Activitats i notícies

   

  • 03-03-15

    Amb motiu del Dia Internacional de les Dones, aquest dijous l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana ha organitzat, a l'Octubre de València, una jornada ben especial.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify">Amb motiu del Dia Internacional de les Dones, aquest dijous l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana ha organitzat, a l'Octubre de Val&egrave;ncia, una jornada ben especial.</p> <p align="justify">Es far&agrave; un homenatge a l'escriptora Carmelina S&agrave;nchez-Cutillas, amb un parlament a c&agrave;rrec de Carme Gregori i amb lectura de poemes per part d'Isabel Robles i d'Encarna Sant-Celoni.</p> <p align="justify">A m&eacute;s a m&eacute;s s&rsquo;estrenar&agrave; la can&ccedil;&oacute; composta per Manuela Alandes a partir dels textos que 22 escriptores han escollit per a l'ocasi&oacute;: Carme Arnau, Maluy Benet, Teresa Broseta, N&uacute;ria Cadenes, Esperan&ccedil;a Camps, Isabel Canet, Christelle Enguix, Cristina Escriv&agrave;, Maria Josep Escriv&agrave;, Isabel Garcia Canet, Pepa Guardiola, Empar de Lanuza, Carme Miquel, Gemma Pasqual, Pura Peris, Salut Pla, Begonya Pozo, Isabel Robles, Rosa Roig, Mari Carmen S&aacute;ez, Encarna Sant-Celoni i Isabel-Clara Sim&oacute;.</p> <p align="justify">La vetllada acabar&agrave; amb un sopar literari al hall de l'Octubre.</p> <p align="justify">Carmelina S&agrave;nchez-Cutillas (1927-2009), que fou s&ograve;cia d'honor de l'AELC, publica els seus primers reculls de poemes durant la d&egrave;cada de 1960, en ple esclat del realisme social, destacant <i>Un m&oacute;n rebel</i> (1964), <i>Conjugaci&oacute; en primera persona</i> (1969), i m&eacute;s endavant <i>Els jerogl&iacute;fics i la pedra de Rosetta</i> (1976), t&iacute;tols que li donen un gran prestigi. El reconeixement del p&uacute;blic li arriba, per&ograve;, amb la novel&middot;la <i>Mat&egrave;ria de Bretanya</i> (1976), guardonada amb el premi Octubre-Andr&ograve;mina de narrativa del 1975 i reeditada m&eacute;s de deu vegades, que ocupa un lloc preferent en la recuperaci&oacute; de la cultura i la llengua pr&ograve;pies al Pa&iacute;s Valenci&agrave;. [<a href="/autors/cutillass" target="_blank">Consulta el seu web a l'AELC</a>]</p>
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 27-02-15

    Un dels fronts pel que fa al procés d'ampliació i consolidació del Mercat Únic Digital entre els estats membres de la Unió Europea és l'actualització dels drets d'autor en l'àmbit digital. En el marc d'aquesta reforma, la nova Comissió Europea dirigida per Jean-Claude Juncker ha traslladat les competències en matèria de propietat intel·lectual a la Comissaria d'Economia i Societat Digital, encapçalada per Günter Oettinger, i al vicepresident del Mercat Únic Digital, Andrus Ansip.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify">Un dels fronts pel que fa al proc&eacute;s d'ampliaci&oacute; i consolidaci&oacute; del Mercat &Uacute;nic Digital entre els estats membres de la Uni&oacute; Europea &eacute;s l'actualitzaci&oacute; dels drets d'autor en l'&agrave;mbit digital. En el marc d'aquesta reforma, la nova Comissi&oacute; Europea, dirigida per Jean-Claude Juncker, ha traslladat les compet&egrave;ncies en mat&egrave;ria de propietat intel&middot;lectual a la Comissaria d'Economia i Societat Digital, encap&ccedil;alada per G&uuml;nter Oettinger, i al vicepresident del Mercat &Uacute;nic Digital, Andrus Ansip. Paral&middot;lelament, el Parlament Europeu ha iniciat la revisi&oacute; de la Directiva de la Societat de la Informaci&oacute; 2001/29/EC, la <i>InfoSoc Directive</i>, per la qual va encarregar un informe sobre les limitacions i exempcions que cal aplicar als drets d'autor a la parlament&agrave;ria del Partit Pirata alemany Julia Reda.</p> <p align="justify">Com es pot imaginar, aquest informe [<a href="/files/REDA-Copyright-ES.PDF" target="_blank">descarrega'l en castell&agrave;</a>] inclou aspectes molt perjudicials per a autors i editors, i pret&eacute;n debilitar extremadament els drets de propietal intel&middot;lectual d'autors i artistes. Considera que totes les excepcions i limitacions als drets d'autor que la <i>InfoSoc Directive</i> estableix com a opcionals haurien de ser obligat&ograve;ries i sense remuneraci&oacute;, i es carrega el sistema actual de remuneraci&oacute; per pr&eacute;stec p&uacute;blic i en concepte de c&ograve;pia privada en l'&agrave;mbit educatiu. Aquest informe del Partit Pirata actualment est&agrave; en fase d'al&middot;legacions, per aix&ograve; les organitzacions que treballen pels drets autorals (IFFRO, EWC&hellip;) s'han mobilitzat per fer evident el seu desacord i argumentar-lo.</p> <p align="justify">En aquest sentit, l'European Writers' Council ha fet p&uacute;blic un comunicat amb al&middot;legacions a l'&laquo;Informe Reda&raquo;, que la setmana passada la presidenta de l'EWC, Pirjo Hiidenmaa, ja va defensar en una taula rodona organitzada per la Comissi&oacute; Europea i presidida pel comissari Oettinger.</p> <p align="justify">Resumidament, el comunicat de l'EWC [<a href="/files/EWC-Opinion-RedaDraftReport-Final-22022015.pdf" target="_blank">descarrega'l en angl&egrave;s</a>] defensa que &eacute;s fonamental implementar una legislaci&oacute; que obligui a redactar contractes m&eacute;s justos i transparents per a autors i artistes, i a fer efectiva la remuneraci&oacute; pels seus drets. Per aix&ograve; cal identificar i concretar cl&agrave;usules abusives i declarar-les nul&middot;les. Per l'EWC, si un autor pot exercir m&eacute;s control sobre els diferents usos de la seva obra, i si veu respectats el dret moral sobre l'obra i el dret a una remuneraci&oacute; digna i efectiva, &eacute;s molt probable que vulgui promoure l'obra i fer-la al m&agrave;xim d'accessible. Per aix&ograve;, la millora de les condicions contractuals d'autors i artistes contribuir&agrave; directament a qu&egrave; els usuaris finals gaudeixin d'una major oferta cultural a nivell Europeu. Defensar la dignitat del treball de creadors i artistes &eacute;s promoure la cultura.</p> <p align="justify">L'EWC fa &egrave;mfasi en el fet que la necessitat de millora de les condicions contractuals d'autors i artistes va en la l&iacute;nia de les recomanacions de l'informe de les Nacions Unides sobre drets culturals, &laquo;The Right to Freedom of Artistic Expression and Creativity&raquo;, presentat el mar&ccedil; de 2013 [<a href="/files/daccess-dds-ny.un_.org_doc_undoc_gen_g13_118_44_pdf_g1311844.pdf" target="_blank">descarrega'l en angl&egrave;s</a>]. En el mateix comunicat, l'EWC demana que s'adoptin les conclusions i recomanacions de l'estudi del Parlament Europeu &laquo;Contractual Arrangements Applicable to Creators: Law and Practice of Selected Member States&raquo; PE 493.041 (2014) [<a href="http://www.google.es/url?sa=t&amp;rct=j&amp;q=&amp;esrc=s&amp;source=web&amp;cd=1&amp;cad=rja&amp;uact=8&amp;ved=0CCAQFjAA&amp;url=http%3A%2F%2Fwww.europarl.europa.eu%2Fmeetdocs%2F2009_2014%2Fdocuments%2Fjuri%2Fdv%2Fcontractualarangements_%2Fcontractualarangements_en.pdf&amp;ei=dZnwVMHyOoO4UZyuhIgJ&amp;usg=AFQjCNGu49CcYO5usJf0LISwraklQ4q12w&amp;sig2=YpQz15zKUvGtHajxVrwIDQ&amp;bvm=bv.87269000,d.d24" target="_blank">descarrega'l en angl&egrave;s</a>].</p> <br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    No
  • 26-02-15

