Activitats i notícies

   

  • 31-05-16

    Anna Manso: Premi Atrapallibres del CLIJCAT, categoria 10 anys, Amics monstruosos (il·lustr. Gabriel Salvadó). [Més informació]
    Joan Carles González Pujalte: Accèssit al Premi Miquel Martí i Pol de poesia de CC.OO., La llum i les pedres. [Més informació]

  • 30-05-16

    Més de cinquanta traductors literaris que representen associacions de vint-i-nou països diferents, assistiran a l'assemblea general anual més multitudinària que es recorda de CEATL, el Consell Europeu d'Associacions de Traductors Literaris.

    Del 2 al 4 de juny els traductors es reuniran a la Fabra i Coats de Barcelona, amb un atapeït programa de treball que té per objectius unir esforços i intercanviar punts de vista i experiències per a millorar les condicions de treball dels traductors literaris europeus.

    Destacat ampliat: 
    <div class="rteright"><span style="font-size: smaller;">31 de maig de 2016</span></div><br /> <style type="text/css">p { margin-bottom: 0.25cm; line-height: 120%; }a:link { }</style> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%">&nbsp;</p> <p align="justify" style="margin-left: 1cm; margin-right: 1cm; line-height: 120%; page-break-before: auto">M&eacute;s de cinquanta traductors literaris que representen associacions de vint-i-nou pa&iuml;sos diferents, assistiran a l'assemblea general anual m&eacute;s multitudin&agrave;ria que es recorda de CEATL, el Consell Europeu d'Associacions de Traductors Literaris.</p> <p align="justify" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%">&nbsp;</p> <p align="justify" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%">Del 2 al 4 de juny els traductors es reuniran a la Fabra i Coats de Barcelona, amb un atape&iuml;t programa de treball que t&eacute; per objectius unir esfor&ccedil;os i intercanviar punts de vista i experi&egrave;ncies per a millorar les condicions de treball dels traductors literaris europeus.</p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%" class="rtecenter"><a href="http://www.ceatl.eu/" target="_blank"><img align="absMiddle" width="500" height="143" src="/files/ceatl-logo-capcalera.jpg" title="WEB CEATL" alt="" /></a></p> <p align="justify" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%">&nbsp;</p> <p align="justify" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%">&ndash;<b>Di&agrave;leg de Laura Borr&agrave;s amb Martha Tennent i Francesc Parceirsas amb m&uacute;sica en viu&ndash;<br /> <br /> </b></p> <p align="justify" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%">Divendres 3 de juny a les vuit del vespre tindr&agrave; lloc un acte p&uacute;blic, obert a tothom i gratu&iuml;t, al sal&oacute; vigat&agrave; del Palau Moja (Portaferrissa, 1, Barcelona). La directora de la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes, Laura Borr&agrave;s, entrevistar&agrave; els traductors Martha Tennent i Francesc Parcerisas, sobre les traduccions liter&agrave;ries a l'angl&egrave;s d'autors en llengua catalana. El di&agrave;leg (en catal&agrave;, angl&egrave;s i franc&egrave;s) s'intercalar&agrave; amb l'acompanyament musical de Borja Penalba (veu i guitarra).</p> <p align="justify" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%">&nbsp;</p> <p align="justify" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%">&ndash;<b>Millorant les condicions de treball dels traductors literaris&ndash; <br /> <br /> </b></p> <p align="justify" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%">CEATL &eacute;s el principal interlocutor europeu en el camp de la traducci&oacute; liter&agrave;ria. Fundat el 1993 com una associaci&oacute; internacional sense &agrave;nim de lucre, serveix com a plataforma de les diverses associacions europees de traductors literaris. Actualment CEATL compta amb 35 associacions de 29 pa&iuml;sos diferents, que representen prop de 10.000 professionals.</p> <p align="justify" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%">&nbsp;</p> <p align="justify" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%">A nivell pr&agrave;ctic CEATL s'organitza en sis grups de treball que recopilen i publiquen informaci&oacute; rellevant sobre un d'aquests temes: condicions de treball, drets d'autor i drets d'autor en l'&agrave;mbit digital, visibilitat, formaci&oacute; i educaci&oacute;, bones pr&agrave;ctiques i not&iacute;cies sobre traducci&oacute; liter&agrave;ria.</p> <p align="justify" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%">&nbsp;</p> <p align="justify" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%">CEATL ha dut a terme iniciatives com una enquesta a nivell europeu sobre la situaci&oacute; laboral dels traductors i sobre la remuneraci&oacute; de la seva tasca, la redacci&oacute; i difusi&oacute; de l'hex&agrave;leg o codi de bones pr&agrave;ctiques en la traducci&oacute; liter&agrave;ria o la negociaci&oacute; dels contractes de traducci&oacute; amb Amazon. Tamb&eacute; ha fomentat la celebraci&oacute; a nivell internacional del Dia Internacional de la Traducci&oacute; (30 de setembre) amb diverses iniciatives per a visibilitzar aquest col&middot;lectiu.</p> <p align="justify" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%">&nbsp;</p> <p align="justify" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%">L'AELC, que va ser-ne una de les associacions fundadores, hi ha estat representada per traductors com Francesc Parcerisas &ndash;durant la seva fundaci&oacute;&ndash;, Anna Casassas o Bel Olid, que va presidir-la del 2013 al 2015.</p> <p align="justify" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%">&nbsp;</p> <p align="justify" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%">Aquesta assemblea ha estat organitzada per CEATL i l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana, amb la col&middot;laboraci&oacute; d'ACEtt (Secci&oacute;n Aut&oacute;noma de Traductores de Libros de la Asociaci&oacute;n Colegial de Escritores de Espa&ntilde;a), ACEC (Associaci&oacute; Col&middot;legial d'Escriptors de Catalunya) i el patrocini de l'Ajuntament de Barcelona i la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes.</p> <p align="justify" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%"><b><br /> <br /> </b><span style="font-size: larger;"><b>M&eacute;s dades:</b></span><br /> <br /> Web: <a href="http://www.ceatl.eu/" target="_blank">http://www.ceatl.eu/</a><br /> Facebook: <a href="https://www.facebook.com/ceatlfans" target="_blank">https://www.facebook.com/ceatlfans</a><br /> Twitter: <a href="https://twitter.com/CeatlNews" target="_blank">https://twitter.com/CeatlNews</a> (angl&egrave;s) / <a href="https://twitter.com/CeatlNewsFR" target="_blank">https://twitter.com/CeatlNewsFR</a> (franc&egrave;s)<br /> &nbsp;</p>
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 26-05-16

