Activitats i notícies

   

  • 09-06-15

    L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana col·labora en la següent sessió del cicle Diàlegs, organitzat per Guionistes Associats de Catalunya, que consistirà en una taula rodona amb l'escriptora Gemma Lienas i el guionista Albert Plans, que dialogaran sobre les adaptacions a la pantalla d'obres de la literatura catalana. Gemma Rodríguez moderarà el diàleg.

    L'acte se celebrarà a la Llibreria Laie (Pau Claris, 85, Barcelona), a les 19:30h.

  • 08-06-15

    L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana lliurarà, aquest divendres a l'Octubre CCC de València, els XXV Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians, en el transcurs d'una vetllada en la qual s'homenatjarà el poeta Marc Granell.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify" style="margin-left: 1cm; margin-right: 1cm">L'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana lliurar&agrave;, aquest divendres a l'Octubre CCC de Val&egrave;ncia, els XXV Premis de la Cr&iacute;tica dels Escriptors Valencians, en el transcurs d'una vetllada en la qual s'homenatjar&agrave; el poeta Marc Granell. &nbsp;</p> <p align="justify" style="margin-left: 1cm; margin-right: 1cm">Es lliuraran els premis als millors llibres de 2014 d'assaig, literatura infantil, literatura juvenil, narrativa, poesia i teatre, i el premi que reconeix una entitat o persona per la seva tasca de difusi&oacute; de la literatura catalana al Pa&iacute;s Valenci&agrave;. En el marc dels Premis enguany tamb&eacute; es lliurar&agrave; el VI Premi de poesia Manel Garcia Grau, que convoca la Universitat Jaume I. La vetllada, amb entrada lliure, comptar&agrave; amb diverses actuacions musicals. En acabat del lliurament tindr&agrave; lloc un sopar al qual s'han inscrit m&eacute;s de cent persones del m&oacute;n literari i cultural valenci&agrave;.</p> <p align="justify">El nom dels guardonats amb els XXV Premis de la Cr&iacute;tica dels Escriptors Valencians es far&agrave; p&uacute;blic a trav&eacute;s d'una nota de premsa uns dies abans del lliurament dels Premis. Enguany el jurat ha estat format per Isabel Garcia-Canet, Octavi Monson&iacute;s i Ramon Xavier Rossell&oacute; en els g&egrave;neres de poesia, literatura infantil i literatura juvenil; i per Anna Moner, Vicent Us&oacute; i Silvestre Vilaplana en els g&egrave;neres d'assaig, narrativa i teatre.</p> <p align="justify">Com a novetat d'enguany en el marc dels Premis tamb&eacute; es far&agrave; p&uacute;blic el VI Premi de poesia Manel Garcia Grau, que convoca la Universitat Jaume I de Castell&oacute; amb la col&middot;laboraci&oacute; de l'AELC i l'editorial Perif&egrave;ric. El jurat d'aquest Premi est&agrave; format per Antoni Albalat, Josep Llu&iacute;s Roig &ndash;guanyador de l'edici&oacute; anterior&ndash; i Marisol Gonz&aacute;lez.</p> <p align="justify">Maria Josep Escriv&agrave; pronunciar&agrave; unes paraules durant l'homenatge al poeta Marc Granell, i la vetllada comptar&agrave; amb les actuacions musicals de la cantautora Manuela Alandes, que interpretar&agrave; les can&ccedil;ons compostes a partir de textos dels socis de l'AELC, i de Borja Penalba amb Francesc Any&oacute;, que musicaran poemes de Marc Granell.</p> <p align="justify">Posteriorment el sopar tindr&agrave; lloc al mateix Octubre Centre de Cultura Contempor&agrave;nia (Sant Ferran, 12, Val&egrave;ncia).</p> <p align="justify">La 25a edici&oacute; dels Premis de la Cr&iacute;tica dels Escriptors Valencians compta amb el patrocini de CEDRO i la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes i la col&middot;laboraci&oacute; d'Acci&oacute; Cultural del Pa&iacute;s Valenci&agrave;, i les universitats d'Alacant i Jaume I de Castell&oacute;.</p> <br /> <div class="rtecenter"><a href="/node/11421" target="_blank"><img src="/files/premis-critica-escriptors-valencians-2015-invitacio.jpg" width="500" height="244" align="absMiddle" alt="" /></a></div><br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 05-06-15


