Activitats i notícies

   

  • 30-06-16

    Joan Adell Álvarez: Premi de Narrativa Breu d’Artesa de Segre, La cala nudista. [Més informació]
    Joan Benesiu: Premi Crexells de l'Ateneu Barcelonès, Gegants de gel. [Més informació]

  • 23-06-16

    La setmana passada vam començar a difondre un manifest en suport de la visibilitat dels traductors literaris als mitjans de comunicació. El manifest demana que els editors i els professionals de la comunicació s'impliquin activament en el reconeixement de la tasca dels traductors.  En menys d'una setmana hem superat les 600 adhesions, i voldríem aconseguir-ne 1.000 com a mínim! Ens hi ajudes?

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify"><a target="_blank" href="https://docs.google.com/forms/d/1p6UuUeCmFBfrTDjxrnM2t-_mzH1HYIqRiRX0UzgUVo8/viewform?c=0&amp;w=1"><img align="left" width="206" height="80" alt="" style="border:20px solid #FFFFFF" title="V&Eacute;S-HI" src="/files/banner-manifest-traductors.jpg" /></a>La setmana passada vam comen&ccedil;ar a difondre un manifest en suport de la visibilitat dels traductors literaris als mitjans de comunicaci&oacute;. El text demana que els editors i els professionals de la comunicaci&oacute; s'impliquin activament en el reconeixement de la tasca dels traductors. En menys d'una setmana hem superat les 600 adhesions, i voldr&iacute;em aconseguir-ne 1.000 com a m&iacute;nim! Ens hi ajudes?</p> <p align="justify">Impulsat per l'AELC amb el suport d'ACEC i ACE Traductores, el manifest es presentar&agrave;, juntament amb la llista d'adhesions, el 30 de setembre, Dia Internacional de la Traducci&oacute;.</p> <p align="justify">Per tal de donar-hi la m&agrave;xima difusi&oacute;, tamb&eacute; a escala internacional, el manifest compta amb versions en angl&egrave;s, castell&agrave; i franc&egrave;s.<br /> &nbsp;</p> <p align="justify"><b>Adheriu-vos-hi! Necessitem una llista ben llarga de signatures!</b></p> <p align="justify">Podeu llegir el manifest i signar-lo des d'aquests enlla&ccedil;os:<br /> &nbsp;</p> <p align="center"><span style="color: rgb(128, 0, 128);"><span style="font-size: larger;"> <a href="http://goo.gl/forms/6EOtxmjYwlz4NcMt2" target="_blank"><span style="color: rgb(128, 0, 128);"><b>en catal&agrave; </b></span></a><span style="color: rgb(128, 0, 128);"><b> - </b></span><b><a href="http://goo.gl/forms/z5YBPhMpI6YJDn1J3" target="_blank"><span style="color: rgb(128, 0, 128);"> en castellano</span></a><span style="color: rgb(128, 0, 128);"> - </span><a target="_blank" href="https://docs.google.com/forms/d/1tF-tSHmapEybUsmqlGKGDuJrtkoubyIuXt8xpiswtTk/viewform"><span style="color: rgb(128, 0, 128);">in English</span></a><span style="color: rgb(128, 0, 128);"> - </span><a href="http://goo.gl/forms/Y4kRY9KFGHak18Dd2" target="_blank"><span style="color: rgb(128, 0, 128);">en fran&ccedil;ais</span></a></b></span></span> <br /> <style type="text/css">p { margin-bottom: 0.25cm; line-height: 120%; </style></p> <p align="center">&nbsp;</p>
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 22-06-16

