Josep M. Benet i Jornet neix a Barcelona el 1940. Cursa els estudis de Lletres. És comediògraf.

Es dóna a conèixer amb Una vella, coneguda olor, (1964) obra que havia obtingut el premi Josep M. de Sagarra el 1963, i el 1970 publica conjuntament Fantasia per a un auxiliar administratiu i Cançons perdudes. El seu teatre realista continua amb Berenàveu a les fosques (1972) i Quan la ràdio parlava de Franco (1979) i amb Revolta de bruixes (1977) agafa un to simbòlic. A La desaparició de Wendy, el món de la infantesa i el de la postguerra prenen una dimensió mítica. Ha conreat també el teatre infantil Supertot (1975), Helena a l'illa del baró Zodíac (1975) o El somni de Bagdad (1977), entre d'altres. El 1989 estrena Ai, carai! al Teatre Lliure, i Desig, el 1991, al Centre Dramàtic de la Generalitat. Obté el Premio Nacional de Teatro, el 1995, amb E.R., estrenada al Teatre Lliure (1994) i duta al cinema per Ventura Pons (Actrius, 1996). Les últimes peces estrenades han estat Olors, dirigida per Mario Gas (TNC, 2000), Això, a un fill, no se li fa (Teatreneu, 2002), L'habitació del nen (Teatre Lliure, 2003) i Salamandra (TNC, 2005). A més, és guionista dels primers serials produïts per Televisió de Catalunya (Poble Nou, 1993-94; Rosa, 1995-96; Nissaga de Poder, 1996-98, Laberint d'ombres, 1998-00; i Nissaga, l'herència, 1999; i en l'actualitat El cor de la ciutat i Ventdelplà).

És soci de l'AELC.



Pàgina elaborada amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes.
Documentació: Servei Ensenyament del Català (SEDEC,1998).
Autors: Montserrat Cerdà, Francesc Gil, Marta Puig i M. Josep Simó.
Coordinació: Maria Areny.
Actualització: Nausica Solà.
Fotografies: Arxiu personal de l'autor / ©Quim Llenas Cover.