    L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana acaba de publicar el volum número 30 de la col·lecció «Retrats» dedicat al poeta Joan Margarit, que fou guardonat amb el Premi Jaume Fuster el 2015 en reconeixement a la seva trajectòria.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify"><a target="_blank" href="/publicacions-retrats-joan-margarit"><img align="left" width="200" height="294" alt="" title="V&Eacute;S-HI" src="/files/coberta-retrat-30-joan-margarit.jpg" /></a>L'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana acaba de publicar el volum n&uacute;mero 30 de la col&middot;lecci&oacute; &laquo;Retrats&raquo; dedicat al poeta Joan Margarit, que fou guardonat amb el Premi Jaume Fuster el 2015 en reconeixement a la seva traject&ograve;ria [<a href="/node/11429" target="_blank">llegiu-ne la not&iacute;cia</a>].<br /> &nbsp;<br /> Aquesta publicaci&oacute;, a cura de l'escriptora i periodista Ada Castells, repassa la vida i la traject&ograve;ria liter&agrave;ria d'un dels poetes m&eacute;s llegits i tradu&iuml;ts de la nostra literatura, amb una obra po&egrave;tica cabdal, sense cap mena de dubte, en el panorama de la poesia catalana contempor&agrave;nia.<br /> &nbsp;<br /> Podeu descarregar-vos gratu&iuml;tament aquesta publicaci&oacute; en el format digital que m&eacute;s us convingui (pdf, epub, kindle...) <a href="/publicacions-retrats-joan-margarit" target="_blank">des d'aquest enlla&ccedil;</a>. Trobareu m&eacute;s informaci&oacute; sobre Joan Margarit al seu <a href="/autors/margaritj" target="_blank">web a l'AELC</a>.</p> <p align="justify"><b>Joan Margarit</b> (Sana&uuml;ja, 1938). Poeta i arquitecte. Catedr&agrave;tic de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona des de l'any 1968.</p> <p align="justify">Els seus inicis literaris, sempre dins del terreny de la poesia, els trobem en obres en castell&agrave; com <i>Cantos para la coral de un hombre solo</i> (1963), <i>Dom&eacute;stico nac&iacute;</i> (1965) o <i>Predicci&oacute;n para un b&aacute;rbaro</i> (1979). Amb <i>L'ombra de l'altre mar</i> i <i>Vell malent&egrave;s</i> (Premi de la Cr&iacute;tica), que apareixen l'any 1981, comen&ccedil;a a publicar la seva obra po&egrave;tica en catal&agrave;, idioma que utilitzar&agrave; fins a l'actualitat per a la creaci&oacute; liter&agrave;ria. Aix&iacute;, <i>Cants d'Hekatonim de Tifundis</i> (1982) obt&eacute; el Premi Miquel de Palol i de la mateixa &egrave;poca s&oacute;n les obres <i>Raquel, La fosca melangia de Robinson Crusoe, El passat i la joia</i> (1983) i <i>L'illa del tresor</i> (Flor Natural en els Jocs Florals de Barcelona, 1985). Tots aquests t&iacute;tols s&oacute;n recollits en el volum <i>L'ordre del temps. Poesia 1980-1984</i> (1985). Amb <i>Mar d'hivern</i> obt&eacute; el Premi Carles Riba (1985) i amb <i>La dona del navegant</i> el Premi Serra d'Or (1982). <i>Els primers freds. Poesia 1975-1995</i> (2004) suposa una selecci&oacute; po&egrave;tica essencial realitzada pel propi autor que recull el m&eacute;s representatiu d'obres com, a banda de les ja esmentades, <i>La dona del navegant</i> (1986), <i>Edat roja</i> (1991), <i>Els motius del llop</i> (1993), <i>Aiguaforts</i> (1995), <i>Estaci&oacute; de Fran&ccedil;a</i> (1999) o <i>Joana</i> (2002). Cal destacar, tamb&eacute;, els poemaris <i>C&agrave;lcul d'estructures</i> (2005) i <i>Casa de Miseric&ograve;rdia</i> (2007), obra mereixedora , l'any 2008, dels premis Cavall Verd de l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana, Premi Rosal&iacute;a de Castro del Pen Club, Premi Nacional de Literatura de la Generalitat i Premi Nacional de Poesia del Ministeri de Cultura espanyol. Ha publicat, tamb&eacute;, <i>Misteriosament feli&ccedil;</i> (2008), <i>Es perd el senyal</i> (2012) i <i>Des d'on tornar a estimar</i> (2015), entre altres.</p> <p align="justify">T&eacute; obra tradu&iuml;da a l'alemany, l'angl&egrave;s, el castell&agrave;, l'&egrave;uscar, l'hebreu, el portugu&egrave;s i el rus.</p> <p align="justify">El 2015 ha estat reconegut amb el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana, en reconeixement a la seva traject&ograve;ria i a la divulgaci&oacute; que ha tingut la seva obra.</p> <p align="justify">&Eacute;s soci d'honor de l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana. [<a href="/autors/margaritj" target="_blank">M&Eacute;S INFORMACI&Oacute;</a>]</p><p align="center"><embed width="540" height="360" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" flashvars="host=picasaweb.google.com&amp;hl=ca&amp;feat=flashalbum&amp;RGB=0x000000&amp;feed=https%3A%2F%2Fpicasaweb.google.com%2Fdata%2Ffeed%2Fapi%2Fuser%2F101146735719367614918%2Falbumid%2F6151687368950220033%3Falt%3Drss%26kind%3Dphoto%26hl%3Dca" src="https://photos.gstatic.com/media/slideshow.swf" type="application/x-shockwave-flash"></embed></p> <br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 24-05-16