    Miquel Bezares ha renunciat a la vicepresidència de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana a les Illes, després de nou anys de dedicació. La decisió l'ha pres després de canvis en les seves circumstàncies personals, que fan que la dedicació que demana el càrrec sigui difícil d'acomplir.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify">Miquel Bezares ha renunciat a la vicepresid&egrave;ncia de l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana a les Illes, despr&eacute;s de nou anys de dedicaci&oacute;. La decisi&oacute; l'ha pres despr&eacute;s de canvis en les seves circumst&agrave;ncies personals, que fan que la dedicaci&oacute; que demana el c&agrave;rrec sigui dif&iacute;cil d'acomplir.</p><p align="justify">Miquel Bezares va assumir la vicepresid&egrave;ncia de les Illes el maig de 2007, rellevant Gabriel de la S. T. Sampol en el c&agrave;rrec. Durant el seu mandat el poeta llucmajorer ha treballat per a refor&ccedil;ar l'espai comunicacional com&uacute; entre els diferents territoris dels Pa&iuml;sos Catalans. La davallada d'ingressos de l'Associaci&oacute; durant aquest per&iacute;ode i l'arribada al poder a gaireb&eacute; totes les institucions insulars d'un Partit Popular especialment bel&middot;ligerant amb la llengua i la cultura catalanes, han marcat aquest per&iacute;ode, durant el qual ha mantingut, amb tota la junta, l'activitat combativa i les activitats de difusi&oacute; i promoci&oacute; dels nostres escriptors.</p><p align="justify">Fins a les properes eleccions, que tindran lloc la primavera de 2017, el c&agrave;rrec l'ocupar&agrave; l'eivissenca Fanny Tur Riera. &Eacute;s la primera vegada que una persona de les Piti&uuml;ses t&eacute; aquest c&agrave;rrec.</p><p align="justify">Fanny Tur &eacute;s nascuda a Sant Miquel de Balansat (Eivissa) i llicenciada en Filosofia i Lletres per la Universitat de C&ograve;rdova. Ha tingut diversos c&agrave;rrecs d'import&agrave;ncia com a historiadora, bibliotec&agrave;ria, arxivera i pol&iacute;tica. Com a activista cultural ha estat, entre altres, membre de la Comissi&oacute; Executiva de l'Institut d'Estudis Eivissencs (1993-2000), fundadora de la Plataforma per la Llengua a Eivissa i col&middot;laboradora de l'<i>Enciclop&egrave;dia d'Eivissa i Formentera</i>.</p><p align="justify">Ha col&middot;laborat en nombroses publicacions peri&ograve;diques, com ara <i>Serra d'Or</i>, <i>Lluc</i>, <i>El Piti&uacute;s</i> o la revista <i>Eivissa</i>. Directora de les col&middot;leccions &laquo;s&rsquo;Espardell&raquo;, editada per Mediterr&agrave;nia-Eivissa; i &laquo;Monografies de la mem&ograve;ria&raquo;; codirectora de les col&middot;leccions &laquo;Mirador&raquo; i &laquo;Monuments i edificis singulars&raquo;. Coordinadora i coautora de l'obra <i>Corsaris</i> i autora d'<i>El Mercat de fruites i verdures</i> i <i>El Monument als corsaris</i>, entre altres. Ha tingut cura de les publicacions de diversos cat&agrave;legs d'exposicions i llibres de divulgaci&oacute; local, com ara <i>Vicent Ferrer Guasch, fot&ograve;graf</i> (2011), <i>Una mirada enrere: Eivissa als inicis dels anys setanta</i> (2010), <i>Domingo Vi&ntilde;ets, fot&ograve;graf i editor</i> (2010), <i>Es Polvor&iacute;</i> (2009), <i>Alfons Garc&iacute;a Prats, antol&ograve;gica</i> (2009), <i>Les Piti&uuml;ses</i> (2009) o <i>Es Mercat Vell</i> (2006), entre altres. <a href="http://artxipelag.com/una-conversa-amb-fanny-tur-arxivera-historiadora-bibliotecaria-i-activista-politica-de-la-cultura/" target="_blank">En aquest enlla&ccedil;</a> podeu llegir una entrevista recent a Fanny Tur.</p><p align="justify">La ren&uacute;ncia s'ha fet efectiva aquest dissabte, durant la reuni&oacute; que la junta directiva de l'AELC ha celebrat a Val&egrave;ncia, aprofitant l'avinentesa dels Premis de la Cr&iacute;tica dels Escriptors Valencians.</p><p align="justify">D'altra banda, l'escriptor Octavi Monson&iacute;s s'ha integrat com a vocal cooptat a la Junta territorial del Pa&iacute;s Valenci&agrave;, per descarregar de volum de feina els altres membres de la junta valenciana. Tot i aix&iacute;, per estatuts, les juntes territorials no poden tenir m&eacute;s de tres vocals elegits, aix&iacute; que a les properes eleccions de junta el nombre de vocals tornar&agrave; a ser de tres.</p><p align="justify">Aix&iacute; doncs, la composici&oacute; actual de la junta de l'AELC &eacute;s la seg&uuml;ent:</p><p align="justify">Bel Olid, presidenta; Fanny Tur, vicepresidenta a les Illes (cooptada); Gemma Pasqual, vicepresidenta al Pa&iacute;s Valenci&agrave;; Jordi Mart&iacute;n Lloret, vicepresident al Principat (cooptat); Llu&iacute;s Hansen, secretari; Vicent Penya, tresorer. Els vocals de la junta a les Illes s&oacute;n Helena Alvarado, Laia Martinez i Lopez i Ismael Pelegr&iacute;. Els vocals de la junta al Pa&iacute;s Valenci&agrave; s&oacute;n N&uacute;ria Cadenes, Carles Cort&eacute;s, Francesc Momp&oacute; i Octavi Monson&iacute;s (cooptat). Els vocals al Principat s&oacute;n Merc&egrave; Canals, Rodolfo del Hoyo (cooptat) i Carles Molins.<br /><br /><br />&nbsp;</p>
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 21-06-16
    21 de juny de 2016


    La guanyadora del 36è Premi BBVA Sant Joan és l'escriptora Carme Riera, amb l'obra Les darreres paraules, una novel·la en forma de manuscrit de l’arxiduc Lluís Salvador d’Habsburg, un personatge apassionant vinculat a l’illa de Mallorca, que vol justificar tota una vida confessant determinats fets des del llit de mort.

