del divendres 10 de juny l'Associació de Bibliotecaris Valencians ha atorgat, en un acte celebrat a la ciutat de València, els premis Samaruc de Literatura Infantil i Juvenil 2016 i els Premis d’Honor i Bibliotecari de l'Any.

  • 09-06-16

    El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha ratificat avui mateix el que els autors portàvem anys denunciant: el sistema de compensació als autors per la còpia privada de les seves obres no s'adequa a la normativa europea.

    Destacat ampliat: 
    <div class="rteright"><span style="font-size: smaller;">9 de juny de 2016</span></div> <br /> <p align="justify"><b>El Tribunal de Just&iacute;cia de la Uni&oacute; Europea ha ratificat avui mateix el que els autors port&agrave;vem anys denunciant: el sistema de compensaci&oacute; als autors per la c&ograve;pia privada de les seves obres no s'adequa a la normativa europea.</b></p> <p align="justify">El 2012 el Govern espanyol va decretar que el &laquo;c&agrave;non digital&raquo; deixava de ser abonat per la ind&uacute;stria tecnol&ograve;gica i es faria efectiu via Pressupostos Generals de l'estat.</p> <p align="justify">El Reial Decret que reformava el sistema va ser aprovat amb els vots en solitari del Partit Popular, en contra de les recomanacions de la Uni&oacute; Europea, i argumentant que era una soluci&oacute; temporal.</p> <p align="justify">La Junta Directiva de CEDRO, que compta amb representants de l'AELC, va decidir impugnar el Reial Decret, el mar&ccedil; de 2013 al Tribunal Suprem, i a mitjan 2014 al tribunal europeu de Luxemburg. La principal ra&oacute; per la impugnaci&oacute; va ser que l'import de la partida destinada a la compensaci&oacute; per c&ograve;pia privada es basa en criteris purament pressupostaris, i no t&eacute; per res en compte el perjudici real sobre els titulars de drets de propietat intel&middot;lectual. Des que va entrar en vigor, el govern ha fixat la partida en 5 milions d'euros, a repartir entre els sectors del llibre, l'audiovisual i la m&uacute;sica, molt per sota dels imports recomanats per informes elaborats pel propi govern (que, tot i que calculat molt a la baixa, el situaven entorn als 20 milions). En termes demogr&agrave;fics, els 5 milions destinats suposen una mica menys de 0,11&euro; per habitant, una quantitat que situa l'Estat espanyol en &uacute;ltima posici&oacute; a Europa, molt per darrere dels altres pa&iuml;sos &ndash;Alemanya, amb 3,48&euro;/hab. est&agrave; en primer lloc, seguit de Fran&ccedil;a amb 3,45&euro;/hab. Noruega, amb 0,9&euro;/hab. se situa en onz&egrave; lloc, nom&eacute;s per citar alguns exemples&ndash;</p><p align="justify"><b>A efectes pr&agrave;ctics, la regulaci&oacute; de 2012 buidava de contingut econ&ograve;mic la compensaci&oacute; als autors per la c&ograve;pia privada de les seves obres.</b></p> <p align="justify">El TJUE ha declarat que aquest sistema de compensaci&oacute; planteja un problema insalvable: no garanteix que el cost de la compensaci&oacute; equitativa nom&eacute;s sigui sufragat, en &uacute;ltim terme, pels usuaris de c&ograve;pies privades. El comunicat argumenta que la compensaci&oacute; per c&ograve;pia privada s'ha dissenyat en benefici exclusiu de les persones f&iacute;siques, i el sistema espanyol no t&eacute; cap mecanisme que permeti que les persones jur&iacute;diques puguin sol&middot;licitar l'exempci&oacute; de l'obligaci&oacute; de contribuir a finan&ccedil;ar aquesta compensaci&oacute;, o almenys, a sol&middot;licitar-ne la devoluci&oacute;.</p> <p align="justify">Aquesta bona not&iacute;cia &eacute;s nom&eacute;s un pas m&eacute;s perqu&egrave; els autors tornin a tenir una compensaci&oacute; per c&ograve;pia privada justa i equitativa. Ara, el Tribunal Suprem i altres &ograve;rgans jurisdiccionals espanyols han de resoldre els nombrosos recursos presentats pels titulars de drets a trav&eacute;s de les entitats de gesti&oacute;, en contra de totes les normes dictades sobre aquesta mat&egrave;ria des de 2012, molt especialment la reforma de la Llei de Propietat Intel&middot;lectual, que va entrar en vigor el primer de gener de 2015.</p> <p align="justify">La sent&egrave;ncia del TJUE encara no s'ha fet p&uacute;blica, tot i aix&iacute; aquest tribunal ha dif&oacute;s una nota de premsa que podeu trobar en aquest enlla&ccedil;: <br /> <a href="http://curia.europa.eu/jcms/upload/docs/application/pdf/2016-06/cp160060es.pdf" target="_blank">http://curia.europa.eu/jcms/upload/docs/application/pdf/2016-06/cp160060es.pdf</a></p> <p align="justify"><br /> Per a m&eacute;s informaci&oacute; sobre el tema, consulteu l'apartat de temes professionals d'aquesta p&agrave;gina en aquest enlla&ccedil;: <a target="_blank" href="http://www.escriptors.cat/temes-professionals-drets-digitals">http://www.escriptors.cat/temes-professionals-drets-digitals</a> tamb&eacute; us recomanem el gr&agrave;fic de la not&iacute;cia publicada avui a <i>El Mundo</i>: <a href="http://www.elmundo.es/cultura/2016/06/09/5758b404e5fdeadd7b8b4608.html" target="_blank">&quot;La cuenta pendiente del 'canon digital': hasta 400 millones de euros&quot;</a>.<br /> <br /> <br /> <br /> &nbsp;</p>
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    No
  • 08-06-16