    Necessitem la teva col·laboració per a donar a conèixer a tothom que els autors tenim dret a continuar creant, i a cobrar la pensió per la qual hem estat cotitzant tota la vida.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify">Necessitem la teva col&middot;laboraci&oacute; per a donar a con&egrave;ixer a tothom que els autors tenim dret a continuar creant, i a cobrar la pensi&oacute; per la qual hem estat cotitzant tota la vida.</p><p align="justify">Des de la plataforma &laquo;Seguir creando&raquo;, formada per entitats i associacions de tot l'Estat, demanem als pol&iacute;tics els canvis necessaris en la legislaci&oacute; perqu&egrave; siguin compatibles la pensi&oacute; i els drets d'autor, que s'aturin les inspeccions a autors, que s'anul&middot;lin les sancions amb car&agrave;cter retroactiu i que es cre&iuml; l'Estatut de l'artista que reflecteixi les necessitats dels professionals de la cultura.</p><p align="justify">Per a donar a con&egrave;ixer les nostres reivindicacions, necessitem el suport de molta gent, per aquesta ra&oacute; hem engegat avui una campanya a les xarxes per donar visibilitat al problema. Participa-hi a trav&eacute;s de les xarxes #DerechoASeguirCreando / #Peldretacontinuarcreant.</p><p align="center"><img align="absMiddle" width="500" height="252" src="/files/plataforma-seguir-creant_0.jpg" alt="" /></p><p align="center"><iframe width="560" height="315" frameborder="0" allowfullscreen="" src="https://www.youtube.com/embed/hP3GvB3evQg"></iframe></p>
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    No
  • 23-05-16

    Aquest mes de maig l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana acaba de publicar tres quadríptics que informen de les noves publicacions en català aparegudes durant el 2015.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify">Aquest mes de maig l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana acaba de publicar tres quadr&iacute;ptics que informen de les noves publicacions en catal&agrave; aparegudes durant el 2015.</p><p align="justify">L'objectiu d'aquests reculls bibliogr&agrave;fics &eacute;s mostrar la bona salut de la producci&oacute; en catal&agrave; arreu dels Pa&iuml;sos Catalans, i fomentar una visi&oacute; de conjunt del panorama literari actual en llengua catalana en el mercat cultural que li &eacute;s propi. Per aix&ograve; es fa difusi&oacute; dels quadr&iacute;ptics a llibreries, biblioteques, centres culturals i institucions de tot el territori.</p><p align="justify">Podeu descarregar-los gratu&iuml;tament i compartir-los des d'aquest enlla&ccedil;: <a href="/publicacions-noticies-bibliografiques" target="_blank">Not&iacute;cies bibliogr&agrave;fiques</a>.<br /><br /><br /><br />&nbsp;</p>
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 04-05-16

    FLIB - Festival de Literatura Internacional Breu, una trobada internacional amb vocació interdisciplinària. Ha tingut lloc a València del 13 al 15 de maig.

