Joan Perelló (Campos, Mallorca, 1953) és poeta.

Amb encara no vint anys publica els primers poemes sota el títol "És massa difícil" al volum col·lectiu Temptant l'equilibri (1973) conjuntament amb Lleonard Muntaner, Damià Pons i Guillem Soler, així com a la revista de poesia Domini Fosc, de la qual va ser cofundador. De llavors ençà ha publicat els llibres de poesia Sempre trobaré algun dolor (1973), Baf de llavis (1976), premi Andreu Roig de poesia, i després d'un parèntesi de vint-i-un anys, Carasses (1997), guardonat amb el premi Bernat Vidal i Tomàs, La set del viatger (2001), Sal de Migjorn (2002), Manual d'ànsia (2005), Quadern de manobre (2007), que rep el premi Josep M. López-Picó Vila de Vallirana, A recer (2009) i Inventari d'omissions (2011). Alguns dels seus poemes han estat traduïts a l'anglès i el francès, i formen part d'antologies col·lectives.

És membre de l'Obra Cultural Balear, del Centre Català del PEN i de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.



Pàgina elaborada per Josep Miàs i Miàs per a l'AELC.
Documentació: Joan Perelló i Josep Miàs i Miàs.
Fotografies de l'arxiu personal de l'autor.