Vilaniu ens pot oferir diversos nivells de gaudi. Tant si hi busquem el fris dels costums d’una època, com si ens serveix per pensar com han canviat les coses en un mateix espai que encara podem reconèixer. Tant si hi busquem la vibració interna de les passions que somouen els personatges, com si ens fascina la descripció d’una natura que, malgrat tot, sobreviu als afanys destructors de les persones. O si hi busquem les millors pàgines escrites sobre els castells, o una prosa sòlida, capaç d’evocar sensacions i impressions. L’obra desplega un univers que restarà obert perquè Oller traci magistralment les pinzellades que evoquen la forja del nostre món modern. El text va ser una baula que unia la manera desimbolta de fer novel·la dels nostres clàssics del segle XV amb la literatura europea contemporània. Una fita. Però també el senyal d’un camí a seguir.

(Introducció de Margarida Aritzeta)

* * *

Altres publicacions:

• Barcelona: Edicions 62, 1985
• Valls: Cossetània, 2008