    Destacat ampliat: 
    <p align="center"><a target="_blank" href="https://flibfestival.wordpress.com/fotografies-i-videos/"><img align="absMiddle" width="400" height="288" alt="" title="FOTOGRAFIES FLIB" src="/files/album-fotos.jpg" /><br />V&eacute;s a l'&agrave;lbum de fotos i v&iacute;deos.</a><br /> &nbsp;</p> <div class="rtecenter"><span style="font-size: larger;"><b> Acaba el FLIB, festival de literatura breu</b></span></div> <br /> <div class="rteright"><b>Octavi Monson&iacute;s</b></div> <p align="justify">Vesprada de divendres. Claustre de la Universitat de Val&egrave;ncia. La tauleta de les acreditacions parada. Els assistents van arribant, se saluden, l'arquitectura del Renaixement aclapara, Joan Llu&iacute;s Vives no ens trau l'esguard de damunt. Hom fa temps mentre xerroteja, andareja sota el cel lluent.</p> <p align="justify">La Petruix&egrave;vskaia, al remat, no ha vingut. Ha estat impossible. La incipient decepci&oacute; es talla d'arrel pel convenciment que el programa va ben farcit d'excel&middot;l&egrave;ncia.</p> <p align="justify">Comen&ccedil;a el Flib amb la benvinguda. Amb la lectura que fa la N&uacute;ria Cadenes d'&quot;Un dest&iacute; t&egrave;rbol&quot;, de la Petruix&egrave;vskaia. La lectura &eacute;s tan fascinant que condueix l'auditori pels viaranys que recorre la protagonista de la narraci&oacute;.</p> <p align="justify">Amb aquell sabor de rus, d'&agrave;nima russa, a la boca, Miquel Cabal, el traductor, ens endinsa en la vida atzarosa i la personalitat atraient i vital de la narradora i artista russa, i &eacute;s com si l'esperit de la Liudmila Petruix&egrave;vskaia planara sobre aquell espai acad&egrave;mic i literari.</p> <p align="justify">Tot seguit, els joves de Gargots llancen dards a n'Esperan&ccedil;a Camps i a en Guillem Frontera, que se les han d'haver amb les preguntes incisives i punyents que nom&eacute;s el jovent sap formular.</p> <p align="justify">Les respostes deixen bocabadat l'auditori per la sinceritat de l'Esperan&ccedil;a Camps, per la saviesa del Guillem Frontera.</p> <p align="justify">Tot un gaudi.</p> <p align="justify">CaRevolta ens obri les portes quan ja la nit comen&ccedil;a el seu andareig i arriba l'hora de l'&agrave;pat nocturn. Piquem del piscolabis. La cervesa i el vi esborra de totes totes l'abs&egrave;nsia de la narradora russa.</p> <p align="justify">La S&iacute;lvia Bel i la S&iacute;lvia Comas, amb la paraula i la can&ccedil;&oacute;, tanquen el primer dia de Flib.</p> <p align="justify">Espectacular, semblen dir els nostres ulls ja mig condormits.</p> <p align="justify">Dissabte comen&ccedil;a amb un plat fort. Laura Borr&agrave;s, incommensurable en el seu saber i la seua afabilitat. Col&middot;loca el llist&oacute; ben alt. En la confer&egrave;ncia que imparteix, la seua saviesa es palesa en la tria de textos curts i, sobretot, en els lligams que els uneix tots. Pensem que tenim una gran sort que siga entre nosaltres. Hom ho comenta mentre mastega l'oliva que s'ha embegut de sabor del vermut que portem a les mans.</p> <p align="justify">Som al terrat de l'Octubre, el Micalet i sta. Caterina a una banda, a l'altra, el Mercat i la Llotja. Quanta bellesa envolta el got de vermut!</p> <p align="justify">Sol de ple estiu.</p> <p align="justify">A la Sala d'Actes, encara a l'Octubre, quatre escriptors desvetlen les seues prefer&egrave;ncies liter&agrave;ries. Anna Maria Villalonga, Raquel Ricart, Biel Mesquida i Miquel Adam raonen i expliquen el perqu&egrave; d'aquesta tria. Amb apassionament, com cal, i transpassen als assistents aquesta passi&oacute;. I tots prenen bona nota!</p> <p align="justify">I tot seguit el dinar.