  • 16-06-16

    A l'espai Obert de la XXXIV Fira del Llibre de Palma, que enguany s'escenificava en el meravellós i reapropriat passeig d'Es Born, el passat dissabte 4 de juny s'hi celebrà la segona edició de l'Espai Reverb (abans Context Viu).

  • 14-06-16

    Els guanyadors dels XXVI Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians, a les millors obres publicades l'any 2015 són: Martí Domínguez en narrativa (La sega, Proa), Antoni Ferrer en poesia (Variacions Goldberg, Denes), Marc Granell en infantil (La vida que creix, Andana), Anna Moner en assaig (Gabinet de curiositats, Pruna Llibres), Lliris Picó en juvenil (Moisés, estigues quiet, Bullent) i Rodolf Sirera en teatre (Trio, Bromera). Ca Revolta rebrà el premi de difusió.

    Destacat ampliat: 
    <p align="center"><span style="font-size: larger;"><b>Els guanyadors dels XXVI Premis de la Cr&iacute;tica dels Escriptors Valencians, a les millors obres publicades l'any 2015 s&oacute;n: Mart&iacute; Dom&iacute;nguez en narrativa (<i>La sega</i>, Proa), Antoni Ferrer en poesia (<i>Variacions Goldberg</i>, Denes), Marc Granell en infantil (<i>La vida que creix</i>, Andana), Anna Moner en assaig (<i>Gabinet de curiositats</i>, Pruna Llibres), Lliris Pic&oacute; en juvenil (<i>Mois&eacute;s, estigues quiet</i>, Bullent) i Rodolf Sirera en teatre (<i>Trio</i>, Bromera). Ca Revolta rebr&agrave; el premi de difusi&oacute;.<br /></b></span></p><p align="center"><b> La nit dels Premis de la Cr&iacute;tica va tenir lloc aquest divendres a l'Octubre Centre de Cultura Contempor&agrave;nia, a Val&egrave;ncia, en el transcurs d'una vetllada en la qual es va homenatjar l'escriptora i professora Carme Miquel.</b></p><p align="justify"><br /><br />El premi al millor <b>assaig</b> publicat en 2015 ha estat per <b>Anna Moner</b> i el seu <b><i>Gabinet de curiositats</i></b> (Pruna Llibres), un recull d'articles publicats en el diari digital<i> La Veu del Pa&iacute;s Valenci&agrave;</i> entre octubre de 2013 i novembre de 2015, &quot;una immersi&oacute; en l'assaig de les curiositats, de la hist&ograve;ria de l'art, la ci&egrave;ncia o els grans descobriments&quot;.</p><p align="justify">La novel&middot;la de <b>Mart&iacute; Dom&iacute;nguez</b>, <b><i>La sega</i></b> (Proa), que ja va rebre el Premi de la Cr&iacute;tica Catalana i el Premi de la Cr&iacute;tica de Serra d'Or, ha resultat guanyadora en la categoria de <b>narrativa</b>. El jurat n'ha destacat que &eacute;s &quot;una novel&middot;la rodona sobre la postguerra i els masovers del Maestrat&quot;.</p><p align="justify">En la categoria <b>infantil</b>, ha estat guardonada l'antologia de poemes de <b>Marc Granell</b>, <b><i>La vida que creix</i></b> (Andana), a cura de Josep Vicent Garcia Raffi i amb il&middot;lustracions de Paulap&eacute; (Paula P&eacute;rez de Lanuza), &quot;una aposta innovadora per la poesia infantil&quot;.</p><p align="justify">En la categoria <b>juvenil</b>, el jurat ha premiat la novel&middot;la de <b>Lliris Pic&oacute;</b>, <b><i>Mois&eacute;s, estigues quiet</i></b> (Bullent), &ldquo;una obra que sorpr&egrave;n i que ens commou&rdquo;, i que ja va rebre el Premi Enric Valor de 2014.