"Naufragis quotidians és la història del Pere i la Carme, una parella que va veient com, dia a dia, a través d’aquelles coses que aparentment són les més banals i supèrflues, la seva relació s’instal·la en la rutina i desemboca en la falta d'estímuls. Sense necessitat de cap fet excepcional que serveixi de pretext per justificar la crisi de la parella protagonista ambdós es van adonant de mica en mica que el seu projecte vital ha fet fallida.

Naufragis quotidians té una estructura epistolar: és formada per un conjunt de cartes escrites per cada un dels components de la parella protagonista. Cap d'aquestes missives no arriba al destinatari, sinó que es tracta de confessions íntimes, com si es tractés d’un diari personal. El llibre és introduït per mitjà d'un pròleg d’un tercer personatge que és un pretext argumental. Es tracta d’un amic de la parella, que rep les cartes del Pere i la Carme un cop el matrimoni s’ha separat. A través d’aquestes cartes, el lector ressegueix el procés de dos anys que porta al fracàs de la parella.

Un dels aspectes que singularitzen Naufragis quotidians és el procés de redacció. A partir de la tria d’uns fets concrets que serveixen de marc per desenvolupar la narració, Vila i Dalmau van escriure les seves cartes per separat i sense apenes contactes que poguessin condicionar el producte final. El resultat és una obra amb una important dosi de verisme i espontaneïtat, que contraposa dues percepcions i sensibilitats diferents."

(Josep Alert. Regió 7, 23 d'abril del 1999)