Llorenç
Moyà Gilabert
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Comentaris d'obra

"Per a Llorenç Moyà Roma és essencialment Virgili. Glateix sota La bona terra, sota Ocells i Peixos. De les Bucòliques extreu els pastors Coridó, Menalcas i Títir; de l'Eneida, Palinur, amb el qual s'identifica totalment, perquè és escèptic, no entén els déus, es rebel·la, i tot això sap que no s'escaparà del seu destí d'esser rapit per les onades i d'esser enterrat en els arenals incògnits de la costa.

Hispània Citerior, peça crítica i críptica, li dóna peu per expressar sota la capa de la llunyania la seva oposició més pregona al franquisme i els seus representants, opressors d'un poble i d'una llengua. És un bell exercici intel·lectual i per a intel·lectuals. Així mateix, ens mostra el coneixement i l'afecció del poeta cap a la història, corroborats en l'ús que fa dels personatges històrics, en la citació dels llocs llatins on es parlava la nostra llengua mare i dels quals venim. Unes poques frases llatines, clàssiques, bíbliques i litúrgiques, sobretot, completen aquesta panoràmica d'un autor que es vana de la seva estirp clàssica, llatinitzant el seu cognom."

(Maria del Carme Bosch: «"Modianus Robinensis me fecit"», Randa (Barcelona), núm. 37, 1995, p. 193-219)

* * *

"Llorenç Moyà és un escriptor que té molta cura del llenguatge. Les paraules de la llengua són, per ell, com a pedres precioses que cal tractar amb amor, valorar-les com a riqueses insubstituïbles i fer-ne una acurada tria per compondre amb tota la seva bellesa el joiell del text. Això explica les filigranes lingüístiques del Via Crucis, del Flos sanctorum i de La Posada de la Núvia. Quan tira cap a la sàtira, s'entronca, potser inconscientment en principi, amb una tradició ben ferma i mantenguda a Mallorca, amb un tractament conceptista del llenguatge, segurament d'arrel castellana –Quevedo era un autor admirat, i imitat, pels nostres satírics anònims o anomenats, del segle XVIII i premeries del XIX–, que té la seva representació més famosa, dins la nostra literatura, en l'obra, autèntica i apòcrifa, del Rector de Vallfogona."

(Jaume Vidal: «Llorenç Moyà en la seva poesia», dins Llorenç Moyà: Antologia poètica. Palma: Moll, 1990, p. 22.)

* * *

"Nat a Binissalem –'jo en dic Robines'–, m’advertia en una vella carta del 1968– el 6 de gener de 1916, estudià lleis i es féu conèixer com a poeta amb la publicació del recull La bona terra (1949). En una primera etapa alterna els poemes dedicats a cantar el perímetre rural del seu món, que idealitza sota el nom de Robines, amb els que l'endinsen en el coneixement de la literatura clàssica. 'M'agraden els grecs i els llatins –continuo citant una de les seves cartes–, Ausiàs March, Maragall, Mistral, la novel·la picaresca castellana, les nostres Cròniques, Shakespeare, la Divina Comèdia, l'Eneida, l'Odissea, etc. Trob fred Racine. Diuen que sóc barroc, no ho sé, però m'agrada la bellesa.'"

(Xavier Fàbregas: «Comiat a Llorenç Moyà», Serra d'Or (Barcelona), núm. 270, març 1982, p. 21)

* * *

"El 'teatre de la llibertat' és, sens dubte, un esforç molt meritori per a dur a l'escena mallorquina unes peces ambicioses que superessin del tot els plantejaments de l'habitual teatre costumista. En aquest sentit, el teatre de tema clàssic i històric de Llorenç Moyà és un intent paral·lel als de Guillem Colom, Llorenç Villalonga o, més modernament, Jaume Vidal i Alcover, Blai Bonet, Alexandre Ballester, Baltasar Porcel, Guillem Cabrer i alguns altres escriptors per a elevar el to dels escenaris illencs. I, també com en molts d'aquests autors, un esforç, fallit, en aparença almenys, però que trobem a l'origen dels indicis que semblen augurar un redreçament del teatre mallorquí."

(Miquel-Maria Gibert: «Sobre el "teatre de la llibertat" de Llorenç Moyà», Serra d'Or (Barcelona), núm. 385, gener 1992, p. 64)



--------------------