EL MEU POBLE I JO
A la memòria de Pompeu Fabra.
Mestre de tots.
BevĂem a glops
aspres vins de burla
el meu poble i jo.
EscoltĂ vem forts
arguments del sabre
el meu poble i jo
Una tal lliçó
hem hagut d’entendre
el meu poble i jo
La mateixa sort
ens unĂ per sempre:
el meu poble i jo.
Senyor, servidor?
Som indestriables
el meu poble i jo.
Tenim la raĂł
contra bords i lladres
el meu poble i jo.
SalvĂ vem els mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.
A baixar graons
de dol aprenĂem
el meu poble i jo.
Davallats al pou,
esguardem enlaire
el meu poble i jo.
Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.
B., 9 de febrer de 1968.
(De Cançons d'Ariadna, 1949)
* * *
ASSAIG DE CĂ€NTIC EN EL TEMPLE
Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllĂ ,
on diuen que la gent Ă©s neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregaciĂł, els germans dirien
desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu,
aixĂ l'home que se'n va del seu indret",
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l'antiga saviesa
d'aquest meu Ă rid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquà fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pĂ tria.
(Dins "El Minotaure i Teseu", d'El Caminat i el Mur, 1954)
* * *
XLVI
A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diĂ leg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l’aire passi com una estesa mĂ
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l’ordre i en la pau, en el treball,
en la difĂcil i merescuda
llibertat.
(Dins La Pell de Brau, 1960)
* * *
LES ROSES RECORDADES
Recordes com ens duien
aquelles mans les roses
de sant Jordi, la vella
claror d'abril? Plovia
a poc a poc. Nosaltres,
amb gran tedi, darrera
la finestra, mirĂ vem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors, i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suaument els nostres
petits noms, i ens somreia.
(Dins "Les ombres, el riu, el somni perdut", d'El Caminat i el Mur, 1954)
* * *
ADVERS AL VENT
No preguntis si penso
encara en els vells dies
dels senyors, si recordo
com lentament morien
els jardins, les paraules.
He perdut. Ai, caiguda
de l'allunyat per l'Ăntim
camà que només porta
on ja no sĂłc, designi
d'oblidar hores, nĂşvols,
el meu nom de naufragi!
VençudĂssim, sentint-me
advers al vent, segura
presa del mar, no vulguis
saber si penso encara
en la llum dels vells dies.
(De Mrs. Death, 1952)
* * *
XXXVIII
No convé que diguem el nom
del qui ens pensa enllĂ de la nostra por.
Si topem a les palpentes
amb aquest estrany cec,
on sinĂł en el buit i en el no-res
fonamentarem la nostra vida?
Provarem d'alçar en la sorra
el palau perillĂłs dels nostres somnis
i aprendrem aquesta lliçó humil
al llarg de tot el temps del cansament,
car sols aixĂ som lliures de combatre
per l'última victòria damunt l'esglai.
Escolta, Sepharad: els homes no poden ser
si no sĂłn lliures.
Que sĂ piga Sepharad que no podrem mai ser
si no som lliures.
I cridi la veu de tot el poble: "Amén."
(Del llibre La pell de brau, 1960)