</p> <p align="justify">Les tapes lter&agrave;ries acompanyades dels textos espigolats per Lola Nomdedeu i Octavi Monson&iacute;s entre un bon munt de novel&middot;les. N'hi ha de la Munro, de la Petruix&egrave;vkaia, de M&agrave;rkaris, i de tants d'altres. Un &egrave;xit.</p> <p align="justify">La vesprada s'inicia amb el debat a tres sobre la relaci&oacute; entre articles de premsa i literatura. Els tres ponents, Anna Moner, Mart&iacute; Dominguez i Manuel Baixauli, que combinen articles i literatura, mostren els problemes i les caracter&iacute;tiques d'aquestes dues menes d'escriptura.</p> <p align="justify">I en acabant, la manifestaci&oacute; liter&agrave;ria encap&ccedil;alada pels joves de Gargots, revista liter&agrave;ria digital de joves universitaris. Es criden consignes com: &quot;Riba, Riba no ens arriba&quot;, o &quot; Volem llegir Carner tot sencer&quot;. Reclamen que els editors reediten les obres cabdals de la literatura catalana exhaurides.</p> <p align="justify">Ens guien per Val&egrave;ncia, sota la balconada de l'ajuntament es fa la foto de rigor, i d'all&agrave;, a la Universitat. Aquests joves, quina empenta!</p> <p align="justify">Ens hi esperen dues sorpreses. La lectura que el jovent fa del seu manifest, als peus d'en Vives, i el combat de boxa entre Ferran Torrent i Alfred Mondria. Combat literari, s'ent&eacute;n. Davant del p&uacute;blic hi ha el quadril&agrave;ter, els contendents, els guants dels p&uacute;gils, d'un roig enc&eacute;s, que esperen ser lliurats al guanyador. Tots dos escriptors, arbitrats per la Bel Olid, s'escarrassen a argumentar la justesa de la seua posici&oacute;: Breu o llarg? Conte o novel&middot;la? El combat acaba en taules, tot i que Ferran Torrent, que defensa la novel&middot;la en un festival de narrativa curta, se sent perdedor de bon comen&ccedil;ament.</p> <p align="justify">Amb la sensaci&oacute; d'haver assistit a una bona demostraci&oacute; d'intel&middot;lig&egrave;ncia i de coneixement literari, hom marxa amb ganes de m&eacute;s, del que arribar&agrave; l'endem&agrave;</p> <p align="justify">Diumenge ocupem la biblioteca de la Societat Coral El Micalet. Un mot, un conte. M&agrave;rius Serra i Juli Alandes en estat pur. &Agrave;gilitat mental, embruixats de mots, intel&middot;ligents i magn&iacute;fics, ens endinsen en els viaranys de l'enigm&iacute;stica, el punt jouberti&agrave; com a cim narratiu.</p> <p align="justify">La biblioteca d'El Micalet respira complicitat, en M&agrave;rius Serra proposa un enigma. Hi ha qui l'encerta.</p> <p align="justify">Un mat&iacute; d'agudesa i d'intel&middot;lig&egrave;ncia que acaba amb la lectura de textos breus, microcontes, i amb ells el Flib diu ad&eacute;u a la seua primera edici&oacute;.</p> <p align="justify">Ho repetirem, ens diem, perqu&egrave; aquests dies nom&eacute;s s'entenen des de la repetici&oacute;, perqu&egrave; el Flib ha nascut amb voluntat de continu&iuml;tat.</p> <p align="justify">Doncs, aix&ograve;, fins l'any vinent!<br /> &nbsp;</p> <p align="justify">Del 13 al 15 de maig ha tingut lloc el primer FLIB - Festival de Literatura Internacional Breu, una trobada internacional amb vocaci&oacute; interdisciplin&agrave;ria a Val&egrave;ncia.<br /> &nbsp;</p><span style="font-size: larger;"><b> Trobareu tota la informaci&oacute; del festival en aquest enlla&ccedil;: </b></span><a target="_blank" href="https://flibfestival.wordpress.com/"><span style="font-size: larger;"><b>FLIB FESTIVAL</b></span></a><span style="font-size: larger;"><b>. </b></span><p align="justify">&nbsp;</p><br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 04-05-16