    Avui dijous torna el cicle Escriptors al Terrat, que ofereix, en ple centre de València, la possibilitat d'escoltar fragments literaris llegits pels propis autors, i de dialogar amb ells al llarg d'un col·loqui distès i proper. Se celebra sempre l'últim dijous de cada mes, a les 19:30h, a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània (Sant Ferran, 12, València).

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify">Aquesta nit dues dotzenes d'assistents qualificad&iacute;ssims &ndash;Enric Iborra, &Agrave;ngels Moreno, Jaume P&eacute;rez Montaner, Pau Sif, Manel Rodr&iacute;guez-Castell&oacute;, Isabel Robles, Joan Navarro&hellip;&ndash; han acudit a a l'acte d'Escriptors al Terrat del mes de febrer en qu&egrave; han participat Begonya Mezquita i Josep Mir que organitza l'AELC. Tot un goig escoltar la g&egrave;nesi liter&agrave;ria d'aquests dos grans poetes i sentir-los recitar. [Francesc Momp&oacute;]<br /> &nbsp;</p> <p class="rtecenter"><a href="/files/20150226_194314.jpg" target="_self"><img height="273" align="absMiddle" width="400" src="/files/20150226_194314.jpg" title="AMPLIA" alt="" /></a><br /><span style="font-size: smaller;">D'esquerra a dreta: Begonya Mezquita, Josep Mir i Francesc Momp&oacute;.</span></p> <p align="justify">Torna el cicle Escriptors al Terrat, que ofereix, en ple centre de Val&egrave;ncia, la possibilitat d'escoltar fragments literaris llegits pels propis autors, i de dialogar amb ells al llarg d'un col&middot;loqui dist&egrave;s i proper. Escriptors al Terrat &eacute;s un cicle organitzat per l'AELC amb la col&middot;laboraci&oacute; de l'Octubre Centre de Cultura Contempor&agrave;nia, i amb el patrocini de la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes. Se celebra sempre l'&uacute;ltim dijous de cada mes, a les 19:30h, a l'Octubre Centre de Cultura Contempor&agrave;nia (Sant Ferran, 12, Val&egrave;ncia).</p> <p align="justify">En aquesta ocasi&oacute; els convidats s&oacute;n dos poetes de contrastada traject&ograve;ria: Begonya Mezquita i Josep Mir, que parlaran de la seva experi&egrave;ncia com a poetes i ens llegiran composicions pr&ograve;pies, especialment dels seus darrers poemaris, <i>Parlen els ulls</i> i <i>Joc d'infants</i>, respectivament.</p> <p align="justify"><b>Bengonya Mezquita</b> (Sagunt, 1968), comen&ccedil;a a escriure i publicar poesia de ben jove. &Eacute;s autora dels llibres <i>El perfecte somriure</i> (1989, I Premi Vila de Mislata), <i>Entre la dist&agrave;ncia exacta i la nit</i> (1991), <i>Signes de terra</i> (1999, finalista del II Premi de Poesia Jaume Bru i Vidal de Sagunt), <i>Una illa</i> (2007) i <i>Parlen els ulls</i> (2014), aix&iacute; com de les <i>plaquettes Badalls d&rsquo;estiu</i> (1990) i <i>L&rsquo;any de les atzavares</i> (1994). Ha estat antologada a <i>Dotze poetes joves valencians</i> (2000) i treballs seus han aparegut en diverses edicions col&middot;lectives. Col&middot;labora regularment en les revistes digitals<i> La paraula nostra</i> i <i>Trapezi</i>.</p> <p align="justify"><b> Josep Mir</b> (Mislata, 1956), &eacute;s llicenciat en Filosofia (2006) i en Filologia Catalana (2010, premi extraordinari) per la Universitat de Val&egrave;ncia. Ha publicat els treballs de poesia <i>Viure no &eacute;s necessari, navegar s&iacute;</i> (1986), <i>G&egrave;nesi del seny</i> (1987), <i>He vist Di&ograve;genes que esbocinava el bol</i>, premi Manuel Rodr&iacute;guez Mart&iacute;nez d'Alcoi (1989), <i>Poemes de cal Parad&iacute;s i m&eacute;s poemes </i>(1999), <i>El mim del mag</i> (2000), <i>&Eacute;sser per a l'&eacute;sser</i> (2001), premi de poesia Festa d'Elx, <i>Crides quatre d'independ&egrave;ncia amb un exordi i un elogi d'exili</i> (2001), <i>Ll&agrave;nties de la llivanya </i>(2007) i <i>Joc d'infants</i> (2014), premi de Literatura Breu Vila de Mislata. A m&eacute;s a m&eacute;s, ha participat en nombroses edicions col&middot;lectives, homenatges i actes populars. &Eacute;s autor, tamb&eacute;, de la novel&middot;la <i>L'Hagia Sophia</i> (1995).</p> <p>&nbsp;</p><p class="rtecenter"><a target="_self" href="/files/20150226_194339.jpg"><img height="270" align="absMiddle" width="550" alt="" title="AMPLIA" src="/files/20150226_194339.jpg" /></a></p> <br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 23-02-15