</p><p align="justify"><b>Rodolf Sirera</b> s'ha endut el premi a la millor <b>obra teatral</b> amb <i><b>Trio</b></i> (Bromera), &quot;una com&egrave;dia fresca, enginyosa, constru&iuml;da amb la saviesa dramat&uacute;rgica d'un dels grans mestres del teatre en catal&agrave;&quot;.</p><p align="justify"><b>Antoni Ferrer</b> ha rebut el premi al <b>millor poemari</b> de l'any, per <b><i>Variacions Goldberg</i></b> (Denes), en paraules del jurat, &quot;un llibre que destil&middot;la tota l'experi&egrave;ncia po&egrave;tica i de vida d'una de les nostres grans figures liter&agrave;ries&quot;.</p><p align="justify">El jurat ha estat format per Marisol Gonz&aacute;lez, Francesc Gisbert i Miquel de Renzi en les categories de poesia, literatura infantil i literatura juvenil; i per Xavier Aliaga, Enric Iborra i Mariola Nos en les d'assaig, narrativa i teatre.</p><p align="justify">La junta de l'AELC al Pa&iacute;s Valenci&agrave; ha atorgat el <b>Premi de Difusi&oacute;</b> a <b>Ca Revolta</b>, per la seva tasca en la difusi&oacute; i promoci&oacute; de la literatura catalana i la cultura a la ciutat de Val&egrave;ncia.</p><p align="justify">Els premiats rebran un diploma honor&iacute;fic i una escultura commemorativa de Jordi Albinyana.</p><p align="justify"><span style="font-size: larger;"><b> &ndash; 17 de juny, nit dels Premis de la Cr&iacute;tica &ndash;<br /></b></span><br /> La periodista i poeta <b>Susanna Lliber&oacute;s</b> presentar&agrave; el lliurament dels Premis, que tindr&agrave; lloc aquest mateix divendres 17 de juny, a partir de les 19:30h a l'Octubre Centre de Cultura Contempor&agrave;nia (Sant Ferran, 12, Val&egrave;ncia).</p><p align="justify">La vetllada &eacute;s oberta a tothom. Hi haur&agrave; un tast de l'espectacle <b><i>Cinc actrius lligen Rodoreda</i></b>, amb Pilar Almeria, Pepa Juan i m&uacute;sica d'Irene Klein, i un homenatge a l'escriptora i professora <b>Carme Miquel</b>, amb un parlament a c&agrave;rrec de <b>Rosa Magraner</b>.</p><p align="justify">Posteriorment, tindr&agrave; lloc un <b>sopar</b>, al mateix Octubre. Fins dijous es pot reservar pla&ccedil;a a aelc@escriptors.cat (socis de l'AELC i un acompanyant, 18&euro; per persona; socis de CEDRO, 20&euro;; no socis, 22&euro;).</p><p align="center"><b>Els Premis de la Cr&iacute;tica dels Escriptors Valencians els convoca l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana des de 1991. Amb 26 edicions s'han erigit com uns dels premis m&eacute;s importants de la literatura catalana al Pa&iacute;s Valenci&agrave;. &Eacute;s un premi a obra publicada i, per tant, al marge de cap inter&egrave;s comercial.</b></p><p align="center"><b> Aquesta 26a edici&oacute; dels Premis de la Cr&iacute;tica dels Escriptors Valencians compta amb el patrocini i la col&middot;laboraci&oacute; d'Acci&oacute; Cultural del Pa&iacute;s Valenci&agrave;, CEDRO, la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes i la Universitat d'Alacant.</b></p><p align="center">&nbsp;</p><div class="rtecenter"><a href="/files/premis-critica-escriptors-valencians-2016.jpg"><img align="absMiddle" width="500" height="232" alt="" src="/files/premis-critica-escriptors-valencians-2016.jpg" /></a><br /> <br /><p>&nbsp;</p></div>
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 13-06-16

