Vicenç Llorca (Barcelona, 1965) és Llicenciat en Filosofia i Lletres (Filologia) per la Universitat Autònoma de Barcelona i Magister en Filologia Catalana per la mateixa Universitat. S'ha dedicat preferentment al conreu literari de la poesia, de l'assaig i de la prosa de no ficció.

Com a poeta és autor dels llibres La Pèrdua (1987), Places de Mans (1989), L'Amic Desert (1992), Atles d'Aigua (1995), Cel subtil (1999), Paraula del món. Antologia 1983-2003 (2004), Ciutats del vers (2005) i De les criatures més belles (2006), amb els que ha guanyat els premis Salvador Espriu de poesia jove, Ausiàs Marc, Vicent Andrés Estellés o Benvingut Oliver, entre d'altres. Un dels seus poemes, "Les mans d'una ciutat" es pot llegir sobre un suport escultòric de bronze a la Plaça Catalunya de Santa Coloma de Gramenet.

Com assagista ha publicat els estudis Màrius Sampere. Assaig de revisió del realisme històric (1989), Salvar-se en la paraula. Introducció a la novel·lística de Miquel Àngel Riera (1995); el llibre d'assaig sobre la metàfora i el sentit a la fi de segle L'entusiasme reflexiu (1997). En col·laboració amb altres autors, la mostra Panorama de la literatura catalana (1998) i el manual Literatura universal (1999). Dins l'assaig biogràfic ha donat a conèixer amb dibuixos de Pilarín Bayés el llibre per a infants Petita història de Josep Maria de Sagarra (1994) i, en el terreny de l'art, Història dels ulls. La pintura de J.M. Puigmartí (1996).

En el camp de la prosa creativa, és autor de l'obra narrativa En absència de l'àngel (2000) i d'un retrat de Catalunya a partir d'una selecció de les seves places en el llibre il·lustrat Places de Catalunya (2003), amb fotografies de Domi Mora.

Com a traductor, ha fet versions al català de Carson McCullers, Bernardo Atxaga i Jean Cocteau. També els seus llibres han estat traduïts a diverses llengües, com ara el castellà i el gallec. Textos seus es poden llegir també en anglès, francès, italià, hongarès, rus o xinès. Llorca ha publicat articles d'opinió i textos de crítica literària en diaris i revistes i ha participat en programes radiofònics de cultura.

Finalment, Llorca ha realitzat en els darrers anys nombroses conferències i presentacions de llibres, alhora que ha col·laborat activament en diverses iniciatives culturals. Entre 1991 i 1996 ha estat Secretari General de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, i ha representat la literatura catalana a European Writers' Congress, essent membre de la seva Junta directiva entre 1994 i 1996.

Des de 1996 i fins a inicis de 2004, Vicenç Llorca ha desenvolupat tasques de govern en el terreny de la cultura a la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya. En aquest període ha assumit les responsabilitats de Director de la Secretaria de Relacions Culturals, Cap de Gabinet i Director General de Promoció Cultural.

Acadèmicament, és professor associat (2001-2004) de la Universitat Internacional de Catalunya on ha impartit classes sobre institucions i polítiques culturals dins el màster en Gestió Cultural. El 2003 ha estat nomenat membre d'honor de l'Associació Professional de Gestors Culturals de Catalunya.

Professor agregat de llengua i literatura catalanes a l'ensenyament secundari, des del 2005 imparteix cursos de literatura catalana i de literatura universal al Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya, alhora que ha assumit tasques de direcció artística en festivals com el de Poesia de Sant Cugat (2005) o la Nit de poesia i música d'Alella (2006).

És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.



Pàgina elaborada per X. R. Trigo per a l'AELC.
Fotografies: ©Joan Iriarte (Pòrtic); Arxiu personal de l'autor.