    Joan Margarit, Jordi Pàmias i Antoni Vidal Ferrando han sortit finalistes en la primera ronda de votacions del Premi Jaume Fuster. A partir d'avui i fins al 27 de març els socis de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana podran escollir, en una segona ronda de votacions, quin d'aquests tres escriptors és el guanyador del XV Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify">Joan Margarit, Jordi P&agrave;mias i Antoni Vidal Ferrando han sortit finalistes en la primera ronda de votacions del Premi Jaume Fuster. A partir d'avui i fins al 27 de mar&ccedil; els socis de l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana podran escollir, en una segona ronda de votacions, quin d'aquests tres escriptors &eacute;s el guanyador del XV Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana.</p><p align="justify">El Premi Jaume Fuster &eacute;s un guard&oacute; destinat a posar en relleu el conjunt de l'obra d'un escriptor o escriptora de la literatura catalana. &Eacute;s un premi a la traject&ograve;ria, a la repercussi&oacute; i a la divulgaci&oacute; que ha tingut la seva obra, i t&eacute; especial rellev&agrave;ncia pel fet de ser escollit a trav&eacute;s de les votacions dels companys d'ofici socis de l'AELC. El sistema &eacute;s el seg&uuml;ent: en una primera ronda, els socis poden escollir qualsevol escriptor o escriptora (viu en el&nbsp;moment de convocar el premi i que no hagi estat guardonat amb aquest premi abans) i en una segona ronda la votaci&oacute; es fa entre els tres noms m&eacute;s repetits.<br />&nbsp;</p><br /> <p align="justify"><a target="_blank" href="/autors/margaritj"><b> <img height="195" align="left" width="200" alt="" title="V&Eacute;S AL SEU WEB" src="/files/margarit.jpg" />Joan Margarit</b></a> (Sana&uuml;ja, 1938), poeta i arquitecte, &eacute;s catedr&agrave;tic de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona des de l'any 1968.<br /> &nbsp;<br /> Els seus inicis literaris, sempre dins del terreny de la poesia, els trobem en obres en castell&agrave; com <i>Cantos para la coral de un hombre solo</i> (1963), <i>Dom&eacute;stico nac&iacute;</i> (1965) o <i>Predicci&oacute;n para un b&aacute;rbaro</i> (1979). Amb <i>L'ombra de l'altre mar</i> i <i>Vell malent&egrave;s</i> (Premi de la Cr&iacute;tica), que apareixen l'any 1981, comen&ccedil;a a publicar la seva obra po&egrave;tica en catal&agrave;, idioma que utilitzar&agrave; fins a l'actualitat per a la creaci&oacute; liter&agrave;ria. Aix&iacute;, <i>Cants d'Hekatonim de Tifundis</i> (1982) obt&eacute;, el mateix any, el Premi Miquel de Palol i de la mateixa &egrave;poca s&oacute;n les obres<i> Raquel, La fosca melangia de Robinson Crusoe, El passat i la joia</i> (1983) i <i>L'illa del tresor</i> (Flor Natural en els Jocs Florals de Barcelona, 1985). Tots aquests t&iacute;tols s&oacute;n recollits en el volum <i>L'ordre del temps. Poesia 1980 - 1984</i> (1985). Amb <i>Mar d'hivern</i> obt&eacute; el Premi Carles Riba (1985) i amb <i>La dona del navegant</i> el Premi Serra d'Or (1982). <i>Els primers freds. Poesia 1975-1995</i> (2004) suposa una selecci&oacute; po&egrave;tica essencial realitzada pel propi autor que recull el m&eacute;s representatiu d'obres com, a banda de les ja esmentades, <i>La dona del navegant</i> (1986), <i>Edat roja</i> (1991), <i>Els motius del llop</i> (1993), <i>Aiguaforts</i> (1995), <i>Estaci&oacute; de Fran&ccedil;a</i> (1999) o <i>Joana</i> (2002). Cal destacar, tamb&eacute;, els poemaris <i>C&agrave;lcul d'estructures</i> (2005) i <i>Casa de miseric&ograve;rdia</i> (2007), obra mereixedora, l'any 2008, dels premis Cavall Verd de l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana, Premi Rosal&iacute;a de Castro del Pen Club i Premi Nacional de Literatura. Continua amb<i> Es perd el senyal </i>(2012) i <i>Des d'on estimar</i> (2015). El 2014 apareix el volum <i>Tots els poemes (1975-2912)</i>. [<a target="_blank" href="/autors/margaritj">V&Eacute;S AL SEU WEB</a>]</p> <br /> <p align="justify"><b> <a target="_blank" href="/autors/pamiasj"><img height="0" align="left" width="0" title="V&Eacute;S AL SEU WEB" src="/files/pamias.jpg" alt="" /><img height="243" align="left" width="200" alt="" title="V&Eacute;S AL SEU WEB" src="/files/pamias.jpg" />Jordi P&agrave;mias</a></b> (Guissona, 1938) &eacute;s poeta i assagista. El seu primer llibre de poemes, <i>La meva casa,</i> va veure la llum l'any 1969 arran de guanyar el premi Joan Salvat Papasseit. Despr&eacute;s d'aquest vindrien altres poemaris, tamb&eacute; mereixedors de premis ben diversos. D'entre ells caldria destacar <i>Flauta del sol</i> (premi Carles Riba, 1978), <i>&Agrave;mfora grega</i> (premi Vicent Andr&eacute;s Estell&eacute;s, 1985) o <i>Narc&iacute;s i l'altre</i> (premi Miquel de Palol, 2001). Entre d'altres, al llarg de la seva traject&ograve;ria ha estat reconegut amb el premi Cavall Verd-Josep M. Llompart al millor poemari de l'any, amb <i>Narc&iacute;s i l'altre</i> o el Premi de la Cr&iacute;tica Catalana de poesia i el el Premi de la Cr&iacute;tica Serra d'Or amb <i>Terra cansada</i> (2004). La qualitat i la const&agrave;ncia de la seva escriptura l'han convertit en una de les veus m&eacute;s representatives de la seva generaci&oacute;, i en un referent per als nous autors. Ha publicat la seva obra po&egrave;tica completa en 5 volums.<br /> &nbsp;<br /> Tamb&eacute; ha conreat, fruit de la seva recerca cont&iacute;nua i de la seva curiositat liter&agrave;ria, altres g&egrave;neres, com ara el teatre (<i>Cam&iacute; de mort,</i> 1979) i l'assaig (<i>Quadern de tres estius</i>, 1986). Durant trenta anys va exercir com a professor de Llengua i Literatura a l'Institut M&agrave;rius Torres de Lleida. [<a target="_blank" href="/autors/jpamias">V&Eacute;S AL SEU WEB</a>]</p> <br /> <p align="justify"><img height="155" align="left" width="200" alt="" title="V&Eacute;S AL SEU WEB" src="/files/vidal_0.jpg" /> <a target="_blank" href="/autors/vferrando"><b>Antoni Vidal Ferrando</b></a> (Santany&iacute;, 1945) &eacute;s poeta i narrador. Mestre de professi&oacute;, la seva obra po&egrave;tica parteix de la seva identitat illenca per a construir un discurs sobre l'&eacute;sser hum&agrave; contemporani. Com a poeta ha guanyat els premis Ausi&agrave;s March (1985), Ciutat de Palma (1985 i 1995), el Cavall Verd - Josep M. Llompart (1993), i la Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona (1994), entre d'altres. Dels seus llibres podem destacar <i>Calvari</i> (1992), <i>El batec de les pedres</i> (1995), <i>Cap de cant&oacute;</i> (2004) i <i>Gebre als vidres</i> (2012). Els &uacute;ltims anys han vist la llum diverses antologies po&egrave;tiques, entre elles <i>El jard&iacute; de les del&iacute;cies</i> (2005), en edici&oacute; biling&uuml;e catal&agrave;-castell&agrave;, i <i>A cops de ferro i &agrave;lgebra</i> (2005), a cura de D. Sam Abrams. El 2008 es public&agrave; tota la seva poesia en un sol volum, <i>All&agrave; on crema l'herba: Obra po&egrave;tica</i> (1986-2007).</p> <p align="justify">Com a narrador s'ha de recordar la seva trilogia sobre la Mallorca del segle XX, iniciada amb <i>Les llunes i els cal&agrave;pets</i> (1994) i completada amb <i>La m&agrave; del jardiner</i> (1999), premi Sant Joan de novel&middot;la i <i>L'illa dels d&ograve;lmens</i> (2007), premi de la cr&iacute;tica Serra d'Or. Cal destacar tamb&eacute; el seu dietari <i>Amors i laberints</i> (2010), i el seu primer recull de narrativa, <i>Els miralls negres</i> (2013).<br /> &nbsp;<br /> Durant un temps s'ha dedicat a la hist&ograve;ria i, de resultes d'aquesta etapa han sortit alguns assaigs, el m&eacute;s important dels quals &eacute;s <i>La poblaci&oacute; i propietat de la terra en el municipi de Santany&iacute;</i> (1868-1920). Actualment viu a Santany&iacute;, la terra dels seus somnis, on va tenir com a mestres els poetes Blai Bonet i Bernat Vidal i Tom&agrave;s. [<a target="_blank" href="/autors/vferrando">V&Eacute;S AL SEU WEB</a>]</p> <p align="justify">Consulteu les <a target="_blank" href="http://www.escriptors.cat/premis_basesjaumefuster"><b>BASES</b></a> i la <a target="_blank" href="http://www.escriptors.cat/cronologia_jaume_fuster"><b>CRONOLOGIA</b></a> de guanyadors del Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana.</p> <br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 17-02-15

