Josep Palomero
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Pòrtic

Josep Palomero (Borriana, 1953) és escriptor i lingüista.

Llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat Autònoma de Barcelona (1976) i doctor per la Universitat Jaume I de Castelló (2016) amb la tesi «Estudi biogràfic i literari d’Artur Perucho Badia. Comunicació i societat en la primera meitat del segle xx». Ha sigut catedràtic d’institut de Llengua i Literatura espanyoles (1977-1985) i de Llengua i Literatura valencianes (1985-2013). Ha estat vinculat al món de la política com a regidor de l'ajuntament de la seva ciutat i director dels serveis de cultura de la Generalitat valenciana. Així mateix, la seva proximitat amb l'àmbit lingüístic el porta a formar part de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, de la qual n'és vicepresident.

La seva experiència inicial en la docència li ofereix el bagatge i el coneixement de l'educació, que transmet a través d'un extens nombre d'estudis i llibres de text sobre llengua i literatura. En relació amb el món dels més menuts, és autor de narrativa, adaptacions i traduccions de literatura infantil.

Publica també poesia i novel·la, dos gèneres amb què és àmpliament premiat i reconegut. Defineix la seva ploma de «barroca» i la delicada i brodada prosa dels seus relats embolcalla les descripcions de personatges i períodes històrics, amb una fórmula ben particular que proposa una manera diferent d'escriure i llegir la novel·la històrica. Els secrets de Meissen (1994) i El tatuatge dels apàtrides (1997) són les recreacions d'episodis de les acaballes dels segles XVIII i XIX, respectivament, sobretot plantejades des de l'aristocràcia i la reialesa de l'època.

És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.



Pàgina elaborada per Eugènia Morer i Serra per a l'AELC.
Documentació: arxiu personal de l'autor.
Fotografies: © José Cuéllar (Pòrtic); © Pep Moner (Plató) i arxiu personal de l'autor.



--------------------