    La revista Mi Biblioteca ha rebut el Premi d'Honor de l'Associació de Bibliotecaris Valencians


    La nit del divendres 5 de juny l'Associació de Bibliotecaris Valencians ha atorgat, en un acte celebrat a la ciutat de València, els premis Samaruc de Literatura Infantil i Juvenil 2015 i els Premis d'Honor i Bibliotecari de l'Any.

  • 04-06-15

    Un any més l'AELC col·labora amb la Fira del Llibre de Palma, amb l'organització d'un dels actes que clouran la Fira, l'«Espai Reverb», que tindrà lloc a l'escenari de la Rambla el diumenge 7 de juny a les 12:00h.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify">Un any m&eacute;s l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana col&middot;labora amb la Fira del Llibre de Palma, que organitza el <a href="http://www.llibretersmallorca.cat/" target="_blank">Gremi de Llibreters de Mallorca</a>&nbsp;del 29 de maig al 7 de juny a la Rambla. Enguany l'AELC hi presentar&agrave; un dels actes que clouran la Fira, l'&laquo;Espai Reverb&raquo;, que tindr&agrave; lloc a l'escenari de la Rambla el diumenge 7 de juny a les 12:00h.</p> <p align="justify">Consisteix en la presentaci&oacute; i lectura, per part dels propis autors, de novetats liter&agrave;ries publicades despr&eacute;s de la darrera Fira del Llibre. Els autors convidats disposaran d'uns deu minuts per a fer ressonar la seva obra. De Mallorca hi participen Joan Guasp, que presentar&agrave; l'obra de teatre <i>La Coca-Cola calenta</i> (Ed. Pont del Petroli) acompanyat de l'actor Joan S&agrave;lvia; Joan Perell&oacute; amb el recull de poemes <i>L'atles deshabitat</i> (AdiA Ed.) i M. Ant&ograve;nia Massanet, amb el seu llibre de poemes <i>Kiribati</i> (AdiA Ed.). El menorqu&iacute; Pere Gomila hi participar&agrave; amb el seu darrer recull po&egrave;tic, <i>Geografies del vent</i> (Ed. Arrela), i l'eivissenca Agn&egrave;s Vidal vindr&agrave; amb els microcontes i narracions breus del seu llibre <i>Tautologia</i> (Publ. de l'Aj. de Mislata), Premi de Literatura Breu Vila de Mislata de 2014. De fora les Illes, l'AELC ha convidat el bergued&agrave; Jordi Cuss&agrave;, que presentar&agrave; la seva darrera novel&middot;la, <i>Formentera Lady</i> (Ed. LaBreu).</p> <p align="justify">Laia Martinez i Lopez, vocal de l'AELC per Mallorca, presentar&agrave; els autors, i hi haur&agrave; una selecci&oacute; musical mentre els assistents prenen una cervesa artesana cortesia de Cervesa des Pla.</p> <p align="justify">Consulteu <a href="https://www.facebook.com/events/713512558759532/" target="_blank">en aquest enlla&ccedil;</a> la p&agrave;gina d'&laquo;Espai Reverb&raquo; per saber m&eacute;s sobre els participants!&nbsp;<a href="http://www.llibretersmallorca.cat/noticia/xxxiii-fira-del-llibre" target="_blank">En aquest enlla&ccedil;</a> trobareu tota la informaci&oacute; sobre la Fira.<br /> <br /> &nbsp;</p> <div class="rtecenter"><a href="/files/espai-reverb-fira-llibre-palma-2015.pdf" target="_self"><img src="/files/espai-reverb-fira-llibre-palma-2015.jpg" width="550" height="259" align="absMiddle" alt="" /></a></div><br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 02-06-15