    Després d'uns anys de parèntesi, dijous es va celebrar a la Societat Coral el Micalet (Guillem de Castro, 73, València), la Nit de les Lletres Catalanes. Es tracta d'una iniciativa en què lectors i autors van tenir ocasió de compartir una vetllada amb la literatura catalana actual feta des del País Valencià com a gran protagonista.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify">Despr&eacute;s d'uns anys de par&egrave;ntesi, dijous, a la Societat Coral el Micalet (Guillem de Castro, 73, Val&egrave;ncia), va tornar la Nit de les Lletres Catalanes. Es tracta d'una una iniciativa en qu&egrave; lectors i autors van tenir ocasi&oacute; de compartir una vetllada amb la literatura catalana actual feta des del Pa&iacute;s Valenci&agrave; com a gran protagonista.</p> <p align="justify">Consisteix en un sopar en qu&egrave; els autors van presentar les seves novetats liter&agrave;ries, en assaig, literatura infantil i juvenil, narrativa i poesia, de llibres publicats el 2013, 2014 o aquest 2015. La periodista Reis Juan va introduir i conduir&nbsp; les presentacions, una trentena en total, d'uns pocs minuts de durada cadascuna per&ograve; totes elles molt variades. La directora de la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes, Laura Borr&agrave;s, tamb&eacute; va dir unes paraules. Durant la sobretaula els assistents van poder adquirir els llibres amb la signatura dels autors.</p> <p align="justify">La Nit de les Lletres Catalanes &eacute;s una idea que Sim&oacute; Aguilar va iniciar el 2002. La novetat d'aquesta setena edici&oacute; &eacute;s que l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana ha organitzat l'acte, la Societat Coral El Micalet hi col&middot;labora i la llibreria Tres i Quatre s'encarrega de la mostra i venda de llibres.</p> <p align="justify">La represa d'aquesta iniciativa ha estat tot un &egrave;xit, i demostra l'inter&egrave;s i la gran vitalitat de la literatura catalana actual del Pa&iacute;s Valenci&agrave;. Des d'uns quants dies abans ja es van completar totes les places, amb m&eacute;s de seixanta inscrits vinguts d'arreu del pa&iacute;s.</p> <br /> <br /> <p align="center"><embed height="267" width="400" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" flashvars="host=picasaweb.google.com&amp;hl=ca&amp;feat=flashalbum&amp;RGB=0x000000&amp;feed=https%3A%2F%2Fpicasaweb.google.com%2Fdata%2Ffeed%2Fapi%2Fuser%2F101146735719367614918%2Falbumid%2F6117981045130839969%3Falt%3Drss%26kind%3Dphoto%26hl%3Dca" src="https://photos.gstatic.com/media/slideshow.swf" type="application/x-shockwave-flash"></embed></p>
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 13-02-15