    Aquest divendres dia 10 de juny l'Associació de Bibliotecaris Valencians lliurarà, durant el transcurs d'un sopar a València, els Premis Samaruc de literatura infantil i de literatura juvenil.

  • 06-06-16

    L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana va celebrar ahir un homenatge a Carles Hac Mor, amb motiu del lliurament del Premi Jaume Fuster a l'escriptor. És la primera vegada que un escriptor rep aquest guardó a títol pòstum, i la primera que l'AELC organitza un homenatge a un autor guardonat amb aquest premi, que s'atorga a través de les votacions dels socis.

    Destacat ampliat: 
    <div class="rteright"><span style="font-size: smaller;">8 de juny de 2016</span></div> <br /> <p align="justify">L'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana va celebrar ahir un homenatge a Carles Hac Mor, amb motiu del lliurament del Premi Jaume Fuster a l'escriptor. &Eacute;s la primera vegada que un escriptor rep aquest guard&oacute; a t&iacute;tol p&ograve;stum, i la primera que l'AELC organitza un homenatge a un autor guardonat amb aquest premi, que s'atorga a trav&eacute;s de les votacions dels socis.<br /> <br /> L'acte, celebrat a la sala de llevant de la Biblioteca de Catalunya, va congregar una bona colla d'escriptors, artistes, amics i seguidors de Carles Hac Mor, amb ganes d'homenatjar-lo, recordar-lo entre amics i celebrar la seva poesia. Ester Xargay, companya del poeta i coordinadora de l'homenatge, va fer de mestra de cerim&ograve;nies.<br /> <br /> Abans de comen&ccedil;ar, els assistents van poder veure la instal&middot;laci&oacute; art&iacute;stica &laquo;Filacteri d'infrallengua. Epifania d'un desprojecte&raquo;, comentada pel propi autor, Jesus Gald&oacute;n, que va explicar com va gestar-la a partir del llibre hom&ograve;nim de Carles Hac Mor, animat pel propi poeta.<br /> <br /> Per comen&ccedil;ar, una composici&oacute; in&egrave;dita de Bikimel, creada especialment per a l'ocasi&oacute;, va servir per escalfar l'ambient. Amb la veu afilada i el piano d'Enric Granados va interpretar un poema incl&ograve;s en l'antologia p&ograve;stuma <i>No ben b&eacute;</i>, editat per Tushita i que es presentar&agrave; el proper 22 de juny a l'Horiginal.<br /> <br /> A continuaci&oacute;, els editors i poetes Toni Clap&eacute;s i V&iacute;ctor Sunyol van explicar la seva relaci&oacute; amb Hac Mor, a trav&eacute;s de diverses an&egrave;cdotes, i van fer un rep&agrave;s de la seva poesia, amb una selecci&oacute; de lectures que anaven comentant. Aix&ograve; mateix va fer Xavier Garc&iacute;a, que va reivindicar, a m&eacute;s, el vessant enjogassat de la seva poesia.<br /> <br /> Miquel &Agrave;ngel Mar&iacute;n Ribes va posar la nota m&eacute;s perform&agrave;ntica amb diverses lectures intercalades amb peces improvisades, al clarinet, que omplia amb el seu so tota la nau g&ograve;tica. La poeta Laia Martinez i Lopez va llegir una selecci&oacute; de poemes i va explicar la seva amistat amb el poeta, inciada quan va publicar el seu primer poemari, destacant el suport que Hac Mor sempre va donar a les generacions m&eacute;s joves. Per acabar Marta Darder va organitzar una acci&oacute; art&iacute;stica amb l'ajuda dels assistents, jugant amb les lletres per formar cArLeshaCmOR &bull; carL&eacute;sLhaVmOR.