Francesc Parcerisas (Begues, Baix Llobregat, 1944) és poeta, traductor i crític literari. Professor del departament de Traducció i d'Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual ha estat vicedirector i cap del Departament de Traducció. Membre destacat de la generació literària dels 70, ha publicat, entre altres, els llibres de poemes Homes que es banyen (1966), L'edat d'or (1984), Focs d'octubre (1992) i Natura morta amb nens (2000). També com a poeta ha rebut nombrosos premis, com ara el Carles Riba del 1966, el de la Crítica de poesia catalana (1983) i el de Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya, el mateix any.

La crítica ha vist L'edat d’or com a un dels llibres de poesia que més van marcar la seva època: “A L'edat d'or, Francesc Parcerisas aconsegueix d'escriure, d'una manera extraordinàriament remarcable , el que Dolors Oller anomena "una poesia de l'experiència de la quotidianeïtat". També s'ha d'esmentar la publicació de la seva obra poètica entre 1965 i 1983, Triomf del present (1991), que va guanyar el premi Lletra d'Or el 1992.

Francesc Parcerisas ha desenvolupat una intensa tasca com a traductor, reconeguda amb el premi de la Crítica Serra d'Or de traducció poètica, 1992, per La llanterna de l'arç, de Seamus Heaney, i amb el premi Cavall Verd-Rafael Jaume de traducció poètica, 2001, per Un esborrany de XXX Cantos, d'Ezra Pound. Col·labora en revistes culturals i literàries, i va aplegar alguns dels seus articles i assaigs al recull crític L'objecte immediat (1991).

Va ser director de la Institució de les Lletres Catalanes entre 1998 i 2004, coordinador de la Generalitat de Catalunya per a l'Any del Llibre i la Lectura 2005 i fou president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i n'és membre de la Comissió Consultiva.


Documentació: Lena Paüls.
Actualització: Xulio Ricardo Trigo.
Fotografies: Arxiu de l'AELC.