Joan Margarit (Sanaüja, 1938). Poeta i arquitecte. Catedràtic de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona des de l'any 1968.

Els seus inicis literaris, sempre dins del terreny de la poesia, els trobem en obres en castellà com Cantos para la coral de un hombre solo (1963), Doméstico nací (1965) o Predicción para un bárbaro (1979). Amb L'ombra de l'altre mar i Vell malentès (Premi de la Crítica), que apareixen l'any 1981, comença a publicar la seva obra poètica en català, idioma que utilitzarà fins a l'actualitat per a la creació literària. Així, Cants d'Hekatonim de Tifundis (1982) obté, el mateix any, el Premi Miquel de Palol i de la mateixa època són les obres Raquel, La fosca melangia de Robinson Crusoe, El passat i la joia (1983) i L'illa del tresor (Flor Natural en els Jocs Florals de Barcelona, 1985). Tots aquests títols són recollits en el volum L'ordre del temps. Poesia 1980 - 1984 (1985). Amb Mar d'hivern obté el Premi Carles Riba (1985) i amb La dona del navegant el Premi Serra d'Or (1982). Els primers freds. Poesia 1975-1995 (2004) suposa una selecció poètica essencial realitzada pel propi autor que recull el més representatiu d'obres com, a banda de les ja ementades, La dona del navegant (1986), Edat roja (1991), Els motius del llop (1993), Aiguaforts (1995), Estació de França (1999) o Joana (2002). Cal destacar, també, els poemaris Càlcul d'estructures (2005) i Casa de misericòrdia (2007), obra mereixedora , l'any 2008, dels premis Cavall Verd de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, Premi Rosalía de Castro del Pen Club i Premi Nacional de Literatura.

L'obra poètica de Joan Margarit és cabdal, sense cap mena de dubte, en el panorama de la poesia catalana contemporània.



Pàgina elaborada per Toni Terrades Oliver per a l'AELC.
Documentació: Toni Terrades i Martí Rom.
Fotografies: Arxiu personal de l'autor.