<br /> <br /> L'acte, al qual van assistir un centenar de persones, es va cloure amb un llarg i sentit aplaudiment.</p><p class="rtecenter"><a target="_blank" href="https://goo.gl/photos/88h9L2WokSGtT6zcA"><img align="absMiddle" width="500" height="500" alt="" src="/files/_DSC7045-COLLAGE.jpg" /></a></p><p align="justify"><br /> * * *<br /> &nbsp;</p> <p align="justify">Els socis de l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana van atorgar el passat mes d'abril el Premi Jaume Fuster a Carles Hac Mor, com a homenatge a t&iacute;tol p&ograve;stum i en reconeixement a la seva traject&ograve;ria i a la difusi&oacute; de la seva obra. Carles Hac Mor va ser autor d'una obra heterodoxa, a trav&eacute;s de la qual va explorar els l&iacute;mits de l'expressi&oacute; amb l'experimentaci&oacute; del llenguatge, l'inconscient i la transgressi&oacute; de la norma. Amb aquest premi, la literatura catalana reconeix l'experimentaci&oacute; liter&agrave;ria.</p> <p>&nbsp;</p> <div class="rtecenter"><a href="/files/recital-carles-hac-mor-07062016.jpg" target="_blank"><img align="absMiddle" width="550" height="249" src="/files/recital-carles-hac-mor-07062016.jpg" alt="" /></a><br /> &nbsp;</div> <div class="rtecenter"><img align="absMiddle" width="400" height="300" src="/files/filacteridinfrallenguajgaldon.jpeg" alt="" />&nbsp;</div> <div class="rteleft">&nbsp;&nbsp;&nbsp; <div class="rtecenter">&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;</div></div> <p>&nbsp;</p> <p align="justify"><b>Carles Hac Mor</b> &ndash;Carles Hern&aacute;ndez i Mor&ndash; (Lleida, 1940 - Sant Feliu de Gu&iacute;xols, 2016). Estudi&agrave; dret, filosofia i periodisme, al qual es dedic&agrave; professionalment. Col&middot;labor&agrave; en revistes i diaris (<i>Tele-Expr&eacute;s, El Pa&iacute;s, Diari de Lleida, Segre, Diari de Barcelona, Avui</i>) i en guions cinematogr&agrave;fics. Durant els anys setanta i vuitanta cofund&agrave; les revistes d&rsquo;art i poesia Tecstual, Ampit i L&rsquo;avioneta, i n'impuls&agrave; d&rsquo;altres. Del 1973 al 1975 practic&agrave; l&rsquo;art conceptual amb el &laquo;Grup de Treball&raquo;. Exerc&iacute; la cr&iacute;tica d'art, fou autor de centenars de textos per a cat&agrave;legs d&rsquo;exposicions i practic&agrave; l'acci&oacute; art&iacute;stica. En aquest vessant de te&ograve;ric de l'art, el 1988 reb&eacute; el premi Espais i public&agrave; l'assaig <i>Ut poesis pictura</i>, i posteriorment d'altres sobre la creaci&oacute; art&iacute;stica en general, com <i>La com&egrave;dia d'un incest</i> (1989), <i>Despintura del jo</i> (2000, premi Joan Fuster d'assaig 1999) i <i>Enderroc i reconstrucci&oacute;</i> (2007). Cal esmentar, tamb&eacute;, els escrits amb Ester Xargay <i>Zoofl&egrave;xia</i> (2006) i <i>Fissura</i> (2008).