Teresa Pascual
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Pòrtic

Teresa Pascual (Grau de Gandia, 1952) és, sobretot, poeta.

Estudia Filosofia a la Universitat de València i és professora d'ensenyament secundari a Gandia. Es dona a conèixer amb el seu primer poemari Flexo, guardonat amb el premi Senyoriu d'Ausiàs March 1987, que surt publicat el 1988; any en què guanya el premi Vicent Andrés Estellés amb Les hores. Més tard escriu Arena (1992), Curriculum Vitae (1996) i amb El temps en ordre publicat l'any 2002 obté el premi Crítica Serra d'Or de poesia 2003. Continua amb Rebel·lió de la sal (2008), Premi de la Crítica Catalana i Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians ex aequo de poesia, Herències (2011), escrit amb Carme Gregori, que obté el Premi Manel Garcia Grau, i València Nord (2014). Està antologada, entre d'altres, en els reculls Camp de mines. Poesia catalana del País València, 1980-1990 (València, 1991) i Trenta poetes catalanes del segle XX (Barcelona, 1999).


Ha traduït de l'alemany, amb Karin Shepers, L'enfonsament del Titànic, de Hans Magnus Enzensberger (València, 1993) i Poesia completa, d'Ingeborg Bachmann (València, 1995).

És sòcia de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.



Pàgina elaborada amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes.
Documentació: Joan Chavarria.
Actualització: Carme Ros.
Fotografia: © Carles Roche. Arxiu fotogràfic de la Institució de les Lletres Catalanes.



--------------------