    El Seminari sobre la Traducció a Catalunya, que organitza anualment des de fa 23 anys l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, tractarà en aquesta edició de la traducció de la variació lingüística, les manifestacions dialectals i els llenguatges subestàndards. Porta per títol «Subversors de l'estàndard: quell merdé hurrible de la traducció», i tindrà lloc dissabte 7 de març, de 9:30 a 14:30h, a l'Ateneu Barcelonès (Canuda, 6, Barcelona).

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify">El Seminari sobre la Traducci&oacute; a Catalunya, que organitza anualment des de fa 23 anys l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana, tractar&agrave; en aquesta edici&oacute; de la traducci&oacute; de la variaci&oacute; ling&uuml;&iacute;stica, les manifestacions dialectals i els llenguatges subest&agrave;ndards. Porta per t&iacute;tol &laquo;Subversors de l'est&agrave;ndard: quell merd&eacute; hurrible de la traducci&oacute;&raquo;, i tindr&agrave; lloc dissabte 7 de mar&ccedil;, de 9:30 a 14:30h, a l'Ateneu Barcelon&egrave;s (Canuda, 6, Barcelona).</p> <p align="justify">Francesc Parcerisas inaugurar&agrave; el Seminari presentant Pilar Godayol, doctora en Teoria de la traducci&oacute; i professora, que pronunciar&agrave; la confer&egrave;ncia &laquo;Traducci&oacute; i subversi&oacute;: Derrida, Spivak i Duch&raquo;. Seguidament el professor Carles Biosca entrevistar&agrave; Joan Casas i Xavier P&agrave;mies, dos traductors amb una gran experi&egrave;ncia professional. A mig mat&iacute; hi haur&agrave; una pausa-caf&egrave; que, si fa bo, es far&agrave; a l'espl&egrave;ndid jard&iacute; rom&agrave;ntic de l'Ateneu Barcelon&egrave;s. A continuaci&oacute; el traductor Jordi Mart&iacute;n Lloret moderar&agrave; una taula rodona que porta per t&iacute;tol &laquo;Anostrar la singularitat: l&iacute;mits i llic&egrave;ncies&raquo;, amb la participaci&oacute; dels traductors Odile Arqu&eacute;, Caterina Briguglia i Arnau Pons.</p> <p align="justify">Les places s&oacute;n limitades, sota rigor&oacute;s ordre d'inscripci&oacute;. Els socis de l'AELC, els estudiants de les facultats de traducci&oacute;, els estudiants del postgrau en Assessorament Ling&uuml;&iacute;stic i Serveis Editorials de la UB i els socis de l'Ateneu Barcelon&egrave;s tenen l'entrada gratu&iuml;ta. La resta hauran d'abonar 8&euro; el mateix dia del Seminari (en efectiu).</p> <p align="justify">El t&iacute;tol del Seminari s'ha inspirat en la traducci&oacute; de la novel&middot;la de l'itali&agrave; Carlo Emilio Gadda, <i>Quer pasticciaccio brutto de via Merulana</i>, publicada l'any 1957, que inclou un gran nombre de dialectalismes i neologismes, i que Josep Juli&agrave; va traduir al catal&agrave; amb el t&iacute;tol <i>Quell merd&eacute; hurrible de via Merulana</i> (Ed. Proa, 1995).</p> <p align="justify">Com cada any aquest Seminari ha estat possible gr&agrave;cies a la col&middot;laboraci&oacute; de totes les facultats de traducci&oacute; de les universitats p&uacute;bliques dels Pa&iuml;sos Catalans: la Universitat Aut&ograve;noma de Barcelona, la Universitat Jaume I de Castell&oacute;, la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i la Universitat de Vic. El Seminari tamb&eacute; compta amb la col&middot;laboraci&oacute; de l'Ateneu Barcelon&egrave;s i la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes, i amb el patrocini de l'Institut de Cultura de Barcelona.</p> <p align="justify"><br /> <a href="/seminari-traduccio" target="_blank"><b><span style="font-size: larger;"> INSCRIPCIONS AQU&Iacute;</span></b></a></p><br /> <p align="justify">SOBRE ELS PARTICIPANTS:<br /><br /><b>Odile Arqu&eacute;</b> (Badalona, 1960). &Eacute;s traductora i poeta. Es dedica a la traducci&oacute; cinematogr&agrave;fica i la supervisi&oacute; ling&uuml;&iacute;stica en estudis de doblatge, que compagina amb la traducci&oacute; liter&agrave;ria i l'adaptaci&oacute; de cantates infantils de l'angl&egrave;s al catal&agrave;. Des de 2011 &eacute;s professora de l'Escola Catalana de Doblatge. Tamb&eacute; &eacute;s lletrista d'un gran nombre de can&ccedil;ons per a s&egrave;ries infantils. Participa en nombrosos recitals de poesia i &eacute;s autora del recull po&egrave;tic <i>La vida en punt</i> (2012). Ha concebut l'exposici&oacute; &laquo;M'ho diuen els versos&raquo; juntament amb l'artista pl&agrave;stica Llu&iuml;sa Pla.<br /><br /><b>Carles Biosca</b>. Llicenciat en Filologia Rom&agrave;nica per la Universitat de Barcelona, en Traducci&oacute; i Interpretaci&oacute; per la Universitat Aut&ograve;noma de Barcelona i doctor en Teoria de la Traducci&oacute; amb la tesi Estudi de la traducci&oacute; en llengua sarda i de la incid&egrave;ncia en el proc&eacute;s d&rsquo;estandarditzaci&oacute;. Ha treballat en l&rsquo;ensenyament secundari i com a traductor i corrector. Des del 2002 &eacute;s professor del Departament de Traducci&oacute; i d'Interpretaci&oacute; de la Universitat Aut&ograve;noma de Barcelona. Els seus interessos de recerca se centren en la hist&ograve;ria i la sociologia de la traducci&oacute;, dins la qual ha tractat q&uuml;estions d&rsquo;estandarditzaci&oacute; i de recepci&oacute; liter&agrave;ria relacionades sobretot amb les lleng&uuml;es minoritzades, especialment el sard.<br /><br /><b>Caterina Briguglia</b> (Palerm, Sic&iacute;lia, 1979). &Eacute;s doctora en Comunicaci&oacute; multiling&uuml;e: estudis de traducci&oacute;, ling&uuml;&iacute;stica i literatura per la Universitat Pompeu Fabra. La seva tesi, <i>La traducci&oacute; de la variaci&oacute; ling&uuml;&iacute;stica al catal&agrave; literari contemporani (Les traduccions de Pasolini, Gadda i Camilleri)</i>, indaga un &agrave;mbit espec&iacute;fic dels estudis de traducci&oacute;: la traducci&oacute; del dialecte en literatura i els models de llengua adoptats pels traductors al catal&agrave; contemporani. Apareix publicada amb el t&iacute;tol <i>Dialecte i traducci&oacute; liter&agrave;ria. El cas catal&agrave;</i> (Eumo, 2013). Ha estat professora i investigadora de la Universitat Aut&ograve;noma de Barcelona, i actualment ho &eacute;s de la Universitat Pompeu Fabra.