Josep M. Benet i Jornet nace en Barcelona en 1940. Cursa los estudios de Letras. Es comediógrafo.
Se da a conocer con Una vella, coneguda olor (1964), obra que habÃa recibido el premio Josep M. de Segarra en 1963, y en 1970 publica conjuntamente Fantasia per a un auxiliar administratiu y Cançons perdudes. Su teatro realista sigue con Berenà veu a les fosques (1972) y Quan la rà dio parlava de Franco (1979) i con Revolta de bruixes (1977) adquiere un tono simbólico. En La desaparició de Wendy, el mundo de la infancia y el de la postguerra toman una dimensión mÃtica. También ha cultivado el teatro infantil Supertot (1975), Helena a l'illa del baró ZodÃac (1975) o El somni de Bagdad (1977), entre otras. En 1989 estrena Ai, carai! en el Teatre Lliure, y Desig, en 1991, en el Centre Dramà tic de la Generalitat. Recibe el Premio Nacional de Teatro, en 1995, con E. R., estrenada en el Teatre Lliure (1994) y llevada al cine por Ventura Pons (Actrices, 1996). Sus últimas piezas estrenadas han sido Olors, dirigida per Mario Gas (TNC, 2000), Això, a un fill, no se li fa (Teatreneu, 2002), L'habitació del nen (Teatre Lliure, 2003) i Salamandra (TNC, 2005). Además, es guionista de las primeras telenovelas producidas por Televisió de Catalunya (Poble Nou, 1993-94; Rosa, 1995-96; Nissaga de Poder, 1996-98, Laberint d'ombres, 1998-00; i Nissaga, l'herència, 1999; y en la actualidad El cor de la ciutat y Ventdelplà ).
Es socio de AELC.
Página elaborada con el apoyo de la Institució de les Lletres Catalanes.
Documentación: Servei Ensenyament del Català (SEDEC,1998).
Autores: Montserrat Cerdà , Francesc Gil, Marta Puig i M. Josep Simó.
Coordinación: Maria Areny.
Actualización: Nausica Solà .
FotografÃas: Archivo personal del autor / ©Quim Llenas Cover.