    Aquest divendres se celebra a Eivissa la primera trobada d'escriptors eivissencs i formenterers, «Entre Illes», amb la participació de Iolanda Bonet, M. Teresa Ferrer, Joan Ferrer, Esteve Portas, Ivonne Puig, Bartomeu Ribes, Esther Serra i Marià Torres, presentats per Nora Albert, vocal de l'AELC. A més de llegir fragments d'obra propis, els autors convidats llegiran un fragment de la Crònica de Ramon Muntaner, com a commemoració del 750è aniversari del naixement de l'autor d'aquesta obra cabdal de la literatura medieval.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify">Divendres va celebrar-se a Eivissa la primera trobada d'escriptors eivissencs i formenterers, &laquo;Entre Illes&raquo;, amb la participaci&oacute; de Iolanda Bonet, M. Teresa Ferrer, Joan Ferrer, Esteve Portas, Ivonne Puig, Bartomeu Ribes, Esther Serra i Mari&agrave; Torres, presentats per Nora Albert, vocal de l'AELC. A m&eacute;s de llegir fragments d'obra propis, els autors convidats van llegir un fragment de la <i>Cr&ograve;nica de Ramon Muntaner</i>, com a commemoraci&oacute; del 750&egrave; aniversari del naixement de l'autor d'aquesta obra cabdal de la literatura medieval.</p><p align="justify">Una cinquantena d'assistents van poder gaudir de l'acte, celebrat a Can Ventosa. Aquesta trobada, organitzada per l'AELC i Can Ventosa, formava part dels actes organitzats per commemorar el 750&egrave; aniversari del naixement de Ramon Muntaner.</p> <p align="center"><embed type="application/x-shockwave-flash" src="https://photos.gstatic.com/media/slideshow.swf" width="540" height="360" flashvars="host=picasaweb.google.com&amp;hl=ca&amp;feat=flashalbum&amp;RGB=0x000000&amp;feed=https%3A%2F%2Fpicasaweb.google.com%2Fdata%2Ffeed%2Fapi%2Fuser%2F101146735719367614918%2Falbumid%2F6155804184878219921%3Falt%3Drss%26kind%3Dphoto%26hl%3Dca" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer"></embed></p><br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 02-06-15

    · Josefina Caball (trad.): Premi Protagonista Jove del CLIJCAT, categoria 13-14 anys, Fora de mi, de Sharon M. Draper. [Informació sobre la traductora]

  • 02-06-15

    El ventall de publicacions de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana està disponible per a la seva consulta i descàrrega des de la pestanya de publicacions d'aquest web.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify">El ventall de publicacions de l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana est&agrave; disponible per a la seva consulta i desc&agrave;rrega des de la pestanya de publicacions d'aquest web. Hi trobareu la col&middot;lecci&oacute; &laquo;<a target="_blank" href="/publicacions_retrats" style="text-decoration: none">Retrats</a>&raquo;, vint-i-vuit volums monogr&agrave;fics que repassen l'obra i la traject&ograve;ria de diversos escriptors, elaborats per especialistes; i la col&middot;lecci&oacute; &laquo;<a href="/publicacions_quadernsdivulgatius" target="_blank" style="text-decoration: none">Quaderns Divulgatius</a>&raquo;, amb reculls de pon&egrave;ncies de seminaris i congressos, cr&iacute;tiques liter&agrave;ries i altres materials d'inter&egrave;s. La publicaci&oacute; &laquo;<a href="/publicacions_butlleti_aelc" target="_blank" style="text-decoration: none">Butllet&iacute; de l'AELC</a>&raquo; informa de l'actualitat del sector i de les accions i activitats de l'AELC, i els opuscles <a href="/publicacions-noticies-bibliografiques" target="_blank" style="text-decoration: none"><i>Not&iacute;cies bibliogr&agrave;fiques</i></a><i> dels escriptors de les Illes</i> i <i>del Pa&iacute;s Valenci&agrave;</i>, s&oacute;n dos quadr&iacute;ptics que fan un rep&agrave;s de les obres en catal&agrave; publicades al llarg de l'any. Cal destacar, tamb&eacute;, diversos t&iacute;tols fora de col&middot;lecci&oacute;, com ara el resum de les conclusions de l'estudi&nbsp;<a target="_blank" href="/estudis-professionalitzacio-escriptors-llengua-catalana" style="text-decoration: none"><i>Escriure en catal&agrave;: estat de la professionalitzaci&oacute;. Els efectes de la crisi econ&ograve;mica sobre el col&middot;lectiu d'escriptors</i></a>, presentat a Barcelona a finals de 2014.</p><p align="justify">Totes les publicacions de l'AELC es poden consultar, compartir i descarregar gratu&iuml;tament en format electr&ograve;nic des de l'apartat de publicacions d'aquest web.</p><br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    No
  • 30-05-15

