Núria Albó
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Pòrtic

Núria Albó (La Garriga, 1930) és poeta i novel·lista. Des de petita va sentir un gran interès per la lectura gràcies a la dedicació de la seva mare que havia de fer de mestra durant els anys de la guerra. D'aquestes lectures inicials li va néixer una gran afecció per la literatura. Així, com altres escriptors i escriptores catalans de l'època, va guanyar el seu primer premi al certamen de Cantonigròs el 1958, amb la narració "Perquè veuran Déu". Després va escriure poesia: La mà pel front (1961), Díptic (1972) i L'encenedor verd (1980). Va ser cap a la dècada dels vuitanta que comença la seva època decisiva com a narradora. Novel·les com Fes-te repicar (1979), Agapi mou (1980), Desencís (1980) o Quan xiula el tren (1997), van ser saludades per crítics i lectors per la seva sensibilitat i per la precisió del seu llenguatge. Noms com Ma. Àngels Anglada o Josep Faulí destacaren de seguida l'aparició de la nova novel·lista.

Es va dedicar a l'ensenyament durant molts anys, fins que va guanyar les eleccions municipals de La Garriga. La seva etapa com alcaldessa va durar vuit anys. Després va ser diputada provincial i va escriure alguns assaigs, com ara Les dones i la política (1989), a més de conrear una altra de les seves passions, la música, un art que, segons explica sempre, li ha donat grans satisfaccions. Destaquen en aquest camp les seves Cantates, musicades per Antoni Ros-Marbà o Manuel Oltra, entre altres.

És sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.



Pàgina elaborada per Xulio Ricardo Trigo i Núria Albó.
Fotografies: Arxiu personal de Núria Albó i AELC.




--------------------