Pilar Cabot
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Biografia

Pilar Cabot, ja des de petita va viure en un clima cultural, sobretot d'afecte al teatre i a la música propiciat pel seu padrí Josep Subirana i Serra –àlies "Manel dels Ous"– actor amateur de gran prestigi a l'època, director d'una companyia pròpia i autor d'obres teatrals. Des de ben menuda, Pilar Cabot, ja l'acompanyava als assaigs als teatres de Vic i a les tertúlies de cafè amb artistes. A més, a casa seva mateix s'hi produïen sovintejats concerts i lectures de teatre, activitats a les quals era present i que seguia amb tot l'interès. És molt important ressenyar que Josep Subirana tenia una biblioteca, essencialment teatral, conformada per uns quants milers de volums, i que la petita Pilar hi tenia l'accés plenament obert.

El munt de llavors creatives que varen amarar la seva infantesa es va concretar en la dedicació a la literatura. Des que va tenir ús de raó Pilar Cabot va voler ser escriptora. De criatura un dels seus jocs preferits era escriure guions per a les nines de paper. Als onze anys va guanyar el seu primer premi literari.

Pilar Cabot estudia Filosofia i Lletres i Música. Va començar a donar a conèixer la seva obra a partir d'integrar-se al grup CLOT, un grup que va fundar la revista del mateix nom. Pilar Cabot va formar part del consell de redacció. Hi va publicar poesia, contes i també crítica literària i comentaris de llibres.

Oberta l'any 1965, la seva llibreria –CLAM– dedicada plenament al llibre i al disc en català va ser un referent clau del món cultural i polític de la ciutat de Vic i d'Osona durant l'època de la dictadura i la transició; un centre molt viu de difusió de la literatura catalana. Els primers anys de la llibreria eren també els primers anys que es començaren a crear editorials. El fet d'estar darrera el taulell tot aconsellant va permetre la Pilar Cabot viure un munt d'experiències –que ella qualificava de singulars– i tractar persones extraordinàries. La seva llibreria estava vigilada pels "socials" que empaitaven llibres prohibits per la censura. Mai no els van trobar perquè no estaven amagats en un soterrani que ells buscaven sinó, simplement, disposats a les prestatgeries, un lloc on ni se'ls va ocórrer d'indagar.

La majoria d'escriptors catalans, de polítics, contraris a la dictadura van passar per la llibreria. De manera espontània es van organitzar tertúlies, avui dia mítiques, on es parlava de tot i amb fonament. S'hi van fer concerts, com les sessions de jazz organitzades per Armand Quintana, i els principals cantautors van passar pel lloc. També es van dur a terme un munt de presentacions de llibres. Miquel Martí i Pol hi presentà sempre els seus llibres. L'any 1980, a la presentació de Les clares paraules, hi van assistir Miquel Desclot, Vicenç Altaió, Miquel Alzueta, Xavier Bru de Sala, Maria-Mercè Marçal, Jaume Medina, Ramon Pinyol i Àlex Susanna, entre d'altres.

Molt interessada per la música, Pilar Cabot tocava el piano, componia i va musicar poemes propis. Va formar part de la primera junta de Joventuts Musicals de Vic i va cantar a la Coral Canigó de Vic. Fou sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i membre del PEN Català. Va escriure pregons, féu recitals de poesia i va participar com a jurat de nombrosos premis literaris.

Des de l'any 1996 va ser membre actiu de la Comissió de Lectura Pública de la Biblioteca Joan Triadú, de Vic. Aquesta comissió impulsa i organitza activitats més enllà de l’estricte funcionament de la Biblioteca. L'any 1997 Pilar Cabot va crear les "Tertúlies amb poetes" que tenien lloc cada segon dissabte de mes al migdia, d'entrada lliure i obertes a tota mena de suggeriments i tendències.

En l'enquesta efectuada pel bisetmanari el 9Nou en el número commemoratiu del seu vintè aniversari a personalitats dels diferents ambients culturals i socials sobre quins són els personatges més destacats dels últims vint anys a Osona i el Ripollès, la coneguda ninotaire Pilarín Bayés va contestar: Miquel Martí i Pol, Pilar Cabot i Maria Àngels Anglada.

Pilar Cabot fou distingida com a Osonenca de l'any 1983 i Musa de la Cova del Drac de Barcelona l'any 1984. Va ser sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Mor a Tavèrnoles el 19 de maig de 2017 als 76 anys, deixant una forta empremta per la seva aportació al món literari i cultural d'Osona.



--------------------