    La nit del divendres 5 de juny l'Associació de Bibliotecaris Valencians atorgarà, en un acte celebrat a la ciutat de València, els premis Samaruc de Literatura Infantil i Juvenil, el Premi Bibliotecari de l'Any i el Premi d'Honor de l'Associació. Aquests premis arriben enguany a la seua 23a edició, havent marcat una trajectòria al llarg d'aquests anys que ha merescut el reconeixement unànime com a un dels més prestigiosos de la nostra literatura infantil i juvenil.

  • 29-05-15

    Aquest dijous torna el cicle Escriptors al Terrat, que ofereix, en ple centre de València, la possibilitat d'escoltar fragments literaris llegits pels propis autors, i de dialogar amb ells en el transcurs d'un col·loqui distès i proper.

    En aquesta ocasió tindrem l'oportunitat d'escoltar dues persones amb múltiples dedicacions i interessos, units, això sí, per la poesia: el poeta, assagista, editor i professor Jesús Huguet, i el poeta, pintor i catedràtic de paleontologia Miquel de Renzi.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify">Ahir, dia 28 de maig, una trentena d'assistents s'acostaren al terrat de l'OCCC de Val&egrave;ncia a escoltar les veus de dos s&egrave;niors de la po&egrave;tica del Pa&iacute;s Valenci&agrave;: Jes&uacute;s Huguet i Miquel de Renzi. Tots dos ens explicaren la g&egrave;nesi de la seva creativitat i ens feren un interessant&iacute;ssim recorregut per la seva obra. Fou un plaer escoltar les veus dels nostres escriptors.<br /> <br /> &nbsp;</p> <p align="center"><embed type="application/x-shockwave-flash" src="https://photos.gstatic.com/media/slideshow.swf" width="540" height="360" flashvars="host=picasaweb.google.com&amp;captions=1&amp;hl=ca&amp;feat=flashalbum&amp;RGB=0x000000&amp;feed=https%3A%2F%2Fpicasaweb.google.com%2Fdata%2Ffeed%2Fapi%2Fuser%2F101146735719367614918%2Falbumid%2F6154302753542658385%3Falt%3Drss%26kind%3Dphoto%26hl%3Dca" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer"></embed></p> <p align="justify">Escriptors al Terrat &eacute;s un cicle organitzat per l'AELC amb la col&middot;laboraci&oacute; de l'Octubre Centre de Cultura Contempor&agrave;nia, i amb el patrocini de la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes. Se celebra sempre l'&uacute;ltim dijous de cada mes, a les 19:30h, a l'Octubre Centre de Cultura Contempor&agrave;nia (Sant Ferran, 12, Val&egrave;ncia).</p> <p align="justify"><span style="font-size: larger;"><b>Jes&uacute;s Huguet Pascual.&nbsp;</b></span>Natural d&rsquo;Onda, resideix a Alberic. Ha estat professor i coordinador de l'I.C.E. de la Universitat de Val&egrave;ncia sobre &ldquo;Ling&uuml;&iacute;stica Valenciana i la seua did&agrave;ctica&rdquo;. Com professor convidat ha exercit a universitats com l'Estatal de Sant Petersburg, Aut&ograve;noma de Zacatecas, Instituto Orientale de N&agrave;pols o la Universitat de S. Jos&eacute; de Costa Rica.