"L'infidel és un bon exponent de la riquesa literà ria d'un dels escriptors actuals amb major projecció en les lletres valencianes. Bodà empra un model lingüÃstic acurat en un discurs que intenta en moltes ocasions aproximar-se al registre col·loquial, amb la idea de simular les pautes de la llengua oral corresponents al pensament dels personatges. Aquesta nova obra consolida l'aposta decidida de l'autor, evidenciada en les anteriors narracions que ha publicat, per un llenguatge literari fruit de la recerca continuada de les formes pròpies de les nostres comarques. Els nivells sintà ctics i lèxics assoleixen, doncs, una perfecció modèlica per a la narrativa valenciana de les pròximes dècades. L'autor es manté fidel a una de les afirmacions que ha fet en entrevistes recents: la concepció de la literatura com a espill on s'han de mirar les llengües per retrobar-se en les seues expressions més pures i genuïnes.
La novel·la esdevé, per tant, una proposta ben suggeridora per aquelles persones que protagonitzaren la transició polÃtica del paÃs i que van veure, almenys en part, frustrades les possibilitat autèntiques de canvi. Una crÃtica, sovint mordaç i corrosiva, sobre un grup de persones que cerquen el seu espai en el panorama polÃtic i social actual."
(Carles Cortés. "Una novel·la corrosiva i suggeridora", Carà cters (València), núm. 12, juny de 2000, p. 10).
* * *
"Després de l'èxit aconseguit amb L'infidel, una novel·la que tractava sobre la crisi de la generació que durant la Transició somiava a canviar el món, Francesc Bodà (Agres, 1963) torna ara amb una obra molt més carnal, Havanera. Com ell mateix assegura, «no té absolutament res a veure amb les meues obres anteriors; amb aquesta el que he pretès és fer una gran novel·la d'amor». AixÃ, com ell reconeix, li ha sortit «una novel·lassa» de 518 pà gines ambientada a l'Havana i amb la qual aspira a «atrapar el lector des de la primera pà gina fins a l’última». I és que està convençut que la literatura és una qüestió de seducció, «o t’arrossega des del principi o no hi tens res a fer». [...]
Francesc BodÃ, professor de filosofia a Alcoi i autor de cinc novel·les més, dues de juvenils, lamenta que en l'últim segle s’hagi abusat excessivament i s'hagi donat massa protagonisme a la racionalitat humana, «quan les passions tenen realment molt de poder», afegeix. És per això que ell ara ha optat per girar la truita i cedir davant d'elles a través de la narració de petites històries entrellaçades amb les quals, a més, ha recorregut al realisme mà gic tan tÃpicament sud-americà ."
(Ester Pinter. "Passions cubanes", Avui, 27 de març de 2006).
* * *
"Havanera es un libro encuadrable en el realismo mágico y el autor se sirve de elementos fantásticos y de magia «para difuminar los lÃmites entre realidad y ficción». Bodà ha sido lector asiduo de los autores que han practicado este género («pricipalmente GarcÃa Márquez y, en menor medida, Isabel Allende»), que en este caso le iba como anillo al dedo a su historia: «El clima lo exigÃa, y también me iba bien para reflejar la mezcla de culturas con ritos y creencias tan diversos».
Bodà ha construido una novela coral, en la que varias historias se entrelazan y que, aunque habla sobre todo del amor y de «las pasiones como fuerzas redentoras del ser humano», también tiene en ella una presencia destacada la muerte, no entendida en el sentido tabú de la cultura occidental, sino como idea natural e incluso bella, ligada al animismo y a la presencia de fantasmas."
(Rosa Maria Piñol, La Vanguardia, 6 d'abril del 2006).
* * *
"Amb Havanera, Francesc Bodà agraeix a la literatura hispanoamericana i, en especial, al realisme mà gic, molts moments de lectura irrepetibles i el fet d'haver-li descobert els secrets de l'art en general. Aquest deute pendent de l'autor esdevé ara un plaer irrenunciable per al lector. Havanera és una història de les que enganxen. I no hi ha elogi més sincer per a un escriptor. Amb aquesta novel·la, Bodà voldria fer gaudir el lector de forma intel·ligent i esperonar-li el desig i la reflexió."
(Lourdes Toledo. L'illa (Alzira), núm. 42, primavera 2006)
* * *
"Salvant les distà ncies, que són abismals, l'obra de Francesc Bodà em recorda fins a un cert punt —no sé si molt encertadament— alguns tÃtols de Paul Auster i de John Irvin. A banda de la diferència d'estils i de mons, els seus llibes són un al·luvió d'històries, successos, atzars estranyÃssims que la lògica de la seua sensibilitat fa que no caiguen en la banalitat ni el grotesc. I això és el que passa, al meu entendre, en la novel·la de l'autor valencià , ja que els tòpics possibles i els referents històrics, a l'últim, juguen les regles del joc que marca l'autor. No sabria dir si Havanera és una novel·la redona. [...] Una bona part dels encerts de la novel·la rauen en la prosa à gil, flexible i sòlida, que imposa en fluir la narració un bon ritme. A més, se'n surt prou bé, de vegades molt bé, en les atmosferes mà giques i fantà stiques.
(Francesc Calafat."Els fils inesgotables dels somnis", El Pais (Quadern), 6 de juliol de 2006).
.jpg)