<br /><br /><br /><b>Joan Casas</b> (L'Hospitalet de Llobregat, 1950). &Eacute;s dramaturg, poeta, narrador, traductor i assagista. &Eacute;s professor del Departament de Teoria i Hist&ograve;ria del les arts esc&egrave;niques de l'Institut del Teatre de la Diputaci&oacute; de Barcelona. Ha tradu&iuml;t una gran quantitat d'obres de narrativa, poesia, teatre i assaig, entre d'altres de l'itali&agrave;, el grec modern, el portugu&egrave;s i sobretot el franc&egrave;s. El 2002 rep el Premi Giovanni Pontiero de traducci&oacute; del portugu&egrave;s per <i>No entris tan de pressa en aquesta nit obscura</i>, d'Ant&oacute;nio Lobo Antunes, i el 2005 el Premi Jordi Dom&egrave;nech de traducci&oacute; de poesia per <i>Tard, molt tard, de nit entrada</i>, del poeta grec Iannis Ritsos.<br /><br /><br /><b>Pilar Godayol</b> (Manlleu, 1968). &Eacute;s doctora en teoria de la Traducci&oacute; per la Universitat Aut&ograve;noma de Barcelona, traductora jurada i professora titular del departament de Traducci&oacute;, Interpretaci&oacute; i Lleng&uuml;es Aplicades de la Facultat d&rsquo;Educaci&oacute;, Traducci&oacute; i Ci&egrave;ncies Humanes de la Universitat de Vic. &Eacute;s la investigadora principal del grup de recerca de la UVic &laquo;Estudis de g&egrave;nere: traducci&oacute;, literatura, hist&ograve;ria i comunicaci&oacute;&raquo; (GETLIHC) i del projecte &laquo;Traductoras y traducciones en la Catalu&ntilde;a contempor&aacute;nea (1939-2000)&raquo;. Ha publicat nombrosos estudis biogr&agrave;fics, treballs sobre hist&ograve;ria i teoria de la traducci&oacute; i sobre traducci&oacute; i g&egrave;nere. Destaca, entre altres, el <i>Diccionari de la traducci&oacute; catalana</i> (2011), elaborat juntament amb Montserrat Bacard&iacute;.<br /><br /><br /><b>Jordi Mart&iacute;n Lloret</b> (Barcelona, 1972). &Eacute;s traductor literari de l'angl&egrave;s i el franc&egrave;s al catal&agrave; i a l'espanyol, especialitzat en narrativa i assaig. Ha tradu&iuml;t, entre altres, Martin Amis, John Cheever, G. K. Chesteron, Philippe Claudel, Antoine Compagnon, David Foenkinos, Richard Ford, Romain Gary, Laurent Gaud&eacute;, Paul Harding, Siri Hustvedt, Eug&egrave;ne Ionesco, Carson McCullers, Michel de Montaigne, Jeffrey Moore, Harold Pinter, Laurent Seksik, Joann Sfar, Boris Vian i Richard Yates. La seva traducci&oacute; de <i>L'&eacute;cume des jours</i> (Viena Ed.), de Boris Vian, va rebre el Premi Ciutat de Barcelona 2013 i el Premi Mots Passants de la UAB.<br /><br /><b>Xavier P&agrave;mies</b> (Barcelona, 1959). &Eacute;s un dels traductors literaris al catal&agrave; m&eacute;s actius. Ha tradu&iuml;t de l'angl&egrave;s, el castell&agrave;, el franc&egrave;s i el portugu&egrave;s. Compta amb un centenar llarg de traduccions d'autors com Ant&oacute;nio Lobo Antunes, Jane Austen, Paul Auster, Karen Blixen, John Carlin, Cormac McCarthy, Charles Dickens, Emmanuel Dongala, Camara Laye, Harper Lee, Ir&egrave;ne N&eacute;mirovski, E&ccedil;a de Queir&oacute;s, Mordecai Richler, Philip Roth, J. K. Rowling, Salman Rushdie, J. D. Salinger, Albert S&aacute;nchez Pi&ntilde;ol, Jos&eacute; Saramago o Edith Wharton, entre molts altres. Les seves traduccions han estat guardonades amb el Premi Giovanni Pontiero i el Ciutat de Barcelona de traducci&oacute;.<br /><br /><br /><b>Francesc Parcerisas</b> (Begues, 1944). &Eacute;s poeta, traductor, cr&iacute;tic literari i doctor en Teoria de la traducci&oacute;. &Eacute;s professor a la Facultat de Traducci&oacute; i d'Interpretaci&oacute; de la Universitat Aut&ograve;noma de Barcelona, de la qual va ser deg&agrave; del 2008 al 2011. Tamb&eacute; ha dirigit el Departament de Traducci&oacute; de la mateixa universitat. Ha tradu&iuml;t una llarga llista d'autors, destacant <i>La llanterna de l'ar&ccedil;</i>, de Seamus Heaney, Premi Cr&iacute;tica Serra d'Or, i <i>Un esborrany de XXX Cantos</i>, d'Ezra Pound, Premi Cavall Verd-Rafel Jaume de traducci&oacute; po&egrave;tica, a m&eacute;s de la trilogia de J.R.R. Tolkien <i>El Senyor dels Anells</i>. &Eacute;s autor de diversos assaigs sobre traducci&oacute;, com ara <i>Traducci&oacute;, edici&oacute;, ideologia </i>(2009) i <i>Sense mans. Met&agrave;fores i papers sobre la traducci&oacute;</i> (2013), Premi Internacional d'Assaig Josep Palau i Fabre. Ha publicat una quinzena de llibres de poesia, amb els quals ha rebut premis com el Carles Riba, el Ciutat de Barcelona o el Premi de la Cr&iacute;tica Catalana. Tamb&eacute; ha rebut el Premi Llibreter pel dietari <i>La primavera a Pequ&iacute;n</i> (2013).<br /><br /><br /><b>Arnau Pons</b> (Felanitx, 1965). &Eacute;s escriptor i traductor. Compagina l'escriptura de creaci&oacute; i l'assaig de poesia amb la traducci&oacute; liter&agrave;ria, principalment de poesia i assaig. Ha tradu&iuml;t, entre altres, Ingeborg Bachmann, Jean Bollack, Paul Celan, Dino Campana, H&eacute;l&egrave;ne Cixous, Jacques Dupin, Herberto Helder, Itzhak Katzenelson, Henri Meschonnic, Luiza Neto Jorge i Peter Szondi, aix&iacute; com tamb&eacute; alguns poemes (comentats per ell mateix) de Velimir Khl&egrave;bnikov i &Oacute;ssip Mandelstam. Les lleng&uuml;es que domina s&oacute;n &ndash;a banda del catal&agrave; i de l'espanyol&ndash; el franc&egrave;s, el portugu&egrave;s, l'alemany i l'itali&agrave;, i t&eacute; nocions de rus, hebreu i jiddisch. Ha publicat els assajos <i>Celan: lector de Freud</i> (2006), <i>Nissaga d'abolits</i> (2010), <i>Escriure despr&eacute;s</i> (2012), i els llibres de poesia <i>Intromissi&oacute;</i> (1991), Premi Ciutat de Palma, <i>Desertar</i> (1997), <i>A descl&ograve;s</i> (1996) i <i>Llum de ganivet</i> (2012).</p>
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 10-02-15