</p> <p align="justify">Transferit de l'administraci&oacute; central a l'auton&ograve;mica ha estat Cap de Publicacions de la Conselleria de Cultura, director general de Pol&iacute;tica Ling&uuml;&iacute;stica. Tamb&eacute; fou diputat auton&ograve;mic en la legislatura 1995-1999.</p> <p align="justify">Te publicats diversos poemaris (L<i>a process&oacute; de Kirk</i> &ndash;Premi Ausi&agrave;s March de poesia-, <i>Els llibres d&rsquo;Alb-Sebelaci,</i>&nbsp;<i>Esmicolat calendari</i>, <i>Canastrell&hellip;</i>). Algunes de les seues obres com assagista s&oacute;n <i>Els Darrers. Generaci&oacute; del 70,</i>&nbsp;<i>Aproximaci&oacute; a l&rsquo;origen de la impremta valenciana,</i>&nbsp;<i>Matilde dona, llengua, poble</i>, &nbsp;i&nbsp;<i>Ibn-al-Abbar, pol&iacute;tic i escriptor &agrave;rab valenci&agrave;</i>.</p> <p align="justify">Com editor privat ha publicat col&middot;leccions com Taverna de Cimbeles,&nbsp;Proposta po&egrave;tica, l'Eixam, Bonaire&hellip; Com editor institucional s&oacute;n centenars les obres publicades en s&egrave;ries com Biblioteca infantil, Cl&agrave;ssics valencians, Fonaments, S&egrave;rie Major&hellip;</p> <p align="justify">Est&agrave; en possessi&oacute; de la Medalla al M&eacute;rito Postal i la de l&rsquo;Acad&egrave;mia Basca de la Llengua &ndash;Euskaltzaindia-. L'Ateneu Cultural i l'Ajuntament d'Onda li atorgaren, el 2009, el Seny Onder. &Eacute;s membre de diverses associacions liter&agrave;ries nacionals i internacionals com la Internationale Gutenberg-Gesellschaft de Mag&uacute;ncia, Soci d'Honor de Biblioteca Nacional Jos&eacute; Mart&iacute; de l'Havana.</p> <p align="justify"><span style="font-size: larger;"><b>Miquel De Renzi</b></span> (Barcelona, 1941) &eacute;s autor dels llibres <i>La nuesa del basament (obra po&egrave;tica 1971-73)</i>,<i> Tres fan la centena</i><i> (o.p. 1973-76)</i> i <i>Les sales d&rsquo;espera</i><i> (o.p. 1976-78)</i>; a m&eacute;s a m&eacute;s, t&eacute; els poemaris <i>Descripci&oacute; d&rsquo;un riu</i> (1983), <i>L&rsquo;assalt al jard&iacute;</i> (1986), <i>El missatger i les ciutats</i> (1990) i <i>Flocs de temps</i> (2001). Cal afegir-hi la plaquette <i>Un projecte pict&ograve;ric</i> (1983). Tamb&eacute; ha tingut un vessant pl&agrave;stic, amb deu exposicions individuals i participaci&oacute; en vuit col&middot;lectives (una en Alemanya, a Mainz). Finalment, ha publicat en diversos medis escrits de cr&iacute;tica, tant liter&agrave;ria com pl&agrave;stica.</p> <p align="justify">El poeta nasqu&eacute; possiblement l&rsquo;any 1970; el pintor ho f&eacute;u l&rsquo;any 1972. Desenvolupar totes aquestes activitats ha estat, en part, conseq&uuml;&egrave;ncia de la seva traject&ograve;ria vital, la meitat de la qual ha transcorregut a Barcelona i l&rsquo;altre meitat, a Val&egrave;ncia, on arrib&agrave; als 36 anys. De Renzi visqu&eacute; gaireb&eacute; de dalt a baix els anys quaranta, amb tot el que comportava. En els primers anys se li manifestaren