Joan Teixidor
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Pòrtic

Joan Teixidor (Olot, 1913 - Barcelona, 1992), poeta, assagista, articulista i editor.

Llicenciat en Filosofia i Lletres a Barcelona, alumne i amic de Carles Riba o Josep Rubió i Ors, Teixidor publica el seu primer poemari als dinou anys, Poemes 1931, d'inspiració avantguardista. Escriu articles per La Publicitat, Mirador i Quaderns de Poesia i inicia el seu vessant assagístic amb un llibre sobre Salvat-Papasseit.

La Guerra Civil l'aparta de les lletres momentàniament. El 1942 funda, amb Josep Vergés, l'editorial Destino. El 1948 reprèn l'activitat poètica amb Camí dels dies i el 1954 publica El príncep (1954), inspirat en la pèrdua d'un fill. La seva obra en prosa, culminada amb tres volums dietarístics (1980, 1986 i 1990 respectivament), comprèn altres títols com Entre les lletres i les arts (1957), Cinc poetes (1969) o Antoni Tàpies (1964) i Miró: escultures (1973), que demostren el seu interès per l'art.

De 1975 a 1981 és president de la Fundació Miró (1975-1981) i l'any 1988 rep la medalla d'or al mèrit artístic de Barcelona. El 1989 trenca un silenci poètic de molts anys amb Fluvià, el seu testament poètic.



Pàgina realitzada per Abel Ramon per l'AELC.
Imatges: fotografia de l'autor extreta de la coberta del llibre Una veu et crida. Barcelona: Edicions 62, 1969.



--------------------