    Després d'uns anys de parèntesi torna la Nit de les Lletres Catalanes, una iniciativa en què lectors i autors tindran l'ocasió de compartir una vetllada amb la literatura catalana actual feta des del País Valencià com a gran protagonista.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify">Despr&eacute;s d'uns anys de par&egrave;ntesi torna la Nit de les Lletres Catalanes, una iniciativa en qu&egrave; lectors i autors tindran l'ocasi&oacute; de compartir una vetllada amb la literatura catalana actual feta des del Pa&iacute;s Valenci&agrave; com a gran protagonista.</p><p align="justify">Consisteix en un sopar en qu&egrave; els autors presentaran les seves novetats liter&agrave;ries, en assaig, literatura infantil i juvenil, narrativa i poesia. Durant la sobretaula els assistents podran adquirir els llibres amb la signatura dels autors. L'acte ser&agrave; presentat per la periodista Reis Juan, i la directora de la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes, Laura Borr&agrave;s, dir&agrave; unes paraules.</p><p align="justify">A falta de deu dies ja s'han completat les places, amb m&eacute;s de seixanta inscrits vinguts d'arreu del Pa&iacute;s Valenci&agrave;.</p><p align="justify">La Nit de les Lletres Catalanes &eacute;s una idea que Sim&oacute; Aguilar va iniciar el 2002. La novetat d'aquesta setena edici&oacute; &eacute;s que l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana organitza l'acte, la Societat Coral El Micalet hi col&middot;labora i la llibreria Tres i Quatre s'encarrega de la mostra i venda de llibres.</p><p align="justify">La vetllada tindr&agrave; lloc el 19 de febrer a la Societat Coral El Micalet. Es podr&agrave; seguir a les xarxes amb l'etiqueta #NitLletresCatalanes.<br /><br />Trobareu m&eacute;s informaci&oacute; a l'<a target="_self" href="/node/10876">Agenda de l'AELC</a>.</p>
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 09-02-15