</p> <p align="justify">&Eacute;s autor d'una obra liter&agrave;ria heterodoxa i anticonvencional que explora els l&iacute;mits de l'expressi&oacute; a trav&eacute;s de l'experimentaci&oacute; amb el llenguatge, l'inconscient i la transgressi&oacute; de la norma. Public&agrave; obres en prosa, qualificables de manera aproximada com a &ldquo;novel&middot;les&rdquo; (<i>La fi del m&oacute;n</i>, 1994; <i>Carbassa a tot drap o Amor lliure, &uacute;s i ab&uacute;s</i>, 2001), per&ograve; el seu vehicle principal fou la poesia, entesa en una concepci&oacute; molt propera a l'art conceptual, la performance, el <i>collage</i>, o altres modalitats art&iacute;stiques. Invent&agrave; subg&egrave;neres com ara l'escalaborn, la parapar&egrave;mia i l'hiposeptim&iacute;. La seva obra po&egrave;tica publicada compr&egrave;n els reculls <i>Tu'm &eacute;s no'ms</i> (1977), <i>Anar i tornar</i> (1979, amb Eug&egrave;nia Balcells), <i>Agoc</i> (1981), <i>De tranuita </i>(1983), <i>Un pedr&iacute;s de mil estones</i> (1992) i <i>S'ha rebentat l'hospici</i> (1992). Continu&agrave; la seva obra amb els llibres de poesia<i> El desvari de la ra&oacute; </i>(1995), <i>Ep&iacute;tom infra nu o no: ombres de poemes de Marcel Duchamps</i> (amb E. Xargay, 1997), <i>Hi ha un diari sota l'estora</i> (2000), <i>No em cap al ca</i><i>p</i> (2001), <i>Fer safor</i> (2001), <i>Cabrafiga</i> (2002), <i>Metafonia (Deslectura de Paul Celan)</i> (2003), M'he menjat una cama (2004, premi Rosa Leveroni 2003), Com aquell qui diu (2004), Ad libitum (2004), Ho he fet fer (2005), Coma indu&iuml;t (2007), <i>Regoc</i> (2009), <i>Himnes del no-&eacute;sser</i> (2009), <i>Filacteri d'infrallengua</i> (2011) i <i>Si fa que s&iacute; </i>(2012). El 2011 public&agrave; un primer volum de l<i>&rsquo;Obra completa punt u</i> &ndash;a cura de Xavier Garcia L&oacute;pez amb pr&ograve;leg de Jordi Marrugat&ndash;, i el 2012 guany&agrave; els Jocs Florals de Barcelona amb el poemari <i>Dietari del pic de l'estiu</i>. Public&agrave; tamb&eacute; l'obra dram&agrave;tica <i>Llevant, pluja al davant</i> (1990) i dos volums de <i>Converses</i> (2006) i el de correspond&egrave;ncia <i>Fer les cartes</i> (2011), tots tres amb el poeta Antoni Clap&eacute;s. [FONT: <i>Gran Enciclop&egrave;dia Catalana</i>]</p> <p align="justify">El Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana &eacute;s un guard&oacute; destinat a posar en relleu el conjunt de l'obra d'un escriptor o escriptora de la literatura catalana. &Eacute;s un premi a la traject&ograve;ria, a la repercussi&oacute; i a la divulgaci&oacute; que ha tingut la seva obra, i t&eacute; especial rellev&agrave;ncia pel fet de ser escollit a trav&eacute;s de les votacions dels companys d'ofici socis de l'AELC. El sistema &eacute;s el seg&uuml;ent: en una primera ronda, els socis poden escollir qualsevol escriptor o escriptora &ndash;viu en el moment de convocar el premi i que no l'hagi rebut abans&ndash; i en una segona ronda, la votaci&oacute; es fa entre els tres noms m&eacute;s repetits. [<a target="_blank" href="/node/12760">M&eacute;s informaci&oacute; sobre el Premi</a>]<br /> <br /> &nbsp;</p><br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 31-05-16

