Ausiàs March (Gandia, finals del segle XIV? - València, 1459), membre de la petita noblesa valenciana, és considerat un dels poetes medievals en llengua catalana més importants. Escriu 128 poemes que suposen un gran pas en l'evolució de la poesia trobadoresca cap a nous horitzons, que acosten la poesia del segle XV als paràmetres formals i estètics del Renaixement. Joan Fuster escriu de la seva vida que és "si fa no fa, una vida com la de qualsevol altre cavaller de l'època que, tan esquematitzada i vista a distància, resulta notòriament mediocre. Hi ha, però, els seus poemes."

Es conserven tretze manuscrits dels segles XV i XVI, i al llarg del temps han vist la llum nombroses edicions de la seva poesia, però les impressions actuals es basen en l'anomenada edició canònica, publicada per Amadeu Pagès a París el 1912.

La seva poesia s'ocupa de dos temes cabdals per a l'ésser humà: l'amor i la mort. En el tractament literari d'ambdós arriba a conclusions que encara avui ens sorprenen per la seva contemporaneïtat.



Pàgina elaborada per Josep Miàs per a l'AELC.
Imatge del pòrtic: litografia de Jaume Llantà (aprox. 1850).