    Avui s'ha fet públic el veredicte del XLVII Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que enguany ha recaigut en el lingüista Joan Veny en reconeixement a la seva trajectòria en el camp de l'etimologia i la dialectologia. El guardó, que atorga Òmnium Cultural, serà lliurat el dia 8 de juny al Palau de la Música Catalana.

  • 04-02-15

    Ahir el president de l'AELC, Guillem-Jordi Graells, va ser entrevistat al programa Club Dante de Ràdio 4, per parlar, juntament amb la delegada de CEDRO a Catalunya, Patrícia Riera, sobre llibres i pirateria. El resultat és un interessant document sobre l'estat actual de la qüestió, la legislació actual, la situació dels autors i les accions empreses per a lluitar contra aquesta xacra que afecta a tots els creadors i impedeix el seu desenvolupament professional.

    Escolteu el programa clicant a sobre d'aquest enllaç:

  • 02-02-15

    L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana acaba de publicar un volum de la col·lecció «Retrats» dedicat a l'editor i crític literari Josep Maria Castellet, que fou un dels fundadors i primer president de l'Associació.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify"><a href="/publicacions-retrats-josep-maria-castellet" target="_blank"><img width="200" height="273" align="left" src="/files/coberta-retrat27-josep-maria-castellet.jpg" alt="" /></a>L'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana acaba de publicar un volum de la col&middot;lecci&oacute; &laquo;Retrats&raquo; dedicat a l'editor i cr&iacute;tic literari Josep Maria Castellet, que fou un dels fundadors i primer president de l'Associaci&oacute;.<br /> &nbsp;<br /> Aquest volum d'homenatge, que podeu descarregar gratu&iuml;tament des de l'apartat de publicacions d'aquest web, est&agrave; format per fragments dels diversos llibres de mem&ograve;ries que va escriure Josep M. Castellet, escollits i comentats per Teresa Mu&ntilde;oz Lloret. A l'ep&iacute;leg, Guillem-Jordi Graells, president de l'AELC, fa un breu rep&agrave;s del paper fonamental de Josep M. Castellet en la fundaci&oacute; i els primers passos de l'Associaci&oacute;. La publicaci&oacute;, a m&eacute;s, inclou diverses fotografies de l'homenatjat i la reproducci&oacute; de la litografia de Joan Mir&oacute; que Josep M. Castellet va llegar a l'Associaci&oacute;.<br /> &nbsp;<br />Podeu descarregar-vos gratu&iuml;tament aquesta publicaci&oacute; en els formats digitals pdf, pdf optimitzat per a tauleta, ePub, Kindle o Flash (swf) <a href="/publicacions-retrats-josep-maria-castellet" target="_blank">des d'aquest enlla&ccedil;</a>. Si voleu la publicaci&oacute; en paper poseu-vos en contacte amb l'oficina de l'Associaci&oacute;. Tots els associats en rebran una c&ograve;pia en paper.<br /> <br /> Trobareu m&eacute;s informaci&oacute; sobre Josep M. Castellet al seu <a target="_blank" href="/autors/castelletjm">web a l'AELC</a>, i al documental <a target="_blank" href="/veus_literaries">Veus Liter&agrave;ries</a>.</p>
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si