Joan Valls i JordÓ
Associaciˇ d'Escriptors en Llengua Catalana
P˛rtic

Joan Valls i JordÓ (Alcoi, 1917 - 1989). Poeta.

Comenša la seva traject˛ria com a escriptor amb el poemari en castellÓ Sol y nervio (1936). Durant els anys de la guerra pertany al Sindicat d'Escriptors i Artistes adscrit a la CNT. En acabar el conflicte l'empresonen per colĚlaborar amb la causa republicana. El 1947 es casa amb Roser Colomer Nadal i publica el primer llibre de poemes en catalÓ, La canšˇ de Mariola. A partir d'aquest moment utilitzarÓ aquesta llengua prÓcticament a tota la seva producciˇ literÓria. L'any 1953 apareix L'home pot Ússer Óngel. Aquest mateix any, amb motiu dels Jocs Florals, viatja a ValŔncia. AllÓ coneix Joan Fuster i aquesta coneixenša serÓ determinant pel que fa al sentiment valencianista que es desprŔn a la seva obra. El 1955 es publica Presoner de l'ombra i el 1958 Grumet a soles. A banda dels poemaris de carÓcter intimista, pels quals Joan Valls esdevÚ una de les veus mÚs importants de la poesia valenciana a la postguerra, l'autor practica, tambÚ, una poesia de certamen que li proporciona nombrosos premis literaris. Aquests poemes seran recopilats al llarg de la seva vida en tres volums: Toia d'ofrena (1960), Antologia de poemes premiats (1970) i Temps de Saˇ (1979). Amb L'Ýntim miratge (1959), queda finalista del premi Ciutat de Barcelona i amb Tast d'eternitat (1960) havia estat finalista del premi ValŔncia del 1958. L'any 1959 obtÚ el premi Ciutat de Barcelona amb ParadÝs en blanc (1964). Amb Les roses marginals (1965) guanya el premi Ciutat de Palma del 1962. Amb Breviari d'un eremita urbÓ (1975), obtÚ el premi AusiÓs March de Gandia i el 1978 apareix Les hores vives.

Quadern vermell (1986) Ús el darrer poemari que l'autor publica en vida i, de manera p˛stuma, es publica la seva ˙ltima obra, La rosa quotidiana.



PÓgina elaborada per Toni Terrades per a l'AELC.
Documentaciˇ: Toni Terrades i Manel RodrÝguez-Castellˇ.
Fotografies: ę Arxiu Municipal d'Alcoi.



--------------------