Jordi Pàmias (Guissona, 1938) és poeta i assagista. El seu primer llibre de poemes, La meva casa, va veure la llum l'any 1969 arran de guanyar el premi Joan Salvat Papasseit. Després d'aquest vindrien altres poemaris, també mereixedors de premis ben diversos. D'entre ells caldria destacar Flauta del sol (premi Carles Riba, 1978), Àmfora grega (premi Vicent Andrés Estellés, 1985) o Narcís i l'altre (premi Miquel de Palol, 2001). La qualitat i la constància de la seva escriptura l'han convertit en una de les veus més representatives de la seva generació, i en un referent per als nous autors. Tant és així que l'any 2002 va guanyar el premi Josep Ma. Llompart al millor llibre de l'any, pel seu recull de poemes Narcís i l'altre.

També ha conreat, fruit de la seva recerca contínua i de la seva curiositat literària, altres gèneres, com ara el teatre (Camí de mort, 1979) i l'assaig (Quadern de tres estius, 1986). Durant trenta anys va exercir com a professor de Llengua i Literatura a l'Institut Màrius Torres de Lleida.

És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.


Pàgina elaborada per X. R. Trigo per a l'AELC.
Fotografies: Diari Segre de Lleida i Arxiu de l'AELC.