Maria Àngels Anglada
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Comentaris d'obra

"Maria Àngels Anglada acaba de publicar la novel·la Artemísia a Columna Edicions, que és la seva sisena obra narrativa. Pel que fa a l'exègesi que han fet els crítics de la seva obra, Joan Teixidor ha parlat de les descripcions mar, aire i terra a la seva narrativa. Triadú ha assenyalat la delicadesa i la fidelitat, tant en les evocacions com en les descripcions. La seva narrativa és de personatges. Es caracteritza per l'elaboració, tant des del punt de vista formal com psicològic. El mateix personatge central d'Artemísia esdevé narrador-protagonista i tenyeix la trama de delicats tons poètics. Aquest narrador ja havia estat utilitzat en una de les seves obres anteriors, Viola d'amore. «M'agrada recuperar personatges. He utilitzat un violinista perquè el violí, a més, és un instrument que permet molt de virtuosisme, de les notes més agudes a les més greus. En vaig voler fer un personatge, que tingués diverses relacions. Volia la Grècia d'ara, la Grècia viva, de la gent senzilla. Calia citar una persona d'una cultura i flexibilitat, i així va sorgir el violinista.» L'escriptora Maria Àngels Anglada publica Artemísia, la seva última novel·la."

(David Castillo. Avui, 19 de gener de 1990)

* * *

"Maria Àngels Anglada diu poeta i no poetessa, amb una mica de desafiament a la veu. "El mot poetessa té unes connotacions disminuïdes", confessa tot seguit. Mentre espera que surtin les seves obres completes de poesia, l'escriptora acaba de publicar la seva darrera novel·la, Artemísia, on recupera la seva passió per Grècia i per les dones artistes, quasi sempre oblidades per la història. "La idea d'aquesta novel·la va sortir d'uns versos del poeta italià Corrado Govoni i d'un viatge a l'illa grega de Mitilene que vaig fer el maig de 1988, explica Maria Àngels Anglada. "El viatge és real però la història, és clar, és fabulació". (Més endavant confessa:) "Sóc una poeta que escriu novel·les". Maria Àngels Anglada acaba de publicar la narració Artemisía."

(Catalina Serra. El País, 25 de gener de 1990)

* * *

"Paradís amb poetes, té un deute evident a una obra anterior de títol similar, Paisatge amb poetes (1988), que mirava de circular per la pell d'una geografia de versos italians. Cinc anys més tard i a Paradís amb poetes, l'escriptora ha repetit una operació similar -diria fins i tot que l'ha millorada- en la pell d'una geografia grega que té molt ben apamada i servint-se d'uns poetes que li són propers i familiars: des del vell Homer fins a Kavafis, d'Odisseas Elitis a Pandelis Prevelakis i de la sorruda i mítica Safo a Iorgos Seferis i Iannis Ritsos. La traducció i edició dels Epigrames de Meleagre és un complement indestriable del gruix d'interessos grecs de Maria Àngels Anglada i testimoni, d'altra banda, de la sòlida formació clàssica que llueix."

(Isidor Cònsul. "Un itinerari devot per l'hel·lenisme", Avui, 2 de maig de 1993)

* * *

"La reedició dins la col·lecció L'Àncora, d'Edicions Destino, de la novel·la Sandàlies d'Escuma i l'aparició del llibre de poemes Arietta i el recull de proses sobre la mitologia grega, ofereix al lector la sempre atractiva possibilitat d'acostar-se des d'angles diferents a l'obra creativa d'una autora a bastament reconeguda i interesant (dos adjectius, per cert, que no van de bracet tan sovint com seria desitjable). Arietta és, per damunt de tot, allò que el títol suggereix: la veu d'una petita ària que enllaça melodies tot allargassant-se a través del paisatge personal de la creació.(...) La poesia de Maria Àngels Anglada, en resum, omple el cor del lector d'una blana placidesa, d'aquella sensació que és té de vegades, davant alguns fets de la vida, que el món està bé, que té un sentit, que no tot és absurd. Pel que fa a la novel·la Sandàlies d'escuma, ens narra la vida d'una imaginària poetessa de l'època hel·lenística, tot situant-se en una època especialment interesant de la història grega. Maria Àngels Anglada, això no cal dir-ho, és una gran coneixedora del món hel·lenístic. Traslladat a la novel·la, aquest coneixement suposa una ambientació perfectament natural, que introdueix el lector en l'època sense cap tipus de problema, encara que no en tingui cap coneixement especial, per presentar-li la vida de tot un seguit de personatges llunyans en el temps, però actuals, reals i immediats en les passions i les vivències."

(Pau Joan Hernández. Avui, 9 de gener de 1997)

* * *

"L'obra d'Anglada és particularment sòlida, tant des del punt de vista literari com humà. Tenia unes referències culturals profundes i de gran coneixement dels clàssics, així com una gran sensibilitat humana per explicar algunes tragèdies d'aquest segle."

(Vicenç Villatoro. Avui, 24 d'abril de 1999)

* * *

"Pertanyia a l'espècie d'escriptor més exigent, a la d'aquell que ho aposta tot per la qualitat, i això explica el caràcter tan concentrat de les seves obres."

(Àlex Susanna. Avui, 24 d'abril de 1999)

* * *

"Maria Àngels Anglada és un bon exemple que és possible ser una autora culta, humil i tenir un públic fidel i cada dia més nombrós."

(Marta Pessarrodona., Avui, 24 d'abril de 1999)

* * *

"La veig asseguda al jardí del casal de Vilamacolum, comentant les olors i els fruits dels arbres; amb Les Closes, que neix d'aquest casal i en treu potser un temps narratiu peculiaríssim en la seva producció. Es va estrenar la Maria Àngels com a novel·lista."

(Carles Miralles. Avui, 24 d'abril de 1999)



--------------------



Coberta de La daurada Parmèlia i altres contes