Guillem Viladot
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Pòrtic

Guillem Viladot i Puig (Agramunt, 1922 - Barcelona, 1999). Narrador i poeta. Va estudiar farmàcia i va exercir la carrera a la seva vila nadiua. Va conrear un ampli ventall de manifestacions artístiques, tant literàries com plàstiques. El qüestionament de les convencions literàries el va portar sovint a les fronteres entre gèneres. Com a creador va mostrar una actitud dissident i marginal enfront de les diverses formes de poder. En són una mostra les novel·les La cendra (1970), Ricard (1976), L'amo (1980), Memorial de Na Nona (1983), Carles (1994), Autobiografia de Déu (1998), entre d'altres.

Però també s’ha de parlar de la seva obra poètica, amb una vessant experimentalista que el porta al poema-objecte i també a la prosa poètica, sempre des d'una lectura exhaustiva de l'avantguarda. La seva va ser una obra que traspuava modernitat durant els anys difícils de la postguerra, i que va anar publicant en petites edicions d’autor fins els anys 80, quan surt a Edicions del Mall el seu celebrat Amor físic (1983). Des d’aleshores, diverses editorials -Mall, Columna, Pagès- han dut a terme la tasca de treure a la llum les seves poesies completes, que han estat reunides en cinc volums, el darrer d’ells publicat de manera pòstuma: Poesia Completa V (2004).

L'any 2000, els espais «Lo Pardal», que va crear a Agramunt, i que contenen bona part dels seus poemes-objecte, es constitueixen en museu. Va ser Soci d'Honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.


Documentació: Rosa Massanés.
Actualització: Xulio Ricardo Trigo.
Fotografies: Fundació Guillem Viladot i Arxiu de l’AELC.
Caricatura: Maragda Cuscuela.




--------------------