Miquel
Martí i Pol
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Biografia

Miquel Martí i Pol neix a Roda de Ter (Osona), el 19 de març de 1929 i mor l'11 de novembre de 2003. És conegut sobretot com a poeta, però també escriu prosa i fa traduccions.

Estudia primària a l'escola parroquial del seu poble. Als catorze anys comença a treballar al despatx de ca la Tecla Sala, la mateixa fàbrica tèxtil en què treballava la seva mare. Als dinou anys pateix una tuberculosi pulmonar, que l'obliga a passar un any al llit i que li permet de llegir abundosament.

Amb el seu primer recull de poemes, Paraules al vent (1954), obté el Premi Óssa Menor. El 1956 es casa amb Dolors Feixas, amb qui tindrà una filla el 1958 i un fill el 1965. Fa traduccions i inicia l'activitat pública: dirigeix cinefòrums, fa conferències, posa música als seus poemes i en canta en escenaris al costat d'altres integrants del moviment de la Nova Cançó. A finals dels seixanta inicia activitats polítiques en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).

Col·labora a les revistes Oriflama i Inquietud. Als voltants de la dècada de 1960 entra de ple en el corrent imperant de l'època pel que fa a poesia, el realisme històric, especialment en els títols El poble (1966) i La fàbrica (1972), escrit uns anys abans. Tanmateix, a partir del 1970 l'esclerosi múltiple que patirà tota la vida comença a fer-se evident. Aleshores, la introspecció serena de les seves limitacions fa que progressivament la seva poesia transcendeixi la realitat de l'àmbit de la malaltia. En aquest sentit basteix un món poètic original, com a expressió de les sensacions més humanes: l'amor, el desig i la mort, passen a ser temes recurrents en la seva poesia, molt especialment a Vint-i-set poemes en tres temps (1972), La pell del violí (1974), Cinc esgrafiats a la mateixa paret (1975), Llibre dels sis sentits (1974) i Quadern de vacances (1976).

Miquel Martí i Pol treballa prop de trenta anys a la fàbrica, fins que el 1973 l'esclerosi múltiple el converteix en un pensionista de gran invalidesa i enceta uns anys de reclusió.

Quan es crea l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, l'any 1977, n'és un dels primers socis.

El 1978 rep un homenatge dins la Setmana Popular a Osona, organitzada per la comissió de cultura del PSUC, sota el lema "Ara és demà", amb cartell d'Antoni Tàpies i amb l'assistència de poetes com Vicent Andrés Estellés, Pere Quart, Joan Brossa, Joan Vinyoli, Ramon Pinyol o Xavier Bru de Sala, entre molts d'altres. El reconeixement públic li arriba amb la publicació a Llibres del Mall de tres volums de l'Obra poètica: L'arrel i l'escorça, El llarg viatge i Amb vidres a la sang. Amb el llibre Estimada Marta (1978) comença el reconeixement popular del poeta i reprèn l'assistència a actes públics.

El 1984 mor la seva esposa Dolors Feixas, després d'una llarga malaltia.

Tot i que gran part de la seva producció són poemes, també edita un volum de prosa, Contes de la Vila de R. i altres narracions (1978), dos llibres de memòries novel·lades i un de correspondència amb el poeta Joan Vinyoli. Cantants com Maria del Mar Bonet, Celdoni Fonoll, Lluís Llach, Ramon Muntaner o Rafael Subirachs han musicat poemes de Miquel Martí i Pol, contribuint a la difusió de l'obra del poeta.

Paral·lelament Miquel Martí i Pol ha estat traductor d'obres de Saint-Exupéry, Simone de Beauvoir, Apollinaire, Flaubert, Zola, Racine, Huysmans, i Gianni Rodari, entre altres autors. D'altra banda, la seva poesia, ja sigui en volums personals o en antologies, ha estat traduïda a l'alemany, l'anglès, el búlgar, el castellà, l'eslovè, el flamenc, l'italià, el japonès, el portuguès o el rus, entre més.

La seva obra és guardonada amb el Premi Óssa Menor (1954), el Fastenrath, el Premi de la Crítica (1978), el Salvador Espriu, el Ciutat de Barcelona (tant de traducció com de poesia), el Nosside internacional a la Vall d'Aosta; i la seva trajectòria és reconeguda amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1991), la Creu de Sant Jordi, la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts 1992, el Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya (1998) i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1999).

Els homenatges i distincions honorífiques se succeeixen des tota mena d'institucions públiques i entitats cíviques. L'assistència del poeta –sempre acompanyat per Montserrat Sans, la seva segona esposa, amb qui es casa el 1986– és aclamada en multitud d'actes. A moltes poblacions de Catalunya hi ha carrers que porten el seu nom, com també el porten diverses escoles de Primària (a Viladecans, Sant Feliu de Llobregat, Sabadell, Lliçà de Munt, Barberà del Valès…), dos instituts d'ensenyament secundari (a Cornellà de Llobregat i Roda de Ter), i dues biblioteques (a Sant Joan Despí i Sant Gregori).

A partir del 1999 es produeix un espontani reconeixement popular que fa que una gran part dels ajuntaments catalans aprovin de demanar en els seus Plens a l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i a la Institució de les Lletres Catalanes, que fos presentada la candidatura de l'autor a l'Acadèmia Sueca per al premi Nobel. El 2000 s'hi afegí el Parlament de Catalunya.

Miquel Martí i Pol mor l'11 de novembre del 2003 al seu poble natal, Roda de Ter. La seva obra poètica no ha deixar mai de ser constantment reeditada i traduïda.



--------------------



Portada del disc de l'autor Qui canta els mals espanta (1996), amb una fotografia de la seva actuació al teatre Romea de Barcelona, l'any 1963.
+ ampliar






Miquel Martí i Pol l'hivern de 1980.
+ ampliar






Públic assistent a l'acte de l'AELC dedicat a Miquel Martí i Pol, dins el cicle "L'escriptor i la seva obra". Universitat de Barcelona, 1982. © AELC.
+ ampliar






Miquel Martí i Pol el 1982, durant el cicle "L'escriptor i la seva obra", organitzat per l'AELC. © AELC.
+ ampliar






Miquel Martí i Pol poc abans de morir.