    Hilari de Cara: Premi Miquel Bauçà de poesia, Cave Papam [Més informació]
    Josefa Contijoch: Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, per la seva trajectòria. [Més informació]

  • 29-04-16

    Dissabte 30 d'abril la Seu de la Universitat d'Alacant al seu edifici de Sant Ferran va ser escenari de la II Festa de la Poesia que impulsa l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana amb la col·laboració de la Universitat d'Alacant.

    Destacat ampliat: 
    <p class="rtecenter"><b>La iniciativa de l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana t&eacute; com a objectiu reivindicar la vitalitat del g&egrave;nere literari en l'actualitat per boca i obra dels seus mateixos creadors.</b></p><p align="justify"><br />Dissabte 30 d'abril la Seu de la Universitat d'Alacant al seu edifici de Sant Ferran va ser escenari de la II Festa de la Poesia que impulsa l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana amb la col&middot;laboraci&oacute; de la Universitat d'Alacant.</p><p align="justify">A la trobada van participar m&eacute;s d'una setantena de poetes -una xifra que supera clarament els 54 de la primera edici&oacute; fa dos anys- en una iniciativa que t&eacute; com a objectiu fer visible la tasca dels autors de poesia en llengua pr&ograve;pia a totes les comarques del pa&iacute;s a trav&eacute;s de les seues pr&ograve;pies experi&egrave;ncies i creacions.</p><p align="justify">La jornada va comen&ccedil;ar amb un acte de benvinguda a c&agrave;rrec del vicerector de Cultura, Esports i Lleng&uuml;es, Carles Cort&eacute;s, vocal de la Junta pel Pa&iacute;s Valenci&agrave;, el tinent d'alcalde de l'Ajuntament d'Alacant, Natxo Bellido i del soci Llu&iacute;s Alpera, coincidint tots en la import&agrave;ncia d'organitzar activitats com aquesta que &laquo;donen vida&raquo; a un g&egrave;nere que compta amb una gran &laquo;vitalitat&raquo;, per&ograve; potser poca rellev&agrave;ncia medi&agrave;tica.</p><p align="justify">Una taula rodona sobre la &laquo;projecci&oacute; internacional de la poesia catalana&raquo; amb la participaci&oacute; dels poetes August Bover, Llu&iacute;s Alpera, Nora Albert i Llu&iacute;s Roda, moderada per Begonya Pozo va servir per fer un rep&agrave;s de la realitat del g&egrave;nere en catal&agrave; en el panorama internacional.</p><p align="justify">Llu&iacute;s Alpera, impulsor de la Festa de la poesia, va destacar &laquo;l&rsquo;augment de poetes de les comarques del sud del pa&iacute;s. Aix&iacute; mateix, les comarques centrals amb el Cap i Casal valenci&agrave;, continuen fent acte de pres&egrave;ncia ben notable&raquo;.</p><p align="justify">La jornada va continuar de vesprada amb una lectura per part dels participants de poemes in&egrave;dits presentats per a l'ocasi&oacute; i que es recolliran en una antologia amb les obres presentades en aquesta II Festa de la poesia.</p><p align="justify">L'acte va servir a m&eacute;s per a presentar la publicaci&oacute; del recull de poemes de la I Festa de la poesia, celebrada fa dos anys tamb&eacute; a Alacant. Una antologia editada sota el t&iacute;tol de <i>Entre mots i versos</i> i que s'ha dedicat a la mem&ograve;ria dels poetes contest&agrave; i alcoi&agrave;, Vicent Valls i Joan Valls i publicada per la Universitat d'Alacant.</p><p align="justify">El cantautor Natxo Giron&eacute;s va posar el punt i final a la jornada amb un recital musical de poemes de Vicent Andr&eacute;s Estell&eacute;s.</p> <p align="center"><embed width="600" height="400" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" flashvars="host=picasaweb.google.com&amp;hl=ca&amp;feat=flashalbum&amp;RGB=0x000000&amp;feed=https%3A%2F%2Fpicasaweb.google.com%2Fdata%2Ffeed%2Fapi%2Fuser%2F101146735719367614918%2Falbumid%2F6280058261860803729%3Falt%3Drss%26kind%3Dphoto%26hl%3Dca" src="https://photos.gstatic.com/media/slideshow.swf" type="application/x-shockwave-flash"></embed></p> <p align="justify">&nbsp;</p> <br /> <p align="center"><a target="_blank" href="/files/festa-poesia-alacant-2016.jpg"><img align="absMiddle" width="550" height="786" alt="" title="AMPLIA" src="/files/festa-poesia-alacant-2016.jpg" /></a></p>
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    No
  • 28-04-16