    Lletres i Memòria ha engruixit el catàleg d'autors amb la incorporació de vuit entrevistes, realitzades a Salvador Balcells, Antoni Cisteró, Octavi Egea, Ramon Gómez, Ramon Gomis, Pere Pons, Eulàlia Sariola i Agustí Soler. Ja es poden veure els seus vídeos a la pàgina de Lletres i Memòria.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify">Lletres i Mem&ograve;ria ha engruixit el cat&agrave;leg d'autors amb la incorporaci&oacute; de vuit entrevistes, realitzades a Salvador Balcells, Antoni Cister&oacute;, Octavi Egea, Ramon G&oacute;mez, Ramon Gomis, Pere Pons, Eul&agrave;lia Sariola i Agust&iacute; Soler. Ja es poden veure els seus v&iacute;deos a la p&agrave;gina de <i><a href="http://www.memoro.org/es-ca/speciale_aelc.php" target="_blank" style="text-decoration: none">Lletres i Mem&ograve;ria</a></i>.</p><p align="justify">Dividides en c&ograve;modes fragments d'entre 1 i 6 minuts de durada, aquestes entrevistes permeten als nostres socis majors de setanta anys donar testimoni de les seves vicissituds biogr&agrave;fiques, de la seva obra liter&agrave;ria i, en definitiva, de la seva experi&egrave;ncia vital. Lletres i Mem&ograve;ria &eacute;s un projecte en actiu des d'inicis de 2010, i est&agrave; impulsat per l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana i el portal d'internet Memoro. El banc de la Mem&ograve;ria.</p><p align="justify"><a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28566%29" target="_blank"><img align="left" width="200" height="103" src="/files/salvador-balcells.png" alt="" /><b>Salvador Balcells i Vil&agrave;</b></a> (l'Espluga de Francol&iacute;, 1946) ha treballat de llibreter durant vint anys i fins a la seva jubilaci&oacute; en el m&oacute;n de la premsa i com a gestor cultural. &Eacute;s un dels promotors i comissari del festival internacional de novel&middot;la criminal en catal&agrave; El Vi fa Sang, de l'Espluga de Francol&iacute;.<br />&nbsp; <br /> &Eacute;s autor dels t&iacute;tols de divulgaci&oacute; <i>Visca la Terra</i> (1982; 1989),<i> Barcelona 92. Com desfer Catalunya</i> (1986) i <i>Energia i societat</i> (1986, Premi Xavier Romeu de Monografies per a l'Ensenyament).<br />&nbsp; <br /> Posteriorment ha comen&ccedil;at a publicar diverses novel&middot;les de g&egrave;nere criminal, com ara <i>La taca negra</i> (2007), <i>El vi fa sang</i> (2010), <i>Dur de pa&iuml;r</i> (2012) i <i>Tempesta al B&agrave;ltic</i> (2014), publicades a l'editorial Meteora i protagonitzades pel sotsinspector dels Mossos d'Esquadra Emili Espinosa, un antiheroi malparlat, individualista, i amb tend&egrave;ncia a enfrontar-se amb els superiors. [<a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28566%29" target="_blank">V&eacute;s a l'entrevista</a>]</p><p align="justify"><a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28568%29" target="_blank"><img align="left" width="200" height="105" src="/files/antoni-cistero.png" alt="" /><b>Antoni Cister&oacute; Garcia</b></a> (Barcelona, 1946) enginyer qu&iacute;mic, llicenciat en Filosofia i diplomat en Ci&egrave;ncies socials.<br />&nbsp; <br /> Ha publicat reculls de relats, novel&middot;la i novel&middot;la hist&ograve;rica, amb t&iacute;tols com <i>Petit m&oacute;n</i> (2001), <i>Sab&agrave;tic</i> (2006), <i>Campo de esperanza</i> (2008, Premi Fim-Hist&ograve;ria de la Universitat de Barcelona), <i>Com un vi novell</i> (2008) i l'estudi sociopol&iacute;tic <i>Confluyendo. &iquest;De qu&eacute; hablamos cuando hablamos de confluencia?</i> (2015). Interessat pel teatre, ha realitzat cursos de dramat&uacute;rgia a la Sala Beckett i &eacute;s autor de diverses obres, com ara <i>Peixets de colors</i> (2003), <i>Feu-me lloc</i> (2005) i <i>Quan l'infern sigui atiat</i> (2008), totes elles publicades i estrenades. Ha participat com a ponent i conferenciant en nombroses jornades i col&middot;loquis, especialment al voltant de la figura de l'escriptor Max Aub. [<a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28568%29" target="_blank">V&eacute;s a l'entrevista</a>]</p><p align="justify"><a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28562%29" target="_blank"><img align="left" width="200" height="103" src="/files/octavi-egea.png" alt="" /><b>Octavi Egea</b></a> (Barcelona, 1946) &eacute;s novel&middot;lista, director i autor teatral.