sensibilitats i curiositats que el marcarien, com ara la cinef&iacute;lia, a causa del cinema de barri de davant de casa, on el duia la mare els dijous (programa doble), o l&rsquo;arquitectura antiga, que li f&eacute;u con&egrave;ixer el pare en passejades pel barri g&ograve;tic. Els animals o els minerals i els f&ograve;ssils foren part de les seues curiositats inicials, aix&iacute; com tamb&eacute; les restes arqueol&ograve;giques. Pass&agrave; per dos col&middot;legis: el de frares de sota de casa, fins als 11 anys, i un col&middot;legi on l&rsquo;ensenyaren a pensar. Negat per a les matem&agrave;tiques, un bon professor del segon col&middot;legi li les f&eacute;u comprendre; all&agrave; tamb&eacute; la seva professora de ci&egrave;ncies naturals li obr&iacute; els ulls a la seva vocaci&oacute; per l&rsquo;estudi dels f&ograve;ssils i l&rsquo;insinu&agrave; la idea d&rsquo;evoluci&oacute;; tamb&eacute; el marcaren la professora de literatura, amb la insist&egrave;ncia en els aspectes socials en qu&egrave; sorgien les obres, i els professors d&rsquo;hist&ograve;ria de l&rsquo;art i de filosofia. A la universitat de Barcelona f&eacute;u estudis de ci&egrave;ncies f&iacute;siques (dos cursos) per&ograve; la seva vocaci&oacute; fou la paleontologia, sobretot des de l&rsquo;angle de la hist&ograve;ria de la vida i la seva evoluci&oacute;, amb prefer&egrave;ncia per l&rsquo;evoluci&oacute; morfol&ograve;gica. El seu mestre i director de tesi fou potser el primer que parl&agrave; d&rsquo;evoluci&oacute; a la postguerra, un tema en entredit en aquells temps foscos. De Renzi acab&agrave; la revisi&oacute; de la tesi a Brussel&middot;les el 1970 i, el dia que se n&rsquo;anava cap a all&agrave;, un amic vingu&eacute; a acomiadar-se&rsquo;n i li regal&agrave; la poesia completa de Salvador Espriu; aix&ograve;, juntament amb una etapa de crisi, fou decisiu per al naixement del poeta a la ciutat belga. La contemplaci&oacute; de les grans col&middot;leccions de pintura de B&egrave;lgica i Amsterdam el predisposaren a la pintura, que inici&agrave; el 1972. La seva carrera acad&egrave;mica el port&agrave; a Val&egrave;ncia el 1977, com a catedr&agrave;tic de paleontologia, i amb el seu primer volum d&rsquo;obra (<i>Tres fan la centena</i>) en premsa, que aparegu&eacute; el 1978. Els poetes Joan Argent&eacute; i Joan Brossa foren els seus mentors. Des d&rsquo;aleshores ha anat publicant la seva obra i exposant la producci&oacute; pict&ograve;rica. No veu contradicci&oacute; entre ser un home de ci&egrave;ncia i tenir activitat liter&agrave;ria i pl&agrave;stica, perqu&egrave; els homes no permeten encabir-los en caselles fixes i inamovibles i, com a exemple major, hom pot pensar en Goethe. [<a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28274%29" target="_blank">Veg. entrevista a Lletres i Mem&ograve;ria</a>]</p> <br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 21-05-15

