Rodolf Sirera. Neix a València l'any 1948. Autor teatral.

En els seus inicis es poden distingir tres etapes: comença muntant l'avantguarda europea i espanyola (Beckett, Arrabal) amb uns companys de les Escoles Pies. Després es planteja la possibilitat d'un teatre popular i naix el Centro Experimental de Teatro. Al principi els muntatges són clàssics en castellà però és aquí on munta el seu primer text en català, La pau (retorna a Atenes) i obté un important èxit. El grup es dissolt en dos corrents irreconciliables: els culturalistes i els polítics. Rodolf Sirera opta per aquesta darrera opció i es quan funda el grup El Rogle (1972-1977). Aquest grup està format pels germans Sirera, Alfred Mayordomo, Juli Real, Marilena Casanovas i Claudi Arenas. Intervenen directament en el Manifest del Teatre Valencià que publica el diari Levante el 5 de febrer de 1974. Allí s'hi reivindica la necessitat d'un teatre actual, que tingui present la lectura històrica de la tradició, la incorporació d'autors clàssics i contemporanis universals, la normalització del llenguatge, i l'obtenció d'un ampli suport econòmic i social.

En un context espanyol de final de dictadura i començament d'una nova etapa que simbolitza la redacció de l'Estatut d'Autonomia la ciutat de València bull en tensió, especialment en l'àmbit cultural. A València comptaven amb dos teatres, un premi cada quatre anys i un públic en clara retracció. Contra aquesta situació es rebel·la un sector de la intel·lectualitat valenciana que entenia el teatre com a servei públic. I Rodolf Sirera comença la seva trajectòria com a gestor teatral. Inicia una política de produccions pròpies i obre el Teatre Principal a altres activitats com la dansa, el jazz, o el teatre infantil. Malgrat això, és àmpliament criticat des de tots els sectors, tant del públic tradicional com del públic suposadament afí. Del 1981 a 1984 gestiona els teatres de la Diputació, gestiona el Teatre Principal, la Sala Escalante i el festival de teatre de Sagunt i inicia un canvi d'imatge i de preus al teatre Principal. Des de l'any 1984 fins al 1988 és el cap del Servei de Música, Teatre i Cinematografia de la Generalitat Valenciana.

Escriu, sovint en col·laboració amb el seu germà Josep Lluís. El seu teatre adopta una actitud crítica i posa en qüestió la Renaixença valenciana (Homenatge a Florentí Montfort, 1971) o la repressió de l'última postguerra: Plany en la mort d'Enric Ribera (1975). Escriu, amb el seu germà Josep Lluís, sobre la realitat social i política del País Valencià durant la Restauració. El desenvolupament del teatre al País Valencià està relacionat de manera molt directa a la intervenció dels germans Rodolf i Josep Lluís Sirera.

Les dues grans idees de Rodolf Sirera pel que fa al teatre són: el compromís de l'intel·lectual amb la societat ocupant una posició sempre combativa i militant i la segona convertir la pròpia matèria teatral en base substancial de les reflexions personals més o menys teòriques –i sempre crítiques- sobre el tema.

El verí del teatre (1978) és l'obra més traduïda i editada de Sirera i la que li possibilita accedir a l'escena espanyola i internacional. S'ha traduït a l'anglès, al castellà, al francès, al polonès, a l'italià, al portuguès, al grec i a l'eslovac.

L'any 1997 guanya el premi Nacional de Cultura de Teatre per la representació de Maror i per la seva trajectòria. La seva obra ha sigut reconeguda amb molts d'altres premis.

Ha escrit també sobre Joan Brossa, Baltasar Porcel, Joan Oliver, Salvador Espriu, Jordi Teixidor i Xavier Fàbregas.