Clementina Arderiu
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Pòrtic

Clementina Arderiu (Barcelona, 1889-1976), poeta.

La crítica la situa dins la poesia postsimbolista, moviment que neix cap al 1915 per a renovar la pràctica noucentista. L'any 1913 és inclosa a l'Antologia de poetes catalans d'avui de L'Avenç. El 1916 es casa amb el poeta Carles Riba, però la seva poesia sembla més propera a un altre dels grans noms de l'època, Josep Carner. El primer llibre publicat va ser Cançons i elegies (1916), al qual van seguir títols com Sempre i ara (1946), que havia guanyat el premi Joaquim Folguera el 1938, És a dir (1958) o L'esperança encara (1969). La forma poètica més emblemàtica de la seva obra és la cançó, mentre que la seva temàtica oscil·la entre l'amor, un cert sentiment religiós i la feminitat.

La seva va ser una generació marcada per la Guerra Civil. Tant ella com Carles Riba van viure a França fins al 1943, per a després instal·lar-se tots dos a Barcelona i convertir-se en referents de les joves generacions. La seva poesia va ser reunida per la mateixa autora a Obra poètica, el 1973.



Pàgina elaborada per X. R. Trigo per a l'AELC.
Fotografies: Arxiu de Xavier Riba. Fotografia de la portada de Mercè Riba, 1969.





--------------------