    El poeta Joan Margarit ha estat reconegut aquest divendres amb el XV Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana, en reconeixement a la seva trajectòria i a la divulgació que ha tingut la seva obra.

    Aquest premi té especial rellevància pel fet que es concedeix a través de les votacions dels companys d'ofici membres de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify">El poeta Joan Margarit ha estat reconegut aquest divendres amb el XV Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana, en reconeixement a la seva traject&ograve;ria i a la divulgaci&oacute; que ha tingut la seva obra. L'anunci i lliurament del Premi Jaume Fuster ha tingut lloc divendres al migdia a Barcelona, durant un acte en qu&egrave; el cr&iacute;tic i historiador de la literatura D. Sam Abrams ha glossat la traject&ograve;ria del premiat.</p> <p align="justify">Aquest premi es concedeix a trav&eacute;s de les votacions dels companys d'ofici membres de l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana.</p> <p align="justify"><span style="font-size: larger;"><b>&ndash;Joan Margarit, agra&iuml;t als companys d'ofici&ndash;</b></span><br /> El poeta Joan Margarit ha destacat que aquest &eacute;s un premi especial per a ell, pel fet que l'atorguen els &laquo;col&middot;legues de professi&oacute;&raquo;. &laquo;Que la gent de l'ofici m&eacute;s solitari del planeta es reuneixin per fer-te aquest reconeixement &eacute;s impressionant&raquo;, ha comentat. Com a mostra d'agra&iuml;ment, i com a petit homenatge a l'ofici d'escriure, ha llegit el poema &laquo;Lectura&raquo;, del llibre <i>No era lluny ni dif&iacute;cil</i>.</p> <p align="justify">Joan Margarit tamb&eacute; ha destacat la import&agrave;ncia que ha tingut D. Sam Abrams, amic personal de l'autor, en la seva traject&ograve;ria, pel fet de fer-li de guia en la poesia anglosaxona, que tant l'ha influ&iuml;t. A m&eacute;s d'aquesta, tamb&eacute; ha destacat la influ&egrave;ncia de la poesia xinesa, a la qual va entrar d'adolescent i d'on extreu l'habitud d'escriure utilitzant referents propers. Pel que fa a la poesia en catal&agrave;, Joan Margarit ha destacat dos autors, Jacint Verdaguer i Joan Maragall, que considera &laquo;pilars en la llengua materna&raquo;. &laquo;La cultura &eacute;s una immensa catedral&raquo; &ndash;ha dit Margarit&ndash;, &laquo;per&ograve; aquesta catedral no existeix si no hi ha la cripta. La cripta &eacute;s molt modesta, per&ograve; est&agrave; al mig, &eacute;s on comen&ccedil;a tot. La cripta, per a mi, &eacute;s la poesia en llengua materna. L'error &eacute;s voler fer la catedral i oblidar-se de la cripta.&raquo;</p> <br /> <p align="center"><embed type="application/x-shockwave-flash" src="https://photos.gstatic.com/media/slideshow.swf" width="540" height="360" flashvars="host=picasaweb.google.com&amp;hl=ca&amp;feat=flashalbum&amp;RGB=0x000000&amp;feed=https%3A%2F%2Fpicasaweb.google.com%2Fdata%2Ffeed%2Fapi%2Fuser%2F101146735719367614918%2Falbumid%2F6151687368950220033%3Falt%3Drss%26kind%3Dphoto%26hl%3Dca" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer"></embed></p> <br /> <p align="justify"><br /> <span style="font-size: larger;"><b>&ndash;D. Sam Abrams ha glossat la seva traject&ograve;ria&ndash;</b></span><br /> El cr&iacute;tic i historiador de la literatura D. Sam Abrams, en la glossa que ha fet del guanyador, ha destacat en primer lloc que la popularitat de Joan Margarit &ndash;amb 13.000 exemplars venuts del seu darrer poemari, <i>Des d'on tornar a estimar</i> (2015), i el reconeixement de poetes importants a nivell internacional&ndash; significa que el poeta t&eacute; una incid&egrave;ncia en la nostra societat i en el sistema literari, a causa de l'excel&middot;l&egrave;ncia de la seva obra. Per Abrams, Joan Margarit &eacute;s &laquo;un poeta total. Escur&ccedil;a la dist&agrave;ncia entre la seva vida i la seva obra, de manera que, igual que poetes com Walt Whitman, Juan Ram&oacute;n Jim&eacute;nez o Iannis Ritsos, est&agrave; poetitzant la seva vida, i qui diu la seva vida diu la vida de la nostra &egrave;poca i la vida de tots&raquo;. Sobre la seva poesia, ha destacat tamb&eacute; que &eacute;s una poesia a dos temps, d'una extraordin&agrave;ria subtilesa i amb una veu distintiva i original: &laquo;Sembla una obra planera i senzilla, per&ograve; &eacute;s tot al contrari. El primer impacte &eacute;s el significat aparent, i el segon arriba quan acabes el text i te'l mires i te'l rellegeixes a fons, llavors comencen a sortir m&eacute;s coses&raquo;.