<br />&nbsp; <br /> Als dinou anys comen&ccedil;a la seva activitat en el m&oacute;n del teatre com a actor i director d'una companyia de teatre <i>amateur</i>. Amb tot, no &eacute;s fins al voltant dels quaranta anys que comen&ccedil;a a escriure de manera professional com a col&middot;laborador d'una editorial de publicacions d'oci, on porta les seccions de teatre i cinema.<br />&nbsp; <br /> L'any 1987 publica la seva primera novel&middot;la i des d'aleshores no s'atura d'escriure i publicar. &Eacute;s autor d'obres de narrativa breu com <i>Gent que estimo</i> (1990) i <i>Nova York era la seva ciutat</i> (1998), de novel&middot;les com <i>La senyoreta Freda Kes&ouml;c</i> (1993), <i>Spaghetti per a la Gioconda</i> (1995, premi Ciutat d'Olot de narrativa juvenil), o <i>Abaddon, l'&agrave;ngel de l'abisme</i> (2001) i de peces teatrals com <i>Davant l'Empire</i> (1998, Premi Ignasi Ig&eacute;sias), Cadaver? (2002), J.R.S., de dotze anys (2003, premi Fundaci&oacute; Romea de Textos Teatrals), Lost Persons Area (2007, Premi Octubre), <i>Els innocents</i> (2012, premi Nit Liter&agrave;ria Andorrana), <i>Amami, Alfredo, amami</i> (2014, premi Ciutat de Sagunt) o <i>Menors</i> (2014, premi Ciutat de Manacor), entre moltes altres obres estrenades. Paral&middot;lelament ha adaptat, per a musicals, el gui&oacute; de <i>When Harry Met Sally, Grease, Siete novias para siete hermanos</i> o <i>Cantando bajo la lluvia</i>. [<a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28562%29" target="_blank">V&eacute;s a l'entrevista</a>]</p><p align="justify"><a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28567%29" target="_blank"><img align="left" width="200" height="103" src="/files/ramon-gomez.png" alt="" /><b>Ramon G&oacute;mez Molina</b></a> (Barcelona, 1931) va cr&eacute;ixer en plena postguerra a l'Hospitalet de Llobregat. Ha treballat en el m&oacute;n editorial, primer a l'editorial Mateu, a continuaci&oacute; a l'editorial Argos-Vergara i amb el tancament d'aquesta, a l'editorial Planeta.<br />&nbsp; <br /> Partint de les seves pr&ograve;pies viv&egrave;ncies, s'interessa i s'informa sobre la Guerra Civil, la postguerra i la dictadura franquista, i &eacute;s un divulgador de les marques que aquestes han deixat en la geografia f&iacute;sica i humana de la ciutat. En aquest sentit, ha publicat els llibres de narrativa memorial&iacute;stica <i>Espa&ntilde;oles en el exilio</i> (1974), <i>El crit de les mil nits</i> (2000) i <i>Anys victoriosos, anys triomfals. La petita hist&ograve;ria dels anys 40 a l'Hospitalet de Llobregat</i> (2002). [<a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28567%29" target="_blank">V&eacute;s a l'entrevista</a>]</p><p align="justify"><a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28563%29" target="_blank"><img align="left" width="200" height="105" src="/files/ramon-gomis.png" alt="" /><b>Ramon Gomis i de Barbar&agrave;</b></a> (Reus, 1946) &eacute;s metge endocrin&ograve;leg i autor teatral.<br />&nbsp; <br /> Llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona, el 1976 s'especialitza en endocrinologia i nutrici&oacute; i el 1982 es doctora. Despr&eacute;s d'un postgrau a Brussel&middot;les, entra a treballar a l'Hospital Cl&iacute;nic de Barcelona on, de 1992 a 1998, &eacute;s cap de la Secci&oacute; de Diabetis i de 1998 a 2003 del Servei d'Endocrinologia. El 2008 &eacute;s nomenat director de la Fundaci&oacute; Cl&iacute;nic per a la Recerca Biom&egrave;dica. Tamb&eacute; ha estat director de l'Institut d'Investigacions Biom&egrave;diques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) i del Centre d'Investigacions Biom&egrave;diques en Xarxa de Diabetis i Malalties Metab&ograve;liques Associades (Ciberdem). Des de 2002 tamb&eacute; &eacute;s professor de la Universitat de Barcelona.