    Josep Albanell: Premi de la Crítica Serra d'Or de narració, Les fantasies del nàufrag. [Més informació]
    Martí Domínguez: Premi de la Crítica Serra d'Or de novel·la, La sega. [Més informació]

  • 30-05-16

    Més de cinquanta traductors literaris que representen associacions de vint-i-nou països diferents, assistiran a l'assemblea general anual més multitudinària que es recorda de CEATL, el Consell Europeu d'Associacions de Traductors Literaris.

    Del 2 al 4 de juny els traductors es reuniran a la Fabra i Coats de Barcelona, amb un atapeït programa de treball que té per objectius unir esforços i intercanviar punts de vista i experiències per a millorar les condicions de treball dels traductors literaris europeus.

    Destacat ampliat: 
    <div class="rteright"><span style="font-size: smaller;">31 de maig de 2016</span></div><br /> <style type="text/css">p { margin-bottom: 0.25cm; line-height: 120%; }a:link { }</style> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%">&nbsp;</p> <p align="justify" style="margin-left: 1cm; margin-right: 1cm; line-height: 120%; page-break-before: auto">M&eacute;s de cinquanta traductors literaris que representen associacions de vint-i-nou pa&iuml;sos diferents, assistiran a l'assemblea general anual m&eacute;s multitudin&agrave;ria que es recorda de CEATL, el Consell Europeu d'Associacions de Traductors Literaris.</p> <p align="justify" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%">&nbsp;</p> <p align="justify" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%">Del 2 al 4 de juny els traductors es reuniran a la Fabra i Coats de Barcelona, amb un atape&iuml;t programa de treball que t&eacute; per objectius unir esfor&ccedil;os i intercanviar punts de vista i experi&egrave;ncies per a millorar les condicions de treball dels traductors literaris europeus.</p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%" class="rtecenter"><a href="http://www.ceatl.eu/" target="_blank"><img align="absMiddle" width="500" height="143" src="/files/ceatl-logo-capcalera.jpg" title="WEB CEATL" alt="" /></a></p> <p align="justify" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%">&nbsp;</p> <p align="justify" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%">&ndash;<b>Di&agrave;leg de Laura Borr&agrave;s amb Martha Tennent i Francesc Parceirsas amb m&uacute;sica en viu&ndash;<br /> <br /> </b></p> <p align="justify" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%">Divendres 3 de juny a les vuit del vespre tindr&agrave; lloc un acte p&uacute;blic, obert a tothom i gratu&iuml;t, al sal&oacute; vigat&agrave; del Palau Moja (Portaferrissa, 1, Barcelona). La directora de la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes, Laura Borr&agrave;s, entrevistar&agrave; els traductors Martha Tennent i Francesc Parcerisas, sobre les traduccions liter&agrave;ries a l'angl&egrave;s d'autors en llengua catalana. El di&agrave;leg (en catal&agrave;, angl&egrave;s i franc&egrave;s) s'intercalar&agrave; amb l'acompanyament musical de Borja Penalba (veu i guitarra).</p> <p align="justify" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%">&nbsp;</p> <p align="justify" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%">&ndash;<b>Millorant les condicions de treball dels traductors literaris&ndash; <br /> <br /> </b></p> <p align="justify" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%">CEATL &eacute;s el principal interlocutor europeu en el camp de la traducci&oacute; liter&agrave;ria. Fundat el 1993 com una associaci&oacute; internacional sense &agrave;nim de lucre, serveix com a plataforma de les diverses associacions europees de traductors literaris. Actualment CEATL compta amb 35 associacions de 29 pa&iuml;sos diferents, que representen prop de 10.000 professionals.</p> <p align="justify" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%">&nbsp;</p> <p align="justify" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%">A nivell pr&agrave;ctic CEATL s'organitza en sis grups de treball que recopilen i publiquen informaci&oacute; rellevant sobre un d'aquests temes: condicions de treball, drets d'autor i drets d'autor en l'&agrave;mbit digital, visibilitat, formaci&oacute; i educaci&oacute;, bones pr&agrave;ctiques i not&iacute;cies sobre traducci&oacute; liter&agrave;ria.</p> <p align="justify" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%">&nbsp;</p> <p align="justify" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%">CEATL ha dut a terme iniciatives com una enquesta a nivell europeu sobre la situaci&oacute; laboral dels traductors i sobre la remuneraci&oacute; de la seva tasca, la redacci&oacute; i difusi&oacute; de l'hex&agrave;leg o codi de bones pr&agrave;ctiques en la traducci&oacute; liter&agrave;ria o la negociaci&oacute; dels contractes de traducci&oacute; amb Amazon. Tamb&eacute; ha fomentat la celebraci&oacute; a nivell internacional del Dia Internacional de la Traducci&oacute; (30 de setembre) amb diverses iniciatives per a visibilitzar aquest col&middot;lectiu.</p> <p align="justify" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%">&nbsp;</p> <p align="justify" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%">L'AELC, que va ser-ne una de les associacions fundadores, hi ha estat representada per traductors com Francesc Parcerisas &ndash;durant la seva fundaci&oacute;&ndash;, Anna Casassas o Bel Olid, que va presidir-la del 2013 al 2015.</p> <p align="justify" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%">&nbsp;</p> <p align="justify" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%">Aquesta assemblea ha estat organitzada per CEATL i l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana, amb la col&middot;laboraci&oacute; d'ACEtt (Secci&oacute;n Aut&oacute;noma de Traductores de Libros de la Asociaci&oacute;n Colegial de Escritores de Espa&ntilde;a), ACEC (Associaci&oacute; Col&middot;legial d'Escriptors de Catalunya) i el patrocini de l'Ajuntament de Barcelona i la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes.</p> <p align="justify" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%"><b><br /> <br /> </b><span style="font-size: larger;"><b>M&eacute;s dades:</b></span><br /> <br /> Web: <a href="http://www.ceatl.eu/" target="_blank">http://www.ceatl.eu/</a><br /> Facebook: <a href="https://www.facebook.com/ceatlfans" target="_blank">https://www.facebook.com/ceatlfans</a><br /> Twitter: <a href="https://twitter.com/CeatlNews" target="_blank">https://twitter.com/CeatlNews</a> (angl&egrave;s) / <a href="https://twitter.com/CeatlNewsFR" target="_blank">https://twitter.com/CeatlNewsFR</a> (franc&egrave;s)<br /> &nbsp;</p>
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 26-05-16