</p> <p align="justify">D. Sam Abrams tamb&eacute; ha parlat sobre la modernitat i l'autenticitat de la poesia de Joan Margarit, que t&eacute; una dist&agrave;ncia m&iacute;nima entre el text i la pr&ograve;pia consci&egrave;ncia moral del poeta.</p><p align="justify"><span style="font-size: larger;"><b>&ndash;Diploma i ploma commemoratius, i soci d'honor&ndash;</b></span><br /> La presidenta de l'AELC, Bel Olid, ha fet entrega d'un diploma commemoratiu i d'una ploma al guardonat, i s'ha mostrat contenta pel fet que una de les primeres coses que li ha tocat fer com a presidenta de l'AELC ha estat atorgar aquest premi a Joan Margarit.</p> <p align="justify">Amb motiu d'aquesta distinci&oacute; que atorguen els escriptors en llengua catalana, la Junta de l'AELC ha decidit nomenar Joan Margarit soci d'honor de l'entitat. A m&eacute;s l'Associaci&oacute; editar&agrave;, de cara a l'any vinent, un volum de la col&middot;lecci&oacute; &laquo;Retrats&raquo; [<a href="/publicacions_retrats" target="_blank">enlla&ccedil;</a>] dedicat a Joan Margarit.<br />&nbsp;</p> <p align="justify"><span style="font-size: larger;"><b>&ndash;Joan Margarit&ndash;</b></span><b><br /></b>Neix a Sana&uuml;ja (La Segarra) l'onze de maig de 1938, en plena Guerra Civil espanyola. Poeta i arquitecte, &eacute;s, sense cap mena de dubte, un dels poetes contemporanis en llengua catalana m&eacute;s llegits. Amb una trentena de llibres publicats des de finals de la d&egrave;cada de 1970, ha rebut els principals guardons de la nostra literatura: el Premi Vicent Andr&eacute;s Estell&eacute;s i el Premi de la Cr&iacute;tica Catalana per <i>Vell malent&egrave;s</i> (1981); el Premi de la Cr&iacute;tica Serra d'Or per <i>Cants d'Hekat&ograve;nim de Tifundis</i> (1982) i novament per C<i>&agrave;lcul d'estructures</i> (2005); el Premi Carles Riba per <i>Mal d'hivern</i> (1986) i els premis Cavall Verd-Josep M. Llompart, Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Nacional de Poesia del Ministeri de Cultura per <i>Casa de Miseric&ograve;rdia</i> (2007). La seva poesia ha estat antologada a <i>Tots els poemes (1975-2012)</i> i tradu&iuml;da en la seva totalitat al castell&agrave;. Tamb&eacute; compta amb traduccions a l'alemany, l'angl&egrave;s, l'&egrave;uscar, l'hebreu, el portugu&egrave;s i el rus.<br /><b>M&eacute;s informaci&oacute; sobre Joan Margarit al seu web a l'AELC</b>: <a href="/autors/margaritj" target="_blank">www.escriptors.cat/autors/margaritj</a><br /><br /><span style="font-size: larger;"><b><span style="font-family: Georgia, 'Trebuchet MS', Arial, Verdana; font-style: normal; line-height: 11.1999998092651px;">&ndash;Un palmar&egrave;s important&ndash;</span></b></span><span style="font-family: Georgia, 'Trebuchet MS', Arial, Verdana; font-size: 11.1999998092651px; font-style: normal; line-height: 11.1999998092651px;"><br /></span>Els anteriors guanyadors del Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana han estat Jaume P&eacute;rez Montaner (2014), Isabel-Clara Sim&oacute; (2013), Josep Vallverd&uacute; (2012), Emili Teixidor (2011), M&agrave;rius Sampere (2010), Maria Barbal (2009), Montserrat Abell&oacute; (2008), Joan-Francesc Mira (2007), Feliu Formosa (2006), Carme Riera (2005), Maria Ant&ograve;nia Oliver (2004), Jaume Cabr&eacute; (2003), Quim Monz&oacute; (2002) i Jes&uacute;s Moncada (2001). Andreu Mart&iacute;n (2003), Joaquim Carb&oacute; (2002) i V&iacute;ctor Mora (2001) van ser guardonats amb el Memorial Jaume Fuster, que distingia un autor de g&egrave;nere.</p><br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si