<br />&nbsp; <br /> En l'&agrave;mbit teatral, &eacute;s un dels membres fundadors del grup de Reus La Tartana Teatre Estudi. Ha dirigit diverses peces, com ara <i>Woyzeck</i> de Georg B&uuml;chner, <i>Drama d'humils</i> de Joan Puig i Ferrater, i <i>Les arrels</i> d'Arnold Wesker. &Eacute;s tamb&eacute; autor teatral, amb t&iacute;tols com <i>Petita Hist&ograve;ria d'un Home qualsevol</i> (Grup TAC de Granollers), <i>Vermell de xaloc</i> (Amics de les Arts de Terrassa), <i>Llum&iacute; d'or</i> (El Partiqu&iacute; de Barcelona), <i>Capvespre al jard&iacute;</i> (Teatre Lliure de Barcelona), <i>El Mercat de les del&iacute;cies</i> (Teatre Romea de Barcelona) i<i> El fill de la mar</i> (Versus Teatre de Barcelona). Ha publicat en prosa <i>Viatge per la Mar de la Frau, El Gabriel Ferrater de Reus, Paisatge de tardor, El gust de menjar i altres del&iacute;cies, Reus: un passeig per la ciutat</i> i <i>Retrats m&eacute;s o menys impertinents</i>, i ha col&middot;laborat en diverses publicacions peri&ograve;diques:<i> Serra d'Or, Els Marges, El Matador, La Vanguardia</i> i <i>El Pa&iacute;s</i>, entre altres. [<a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28563%29" target="_blank">V&eacute;s a l'entrevista</a>]</p><p align="justify"><a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28565%29" target="_blank"><img align="left" width="200" height="103" src="/files/pere-pons.png" alt="" /><b>Pere Pons i Clar</b></a> (Santany&iacute;, 1946) estudia Magisteri tamb&eacute; Filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. Ha treballat de professor de llengua i literatura catalanes a l'ensenyament secundari.<br />&nbsp; <br /> Com a escriptor, s'ha centrat en la narrativa infantil i juvenil, amb nombrosos t&iacute;tols com ara <i>L'estret del temps</i> (1990, Premi Gran Angular), <i>Crispetes per la Norma Schweizer</i> (1994), <i>L'&uacute;nica cara del m&oacute;n</i> (1994), <i>La pell de la nina</i> (1997), <i>Pick-up</i> (1997), <i>Nocturn a quatre mans</i> (1997), <i>Hola, em dic Pere</i> (2001), <i>La cova del torrent</i> (2005), <i>La moneda d'or</i> (2005), <i>Quan tot comen&ccedil;a</i> (2006, Premi Gran Angular), <i>El rei d'en Set</i> (2007), <i>El tren que va agafar Napole&oacute;</i> (2009), <i>El paraigua roig en una casa blanca</i> (2010), L<i>a vall dels escarabats</i> (2010) i <i>Banyeta va, banyeta ve</i> (2011), entre altres. Paral&middot;lelament s'ha encarregat de l'elaboraci&oacute; de nombrosos llibres de text de llengua i literatura. [<a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28565%29" target="_blank">V&eacute;s a l'entrevista</a>]</p><p align="justify"><a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28564%29" target="_blank"><img align="left" width="200" height="106" src="/files/eulalia-sariola.png" alt="" /><b>Eul&agrave;lia Sariola i Mayol</b></a> (Barcelona, 1944) &eacute;s il&middot;lustradora i traductora.<br />&nbsp; <br /> Durant vint-i-cinc anys es dedica a la il&middot;lustraci&oacute;, amb m&eacute;s d'un centenar de llibres il&middot;lustrats. Ja de gran, estudia filologia hebrea a la Universitat de Barcelona, i hebreu modern a Israel. Despr&eacute;s d'aquests estudis compagina la feina d'il&middot;lustradora amb la traducci&oacute; liter&agrave;ria, de l'hebreu al catal&agrave; i al castell&agrave;, d'obres d'Aharon Appelfeld, Nir Baram, Mahmud Darwix, David Grossman, Rutu Modan, Eskhol Nevo o Uri Orlev, entre altres.<br />&nbsp; <br /> A m&eacute;s, t&eacute; una novel&middot;la publicada, <i>El m&oacute;n per un forat</i> (2011). [<a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28564%29" target="_blank">V&eacute;s a l'entrevista</a>]</p><p align="justify"><a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28569%29" target="_blank"><img align="left" width="200" height="105" src="/files/agusti-soler.png" alt="" /><b>Agust&iacute; Soler i Reg&agrave;s</b></a> (Matar&oacute;, 1946), llicenciat en Hist&ograve;ria per la Universitat de Barcelona, destacat activista pol&iacute;tic, c&iacute;vic i cultural.<br />&nbsp; <br /> Ha estat regidor d'Esquerra Republicana de Catalunya a l'Ajuntament de Barcelona, des d'on s'encarregava de la regidoria de Drets Civils, i ha estat president de la Federaci&oacute; Catalana d'ONGs pels Drets Humans. Activista pels drets dels catalans, ha estat promotor de nombroses iniciatives c&iacute;viques, pol&iacute;tiques i culturals.<br />&nbsp; <br /> &Eacute;s autor dels llibres de divulgaci&oacute; <i>Tenim dret els catalans?</i> (2001), <i>El cas egunkaria, la cultura basca sota sospita</i> (2003), <i>ERC-PI, escissi&oacute; o cop d'estat a l'independentisme?</i> (2003), i de la biografia <i>Pepeta Moreu. El gran amor impossible de Gaud&iacute;</i> (2014). [<a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28569%29" target="_blank">V&eacute;s a l'entrevista</a>]</p>
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 10-06-16

