Joan Triadú (Ribes de Freser, 1921) ha estat un dels crítics literaris catalans més destacats del segle XX. Des de molt jove es va dedicar a l'estudi de les llengües clàssiques i a estructurar la literatura catalana després de la dispersió literària que va provocar la Guerra Civil. Antologies com l'Antologia de poesia catalana 1900-1950 (1951) o l'Antologia de contistes catalans (1953) van ser uns instrument clau per a la projecció de la literatura de postguerra, així com els posteriors La novel·la catalana de postguerra (1982) i La poesia catalana de postguerra (1985).

Poeta, traductor i mestre de crítics i assagistes, Triadú ha anat bastint una obra rica en matisos i experiències que, lluny d'una significació només literària, ha volgut apropar la literatura a la societat, també des de la militància cultural. Fundador de revistes i iniciatives literàries, articulista i defensor de la personalitat de Catalunya, ha vist reconeguda la seva tasca amb premis com la Creu de Sant Jordi (1982), el Premi d'Honor Jaume I (1982) o la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (2001), entre molts altres.

El 2001 va publicar el dietari Dies de memòria 1938-1940, un testimoni fonamental per a entendre l'enorme desfeta humana d'uns anys injusts. La seva obra mereix un lloc de privilegi en la nostra literatura. És membre emèrit de l'Institut d'Estudis Catalans.

És soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.



Pàgina elaborada per X. R. Trigo per a l'AELC.
Actualització: Nausica Solà.
Fotografies: Arxiu de l'AELC.