    L'organització Culture Action Europe ha llançat una proposta innovadora que té lloc del 27 al 29 d'abril. Es tracta d'un fòrum interactiu, en línia, en què durant 72 hores, es debat des de diversos punts d'Europa sobre el paper de l'artista a la societat. La presidenta de l'AELC Bel Olid ha estat convidada per l'organització a formar part del 'grup de facilitadors' que, des de Gdansk (Polònia), incentiven i dinamitzen el debat.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify">L'organitzaci&oacute; Culture Action Europe, de la qual l'AELC forma part, ha llan&ccedil;at una proposta innovadora que t&eacute; lloc del 27 al 29 d'abril. Es tracta d'un debat interactiu, en l&iacute;nia, en qu&egrave; durant 72 hores, es debat des de diversos punts d'Europa sobre el paper de l'artista a la societat.</p> <p align="justify">La presidenta de l'AELC Bel Olid ha estat convidada per l'organitzaci&oacute; a formar part del 'grup de facilitadors' que, des de Gdansk (Pol&ograve;nia), incentiven i dinamitzen el debat. Paaral&middot;lelament, ahir al vespre, l'AELC va proposar als socis de connectar-s'hi des de Barcelona per a intervenir-hi.</p> <div class="rtecenter"><br /> <iframe width="500" height="281" frameborder="0" allowfullscreen="" mozallowfullscreen="" webkitallowfullscreen="" src="https://player.vimeo.com/video/164439189?title=0&amp;byline=0"></iframe></div> <p class="rtecenter"><span style="font-size: larger;"><b> El debat es mant&eacute; en actiu fins dem&agrave; al vespre, i tothom hi pot participar en l&iacute;nia des de la p&agrave;gina </b></span><a target="_blank" href="http://www.jammart.eu"><span style="font-size: larger;"><b>www.jammart.eu</b></span></a></p> <p align="justify">En el primer dia de debat la p&agrave;gina va tenir m&eacute;s de 1000 visites de 65 pa&iuml;sos diferents, m&eacute;s de 300 participants i 250 intervencions. Les propostes de debat van ser aquestes. Afegim un resum del debat que vam fer a Barcelona, amb V&iacute;ctor Cucurull, Jordi Mart&iacute;n Lloret, Josep Mi&agrave;s i Carme Ros.</p> <p align="justify"><b> &middot; S'impliquen prou, els artistes i els intel&middot;lectuals, en el discurs pol&iacute;tic actual? Haurien d'implicar-s'hi?<br /> </b><br /> En el nostre cas concret, el context pol&iacute;tic ens condiciona. La cultura catalana &eacute;s una cultura sense estat, i el creador catal&agrave; ha de reivindicar constantment la seva identitat perqu&egrave; no li pengin l'etiqueta de creador espanyol. El nostre estat (l'espanyol) ni ens promou ni ens defensa com a artistes de cultura catalana, ben b&eacute; tot al contrari, i l'opini&oacute; internacional espera de nosaltres que fem el paper d'espanyols. Per aix&ograve;, reivindicar la nostra identitat fora del mapa &eacute;s una acci&oacute; pol&iacute;tica.<br /> <br /> En en nostre &agrave;mbit art&iacute;stic, la literatura, la tria de la llengua ja implica un comprom&iacute;s pol&iacute;tic. Ser escriptor en llengua catalana ja &eacute;s una manera de significar-se, culturalment i tamb&eacute; en l'&agrave;mbit pol&iacute;tic.<br /> <br /> Tamb&eacute; en defensar una cosa que per a nosaltres &eacute;s &ograve;bvia: &laquo;literatura catalana&raquo; &eacute;s aquella que s'escriu en catal&agrave;, i no &eacute;s la literatura que s'escriu en qualsevol altra llengua des del nostre &agrave;mbit ling&uuml;&iacute;stic.<br /> <br /> Una cosa que diferencia l'art de l'entreteniment &eacute;s que l'art utilitza l'est&egrave;tica per trencar amb les idees establertes, per remoure i provocar un trencament. Sin&oacute; fa aix&ograve;, &eacute;s pur entreteniment.</p> <p align="justify"><b> &middot; Es desenvolupa b&eacute;, l'artista, en el context democr&agrave;tic? I a la inversa, es desenvolupa, la democr&agrave;cia, a trav&eacute;s de l'art?</b><br /> <br /> Els artistes han de poder crear en llibertat, i en un context democr&agrave;tic, en principi sembla que podrien fer-ho. Passa, per&ograve;, que les societats occidentals creen zombis adormits, fills del benestar material, per aix&ograve;, a vegades sembla que hi hagi d'haver un sotrac fort perqu&egrave; la gent comenci a reaccionar.<br /> <br /> En democr&agrave;cia tamb&eacute; hi ha censura, encara que sigui de baixa intensitat. El cas de Dolors Miquel, que va ser convidada a recitar els seus poemes per l'Ajuntament de Barcelona i denunciada per organitzacions de dretes per llegir un poema sacr&iacute;leg, n'&eacute;s un exemple. O el cas d'Erri de Luca, denunciat per donar la seva opini&oacute; sobre el projecte del tren d'alta velocitat al nord d'It&agrave;lia. O el cas d'Empar Moliner, que va crear un esc&agrave;ndol maj&uacute;scul pel fet de cremar una constituci&oacute; espanyola. Saramago deia que l'artista ha de tenir la capacitat de revoltar-se cada dia.<br /> <br /> L'art, en els nostres dies, est&agrave; buscant la manera d'adaptar-se als constants canvis tecnol&ograve;gics, i aquest fet el condiciona. Al segle XV la literatura es va transformar per la difusi&oacute; de la impremta, i avui passa el mateix amb la q&uuml;esti&oacute; tecnol&ograve;gica.</p> <p align="justify"><b> &middot; Cal que artistes i intel&middot;lectuals tinguin en compte el seu impact a la societat?</b><br /> <br /> L'escriptor ha de pensar que tindr&agrave; lectors, per&ograve; no ha de condicionar la seva creaci&oacute; art&iacute;stica a aquest fet.<br /> <br /> En l'obra art&iacute;stica, si no hi ha di&agrave;leg entre el creador i el p&uacute;blic, no hi ha retorn, i per tant aquella obra no servir&agrave;.