    L'escriptor Alfons Cervera, ha rebut el Premi d'Honor de l'Associació de Bibliotecaris Valencians; i Marga Bau Mas és distingida Bibliotecària de l'Any.

    La nit del divendres 10 de juny l'Associació de Bibliotecaris Valencians ha atorgat, en un acte celebrat a la ciutat de València, els premis Samaruc de Literatura Infantil i Juvenil 2016 i els Premis d’Honor i Bibliotecari de l'Any.

  • 09-06-16

    El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha ratificat avui mateix el que els autors portàvem anys denunciant: el sistema de compensació als autors per la còpia privada de les seves obres no s'adequa a la normativa europea.

    Destacat ampliat: 
    <div class="rteright"><span style="font-size: smaller;">9 de juny de 2016</span></div> <br /> <p align="justify"><b>El Tribunal de Just&iacute;cia de la Uni&oacute; Europea ha ratificat avui mateix el que els autors port&agrave;vem anys denunciant: el sistema de compensaci&oacute; als autors per la c&ograve;pia privada de les seves obres no s'adequa a la normativa europea.</b></p> <p align="justify">El 2012 el Govern espanyol va decretar que el &laquo;c&agrave;non digital&raquo; deixava de ser abonat per la ind&uacute;stria tecnol&ograve;gica i es faria efectiu via Pressupostos Generals de l'estat.</p> <p align="justify">El Reial Decret que reformava el sistema va ser aprovat amb els vots en solitari del Partit Popular, en contra de les recomanacions de la Uni&oacute; Europea, i argumentant que era una soluci&oacute; temporal.</p> <p align="justify">La Junta Directiva de CEDRO, que compta amb representants de l'AELC, va decidir impugnar el Reial Decret, el mar&ccedil; de 2013 al Tribunal Suprem, i a mitjan 2014 al tribunal europeu de Luxemburg. La principal ra&oacute; per la impugnaci&oacute; va ser que l'import de la partida destinada a la compensaci&oacute; per c&ograve;pia privada es basa en criteris purament pressupostaris, i no t&eacute; per res en compte el perjudici real sobre els titulars de drets de propietat intel&middot;lectual. Des que va entrar en vigor, el govern ha fixat la partida en 5 milions d'euros, a repartir entre els sectors del llibre, l'audiovisual i la m&uacute;sica, molt per sota dels imports recomanats per informes elaborats pel propi govern (que, tot i que calculat molt a la baixa, el situaven entorn als 20 milions). En termes demogr&agrave;fics, els 5 milions destinats suposen una mica menys de 0,11&euro; per habitant, una quantitat que situa l'Estat espanyol en &uacute;ltima posici&oacute; a Europa, molt per darrere dels altres pa&iuml;sos &ndash;Alemanya, amb 3,48&euro;/hab. est&agrave; en primer lloc, seguit de Fran&ccedil;a amb 3,45&euro;/hab. Noruega, amb 0,9&euro;/hab. se situa en onz&egrave; lloc, nom&eacute;s per citar alguns exemples&ndash;</p><p align="justify"><b>A efectes pr&agrave;ctics, la regulaci&oacute; de 2012 buidava de contingut econ&ograve;mic la compensaci&oacute; als autors per la c&ograve;pia privada de les seves obres.</b></p> <p align="justify">El TJUE ha declarat que aquest sistema de compensaci&oacute; planteja un problema insalvable: no garanteix que el cost de la compensaci&oacute; equitativa nom&eacute;s sigui sufragat, en &uacute;ltim terme, pels usuaris de c&ograve;pies privades. El comunicat argumenta que la compensaci&oacute; per c&ograve;pia privada s'ha dissenyat en benefici exclusiu de les persones f&iacute;siques, i el sistema espanyol no t&eacute; cap mecanisme que permeti que les persones jur&iacute;diques puguin sol&middot;licitar l'exempci&oacute; de l'obligaci&oacute; de contribuir a finan&ccedil;ar aquesta compensaci&oacute;, o almenys, a sol&middot;licitar-ne la devoluci&oacute;.</p> <p align="justify">Aquesta bona not&iacute;cia &eacute;s nom&eacute;s un pas m&eacute;s perqu&egrave; els autors tornin a tenir una compensaci&oacute; per c&ograve;pia privada justa i equitativa. Ara, el Tribunal Suprem i altres &ograve;rgans jurisdiccionals espanyols han de resoldre els nombrosos recursos presentats pels titulars de drets a trav&eacute;s de les entitats de gesti&oacute;, en contra de totes les normes dictades sobre aquesta mat&egrave;ria des de 2012, molt especialment la reforma de la Llei de Propietat Intel&middot;lectual, que va entrar en vigor el primer de gener de 2015.</p> <p align="justify">La sent&egrave;ncia del TJUE encara no s'ha fet p&uacute;blica, tot i aix&iacute; aquest tribunal ha dif&oacute;s una nota de premsa que podeu trobar en aquest enlla&ccedil;: <br /> <a href="http://curia.europa.eu/jcms/upload/docs/application/pdf/2016-06/cp160060es.pdf" target="_blank">http://curia.europa.eu/jcms/upload/docs/application/pdf/2016-06/cp160060es.pdf</a></p> <p align="justify"><br /> Per a m&eacute;s informaci&oacute; sobre el tema, consulteu l'apartat de temes professionals d'aquesta p&agrave;gina en aquest enlla&ccedil;: <a target="_blank" href="http://www.escriptors.cat/temes-professionals-drets-digitals">http://www.escriptors.cat/temes-professionals-drets-digitals</a> tamb&eacute; us recomanem el gr&agrave;fic de la not&iacute;cia publicada avui a <i>El Mundo</i>: <a href="http://www.elmundo.es/cultura/2016/06/09/5758b404e5fdeadd7b8b4608.html" target="_blank">&quot;La cuenta pendiente del 'canon digital': hasta 400 millones de euros&quot;</a>.<br /> <br /> <br /> <br /> &nbsp;</p>
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    No
  • 08-06-16

    Aquest divendres dia 10 de juny l'Associació de Bibliotecaris Valencians lliurarà, durant el transcurs d'un sopar a València, els Premis Samaruc de literatura infantil i de literatura juvenil.