    L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana acaba de publicar el volum número 30 de la col·lecció «Retrats» dedicat al poeta Joan Margarit, que fou guardonat amb el Premi Jaume Fuster el 2015 en reconeixement a la seva trajectòria.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify"><a target="_blank" href="/publicacions-retrats-joan-margarit"><img align="left" width="200" height="294" alt="" title="V&Eacute;S-HI" src="/files/coberta-retrat-30-joan-margarit.jpg" /></a>L'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana acaba de publicar el volum n&uacute;mero 30 de la col&middot;lecci&oacute; &laquo;Retrats&raquo; dedicat al poeta Joan Margarit, que fou guardonat amb el Premi Jaume Fuster el 2015 en reconeixement a la seva traject&ograve;ria [<a href="/node/11429" target="_blank">llegiu-ne la not&iacute;cia</a>].<br /> &nbsp;<br /> Aquesta publicaci&oacute;, a cura de l'escriptora i periodista Ada Castells, repassa la vida i la traject&ograve;ria liter&agrave;ria d'un dels poetes m&eacute;s llegits i tradu&iuml;ts de la nostra literatura, amb una obra po&egrave;tica cabdal, sense cap mena de dubte, en el panorama de la poesia catalana contempor&agrave;nia.<br /> &nbsp;<br /> Podeu descarregar-vos gratu&iuml;tament aquesta publicaci&oacute; en el format digital que m&eacute;s us convingui (pdf, epub, kindle...) <a href="/publicacions-retrats-joan-margarit" target="_blank">des d'aquest enlla&ccedil;</a>. Trobareu m&eacute;s informaci&oacute; sobre Joan Margarit al seu <a href="/autors/margaritj" target="_blank">web a l'AELC</a>.</p> <p align="justify"><b>Joan Margarit</b> (Sana&uuml;ja, 1938). Poeta i arquitecte. Catedr&agrave;tic de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona des de l'any 1968.</p> <p align="justify">Els seus inicis literaris, sempre dins del terreny de la poesia, els trobem en obres en castell&agrave; com <i>Cantos para la coral de un hombre solo</i> (1963), <i>Dom&eacute;stico nac&iacute;</i> (1965) o <i>Predicci&oacute;n para un b&aacute;rbaro</i> (1979). Amb <i>L'ombra de l'altre mar</i> i <i>Vell malent&egrave;s</i> (Premi de la Cr&iacute;tica), que apareixen l'any 1981, comen&ccedil;a a publicar la seva obra po&egrave;tica en catal&agrave;, idioma que utilitzar&agrave; fins a l'actualitat per a la creaci&oacute; liter&agrave;ria. Aix&iacute;, <i>Cants d'Hekatonim de Tifundis</i> (1982) obt&eacute; el Premi Miquel de Palol i de la mateixa &egrave;poca s&oacute;n les obres <i>Raquel, La fosca melangia de Robinson Crusoe, El passat i la joia</i> (1983) i <i>L'illa del tresor</i> (Flor Natural en els Jocs Florals de Barcelona, 1985). Tots aquests t&iacute;tols s&oacute;n recollits en el volum <i>L'ordre del temps. Poesia 1980-1984</i> (1985). Amb <i>Mar d'hivern</i> obt&eacute; el Premi Carles Riba (1985) i amb <i>La dona del navegant</i> el Premi Serra d'Or (1982). <i>Els primers freds. Poesia 1975-1995</i> (2004) suposa una selecci&oacute; po&egrave;tica essencial realitzada pel propi autor que recull el m&eacute;s representatiu d'obres com, a banda de les ja esmentades, <i>La dona del navegant</i> (1986), <i>Edat roja</i> (1991), <i>Els motius del llop</i> (1993), <i>Aiguaforts</i> (1995), <i>Estaci&oacute; de Fran&ccedil;a</i> (1999) o <i>Joana</i> (2002). Cal destacar, tamb&eacute;, els poemaris <i>C&agrave;lcul d'estructures</i> (2005) i <i>Casa de Miseric&ograve;rdia</i> (2007), obra mereixedora , l'any 2008, dels premis Cavall Verd de l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana, Premi Rosal&iacute;a de Castro del Pen Club, Premi Nacional de Literatura de la Generalitat i Premi Nacional de Poesia del Ministeri de Cultura espanyol. Ha publicat, tamb&eacute;, <i>Misteriosament feli&ccedil;</i> (2008), <i>Es perd el senyal</i> (2012) i <i>Des d'on tornar a estimar</i> (2015), entre altres.</p> <p align="justify">T&eacute; obra tradu&iuml;da a l'alemany, l'angl&egrave;s, el castell&agrave;, l'&egrave;uscar, l'hebreu, el portugu&egrave;s i el rus.</p> <p align="justify">El 2015 ha estat reconegut amb el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana, en reconeixement a la seva traject&ograve;ria i a la divulgaci&oacute; que ha tingut la seva obra.</p> <p align="justify">&Eacute;s soci d'honor de l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana. [<a href="/autors/margaritj" target="_blank">M&Eacute;S INFORMACI&Oacute;</a>]</p><p align="center"><embed width="540" height="360" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" flashvars="host=picasaweb.google.com&amp;hl=ca&amp;feat=flashalbum&amp;RGB=0x000000&amp;feed=https%3A%2F%2Fpicasaweb.google.com%2Fdata%2Ffeed%2Fapi%2Fuser%2F101146735719367614918%2Falbumid%2F6151687368950220033%3Falt%3Drss%26kind%3Dphoto%26hl%3Dca" src="https://photos.gstatic.com/media/slideshow.swf" type="application/x-shockwave-flash"></embed></p> <br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 24-05-16

