Ricardo Alcántara
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Comentaris d'obra

Ricardo Alcántara és un autor molt popular entre els lectors i les lectores de literatura infantil i juvenil de Catalunya, que poden llegir la major part de les seves obres en versió catalana. Les contínues reedicions dels seus llibres en són una bona prova, així com l'afecte que desperta entre els alumnes quan presenta a les escoles alguna de les seves novel·les.

Les obres de Ricardo Alcántara són un reflex del que l'autor pensa. Hi ha una relació molt estreta entre les preocupacions i interessos vitals de l'escriptor i els motius que impulsen les accions dels seus personatges. De novel·la en novel·la, aquesta identificació s'evidencia amb l'àmplia gamma de temes que tracta. Habitualment, la història que després es convertirà en llibre sorgeix com una idea sobtada, màgica, difícil d'explicar. Aquest impacte inicial no comença a prendre forma fins que s'articula sobre el paper. L'escriptor no parla amb ningú dels problemes que se li presenten quan treballa en un tema, perquè pensa que si ho fes, la pressió que el motiva a escriure deixaria d'existir, perquè ja l'hauria exterioritzat abans.

L'autor incideix molt en els temes socials perquè, tal com explica:

"... són els temes que necessito entendre, perquè són temes que són pròxims i vull conviure-hi de la manera més harmoniosa possible. Intento cada vegada deixar més de banda la meva faceta crítica per acostar-me a les coses, i això només ho puc fer entenent-les, la qual cosa no és gens fàcil ja que cal un treball honest i intens." (Traduït de MIR, L. "Acercar los temas sociales al lector", Literatura infantil y juvenil núm. 125, maig 1994)

La problemàtica a què aboca la soledat és una de les constants de les històries de Ricardo Alcántara. Una soledat que l'autor relaciona amb la manca de solidaritat entre les persones. Els homes i les dones són poc solidaris, no s'esforcen per provar de descobrir les necessitats dels altres, perquè la por actua com un fre que evita la fluïdesa a l'hora d'iniciar una relació, de fer el primer pas cap a un coneixement dels altres que podria acabar en una amistat enriquidora.
Un dels temes que l'escriptor tracta amb més freqüència és, precisament, el de la por. A la pregunta si els seus estudis de psicologia l'han influït a l'hora de tractar aquest tema, afirma:

"És possible, però el que més m'ha influït són les meves pròpies pors, les que vaig tenir i les que tinc; reconèixer que hi ha pors que ajuden a créixer i d'altres que ens barren el pas fins que no ens en desempalleguem. Crec que el tema de les pors és tan universal que em resulta fascinant."(Traduït de Platero núm. 99, febrer 1998).

Unes vegades, la por és deguda a la deformació de la realitat amb què una persona reacciona davant la possibilitat d'una amenaça. Unes altres vegades, sorgeix de la dificultat d'assumir una responsabilitat, en la mesura que aquest fet implica una obertura cap als altres. Així, a Tomàs i el llapis màgic, trobem el protagonista instal·lat en la comoditat de viure dins d'una capsa de sabates. S'estima més viure d'aquesta manera que assumir els riscos que implica un comportament lliure, implícit en el fet d'abandonar el seu refugi. Amb aquesta actitud, el risc que es corre és el de formar personalitats tímides i incapaces d'enfrontar-se a cap repte.
L'amistat és un bon remei contra la por. A Guaraçú, el protagonista, un petit indi, segueix un ocell blau fins ben endins de la selva. En trobar-se sol, en un lloc inhòspit i desconegut, experimenta una por intensa. Quan troba l'amistat de l'ocell i d'una flor blava, deixa de sentir-se sol i de tenir por.

La inseguretat també pot provocar la por. A L'oca Soca, la desconfiança en un mateix davant una acció que espanta aboca a la impossibilitat d'actuar. L'oca Soca, molt envejosa, crea inseguretat a les cries de les aus que aprenen a volar. Ajudar les aus que es troben en aquesta situació no és fàcil, perquè els instints més ocults es manifesten i paralitzen un aprenentatge necessari. Ricardo Alcántara ha escrit dues sèries molt conegudes i divulgades, en què el personatge protagonista ha aconseguit una popularitat molt important entre els lectors i les lectores. Es tracta de Pip (Pip... i el dia, Pip... i el color vermell, Pip... i la nit, Pip... i el color blau, Pip... i el cercle i Pip... i la línia) i de Barbamec (Barbamec i les gavines, Barbamec i els fantasmes, Barbamec i la princesa, El tresor de Barbamec, La cançó de Barbamec i Els tatuatges de Barbamec).

En resum, la producció de Ricardo Alcántara és extensa i diversa, abasta temàtiques i personatges molt diferents. És també una obra en evolució constant que es mou dins uns paràmetres que captiven, llibre a llibre, un nombre considerable de nous lectors.



--------------------