Joan Teixidor
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Biografia

Joan Teixidor i Comes, arrelat a les terres garrotxines, neix el 8 d'abril de 1913 a Olot.

De ben jove es trasllada a Barcelona i estudia a la universitat de Filosofia i Lletres, on hi ha professors com Pompeu Fabra, Rubió i Balaguer, Carles Riba, Dámaso Alonso o Jorge Guillén. Amb tan sols dinou anys, el jove lector de Verdaguer, Maragall, Baudelaire i Salvat-Papasseit publica el seu primer llibre de poesia, Poemes 1931, d'inspiració avantguardista i influències de la castellana Generació del 27.

Trava amistat amb Carles Riba. El seu vessant com a crític literari queda també palès des de ben aviat quan l'any 1934 publica un monogràfic sobre Joan Salvat-Papasseit. Els seus amplis coneixements poètics fan que l'any 1936 publiqui una Antologia general de la poesia catalana, juntament amb Martí de Riquer i Miquel i Vergés. La seva intensa activitat intel·lectual i cultural es tradueix en col·laboracions a diverses revistes literàries del moment: La Publicitat, –on Foix dirigeix les pàgines de literatura els anys abans de la guerra–, o Mirador i Quaderns de Poesia, de les quals és fundador, a més a més. Aquesta activitat cultural fa que tingui l'oportunitat de conèixer grans personalitats líriques europees com ara Valéry, Éluard, Ungaretti o García Lorca. Alhora continua publicant llibres de poemes: Joc partit (1935) i L'aventura fràgil (1937) recullen també influències del postsimbolisme i l'avantguarda.

Durant la Guerra Civil es posiciona a favor del franquisme. Rubió i Balaguer, que, en paraules d'ell mateix, li fa com de pare, el duu a treballar a la Biblioteca de Catalunya. El seu germà gran és perseguit i la casa d'Olot saquejada. L'autor comença a escriure articles per Destino, i l'any 1942 funda l'editorial homònima amb Josep Vergés, el creador de la revista. Fruit d'aquesta associació sorgeixen també els premis literaris Nadal i Josep Pla, dels quals és factòtum parcial. Pel que fa a la seva carrera com a poeta, la Guerra Civil provoca un silenci allargat fins a l'any 1948, any en què publica Camí dels dies. Els versos de l'autor s'han depurat de gairebé tota influència per aconseguir una veu poètica molt més personal i original.

L'any 1954 apareix El príncep, un poemari que recull l'experiència traumàtica de la mort d'un fill seu encara infant. Joan Teixidor continua escrivint articles, i des dels anys quaranta comença a escriure també sobre art. Els seus interessos per les manifestacions artístiques plàstiques, també, desemboquen en una postura còmplice amb els moviments avantguardistes, com Dau al Set, Tàpies, Ponç o Brossa. El 1957 apareix un dels seus volums miscel·lanis en què combina la crítica literària i artística amb escrits de caire més intimista, Entre les lletres i les arts.

Paral·lelament a la seva activitat d'articulista, apareixen ja a finals dels anys seixanta, dos llibres de prosa: Els antics (1968) i Viatge a Orient (1969), que és un recorregut pel sud d'Itàlia, Grècia, Turquia i els països àrabs de la zona adriàtica. L'any 1969 Edicions 62 aplega la seva obra poètica completa en un volum anomenat Una veu et crida.

Durant els anys setanta publica sobretot assajos al voltant del món de l'art, com ara Miró: escultures (1973), Miró, Lithographe III (1977) i Eudald Serra (1978). Tres dietaris on combina els textos autobiogràfics i lírics amb els escrits més intel·lectuals culminen la seva creació prosística. Són Tot apuntat 1965-1975 (1980), Apunts encara (1986) i Més apunts (1990).

A banda del seu procés com a escriptor, la seva activitat cultural continua sent destacable: no només persisteix com a editor de Destino, de l'obra de Josep Pla, per exemple, sinó que als anys setanta és president de la Fundació Miró (1975-1981). L'any 1988 rep la medalla d'or al mèrit artístic de Barcelona. El 1989 trenca un silenci poètic de molts anys i publica Fluvià, que es pot considerar un testament poètic. Amb ell guanya el Premi Ciutat de Barcelona i el Cavall Verd-Josep M. Llompart de poesia, que convoca l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana a les Illes.

Mor el 10 de gener de l'any 1992. Hi ha un Premi Joan Teixidor de poesia que convoca l'Ajuntament d'Olot en memòria de l'autor.

Coincidint amb el centenari del seu naixement l'Ajuntament d'Olot declara l'any 2013 com l'Any Teixidor, i organitza nombrosos actes que reivindiquen la importància de la seva trajectòria literària i professional. En el marc d'aquesta commemoració també es prepara l'edició de la poesia completa de Joan Teixidor, que inclourà poemes inèdits, a càrrec de Sam Abrams.



--------------------