Bartomeu Fiol i Móra neix a Palma el 12 de novembre del 1933. Fou poeta i llicenciat en Ciències Polítiques per la Universitat de Madrid, però desenvolupa també altres oficis, com ara hoteler o llibreter. Alguns poc reeixits, com ara la idea, sens dubte avançada al seu temps, d'obrir una botiga de llibres que també era una galeria d'art i on es podien trobar discos. L'intent de la llibreria Gralla (1956) no va tenir l'èxit esperat i l'escriptor es va dedicar professionalment a l'hostaleria fins a l'any 1990.
Però com autor i, sobretot, com a poeta, Bartomeu Fiol marca una època de la poesia catalana a les Illes. Des de molt jove es va veure influït per les veus de Blai Bonet o de Rosselló-Pòrcel, lectures que l'acompanyen ja des dels anys universitaris. Així, en els 50 publica petites provatures, en forma de poemes solts o de reculls: recordem L'últim (1955). Són edicions fetes de manera privada que, amb posterioritat, no ha volgut incorporar a la seva obra. De fet, aquesta comença amb Calaloscans (1966), un llibre amb certs ressons de Salvador Espriu que ha estat glossat per Jaume Pomar com a "símbol d'una realitat més vasta i mite d'una utopia per tal de reflexionar sobre una col·lectivitat, les seves limitacions i les possibles alternatives de cara a l'esdevenidor".
L'editorial Moll i algunes institucions de les Illes van ser el cau dels primers llibres de versos de Bartomeu Fiol. Els més iniciats en la poesia catalana comencen a considerar l'autor com una rara avis, com un poeta quasi secret que trenca motlles sense assolir el lloc que mereix, sobretot entre els lectors i la crítica. La situació canvia en part el 1999 amb la publicació de l'antologia Tot jo és una exageració (Quaranta-nou textos orals perifèrics) a l'editorial Proa de Barcelona. La crítica saluda, de vegades amb sorpresa, l'interès d'un autor tan amagat, i Fiol s'incorpora de ple dret a la nòmina d'autors destacats de la poesia en català.
Aquest reconeixement anirà creixent a mesura que Proa edita els volums que apleguen la seva obra: Camps de marina i suburbials: obra poètica 1 (2000), Cròniques bàrbares: obra poètica 2 (1999) i Canalla lluny de Grècia: obra poètica 3 2001, els tres reculls apareguts fins al present. S'ha de recordar també la vessant cívica de l'escriptor i la seva participació en diverses activitats ciutadanes, entre les quals destaquen la seva època com a president de l'Obra Cultural Balear (1990-1992) o la publicació en la premsa mallorquina de nombrosos articles d'opinió.
Mor a Palma el 8 d'agost de 2011.
