Maria Ant˛nia SalvÓ
Associaciˇ d'Escriptors en Llengua Catalana
P˛rtic

Maria Ant˛nia SalvÓ (Palma, 1869 - Llucmajor, 1958) Ús la primera poeta moderna en catalÓ. Formada en l'ambient culte de la Renaixenša mallorquina, es va donar conŔixer a la darrera dŔcada del segle XIX, sota el mestratge de Miquel Costa i Llobera. La seva obra, doncs, s'insereix, d'entrada, en la temÓtica rural de l'anomenada Escola mallorquina, amb poemes emblemÓtics sobre la casa pairal de la Llapassa (Llucmajor), sobre els treballs i la gent del camp que tenen com a rerefons les canšons i les cobles populars, molt vives a la Mallorca del seu temps i expressiˇ d'un mˇn rural ancestral.

Ben aviat, per˛, contacta amb la generaciˇ de poetes mÚs joves com el mallorquÝ Miquel FerrÓ o Josep Carner que la dˇna a conŔixer a Barcelona, sobretot amb la traducciˇ de Mireia (1917) de Frederic Mistral.

De la seva obra destaquen els poemaris Espigues en flor (1926), El retorn (1934) i Lluneta del pagŔs (1952). La seva veu, basada en la contemplaciˇ de la natura, s'essencialitza, passa de la descripciˇ a una interioritzaciˇ bella i subtil, capaš d'evocar diversos estats d'Ónim, i la pr˛pia subjectivitat.

TambÚ destaca com a traductora, aixÝ com en el conreu de la prosa. Entre els autors tradu´ts, s'hi compten Alexandre Manzoni, Giovanni Pascoli o Francis Jammes. Pel que fa a la prosa, cal citar Viatge a Orient (1907), no publicat fins el 1998 i, sobretot, els textos aplegats a Entre el record i l'enyoranša (1955).

Com ha passat amb d'altres escriptores hist˛riques, l'obra de Maria-Ant˛nia SalvÓ ha hagut de superar els prejudicis que socialment han situat la literatura escrita per dones en un segon nivell. En l'actualitat, per˛, Ús considerada un clÓssic modern.


PÓgina elaborada per David Ventura per a l'AELC.
Actualitzaciˇ: Llu´sa JuliÓ.
Fotografies: Obra Cultural Balear.



--------------------