Joan Francesc Mira (València, 1939) és escriptor, antropòleg, sociòleg i professor universitari. Com a assagista destaquen els treballs que es basen en la situació de la llengua i el poble valencià, com Crítica de la nació pura (1985) premis Joan Fuster i Crítica Serra d'Or d'assaig, que és una aproximació al concepte de nació des de l'òptica de l'antropologia, o Sobre la nació dels valencians (1997), i la síntesi històrica: Els Borja: família i mite (2000).

És autor de novel·les i reculls de contes: Viatge al final del fred (1984), Els treballs perduts (1989), Borja Papa (1996), novel·la que va rebre els premis Joan Crexells, el de la Crítica dels Escriptors Valencians i el premi Nacional de la Crítica de literatura catalana, i Quatre qüestions d'amor (1998), premi de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. L’any 2002 va guanyar el premi Sant Jordi amb la novel·la Purgatori, que va merèixer també el premi de la Crítica.

A més de la seva faceta creativa s'ha de ressenyar la seva tasca com a traductor, per la qual ha rebut diversos premis. Destaquen especialment les versions de la Divina Comèdia (2001), de Dante Alighieri; la dels Evangelis (2004), i la d'El tramvia, de Claude Simon. Per la seva dedicació cívica ha rebut la Creu de Sant Jordi (1991).

És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.


Documentació i textos: Lena Paüls.
Actualització: Xulio Ricardo Trigo.
Fotografies: Arxiu de l’AELC.