"Barcelona és l'escenari d'aquesta novel·la policíaca i alguns dels seus carrers més emblemàtics es converteixen en el laberint d'ombres d'"un brètol capaç de tot per una mica de calés". Inspirat sobretot en la novel·la negra americana d'autors tan coneguts com Dashiell Hammet, Jaume Fuster va crear per a la que seria la seva segona obra el personatge de l'Enric Vidal.

L'autor va haver de fer l'any 1972 l'esforç de recrear i també imaginar l'argot que utilitzaria un macarra català, ja que no podia permetre que el seu personatge es mogués pels barris baixos parlant un català massa correcte. Calés, pàfies, paio, pinxo, bordegàs, halar, mamar, guripa, xivatar, clapar... són alguns dels termes que l'escriptor posa en boca d'Enric Vidal i que va extreure dels ambients gitanos d'alguns barris de Barcelona que ell coneixia molt bé.

[...]

De mica en mica s'omple la pica va servir també a Fuster per criticar la influència i el privilegi dels poderosos, que semblen adquirir la categoria d'intocables tot i la corrupció que els envolta. L'autor mostra l'antítesi d'aquests personatges abordant la situació que pateixen els obrers de la fàbrica propietat de Romagosa, un dels poderosos, que són estafats i abocats a l'atur per les maniobres il·legals dels amos.

La preocupació per la normalització del català de Jaume Fuster, reflectida en aquesta novel·la, va ser evident durant tota la trajectòria professional de l'autor, un dels impulsors del II Congrés de Llengua Catalana (1977) i de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), de la qual va arribar a ser president i que des del 2001 atorga el guardó Jaume Fuster a autors que conreïn novel·la de gènere."

(Aitana Lleonart. "De mica en mica s’omple la pica", Avui, 20 de setembre del 2003)