    Necessitem la teva col·laboració per a donar a conèixer a tothom que els autors tenim dret a continuar creant, i a cobrar la pensió per la qual hem estat cotitzant tota la vida.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify">Necessitem la teva col&middot;laboraci&oacute; per a donar a con&egrave;ixer a tothom que els autors tenim dret a continuar creant, i a cobrar la pensi&oacute; per la qual hem estat cotitzant tota la vida.</p><p align="justify">Des de la plataforma &laquo;Seguir creando&raquo;, formada per entitats i associacions de tot l'Estat, demanem als pol&iacute;tics els canvis necessaris en la legislaci&oacute; perqu&egrave; siguin compatibles la pensi&oacute; i els drets d'autor, que s'aturin les inspeccions a autors, que s'anul&middot;lin les sancions amb car&agrave;cter retroactiu i que es cre&iuml; l'Estatut de l'artista que reflecteixi les necessitats dels professionals de la cultura.</p><p align="justify">Per a donar a con&egrave;ixer les nostres reivindicacions, necessitem el suport de molta gent, per aquesta ra&oacute; hem engegat avui una campanya a les xarxes per donar visibilitat al problema. Participa-hi a trav&eacute;s de les xarxes #DerechoASeguirCreando / #Peldretacontinuarcreant.</p><p align="center"><img align="absMiddle" width="500" height="252" src="/files/plataforma-seguir-creant_0.jpg" alt="" /></p><p align="center"><iframe width="560" height="315" frameborder="0" allowfullscreen="" src="https://www.youtube.com/embed/hP3GvB3evQg"></iframe></p>
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    No