</p> <p align="justify"><b> &middot; Els artistes haurien de poder viure del seu art? Com?</b><br /> <br /> El concepte de &laquo;viure de l'art&raquo; ha anat canviant al llarg de la hist&ograve;ria, no era el mateix durant el renaixement que durant el modernisme o en l'actualitat, i d'aqu&iacute; a deu anys, amb els grans canvis que s'estan duent a terme des de fa temps en el mercat digital, ja ser&agrave; tota una altra cosa. Tot i aix&iacute;, viure professionalment de l'art ha de ser sempre un objectiu, i per aix&ograve; actuar en contra de situacions com la que hi ha ara a l'Estat espanyol, que penalitza fiscalment els autors pensionistes.<br /> <br /> Per&ograve; cal tenir sempre en compte la humilitat del creador, la humilitat de viure de l'ofici com qualsevol altra professi&oacute;, lluny dels estereotips rom&agrave;ntics de l'artista.<br /> <br /> D'altra banda, els artistes que no es dediquen professionalment a l'art, i que ho tenen com una activitat m&eacute;s o menys professionalitzada, tamb&eacute; han de poder cobrar pel seu art encara que no sigui la font principal d'ingressos. L'estudi sobre la professionalitzaci&oacute; dels escriptors en llengua catalana ja va treure a la llum aquest tipus de creadors, que s&oacute;n la immensa majoria (i que a priori no significa que for&ccedil;osament cre&iuml;n obres de pitjor qualitat).<br /> <br /> A vegades, quan un artista arriba a viure del seu art, es crea la paradoxa que aquell art s'institucionalitza i perd la seva capacitat cr&iacute;tica.</p> <p align="justify"><b> La s&iacute;ntesi visual dels nombrosos debats d'ahir &eacute;s aquesta: </b></p> <div class="rteleft"><div class="rtecenter"><a href="/files/JS_Summaryda1.001.jpeg" target="_self"><img align="absMiddle" width="500" height="281" src="/files/JS_Summaryda1.001.jpeg" alt="" /></a></div> <p>&nbsp;</p> <p align="justify"><b> De les discussions d'ahir, n'han sorgit les seg&uuml;ents propostes de debat, que estaran actives durant tot aquest segon dia:</b><br /> <br /> &middot; <a target="_blank" href="http://www.jammart.eu/open-discussions/are-artists-intellectuals-currently-contributing-to-the-needed-ch">Hi estan contribuint, els artistes i intel&middot;lectuals, al canvi que es necessita? Com?</a><br /> <br /> &middot; <a target="_blank" href="http://www.jammart.eu/open-discussions/when-would-you-consider-your-neighbour-being-impacted-by-art">L'impacte que pugui tenir una obra d'art, per exemple, en el teu veh&iacute;, com es mesura?</a><br /> <br /> &middot; <a target="_blank" href="http://www.jammart.eu/open-discussions/what-identifies-an-art-work-practice-worth-being-supported">Com se sap, a quines obres d'art o pr&agrave;ctiques art&iacute;stiques val la pena donar suport? </a></p><p align="justify"><b> <br />Des de l'AELC, proposem, tamb&eacute;, com a incitaci&oacute; al debat, aquest text de Carles Hac Mor, recentment guardonat amb el Premi Jaume Fuster:</b><br /> <br /> <i>Tan bon punt hom de deb&ograve; no vol dir res &eacute;s quan en diu m&eacute;s, de coses</i></p><p class="rteright">[Carles Hac Mor]</p><p align="justify">&nbsp;&nbsp;&nbsp; L&rsquo;art --que s&iacute; que va existir, antany, en l&rsquo;&agrave;mbit d&rsquo;all&ograve; sagrat i, despr&eacute;s, en el d&rsquo;all&ograve; metaf&iacute;sic-- avui s&rsquo;ha dissolt en all&ograve; quotidi&agrave;, no gens sagrat ni gens metaf&iacute;sic: ja no &eacute;s art, ja tot &eacute;s art, ja res no &eacute;s art. I si continua essent art d&rsquo;alguna manera --fent veure que &eacute;s art-- &eacute;s per la in&egrave;rcia de tot all&ograve; que amb l&rsquo;art es va institucionalitzar.<br /> <br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp; All&ograve; que hom denomina art rau en les pr&agrave;ctiques qualificades d&rsquo;art&iacute;stiques i que, a trav&eacute;s de les teories de l&rsquo;art, es pensen que s&oacute;n art. I, aix&iacute;, s&rsquo;atorguen i hom les atorga unes especificitats que no s&oacute;n especificitats, unes caracter&iacute;stiques que comparteixen amb totes les pr&agrave;ctiques que les teories de l&rsquo;art no qualifiquen d&rsquo;art&iacute;stiques. <br /> <br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp; Cap pr&agrave;ctica no t&eacute; perqu&egrave; integrar-se en la societat, per la senzilla ra&oacute; que tota pr&agrave;ctica ja neix i mor integrada a la societat i a l&rsquo;esperit d&rsquo;un temps, encara que mirin de desintegrar la societat i els condicionaments del temps, la qual aspiraci&oacute; resulta for&ccedil;a interessant com a punt de partida per a una pr&agrave;ctica. <br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp; <br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp; Un cop feta la desteoritzaci&oacute; de l&rsquo;art, les pr&agrave;ctiques ara com ara anomenades art&iacute;stiques continuaran existint, sense atribuir-se per&ograve; all&ograve; que els atorguen les teories de l&rsquo;art. Aquestes pr&agrave;ctiques s&rsquo;hauran tret un pes de sobre i guanyaran en llibertat i llibertinatge en perdre el seu fonament te&ograve;ric les institucions repressives que acompanyen aix&ograve; que en diuen art, com la cr&iacute;tica d&rsquo;art (manifestaci&oacute; institucionalitzada de l&rsquo;esperit cr&iacute;tic i de la mania --moralista, eticista i economicista--d&rsquo;emetre judicis de valor).</p></div>
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si