Joan Pinyol i Colom (Capellades,1966) es narrador. En 1984 inicia una relación epistolar con Pere Calders, que se convierte en el verdadero estÃmulo de su obra narrativa. En 1989 se licencia en filologÃa catalana, desde entonces trabaja en la enseñanza secundaria y en el 2008 se convierte en catedrático de lengua catalana y literatura.
Colaborador habitual de diversos medios de comunicación escritos, radiofónicos y audiovisuales, además de participar en distintas antologÃas de narrativa, es autor de Balancà d'onades (Bullent, 1994), Avinguda Capri (Columna, 1999) —finalista del IV Premi Pere Calders de Literatura Catalana—, Ningú ve fet a mida (Res Publica, 2001) —finalista del IX Premi Ciutat d'Eivissa de Narrativa—, Noranta-nou maneres de no viure encara a la lluna (7 i mig, 2001) —ganador del I Premi Vila d'Almassora de Narrativa—, Inquieta nit i altres contes (Res Publica, 2003), Stòitxkov i Sofia (Brosquil Edicions, 2003) —ganador del Premi Ciutat de Vila-real de Narrativa 2002—, Dorotea i la joia gegantina (Brosquil Edicions, 2005) y Micromèxics (Brosquil Edicions, 2007) —ganador del Premio de Narrativa Vila de Puçol 2006—, Pilota de set —ganador del XLIII Premio Recull de Narrativa—, Fi de curs a Bucarest (Baula, 2008) y Glops (Petròpolis, 2009).
Es socio de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
Página elaborada por Bea Fernández para la AELC.
Documentación: Archivo del autor.
FotografÃas: Archivo personal del autor.